dilluns, 29 de desembre del 2014

star wars: episode VII - the force awakens



Trenta anys després de Star Wars: Episode VI - Return of the Jedi (1983)J.J. Abrams ens presentarà la seva visió del setè capítol de la saga: Star Wars: Episode VII - The Force Awakens ... el proper desembre del 2015 !!! Mentre tant, podem donar-li un cop d'ull en full screen al primer trailer.

diumenge, 28 de desembre del 2014

happy birthday, GS !!!

happy birthday, geògraf solitari ...
Segur que tots recordeu que el 27 de desembre del 2005, la tripulació del Flint es va retrobar després de la tira d'anys al Zürich de BCN. 

Tot i que no hi érem tots els que som, ni som tots els qui hi érem, el resultat d'aquella trobada roman a la capçalera d'aquest blog i, gràcies a Internet, l'imatge no ha engroguit gens ni mica. Dic jo que, aprofitant l'avinentesa dels 10 anys de la saga i de les 100'000 visites al blog, podríem aprofitar per muntar una farra tots plegats.

divendres, 26 de desembre del 2014

bottle dancers

punxa aquí o, potser millor aquí
per veure un vídeo
Aquesta setmana m'han explicat que, pel nostre casament, havíeu pensat en fer el numero de la dansa de l'ampolla. Que vau fer uns quants assaigs però que hi havia un problema per trobar un barret per en Hands i que, finalment, ho vau haver de deixar córrer. Nchst! Quina llàstima. Amb la il·lusió que ens hauria fet!  En fi, ara que'n Hands es pentina diferent, dic jo que podríem ficar una mica de musica Klezmer i provar de fer-ho.

dimecres, 24 de desembre del 2014

merry christmas !

http://www.jibjab.com/view/iWiMsDfJMEDRjw5p61ug?utm_source=StrongMail&utm_medium=email_share&utm_term=email&utm_content=Tue,23Dec201422:49:08-0800&utm_campaign=tx_jj_email_ecards_default_recipient_notification_2

Bones Festes a tothom i Feliç Any Nou !!!
(punxa aquí per l'animació)

dimarts, 23 de desembre del 2014

coldplay - yellow



Fa més de dos anys [1] [2] vaig parlar d'una versió d'aquest tema que, malgrat el pas dels anys, segueix agradant-me tant com la primera vegada que el vaig escoltar. però avui m'he adonat que mai no havia penjar l'original.

dilluns, 22 de desembre del 2014

no me chilles, que no te veo

Crec que Ray Charles no hauria
anat mai al Noir d'Ivoire
Benvingut al Noir d'Ivoire. Imagina que arribes a un restaurant i et rep una cambrera que t'explica que estàs a un lloc especial, on experimentaràs les mateixes sensacions que tindries si estiguessis cec: entre elles, l'agudització de sentits com l'olor, el gust i la oïda.

Després de dir-te que fiquis la ma a la seva espatlla i que la segueixis, et conduirà a un menjador on no hi ha gens de llum i les finestres estan tancades.

I just perquè no et fiquis a plorar de impotència et donarà quatre nocions ràpides sobre com has de servir-te la beguda i el menjar en la foscor (de totes maneres, sembla que la penya acaba menjant amb els dits!). Afegeix a aquesta situació insòlita que el cuiner farà el necessari perquè, per exemple, acabis per confondre un magret de canard amb una truita fumada! De totes maneres, només hi ha un plat a la carta i el seu contingut és una sorpresa del chef!

Doncs això era el que'ns explicava un company de la feina que'ns estava proposant d'anar-hi un dia: per aquells que se'n recordin, el restaurant està a la zona dels antics docks, molt a prop de la pista de patinatge sobre gel a l'aire lliure, a la zona dels cinemes.

Jo només he fet una pregunta: també es paga la dolorosa (~66 euros) en la foscor?  Com ja m'imaginava, la resposta és que no. El pijerio té unes fronteres que limiten a l'oest amb un eventual pagament amb retalls de diari, sabes? Jo m'he dit que la única gràcia que l'he trobat al restaurant és que segur que no deus tenir mai la sensació de ser invisible als ulls del cambrer. Per la resta, si mai et dona per sentir noves sensacions, recorda que a casa nostra també hi han llocs amb cuina sorpresa.

divendres, 19 de desembre del 2014

geology isn`t real science


Si segueixes la sèrie The Big Bang Theory potser hagis vist aquesta escena que va fer-me morir de riure. Tot i que, en general, el Dr. Sheldon Cooper té una mania especial als enginyers, els guionistes no acostumen a fer distincions. En temporades anteriors s'havien referit als geòlegs com "gent bruta" o "adoradors de roques".

Aquest cop han fet un pas endavant i han afegit que "la geologia no és una ciència". Clar reconèixer que, en aquest episodi, han tingut el detall de donar als geòlegs el dret de rèplica, aprofitant que el dept. estava en una sortida paintball.

dimecres, 17 de desembre del 2014

recordant martin niemöller: qui seran els següents?


Fa més de 10 anys, a un concert de Quilapayún al Palau de la musica de BCN, Maria del Mar Bonet interpretà un tema creat fa més de 45 anys: què volen aquesta gent?, un tema que volen tornar a posar d'actualitat el 2014 amb els mossos reemplaçant els grisos: francament, per fer aquest camí ...

Esperant que la passió pel passat s'acabi aquí i no tornin a haver-hi detinguts voladors que es llencin accidentalment per les finestres, potser val la pena fer un tomb per veure el "missatge terrorista" vehiculat a la capçalera de la pàgina twitter per la penya de Kasa de la Muntanya. I davant de les "informació" dels productes de les facultats d'informació, potser també valgui la pena passejar-se pels hashtags #OperacionPandora i #JoTambeSocAnarquista / #YoTambienSoyAnarquista (francament, calia traduir-ho?), fer un tomb per tumblr. o ... Wikipedia.

Davant d'aquesta motivació per fer-nos tornar al passat valdria la pena recordar -especialment a la CUP, ANC i Podemos- aquell sermó pronunciat la setmana santa de 1946 a Kaiserslautern per Martin Niemöller i que hom associa erròniament a Bertold Brecht:

Quan els nazis van venir a endur-se els comunistes,
vaig callar,
perquè jo no era comunista.
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
vaig callar,
perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a endur-se els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista.
Quan van venir a endur-se els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu.
Quan van venir a endur-se’m a mi,
no quedava ningú que pogués protestar.

dimarts, 16 de desembre del 2014

the digital story of the nativity


Fa quatre anys, mentre altres perdien el temps fent altres coses, una empresa de publicitat portuguesa: excentricGrey publicava aquesta versió actualitzada i hilarant de la historia de nadal. Gràcies per recordar-me-la, Orlando.

dilluns, 15 de desembre del 2014

silver linings playbook


A partir d'un llibre amb un argument discret, el realitzador David O. Russell va treure petroli amb  un dels films més bons que he vist darrerament. Soberbiament interpretat per Bradley Cooper, Jennifer Lawrence, Robert De Niro, ... i tots els altres actors d'aquesta comèdia genial, basada en un professor d'història que torna a casa dels seus pares (Robert De Niro y Jacki Weaver) després d'estar tancat vuit mesos a un hospital psiquiàtric per agredir a l'amant de la seva dona (continua) ... Tot i que, com es veu al llarg del film, el tio està lluny de ser el que està més grillat del seu entorn: i no m'oblido del seu psiquiatra, que consti en acta. Un altre punt del film és la seva banda de so, on destacaria un tema d'una banda de Denver que m'agrada molt: The Lumineers - Ho Hey.

Vaig veure el film en francès amb els meus fills: feia temps que no rèiem tant. He tingut les mateixes sensacions quan he vist a youtube els extractes del film en anglès.  Però t'he de confessar que, quan els he vist en espanyol, el doblatge de sempre m'ha podrit les ganes de veure el film en aquesta llengua. Es per això que, si bé et recomano d'allò més de veure'l, també he d'advertir-te que millor que el vegis en VO i subtitulat. Altrament no val gaire la pena, de veritat. 

diumenge, 14 de desembre del 2014

com fabricar-se un canó de neu casolà


-48°C, Winnipeg, Manitoba, Canadà
Una multitud de lectors del GS -més exactament, dos- ens han demanat com podrien fabricar-se un canó de neu a casa per crear una ambiance més hivernal de cara a les festes que estan al caure.
Es fàcil, companys. El primer que heu de fer és comprar un petit aparell de rec per aspersió i una mànega, connectar-la a una aixeta ... i ja està.

Cas que, després de comprar tots els regals de nadals, no us quedi un euro per comprar aquests accessoris, podeu fer la mateixa experiència amb una olla plena d'aigua bullint o una tetera i un got. La producció de neu és inferior a la de la proposició anterior però, si li encarregueu la tasca a la canalla, els podeu tenir entretinguts una bona estona. 

Cas que l'invent no funcioni, mireu de controlar si viviu a Winnipeg (Manitoba, Canadà) o a Novosibirsk i si la temperatura exterior és més baixa de -40°C. Perquè sinó és així, millor que guardeu l'invent per refrescar-vos quan arribi l'estiu (cas que no hi hagin restriccions d'aigua, clar) .

darrer viatge d'un llevaneu a rochers-de-naye

punxa per veure el vídeo
Dimarts passat, la RTS va emetre un curt reportatge sobre el darrer viatge d'un llevaneu que estava en funcionament des de 1925 a la línia de tren entre Montreux i Rochers-de-Naye.

Punxa l'imatge per veure el vídeo!

dissabte, 13 de desembre del 2014

una petita lliçó de geografia

els Països Catalans serien els límits
d'una futura "Catalunya" independent
Si us mireu els informes redactats pel grup que anomenen Consell Assessor per a la Transició Nacional, no veureu cap al·lusió a l'impacte que una eventual independència de la Catalunya del Sud tindria sobre la resta dels Països Catalans. Només es parla de Catalunya i d'Espanya. Crec que és important recordar que, una futura Catalunya Sud independent, tindria com a fronteres: al Nord. la Catalunya Nord, Andorra, potser la Val d'Aran (caldrà veure que'n decideixen els aranesos, a menys que els catalans donin per descomptat que ells també ho son).  A l'Oest limitaria amb la Franja de Ponent, i al Sud amb el País Valencià.

No som gaires, però enllà on TV3 veu sovint la frontera francesa i enllà on molts volen veure "Espanya" al Sud de l'Ebre i a l'oest de la Noguera Ribagorçana, encara hi havem uns quants que recordem que, a l'altra banda d'una eventual frontera de la Catalunya Sud, es troben altres territoris que fan part del Països Catalans. Territoris que estan patint de valent i en solitari els atacs del nacionalisme espanyol (te'n recordes de la LAPAO?), davant el silenci del Consell Assessor per a la Transició Nacional i d'aquells que els hi demanen els informes.

Ells passen per ser els nacionalistes que altres passem per no ser. Què hi farem!

divendres, 12 de desembre del 2014

greetings from lausanne

Aprofitant la pausa del migdia a la feina, sovint surto a fer una passejada fins el llac i a fer un tomb pels voltants del port d'Ouchy. Dimecres passat, realitzant que teníem una visibilitat com feia dies que no en gaudíem (et deixo imaginar!), vaig fer un parell de fotos que m'agradaria compartir amb tu.

Per ser-te franc, hauria d'afegir que ahir sí que va fer un dia assolellat. I que la visibilitat dels Alps era molt millor. La veritat però, és que havíem organitzat un dinar amb uns companys de la feina al Café Romand i, posats a escollir ... donat que soc diabètic, vaig decidir-me per una choucroute paysanne!  Més que res, perquè pel matí havia anat al metge a fer-me una analítica, i tenia el ferm convenciment de que el que anava a cruspir-me no me delataria als resultats ni del colesterol ni dels triglicèrids. Just per informació, la choucroute estava igual de bona que el vi d'Epesses!

dijous, 11 de desembre del 2014

geologia i independència

Fonts autoritzades del Instituto Geológico y Minero de España han manifestat el seu 'estupor' davant de la ordre ministerial que els ha encarregat l'anàlisi urgent d'uns moviments d'origen sísmic que estarien separant Catalunya d'Espanya. Com deia un editorial del "Viladecans TV", després del nomenament de Sandro Rey com a assessor científic del ministre Wert, aquest govern no deixa de sorprendre a la comunitat científica del país

Tot i que, per estupor, el del nomenament de Jennifer Love Hewitt (Ghost Whisperer) perquè contacti els fidels que el PP té al més enllà i aconsellin la direcció del PP sobre com sortir del forat on s'han ficat.

dimecres, 10 de desembre del 2014

valència vista per fran ferri (compromís)



Fran Ferri, diputat a les Corts Valencianes per la Coalició Compromís ens presenta la ciutat de València com rarament la viem des de la Catalunya Sud. Gràcies, Fran i endavant Compromís!

diumenge, 7 de desembre del 2014

la transició energètica a la RFA

una imatge del futur de les energies renovables a Espanya?
Si encara no coneixes: energytransition.de et proposo que li donis un cop d'ull per fer-te una idea de quin és l'estat d'avançament de la transició energètica a la RFA. Tot i que pots traduir les pàgines amb Google, al marge superior dret pots trobar altres opcions de traducció a diferents llengües i també algunes publicacions en format PDF o EPUB que poden interessar-te.

De les darreres entrades al blog, he retingut les següents:
  • 13.11.2014: A small town in Germany becomes a testing ground for a smart grid. Una petita ciutat del sud de Baviera Wildpoldsried (2600 hab) produeix actualment un 500% més d'energia renovable de la que necessita, i ven l'excedent a la xarxa. Aquest èxit no és exempt de reptes, incloent la manera d'integrar un tal superàvit local d'energia renovable a la xarxa general tot mantenint la seva estabilitat. Raó per la qual Auw i Siemens van triar aquesta localitat per provar una xarxa intel·ligent (smart grid) que estabilitzi automàticament la xarxa elèctrica.
  • 12.11.2014: Taking the lead in the energy transformation. Moltes ciutats, regions i comunitats demostren actualment que el subministrament del 100% de les nostres necessitats totals d'energia amb fonts renovables és tècnica i econòmicament viable, i pot portar una àmplia gamma de beneficis als ciutadans, les empreses, les economies locals, els governs i el medi ambient per igual.
  •  03.11.2014: Best in class: Belgian energy co-op Ecopower. Deixant de banda qualsevol tipus de xovinisme, la publicació reconeix que l'experiència de la cooperativa belga: Ecopower CVBA, han anat més lluny de tot el que s'ha fet fins ara a la RFA. Car han reeixit a fer dues coses alhora: construir les energies renovables que consumeixen i ser proveïdors d'energia dels seus inversors. Creada el 1991, la cooperativa compta amb 48 milions d'euros de patrimoni net, uns 40.000 clients ( "almenys 100 a cada ciutat a Bèlgica", equivalent a 1.4 per cent de totes les llars), prop de 50.000 membres, i 0 d'euros en deute a llarg termini. Probablement perquè el grup no se concentra en maximitzar els guanys, sinó en la venda a preu de cost i la repartició dels guanys entre els membres, Ecopower produeix l'energia renovable més barata del mercat: 19,25 cts./KWh, només lleugerament per sota de la mitjana del preu al detall a Bèlgica (molt per sota de la mitjana de 29 cts./KWh a la RFA).
  • 30.10.2014: Germany’s Energiewende is shifting the energy paradigm – now it’s time to optimize. La RFA té una de les xarxes elèctriques més fiables del món. Però a mesura que continua l'execució de la transició energètica cap a l'ambiciós objectiu d'arribar el 2050 a gairebé el 100% de producció energètica basada en renovables, l'optimització serà clau per al seu èxit futur. Això demanarà de les millors fonts energètiques de substitució de per integrar la intermitència de l'energia eòlica i solar, un mercat energètic dinàmic que garanteixi una compensació justa per aquestes fonts energètiques de substitució, i una xarxa flexible i fiable basada en les tecnologies smart grid per optimitzar al màxim els recursos del costat de la demanda i una creixent cartera d'energia renovable..

divendres, 5 de desembre del 2014

espanya: previsions de gran superàvit fiscal

afluència massiva de professors universitaris, becaris i, fins i tot, funcionaris de
ministeris, feien cua a les delegacions d'hisenda per regularitzar la seva situació
Un lider de Podemos, Iñigo Errejón (R John, pels col·legues) ha estat suspès de salari i feina, acusat per la Universitat de Màlaga de no haver respectat un contracte que estipula que ha de fer 40 hores setmanals a canvi dels 1'825 euros al mes que rep per la seva tasca com investigador.

La lider del PSOE andalús, partit conegut per mostrar-se intractable amb la més petita sospita de corrupció en el seu marc competencial, ha amenaçat Errejón amb que haurà de tornar l'import de la beca per no haver respectat el "contrato laboral con cargo al contrato de servicios suscrito por la Universidad con la Agencia de Obra Pública de la Junta de Andalucía, dependiente de la Consejería de Fomento y Vivienda, para el proyecto investigadorI+D+:"La vivienda en Andalucía: diagnóstico, análisis y propuestas de políticas públicas para la desmercantilización de la vivienda".

Aquests anuncis han creat un vent de pànic entre el professorat de les Universitats i dels Instituts de Secundària. També entre el personal de diversos ministeris i conselleries a qui ningú no ha vist mai el pel per la feina. I, segons ens informen, la situació ha arribat fins al Congrés de Diputats, on molts parlamentaris han deixat l'escó a tota pastilla tement l'acusació de cobrar per donar cursos a la universitat sense haver ficat mai un peu a classe. També se sap que Griñán, Chaves i tota l'executiva del PP han estat hospitalitzats d'urgència per por d'una aturada cardíaca a causa d'una epidèmia d'atac de riure

El resultat és que s'han pogut observar unes cues fenomenals a les Oficines d'Hisenda arreu d'Espanya que han coincidit la publicació d'una llei d'amnistia exprés aprovada a corre cuita per tots els partits de l'arc parlamentari: milers de funcionaris que intenten regularitzar una situació que, en alguns casos, podria haver representat fins 40 anys de salari!

El ministre Wert ha afirmat en roda de premsa que una petita part del que recollirà hisenda serà destinada a beques de doctorat entre els estudiants de Ciències Polítiques a Andalusia, per evitar que no hi hagi cap candidat d'altre que Iñigo Errejón quan la Universitat de Màlaga publiqui beques d'investigació.

Finalment, no podem sinó felicitar-nos pel fet que Iñigo Errejón no faci part de la Casta, el que afortunadament l'eximeix de presentar la seva dimissió fins que no s'aclareixi la seva situació. Aquesta actitud ha tranquil·litzat la classe política, que veia en Podemos un canvi radical en les maneres. I ha estat sobre la base d'aquest vell savoir faire, que Podemos ha engegat el ventilador i ha començat a denunciar una conspiració dirigida per la presidenta de la Junta de Andalusia.

dijous, 4 de desembre del 2014

el PP comença a fer PPor

Traient pit per la posició defensada pel partit després de la consulta del 9N,  el PP voldria extrapolar la estratègia que va seguir a Catalunya i aplicar-la a les properes cites electorals a Espanya. I és així que, segons fonts mal informades de pèssima confiança a les que ha tingut accés el GS, el PP estaria avaluant les següents estratègies:

En primer lloc, incloure un article a la Constitució segons el qual votar qualsevol altre partit que el PP seria il·legal i susceptible d'una multa administrativa, l'import de la qual seria transferit directament a la caixa del partit.


Com una eventual abstenció massiva posaria en una situació difícil al partit, la segona opció passaria per no presentar-se a les eleccions i capitalitzar com a vots propis totes les abstencions, vots en blanc i nuls.

La tercera opció, passaria per emular la relació entre Pablo Iglesias (Podemos) i Tania Sánchez (IU). Veient-los venir, en Manuel Pimentel no va estar d'acord amb que enredessin l'Alicia Sánchez-Camacho amb l'Albert Rivera i, com professional en estratègies de negociació y resolució de conflictes, va defensar aquesta idea: si Mariano Rajoy volia continuar sent candidat a la presidència hauria de ser ell qui hauria de buscar-se la vida amb Rosa Díez (UPyD). Una proposta que, malgrat ser recolzada amb entusiasme per Esperanza Aguirre, no va ser aprovada per l'executiva del partit.

el club de los cleptócratas muertos



dimecres, 3 de desembre del 2014

els catòlics fan campanya per 'podemos'


David Fernández (CUP) ha presentat una queixa formal davant la Conferencia Episcopal Espanyola, a la que acusa d'afavorir la competència deslleial gràcies a les seves campanyes dels seus membres en favor del vot massiu a 'Podemos'. 

En unes declaracions fetes al programa "Els matins del GS", un Fernández visiblement mosquejat va afirmar que: "Ja n'hi ha prou, home! Al mateix moment que la gent comença a pensar en si 'Podemos'  és una opció política d'esquerres, surten els catòlics i donen arguments en formigó a la penya per que els voti massivament". 

En Sinfu, a qui sempre li agrada recordar que va treballar a una cafeteria de la Ciutat del Vaticà, diu que recorda haver vist en Pablo Iglesias amb sotana. Però com també diu que li sembla recordar haver vist José Maria Aznar en estat sobri, no hauríeu de fer-li massa cas.

dimarts, 2 de desembre del 2014

la utopía es un género a la baja


El passat 20 d'abril d'enguany, José Luis Villacañas publicava al seu blog a El Confidencial un article que m'agradaria compartir amb tu: La clave de una sociedad abierta, libre y democrática.

Et passo un extracte:
El olvido generalizado de Isaac Asimov, héroe del utopismo de los años 60 y 70, es el síntoma de un presente en el que ya nadie se atreve a ver nuestra época en su totalidad, ni a proyectarla hacia el futuro. Sólo un hombre como Asimov, que a los tres años pasó del este ruso a corretear por las calles de Brooklyn, podía gozar de la euforia suficiente como para avanzar pronósticos reconfortantes sobre el futuro. Él, que se había salvado del antisemitismo soviético y gozaba de la abundancia americana, traía buenas noticias para el ser humano: al menos en aquel momento, los límites de nuestro poder no estaban a la vista.

Toda aquella euforia está olvidada. Ahora a los intelectuales se les pide que opinen, literalmente, sobre moda. No se les pide que ofrezcan una utopía porque, en el fondo, no albergamos esperanzas de poseer una idea del presente. Sólo nos queda contemplar la actualidad. No es sólo que no tengamos alternativas frente a lo que vivimos; es que sencillamente no sabemos lo que vivimos. Hace cincuenta años, Asimov hizo un pronóstico de los aparatos que facilitarían la vida del ser humano en 2014. Hoy los tenemos casi todos, en efecto, pero ahora comprendemos que acertar en esto parece irrelevante para responder hacia dónde vamos. Ahora sospechamos que Asimov se ilusionó con bien poca cosa, y quizá por eso lo hayamos olvidado.


Confiem en que que alguna cosa més que les ulleres d'aquest geni segueixin estan vigents a la nostra societat!

Cualquier forma de gobierno me fastidia

Un fragment de la pel·lícula "Un rei a Nova York" que m'ha agradat molt.

dilluns, 1 de desembre del 2014

excalibur: ni olvido ni perdón

Bakunin mostrant el seu
descontent al lider del PP
Un equip d'estudiants del programa de Master en Etologia Clínica de la Facultat de Veterinària (UAB) està investigant el comportament de Bakunin, que va mostrar el seu descontent per la mort per eutanàsia d'Excalibur, decidida pel govern que lidera Mariano Rajoy.

L'actuació de Bakunin va ser rebuda amb resignació cristiana pels participants de les Jornadas Estabilidad y buen gobierno en las corporaciones locales. Mentre estripava el seu carnet, un dels participants va afirmar que "ja no es podia caure més baix".

friends i la vida adulta


Et proposo donar un cop d'ull a aquest recull d'imatges de la penya de BuzzFeed que resumeix deu anys de la sèrie Friends  i la compara amb la vida real d'una manera força divertida.

Què tal si, ja de pas, ens tornem a escoltar The Rembrandts: I'll be there for you.

diumenge, 30 de novembre del 2014

estamos perdidos, mariano. al agua !!!



http://www.libertaddigital.com/sociedad/soraya-otra-vez-portada-de-el-mundo-ser-mujer-y-joven-es-una-combinacion-explosiva-1276348483/
Malgrat el que pugui dir en Long John sobre la Cospedal, a mi, la pava del govern que'm té el cor robat (sí, clar, robat!) és Soraya i el seu antimarxisme. No, no estic pensant en Karl, sinó en Groucho i una de les frases que adorava utilitzar (1): Es mejor permanecer callado y parecer tonto que hablar y despejar las dudas. I clar, com Soraya és molt de dretes, doncs ha decidit fer el contrari del que recomana l'ortodòxia marxista.

Com tothom sap, no és el cas d'en Mariano que, quan es tracta de canviar la constitució, sí que segueix obstinadament els principis de la ortodòxia marxista: Estos son mis principios. Si no te gustan tengo otros. D'en José Mari, millor no dir res perquè, aquest ja fa temps que porta el delirium tremens al damunt i no deixa de veure aranyes per tot arreu.

Tornant a la meva adorada Soraya, he de dir que el passat divendres, després del consell de ministres, va seguir saltant-se no tant sols els principis de l'ortodòxia marxista, sinó també els de la filosofia hindú: Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

I com al PP de trens en saben un rato llarg, va sortir amb que: li segueix semblant un fet "molt positiu" la inversió en infraestructures que els últims anys s'ha fet en territori català, i ha subratllat que les quatre províncies estan connectades per AVE, "cosa que no tenen totes les comunitats"; que s'està treballant en el corredor Mediterrani ... Després de recordar molt oportunament que: Sort que el Govern d'Espanya supleix les carències de la Generalitat!" (2).

Ja saps que jo t'estimo molt, Soraya. Però no acabo d'entendre que, amb tot el que esteu treballant al Corredor Mediterrani, tingueu tant emprenyats els empresaris del País Valencià (3) justament pel contrari. Que me sembla que seran els següents a explorar la via de la independència.

Seguiu per aquest camí, Soraya. Que me sembla que acabareu fent que lo del Palau d'Hivern -no aquest (4)- sigui broma. Nosaltres seguirem el camí que'ns va marcar aquell gran lider del marxisme i cridarem: Mas madera, que es la guerra !!!


  • (1) En realitat l'autor de la frase va ser Abraham Lincoln.
  • (2) Santamaría: "¡Sort que el Govern d'Espanya supleix les carències de la Generalitat!", el periódico, 28.11.2014
  • (3) Els empresaris valencians consideren una 'burla' els incompliments en el corredor mediterrani, Vilaweb, 26.11.2014
  • (4) 'La 'moncloa' extremeña, en venta". El portal inmobiliario idealista.com promociona ya la residencia presidencial de Mérida, "una edificación palaciega", con jardín piscina y parabólica, el periódico, 27.11.2014 ... Vaja, espero que no li agafi ara una depressió al sàtrapa que es va gastar en la seva construcció els diners que no van arribar als extremenys..

dissabte, 29 de novembre del 2014

la convenció cleptòcrata a bcn: el ppessebre

La plana major del PP, aquest partit que tant ha fet per l'independentisme a Catalunya, tenia cita amb un conegut fotògraf de BCN: "la ciudad de los prodigios", per preparar les felicitacions de nadal que enviaran als companys que passaran les festes lluny de casa: més precisament a la presó.

Es tracta d'un gest emotiu pel que els agraeixen haver "pringat" per ells i, ocasionalment, demanar-lis que els facin lloc per quan arribi el seu torn.

Coincidint amb la convenció cleptòcrata, els grans electors d'aquest partit aprofitaran la visita per fer un gest de caritat cristiana i anar a veure l'Alícia per passar-li un xic de pinso perquè pugui pagar-se el tractament que segueix per curar les seves crisis de taquipsiquia.

Amb amics com aquests, qui necessita enemics?


En resposta a les qüestions dels nostres lectors, l'àngel de l'esquerra no és Millán Salcedo, sinó Fátima Báñez. El nen, estem segurs que ja el coneixeu!

la frase del dia

divendres, 28 de novembre del 2014

Isabel SS vol treballar a la redacció del GS

Isabel San Sebastián
L'atmosfera de la darrera sessió plenària del politburó del GS estava carregada d'electricitat. Havíem rebut una oferta espontània d'Isabel SS per treballar al GS, i els membres de la permanent la teníem en videoconferència al locutori d'un amic pakistanès, al carrer de Deià cantonada Pollença.

Isabel va començar dient que comprenia el nostre estupor per la seva oferta, i va passar a explicar-nos que estava cansada de treballar amb fatxes i tenia ganes de treballar amb gent normal.

Començàvem a ensumar l'olor del sofre quan va afegir que, de fet,  encara que ell no la recordés, va conèixer en Sinfu mentre feia treball de camp per Cantàbria i Astúries per les seves novel·les sobre els visigots i la reconquesta. Que un dia, en Jiménez Losantos va parlar-li dels malparits del blog del GS i, quan va veure la foto d'en Sinfu al blog, va decidir que el seu lloc estava entre nosaltres.

Conscient del nostre escepticisme, va insistir en que en realitat no era gens fatxa, sinó que havia basculat al nacionalisme espanyol quan el cosí que li havia amargat la infància: Iñaki Cabasés, va acabar sent un peix gros de Nafarroa Bai. D'altra banda, estava molt cansada de respondre sempre que la que es passava la vida abraçada a l'Artur Mas no era ella, sinó l'Helena Rakosnik.

Veient que seguíem sense veure-la a la redacció del GS, va afegir que no solament no li hauríem de pagar un sou, sinó que seria ella qui ens el pagaria. Parlem-ne! que va dir en Doc, davant la nostra mirada de desaprovació. Va ser el moment que va aprofitar Isabel per explicar-nos un munt d'anècdotes pujades de to sobre en Federico Jiménez Losantos, Ana Botella, Aznar, Sànchez-Quemacho, ... La veritat és que ens va fer riure de valent, la "jodia".

En fi, ja de matinada, i no sense haver enregistrat abans totes les anècdotes que'ns va explicar, vam fer-li comprendre que els nostres lectors no comprendrien veure-la córrer pel blog. Així que vam proposar-li de redactar una carta de recomanació per treballar amb Curry Valenzuela i ens va dir que potser si que seria millor: Ouufff !!!  Cal dir que hi ha dies que ens guanyem de sobres els 30'000 euros de salari mensual.

dijous, 27 de novembre del 2014

ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra ...

Es comú entre la canalla passar per la picadora els mestres o els pares per acusar-los de tot el que de dolent els pugui arribar. També a Espanya dona uns altíssims rèdits polítics acusar als catalans del que sigui. I espanyols i catalans, saben que tenen molt a guanyar electoralment si passen per la picadora Angela Merkel i, per extensió, la Unió Europea, acusant-los de la greu situació econòmica del país. 

Des de l'esquerra fins al PSOE, estan començant a escalfar motors amb l'historia de que Europa, i més concretament Merkel, veuran el que veuran si guanyen les eleccions. Però me temo que si Merkel i la Unió Europea s'han mirat avui la premsa espanyola, tot aquest discurs no valgui el paper en què pugui estar escrit:

En fi, que mentre el nombre més gran d'hipoteques constituïdes sobre vivendes durant el passat mes de Setembre es va donar a Madrid (4.092), Andalusia (3.301) i Catalunya (2.777), i mentre el Banc d'Espanya va llençant coets per la "fase d'expansió" de l'economia espanyola (creixement del PIB un 0,5% en el tercer trimestre de l'any, amb un avanç interanual de l'1,6%) i una afiliació a la Seguretat Social que es va incrementar a l'octubre un 0,1% intermensual, la moratòria als desnonaments es prorrogarà fins el mes de maig: llàstima que, als seus 85 anys, Carmen Martínez, i tants altres, no n'estiguin al corrent. Segurament per culpa de Merkel i de la Unió Europea, tant com el fet que la banca segueixi fent préstecs hipotecaris amb la pasta que va arribar dels estalvis dels ciutadans europeus.

"Malos Tiempos Para La Lírica" doncs per aquells que, no havent arribat a una suficient maduresa mental, es dedicaran a passar per la picadora Merkel i a la Unió Europea, culpant-los de tot el que va malament en aquest país. Potser els permetrà guanyar-se una reputació de rebels entre aquells que tenen la mateixa edat que ells i convertir-se en bad boys a l'escola del seu barri. Però ja fa temps que haurien de saber que els reis son els pares. I que sinó fan res d'altre que passar-se el dia demanant pasta, rondinant i creant un ambient impossible, igual es troben un dia amb que els pares, farts d'ells, els deixin sense setmanada i els fotin fora de casa.

dimecres, 26 de novembre del 2014

podemos?

Una de les coses que més m'agraden de la penya de Podemos és veure com estan traient de polleguera tota la cleptocràcia que ha estat governant aquest país sota diferents sigles. 

El problema és que tinc una edat i recordo que era la mateixa por que'ls feien individus com Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra.

Es per això que, ara que a Podemos comencen amb el "donde dije digo, digo Diego" (1), que comencem a veure coses que no presagien el millor en els seus líders (2), i que deixen destil·lar un seguit de velles consignes de l'eurocomunisme que ja coneixíem de l'època de Santiago Carrillo (1), és de justícia no oblidar-nos de la penya de la CUP (3).

La CUP que, quan va entrar al parlament de Catalunya, va proposar com a president de la cambra un valencià que es va intentar suïcidar abans de ser desnonat: Manuel G.B. de Burjassot. La diputada Georgina Rieradevall portava la samarreta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) quan va depositar el vot per Manuel G.B.  La CUP també va proposar per la vicepresidència de la mesa: Pedro Alvarez, Guillem Agullo i Idrissa Dallo ... ni oblit ni perdó.

Altrament, segons informava des de Perpinyà el 3|24 (4): La CUP es desmarca de Guanyem Barcelona i presentarà una candidatura pròpia a la capital catalana. El motiu que argumenta són les diferències amb la coalició d'Ada Colau en alguns aspectes del codi ètic que debatien, com la limitació de mandats o el sou mínim dels regidors.  No estic al corrent quines eren aquestes diferències, però crec que val la pena donar-li un cop d'ull al codi ètic proposat per la CUP (5):
  • limitació de mandats. Els regidors i regidores han de tenir els mandats limitats a un màxim de dues legislatures.
  • limitació dels sous. La retribució́ dels regidors i regidores ha de ser com a màxim 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional (1.613€ nets/mes)
Just per acabar m'agradaria que tots recordéssim que la penya que ha votat el PP seguirà votant el PP. I que com el vot a l'esquerra del PP estarà extremadament atomitzat ens tornaran a venir els de sempre amb l'idea dels Fronts Populars Nacionals o els d'esquerres: espero que ningú caigui en el parany de fer-ho. Quan això arribi, tinguem un gest de simpatia cap a l'Albert Rivera i en Joan Antoni Duran: ells també estaran on cal per atomitzar el vot de la dreta que ja no pot veure ni en pintura na Alícia,


dimarts, 25 de novembre del 2014

the show must go on

Res que m'estava llegint les enquestes d'intenció de vot d'El Periódico i d'El Mundo i m'he dit que, tot plegat, podria ser francament francament divertit de no ser perquè el public d'aquesta comèdia serà el que acabarà pagant.

A l'espera que els periodistes d'investigació de la premsa madrilenya descobreixin les connexions de 'Podemos' amb ETA, o el seu finançament pel gihadistes (què més dona!), i a l'espera de que la llei de Hont doni un bany de realitat als nous vinguts al circ de la democràcia a  la espanyola, me quedaré amb alguns titulars:  
  • 'Podem' dóna el 'sorpasso': s'imposa (28,3%) al PP (26,3%) i el PSOE (20%) a Espanya (1)
  • Una majoria per les plebiscitàries. La llista conjunta sobiranista és l'opció preferida després d'un 9-N que ha capitalitzat Mas
  • 'Podem' guanyaria avui les eleccions generals espanyoles a Catalunya amb aquesta estimació de vot: Podem (22,8%), CiU (17%), ERC (15%), PP (11,8%), PSC (11,3%), C's (10,5%), ICV-EUiA (5,2%) i CUP (3%). (2)
  • Una llista única sobiranista de CDC + ERC sumaria 58-60 escons, menys que els 63-67 que obtindrien per separat CiU (32-34) i ERC (31-33). En tots dos casos, la resta de partits veurien alterats mínimament els seus resultats, escó amunt escó avall. Però 'Podem' seria sempre la tercera força (???), seguida, per aquest ordre, de C's, PSC, ICV-EUiA, PP i CUP (2).
  • ERC busca 'merengues', Junqueras es fixa com a objectiu penetrar a l'àrea metropolitana, Vol llistes plurals on càpiga «el president de la penya del Reial Madrid» (4)
Seguint amb un esperit circense, podria seguir amb que "El Banco de España ve ahora un mayor margen para subir salarios" (5) o amb una proposta abracadabrant: "Collboni pide la cocapitalidad de Barcelona y que el Senado se traslade allí" (6), que jo me permetria completar amb una altra sobre "el traslado del Banco de España a Villanueva del Trabuco" , el de totes les diputacions a "El Burgo de Osma" i el d'en Jaume Collboni a la Torre del Petrol, a Picamoixons.

Ara sense conyes, els 'analistes' estaran molt interessats per la lectura de les estimacions en clau de força de les formacions sobiranistes. D'altres, en clau de força de les formacions que defensen el canvi constitucional. Jo, que soc de la vella escola de: 'el capital no té pàtria', m'he fixat en la força de les formacions de dretes i, si li afegim el PSC que quedarà després de les darreres 'desercions', francament no és per tirar coets.

Tornant a Espanya, com semblaria que els de 'Podem' guanyarien les eleccions sense majoria absoluta, tinc ganes de veure la aliances ... contra-natura (?) PP-PSOE potser també CDC, però votant amb el PP contra qualsevol proposició de llei sospitosa de progressisme o de laïcitat. Rosa Diez tornant a deixar-se estimar per en Albert Rivera, Els d'ERC completament desorientats perquè CDC els ha deixat de banda. En Duran i Lleida demanant que el deixin entrar al PPC. I els de la CUP completament desmoralitzats perquè una penya sense cap programa, sense una idea precisa sobre com reparar la relació entre Catalunya i Espanya, tampoc grans idees en el terreny social, i sense que ningú conegui a qui presentaran com candidats, sigui la que té una més alta estimació de vot. I ICV ... bé, sobre aquests millor me reservo el que'n penso.

Tranquil però, perquè estic convençut que el temps demostrarà que estic equivocat i tothom actuarà en plena coherència amb les seves idees polítiques i el programa amb el que es presenti a les eleccions. Per començar, amb els resultats de l'enquesta a la ma, l'Artur ens convocarà a eleccions plebiscitàries i els que s'oposaven fa dos dies, correran per dir que el que cal fer és un referèndum. Mentre tant, recordarem el títol de l'entrada del passat dissabte: toda buena estafa necesita una distracción.

P.S. Parlant d'estafes, la de la independència de la Fiscalia en semblaria una si ens haguéssim de creure el contingut d'aquest article publicat a El Periódico (7): Eduardo Torres-Dulce: Un fiscal de (mala) pel·lícula. Personalment no puc posar en dubte ni l'estat de dret, ni que Ana Ma. Magaldi s'hagi suïcidat política i professionalment per lleialtat personal.


diumenge, 23 de novembre del 2014

PPerformances ...

En el camí de l'excel·lència el PP no necessita guies. No hi havia prou amb haver-nos lliurat de la famiglia Pujol de l'escena política o haver transformat Artur Mas en un 'lider independentista'.

Calia fer un pas endavant i acusar Joana Ortega, militant d'UDC, ficant davant d'una situació impossible el pobre Josep Antoni. Ell que sempre s'havia vist de mediador i lider màxim de la tercera via.

Tot i no poder descartar l'idea que'n Josep Antoni se'ns fiqui la barretina i, al crit de "Visca la terra", pretengui dirigir l'independentisme radical, la veritat és que'n Mas, Ortega i Rigau estan força atemorits. Els grans cervells del govern espanyol creuen que és perquè els tenen por a ells. Però el que els fa por de veritat és la possibilitat d'anar a la presó i trobar-se en mans dels funcionaris als que els van retallar el sou.

Tot i que, si com deia Homs el govern té preparada la resposta jurídica a la querella, la veritat és que també està preparant un pla B que consistiria en regalar una Vespa i una caixa de vi per nadals als magistrats del tribunal constitucional.



Per la part del PP, mentre segueixen avançant amb l'estratègia de l'eliminació de qualsevol interlocutor a Catalunya que no sigui la brillant estadista Alícia Sànchez-Camacho, seguiran obrint fronts per encarregar al Tribunal Constitucional que defensi la Unidad de España.



Nous fronts com ara la denuncia de la llei catalana contra la pobresa energètica, de la llei catalana que prohibeix el fracking, la d'horaris comercials, ... Ara bé, quan es tracta de salaris, la  Unidad de España no sembla ser tant important i ningú sembla interessat en demanar al tribunal constitucional que faci alguna cosa: La brecha se ensancha: los sueldos en Jaén no son ya ni la mitad que en Madrid. I si tenim en compte que la majoria dels que treballen a Madrid no son milionaris, hom pot arribar a la conclusió de que hi ha gent que guanya molts i molts diners. I és què, malgrat totes les astracanades que'ns vulgui fer passar aquest govern sobre el creixement econòmic, hi ha dades que no fan res d'altre que desmentir-lo: Puja el dèficit elèctric per la caiguda del consum.



S'ha comparat la relació d'Espanya amb Catalunya amb la del marit maltractador que no accepta que la seva dona es vulgui divorciar. I ara va l'Albert Rivera i, fregant l'excel·lència, ens surt amb el del tio emprenyat amb la noia que no ha acceptat la seva oferta de matrimoni. Això no està gens bé, Albertillu. Jo ja entenc que amb tots els esforços que has fet per representar l'espanyolitat a Catalunya, t'ha fet mal que els teus hagin decidit passar de tu.

Però això ja t'ho hauria pogut explicar en Miquel Roca i Junyent, de quan el fracàs de la seva Operación Reformista. De totes maneres comença a pensar què faràs el dia que hi hagi un referèndum on els espanyols també puguin decidir si aproven la independència de Catalunya, i es doni el cas que el si a la independència no passi del 49% dels vots a Catalunya i superi el 51% a Espanya. Com diuen els d'Adidas: Impossible is nothing!



Clar que, si ens posem a parlar de performances, haurem de concedir al PP que, tot i estar a l'oposició, el PSOE també està fregant l'excel·lència. Ja no és solament el discurs paternalista de l'ex conseller de Caja Madrid, actual secretari del PSOE i policia bo: Pedro Sánchez apoyaría el blindaje de la educación en Catalunya pero no el concierto económico.

Tampoc el discurs del pare fundador de la corrupció familiar en democràcia i policia dolent en aquest film horrorós: Alfonso Guerra al PSC: «O cambian de estrategia o cambian de partido». I clar, menys els més fidels, el problema és que tots acaben per marxar. Però, mentre Espanya sigui Una i les colònies no s'independitzin, què importa?

dissabte, 22 de novembre del 2014

toda buena estafa necesita una distracción



Un tío que'm va presentar en Sinfu a la Uni, i del que no me'n refio gaire, m'ha dit que dilluns vinent passaran el film Ladrón que roba a ladrón a 13TV. I que aquest film s'integra dins de la formació de tècniques professionals del personal de la cadena: 7 Técnicas psicológicas de estafadores.

Segons la penya de Rotten Tomatoes (la veritat revelada pel que fa al cinema), els crítics la van trobar més aviat fluixa. Però donat que a més del 70% del public li va agradar els crítics poden seguir sentint-se professionalment satisfets del valor social de la seva tasca. Més, tenint en compte que la productora va guanyar tres vegades més del que havia invertit, que ja li agradaria a més d'un poder dir el mateix de l'aeroport d'Alguaire.

En fi, no he vist res d'altre que el trailer perquè la meva religió m'impedeix veure aquest tipus de films. I del trailer m'he quedat amb la frase que dona el títol a aquesta entrada i que trobo força adient si penso en el moment polític que estem vivint: això també va per a tu, Albertillo, que ni els teus t'estimen!.