La merda de la muntanya...

No sé si seran aquests els bolets amb els quals en Sinfu proposa fer un fricandó per a la penya.El cas és que ara que he trobat la foto (Fredes,2007),em pena no haver-los arreplegat i enviar-li per correu.Clar que el meu instint depredador té un límit i reconec que no hagués estat tasca senzilla treure´ls del seu hàbitat natural sense quedar pringat.Em pregunto si aquests són de la mateixa classe que els que s´hi troben al país de la Guinnes...

luckiest people on the earth ...

Jo crec que aquest primer vídeo s'ha de complementar necessàriament amb aquest que ja us he enviat per correu. I es que, hom es demana com aquests tios estan encara vius. Ah! Per cert, la musica del vídeo molt bona, si.

es recompensarà a qui els trobi ...

La United States Marshals Service (USMS) i l'ASU Museum of Anthropology de l'Universitat d'Arizona estan buscant activament aquests dos individus als que no han dubtat de catalogar de perillosos. En llur comunicat informen de que no us deixeu engatusar en cap moment si us inviten a un cafè. No el pagaran mai i seguiran invertint els diners vergonyosament estalviats en activitats relacionades amb l'hampa i el crim organitzat, sota una de les nombroses tapaderes que'ls facilitaran en Vito Genovese, el seu Consegliere o qualsevol de les unitats especials a la seva disposició.

Miguel Rivers es retira

Si no fos per que de vegades un passa les pàgines dels diaris una per una i amb parsimònia no m'ho creuria. En Miguel Rios es retira! Jo pensava que ja feia dies que disfrutava de les vacances de l'Inserso, però ves per on l'home encara anava pel món fent bolos ... Pel que sembla farà aquest vespre el seu darrer concert a Granada, en el que hi haurà un munt d'artistes preparats per acompanyar-lo en aquest efímer moment de glòria. La notícia ha estat publicada al diari "El Paisa" i signa l'article un tal "Emilio el Andalusí". Tot i que aquest tipus de concert són sempre una mica

lacrimògens,el corresponsal magrebí ha pogut saber que en Raphael estarà present en el comiat gràcies a l'antic mànager de "El Fary" (no sé que penseu, però a mi em recorda un amic de l'època universitària) que, després d'inflar-los a mais, ha aconseguit una darrera gira de despedida per terres alpines amb dret a top manta ...

Portugal, capital lisboa

Aprofitant que era l'aniversari de la Julie i que teníem uns dies de festa, vaig aconseguir uns bitllets d'avió a bon preu, un hotelet, i vam anar a passar la diada (la de Catalunya i la de la Julie) a Lisboa, la capital de Portugal per si algú no ho sap. Val a dir que jo no havia estat mai a la vella Lusitània i que tot i només passar tres dies, em va agradar força. Vam gaudir del bacallà, de la cervesa autòctona, del bon temps i dels bons preus! La comunicació és força senzilla, jo parlava en català moltes vegades i em responien en portuguès i cap problema. Quin gran petit país! Ells es van desempallegar dels aspaniols i nosaltres vam ser la torna...Com deien els Siniestro, "Menos mal que nos queda Portugal"........

Retorn

Sembla que, arribada aquesta època de l´any, es produeix una mena de retorn a ben bé no se sap què. Potser qui ho tenen més clar són els que estan lligats, directa o indirectament, a la docència o l´aprenentatge (o sigui, tota la tripul.lació, per què els que tenim criatures també ens trobem amb això). Més que res per què després del breu(???) període de vacances, es torna a començar. En aquest sentit, no sé si sóc afortunat, per què el meu camí és un xic a la inversa i ara aviat començarà el meu període de vacances. Potser en Batty també s´hi troba amb això. Fa uns dies en vam fer un petit tast d´aquestes vacances, aprofitant que la canalla encara no havia començat el cole. Aquí us en deixo una mostra.

Staff Benda Bilili

Staff Benda Bilili és un grup d'excel.lents musics originaris de Kinshasa (République démocratique du Congo) que tenen en comú haver passat la poliomielitis quan eren joves i haver superat mentalment aquesta infermetat amb la musica. Malgrat el seu èxit, es diu que segueixen vivint als carrers, envoltats pels shegués (nens vagabunds) i assajant al zoo de Kinshasa. Les seves cançons integren elements de la rumba congolesa, la musica cubana, rhythm'n'blues, reggae i fins i tot de funk. Però és que, a més, es que toquen de puta mare, companys! En fi, aviam que us semblen.