Un franco, 14 pesetas (2006)

...

Un franco, 14 pesetas (2006). No sé quina va ser l'acollida que va tenir a Espanya, però és un film de referència entre la immigració espanyola en terra helvètica. Jo crec que no tant per l'argument del film, que també, sinó pel munt de detalls que sols un immigrant en aquest país pot

tenir la suficient sensibilitat per integrar en un film autobiogràfic. Per exemple, l'escena de la vella del tren. Recordo que el mateix '92, davant de la estació de Lausanne, una velleta va agafar un mocador de paper que un tio havia deixat caure per terra i, amb tota l'amabilitat del mon, li va donar dient-li que havia vist com li queia i que era seu. També veureu els espanyols en acció amb l'idioma: salutacions en suís alemany amb resposta en espanyol, fer aprendre l'espanyol al botiguer abans que aprendre el suís alemany ... Coses que poden funcionar a Catalunya, però no fora d'aquí. Bé, si el trailer us anima, jo crec que aquest film us podrà apropar més al fenomen migratori espanyol a Europa que no pas el de Vente a Alemania, Pepe. :D  Escolteu sobretot els diàlegs dels vídeos: son d'una actualitat aterradora.

un lider visionari ...

La publicació per Wikileaks dels correus que es van creuar els analistes i agents de l'empresa privada d'intel·ligència Stratfor, conté un apartat sobre en Aznar que ha estat presentat per l'edició electrònica del diari Público.es (l'edició en paper fa pocs dies que ha passat a millor vida). No us amagaré que he anat a tota pastilla per veure que deien els periodistes de elmundo.es i els comentaris dels seus lectors. També, pel recordar un gran article de l' abc.es ... Aunque a su salida de la Casa Blanca se olvidó notoriamente de José María Aznar al condecorar a todos sus grandes aliados internacionales, el presidente George W. Bush sí que ha incluido al ex presidente del Gobierno español en sus memorias, de las que ABC ha obtenido una copia antes de su lanzamiento. En fi, que gairebé acabo plorant d'emoció. Tornem a la noticia que us proposo de llegir directament a l'edició electrònica del diari Público.es (historia de promocionar-los). En resum, una empresa privada d'intel·ligència (coneguda com la CIA a l'ombra), tot el que hi ha més a la dreta als USA, se'n fot ple la caixa sobre aquest individu, que els sorprèn pel seu extremisme i les bajanades que es troben darrera de la seva ideologia. Llegiu l'article principal (també els altres) i penseu després en que els que se'n foten d'ell, i de les seves idees, son els neoconservadors americans, la penya del Tea Party Movement: de fet, el veuen molt més a la dreta del que estan ells. Se'n foten de les seves anestesiantes conferencies a la Universitat de Georgetown o al Trinity University, de les seves idees al voltant del atentat del 11-M, de la seva visió sobre l'acollida que fa Catalunya a l'Islam radical, els lligams entre Veneçuela i el terrorisme basc ... I el més preocupant es que hi han coses que a nosaltres no ens haurien de fer riure gens ni mica. Per exemple, que la ultradreta americana té molt més clar el que va passar el 11M que la redacció i els lectors de elmundo.es. Algú ha dit que ho tenen més clar que els familiars de les víctimes, que semblen molt més estàtics i callats que els d'altres víctimes. Però per damunt de tot, el que no fa riure gens ni mica, es que aquest és el tio que, amb els seus amics, li estan dient a en Rajoy què ha de fer al govern.

First they came (1976) by Martin Niemöller

...

Quan els nazis van venir pels comunistes, Em vaig quedar callat; Jo no era un comunista. Quan van tancar els socialdemòcrates, Em vaig quedar callat; Jo no era socialdemòcrata. Quan van venir pels sindicalistes, Jo no vaig dir res; Jo no era sindicalista. Quan van venir pels jueus, Em vaig quedar callat; Jo no era un Jueu. Quan van venir per mi, no quedava ningú per parlar.

Als països de parla hispana aquest poema ha estat sovint erròniament atribuït a Bertolt Brecht (jo també n'estava convençut fins ahir), però l'autor de "First they came…" és el pastor luterà Martin Niemöller (1892-1984). Aquest poema denuncia la inactivitat dels intel·lectuals alemanys després de l'arribada dels nazis al poder i la purga dels seus enemics, un grup darrere l'altre [1][2].

Suïssa: votacions populars del 11.03.2012

Si al dret de vot als 16 anys - Glaris 08.10.2008

El proper 11 de març el poble està cridat a donar la seva opinió sobre cinc objectes de votació. Tot i que els podeu trobar al llibret que ens envien a tots els ciutadans, us passo un resum: 1.- La iniciativa popular Per finalitzar les construccions invasives de segones residències vol limitar al 20% la quota de residències secundàries a tots els municipis del país 2.- La iniciativa popular Iniciativa d'estalvi a la llar té per objecte establir nous instruments fiscals per promoure la propietat del primer habitatge per a ús personal. També es demana que els treballs dirigits a l'estalvi energètic o a la protecció del medi ambient facin l'objecte d'un tracte fiscal preferencial. 3.- La iniciativa popular 6 setmanes de vacances per a tots té com objectiu que tots els treballadors tinguin dret a fer almenys sis setmanes de vacances per any. 4.- Decret Federal sobre el Control dels diners dels Jocs en favor de llur Utilitat Publica. Contraprojecte del Consell Federal i del Parlament a la iniciativa popular: Per uns jocs d'atzar al servei del bé comú sota la forma d'una modificació constitucional. Com la iniciativa va ser retirada, només el contraprojecte se sotmet a un vot del poble i dels cantons. 5.- La llei federal sobre la regulació del preu dels llibres. El Parlament va aprovar una llei que regula el preu del llibre per tot arreu en Suïssa i, per tant,  obliga als llibreters a vendre els llibres a un preu fix. El referèndum va ser demanat en contra d'aquesta llei. Doncs, es tracta de la votació de tres iniciatives populars, d'un contra-projecte del govern a una iniciativa que es va retirar i d'un referèndum. Altrament dit, es tracta d'exercir els drets de la democràcia directa (més o menys, car no és la Landsgemeinde): a través dels referèndums els ciutadans poden acceptar o refusar qualsevol de les lleis votades al parlament i, pel mitjà de les iniciatives, incloure nous articles a la constitució federal. A més dels cinc objectes federals, hem de votar l'executiu i el legislatiu del cantó. Pel primer, he decidit votar una llista tancada. Pel segon, com les llistes tancades no m'acaben de fer gràcia, ho faré amb llista oberta.

no sempre és fàcil assassinar algú ...

No sempre és fàcil carregar-se a un malvat motivat, encara que als films de guerra o a una banal discussió per un problema de pàrquing se'ns vulgui fer creure el contrari. Afortunadament hi han altres films on els dolents no es moren literalment ni a tiros: La bestia uccide a sangue freddo (1971). I n'hi han d'altres on és necessari un cúmul de factors altament improbables per carregar-se el dolent: Siam Sunset (1999). Es també el cas d'un dels films menys coneguts d'Alfred Hitchcok: Torn Curtain (1966, Cortina rasgada). Aquest film seria una dels més oblidables d'Alfred Hitchcok, si no fos per l'escena coneguda com la Mort de Gromek. Es tracta d'una de les més cruels i polititzades escenes de crim que mai s'hagin vist a una cuina comunista. En efecte, mentre a l'Alemanya Occidental tot deu gaudia de les bateries AMC, el film demostra clarament que, amb les olles de l'Est, no es podia matar ni un agent de la Stasi (si mai ho proveu amb una olla AMC ja veureu la diferència). I el mateix es pot dir dels ganivets de cuina, de les pales o dels forns. Tot plegat podria veure's com un al·legat visionari dirigit a un public que no te massa cura del factor qualitat quan compra els accessoris de cuina a Ikea. Però no és aquest el missatge del film. De fet, si el film tenia un missatge, estava molt ben amagat. Paul Newmann no estava massa content amb el rol de cretí que li havia assignat Alfred Hitchcock (mai més van treballar junts!). Tampoc ningú va saber mai perquè els productors havien introduït obligatòriament na Julie Andrews al càsting.

Brams: un secret que t'havia de dir.

Nord de Bosnia, 1993. Un clip excel·lent sobre la guerra dels Balcans.

Golfus de Roma (1966)

r1c2

Si no l'heu vist, us recomano de veure'l. Es un film super simpàtic, amb uns actors super inspirats, entre els que trobem fins i tot un Buster Keaton que parla!  Potser el bon rollo que respira el film es degui a la direcció d'en Richard Lester ...

que també va dirigir: A Hard Day's Night (1964), Help! (1965), o Get Back (1991, encara que ...) ... i una llarga llista d'altres films.

Monarquia o República

Vaja, seguint amb el tema, aquí teniu un vídeo que van passar a Tv3 fa uns dies i un de divertit, no per a tothom, ésclar! Res de l'altre món, però com a mínim se'n parla...

sobre els ultratges a les banderes ...

Això és un despiste, no un ultratge

El govern espanyol portarà a la justícia l'acte d'ultratge a la bandera i ha acusat els organitzadors, el Real Madrid, d'utilitzar una bandera il·legal i inconstitucional. Fins i tot El País ha intentat traure foc dient que completamente distraídos por la cercanía de sus ídolos y seguramente ajenos a su significado los chavales encargados de portar la bandera no parecían percatarse de lo que en realidad llevaban en las manos la bandera española preconstitucional. Fue la que los organizadores del partido entre el Real Madrid y el América les entregaron para presentar al club madrileño durante los prolegómenos del partido. Clar, home, res de greu. Perdoneu un moment, que'm truquen del consell de redacció del GS .... Ah! no. Doncs que resulta que havia agafat per error un vell Fets i Gent sense més importància i l'havia reemplaçat per una noticia molt greu, que afecta els fonaments de l'Estat: El govern espanyol portarà a la justícia l'acte independentista a Sant Pol de Mar en què es va retirar la bandera espanyola de la façana de l'Ajuntament i al seu lloc es va hissar una estelada. Llanos de Luna ha donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat per iniciar les accions legals que calgui per exigir responsabilitats de tota mena tant als impulsors d'aquesta acció, com als que han consentit els fets. I tant, si és que no hi ha dret. Tolerància cero als ultratges a la bandera!!!

Louis Jordan-What's the use of getting sober

...

Aquest home, en Louis Jordan, és un dels meus músics preferits. No sé si en sabeu res d'ell, però aquest saxofonista

 i cantant va ser un dels pares del Jazz i del Rhythm and Blues. Aquí teniu un dels seus temes, per cert, molt apropiat pel nostre blog!

Dropkick Murphys Again

...

Deixeu-me penjar uns vídeos d'aquest grup que no deixa de revolucionar el punk cèltic seguint essent fidel a les tradicions i creant un ambient fenomenal als seus concerts.

Punxeu al quadrat abaix a la dreta dels vídeos, tots menys el darrer tenen una resolució força acceptable.

Queen Anne´s Revenge

Queen Anne´s Revenge és un boníssim tema interpretat per Flogging Molly i que crec que val la pena escoltar. Queen Anne´s Revenge també era el nom del vaixell pirata comandat per Edward Teach,més conegut com a Barbanegra. Tot això ve al cas per què l´altre dia vaig veure la darrera peli sobre les aventures de´n Jack Sparrow, on gairebé compartia protagonisme amb en Barbanegra i, evidentment, navegaven en el Queen Anne´s Revenge. I ja per arrodonir-ho: sabeu qui era el segón d´ abord del Queen Anne´s Revenge a les ordres de´n Edward Teach? Doncs un tal Israel Hands!

el nou model econòmic català ?

Els millors experts en economia del Principat han enviat han enviat les conclusions del seu report al senyor Mas-Colell, Il·lustre Conseller d'Economia i Coneixement. Segons fonts fidedignes consultades pels redactors del GS, aquest report recomana al conseller d'apalancar entre un i dos milers de prostitutes a les carreteres de Girona. La localització d'aquestes dames, basada en una sèrie de criteris paisatgístics, seria el resultat d'un estudi elaborat per un conegut laboratori de sistemes d'informació geogràfica del país, sota la coordinació d'experts especialistes en paisatge. L'estudi té compte de l'atractiu que aquest tipus d'activitat exerceix entre una clientela peninsular en trànsit. I aquest stream de l'estudi es complementa perfectament amb l'ordenació de les activitats de lleure a La Jonquera i zones limítrofes, d'un gran atractiu entre els nostres compatriotes septentrionals. Els autors del report subratllen l'interès que aquestes activitats de lleure podrien tenir per atreure inversions dels empresaris de la carretera de València, el que podria articular un eix econòmic altament estratègic a nivell europeu. La creació de llocs de treball altament qualificats, s'uniria a una oferta restringida de places de pàrquing, una senyalització de panells a 30 o 40 km/h i la disposició estratègica  de controls d'alcoholèmia que, combinades amb un arsenal legal adequat, permetrien als mossos de participar a eixugar ràpidament el dèficit de l'administració catalana. El report dels experts no oblida afegir que aquestes iniciatives podrien combinar-se perfectament amb uns packages turístics destinats a dinamitzar les activitats econòmiques de l'aeroport de Girona i de la marina d'Ampuriabrava, a fi de drenar una clientela potencial d'altres països europeus i del nord de l'Africa. El report també presenta aquestes proposicions com activitats complementàries dels grans plans de l'administració catalana per la zona del Baix Llobregat al voltant del projecte EuroVegas.
Consiglieres, Proxenetes, Palanganeros, Mon de la Faràndula, Decoradors Exclusius, Fabricants de fanals amb llum vermella, Goril·les, Artesans del neó, Cambreres, Jardiners, Massatgistes, Taxistes,  ... El conseller en cap està preparant l'anunci d'aquesta audaç política econòmica. I què dir de les universitats catalanes(?) i el Centre de estudis CCC s'han afegit amb entusiasme a aquests nous reptes i estan preparant acceleradament els temaris dels cursos per preparar una oferta laboral de qualitat ... I es que, ja té raó en Carles Puigdemont, ja en té de raó, ja. En fi, seguirem informant.

Lauren Talbot - Me myself and my Piano

r1c2

No busco solidaritats auditives, solament, si teniu ganes, dir-me que'n penseu d'aquest tema. A Yaël i a mi ens agrada moltíssim.

Catalans Universals?

Gràcies al govern d'en Mas, desapareix un dels darrers punts de contacte dels expat's amb Catalunya. TV3 tancarà les emissions per satèl·lit a partir de l'1 de maig. Fantàstic, companys!  Bé, diguem que me sap més greu pel 3/24 (quan el passen!) que per la qualitat dels programes que'ns passen als expat's.

One small step for man, a giant leap for mankind

Q Alguna cosa a declarar? 

A Mostres de roques i de pols de la Lluna. 

A l'esquerra teniu el formulari que les duanes americanes van fer omplir a la tripulació de l'Apollo 11 quan van entrar al territori dels USA per Honolulu. Algun tontaina ja ho ha fet córrer per la xarxa, per deixar els americans com uns cretins: però només va ser una broma que ha fet historia.    

The Mahones II

...

Dos temes més de The Mahones. El primer, Paint The Town Red, de la banda de só de The Fighter. El segon, The Girl with Galway Eyes també és boníssim.

George Harrison

Com que he vist que darrerament la cosa va de films, no m´he pogut estar de recomanar aquest film-documental d´en Martin Scorsese. "George Harrison, Living in the Material World", és un repàs (molt extens,el film ha estat dividit en dues parts) de la vida d'en George des dels seus començaments amb The Beatles fins a la fi dels deus dies. Com és habitual en Scorsese, el muntatge està força aconseguit, intercalant imatges filmades, fotografies i comentaris de tota aquella gent que, en un moment o altre, van passar per la seva vida: des d´Eric Clapton fins a Jackie Stewart, passant per en Ringo o Paul. No cal dir que també és molt emotiu. En fi, si teniu oportunitat no deixeu de veure´l. I si no, doneu un cop d´ull aquí.

de vegades, no és fàcil trobar pis ...

The Others (2001)

...

Ja que parlem de cine, de pel·lícules de tota mena, avui parlaré de cine de terror o de por.  Per una mena de joc de paraules, no sé com

però m'ha vingut al cap allò de "entre els uns i els altres..." ...i clinc! He recordat aquesta cinta de l'Amenábar i la Kidman per allò de "i els altres". Bona pel·lícula, tot i que no és el meu gènere preferit. I ara em preguntareu: 'i qui són "els uns"?'... són una mare i els seus cinc fills i una història que fa fredat! (o "espelusnant" que diria aquella...) Tot i que de vegades fan més riure que por...

aquesta setmana està fent fred de debò ...

Doncs res, que volia deixar un constat gràfic de la que està fotent per aquí aquests dies. Ah! I recordeu que estem parlant d'alçades d'entre 300-800m, a la vila, i a la vora del llac. Si voleu veure un diaporama més complet, us passo el de l'edició de dissabte passat del 20 minuts.

Wear Sunscreen ...

..

Segur que ja el coneixeu. Però mai fa mal d'escoltar un altre cop aquest tema, basat en l'article que Mary Schmich va publicar el 1997 al Chicago Tribune.

Little Big Man (1970)

...

Little Big Man o Pequeño Gran Hombre, (1970) en versió espanyola, és una pel·lícula d'Arthur Penn que em va enamorar. Recordo l'estiu de 1977, quan el país estava "patas p'arriba". Jo treballava al bar del Cine i Teatre Euterpe, de la Rambla de Sabadell.

Com bé recordareu, durant l'estiu, els cinemes tenien el costum de fer el que en deien "reposicions". Pasaven pel·lícules de culte, (El Violinista en el tejado era un clàssic!) o d'altres que encara tenien corda. Aquell estiu van reposar Pequeño Gran Hombre, i com que podia veure les pel·lis per la patilla, em sembla que me la vaig empassar 4 o 5 vegades. Després, amb els anys l'he tornat a veure, i encara la disfruto. Dustin Hoffman i Faye Dunaway...quins temps!

Pat Garrett and Billy the Kid (1973)

Ahir passaven a la TV un dels films més rars que mai he vist: dirigit per Sam Peckinpah, interpretat pels millors actors de Western que hi havia en aquell moment, en particular James Coburn i Kris Kristofferson, en els papers principals. També era el primer film d'en Bob Dylan com actor i ... la seva banda de so (Knockin' On Heaven's Door) ... en fi, de lo millor del Western. El problema, justament, es que cadascun d'aquests elements de qualitat no anava orquestrat amb els altres. Perquè? mireu al Wiki. En fi, que el film era difícil de seguir de collons. I encara que algunes de les seves parts eren antològiques [1] [2] [3], francament, no era el cas del conjunt. Deixeu-me recordar un dels diàlegs que mai he oblidat:

          Garrett: It feels like... times have changed.
          Billy: Times, maybe. Not me.

sou del front judaic popular?

...

Buscant pel Google, he trobat aquestes pàgines: Geògrafs/es de Catalunya, al facebook; els geografs.cat al Yahoo, a la seva pàgina, i la seva gent; la pàgina geògrafs.org d'el Col·legi de Geògrafs a Catalunya /Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya, i les seves conferències imprescindibles; el Colegio de Geógrafos, l'AGE, ...

M'he recordat d'aquella gran escena d'aquell gran film: Life of Brian.

A Clockwork Orange

..

Malcolm McDowell

L'any passat se'ns va passar de parlar del 40è aniversari d'aquest film. No me'n recordo de quan temps van trigar a passar-lo al nostre país, tampoc de quan va ser la primera vegada que'l vaig veure. El que si que no oblidaré és que el vaig veure cinc cops. No sé que'm va frapar més fort, la dystopia, el design futurista en aquest 1971 (en particular del bar on anaven a beure els Molokos) i, al mateix temps banal (els apartaments de la classe mitja, no us perdeu el lector de K7's), amb que Kubrick va saber decorar l'obra d'Anthony Burgess, la neteja de la pols de la musica clàssica i l'avançament sobre el que serien els futurs vídeoclips, el Ludovico Transformer Treatment i les tècniques del conductisme que tant van apassionar els estudiants de psicologia de l'època, per la càrrega política amb la que es presentava al film. En fi, un film que'm va marcar tant que, tenint el DVD a casa, no m'he atrevit mai a veure'l altre cop, no fos que hagi envellit malament (el que no és el cas d'en Malcolm McDowell).

La fiesta del oso

La fiesta del oso és una novel·la de Jordi Soler, escriptor mexicà, fill d'exiliats catalans a La Portuguesa, una finca prop de Veracruz. El relat comença, casualment ara fa 73 anys, durant la retirada republicana de 1939: "Se sabe que el estallido de la primera bomba pasó a rastras, como un animal, por debajo de su catre y que, un instante después, se fragmentó en un estertor de luz que subió por las paredes y dibujó un relámpago en el techo. Se sabe que ese estallido, más los cuatro que siguieron, hicieron pensar a Oriol que sus esperanzas de abandonar ese catre con vida eran escasas. Se sabe también que..."Coneixeu l'obra? a mi em va agradar. Sembla que hagi de ser una novel·la sobre la Guerra Civil, però és molt més que això.

El Poder del Perro

Un altre llibre de´n Don Winslow que acabo de ventilar i que recomano al 100 %. He trobat moltes crítiques del llibre, i la més encertada crec que és la del bloc "críticasdenovelanegra"de la qual us poso un fragment: "Este libro no es para estómagos sensibles ni para mentes débiles [...].Este libro nos dice que vivimos en un mundo gobernado por cabrones incompetentes, que la honradez no existe, que sólo nos regimos por intereses particulares disfrazados de valores incorruptibles, que las cruzadas quiméricas no son cosa de la edad media. Este libro nos recuerda muchas cosas que ya sabíamos y nos enseña algunas que ya habíamos olvidado. Este libro nos dice que nada es blanco o negro, que todo es gris". En fi, una lectura amena que enganxa des del primer moment i que té com a personatge principal a Art Keller, un agent de la DEA d´orígen mexicà, un tipus dur, com ha de ser el protagonista d´una bona novel·la negra. Això si, intenteu trobar una altra traducció que no sigui al castellà, per què que els mexicans diguin "pinche","cuate" o "chingada" està molt be, però que ho diguin els italians o els irlandesos ... doncs com a que no...