divendres, 27 de febrer del 2015

sortir de la crisi gràcies a la geobotànica



Dr. Livingstone, I presume?
Segons fonts insolvents, el director del laboratori de recerca en botànica de Viladecans estaria preparant una comunicació que demostraria científicament com resoldre la crisi en la que es troba enfangat aquest país gràcies al conreu de plantes medicinals.

Com afirma el Dr. Edward Bow, l'aposta de l'estat de Colorado per les plantes medicinals i les taxes del 30% sobre els seus productes, van tenir com a resultat uns ingressos propers als 700 milions de dòlars i van crear més de 2'000 empreses, entre productors i minoristes (1).

Així doncs, més enllà del llarg consens sobre els efectes benèfics d'aquestes plantes sobre la salut (2), no podem oblidar el seu impacte en les finances de l'estat. Un impacte que també pot arribar a la butxaca dels ciutadans. Ho demostra el fet que la recaptació d'impostos ha estat tant important que l'administració no sap en què invertir tot aquest capital. I com una llei de 1992 preveu que, més enllà d'un limit de recaptació, l'excedent s'ha de tornar als contribuents, cadascun dels ciutadans de l'estat de Colorado podria rebre més de 7 dòlars com a retorn pel superàvit.

Anticipant-se a la comunicació del Dr. Bow, un equip de biogeògrafs d'una prestigiosa universitat del Vallès, amb el suport expert d'una senyora de Llesp, ha llençat una campanya de recerca per l'avaluació dels millors terrenys de cultiu. El resultat d'aquest treball serà cartografiat per un laboratori universitari especialitzat en la producció de mapes al·lucinògens i presentat al parlament de Catalunya pel Conseller d'Economia i Coneixement (3), que defensarà l'adopció d'un paquet de mesures per afavorir el conreu de plantes medicinals, canviar els usos del sòl al voltant dels parcs temàtics i fer pujar el PIB i l'auto-estima dels ciutadans d'aquest gran país (4).


Nota: punxa els enllaços entre parèntesi per veure les fonts d'informació d'aquest article. Perquè, si no ho fas, dubto molt que entenguis res!

dimecres, 25 de febrer del 2015

blake shelton - kiss my country ass

https://www.youtube.com/watch?v=PJe754cLbok
Just per despistar, un tema de Blake Shelton amb una lletra que retrata l'Amèrica profunda i un ritme que l'acompanya a la perfecció.

dimarts, 24 de febrer del 2015

el crepúsculo de las ideologías?

We all agree on the necessity of compromise. 
We just can't agree on when it's necessary to compromise
He escollit com a títol d'aquesta entrada el d'un llibre d'un insigne vicepresident d'Alianza Popular: Gonzalo Fernández de la Mora que, quan el seu partit va acceptar la constitució del 1978, el va abandonar deixant aquesta frase lapidària: España no necesita constitución porque es un Estado perfectamente constituido. I l'he il·lustrat amb un parell de frases de Larry Wall, creador i benevolent dictator for life del llenguatge Perl.

En fi, tot plegat no és més que una excusa per proposar-te la lectura d'un article interessant de Carlos Sánchez al seu blog de El Confidencial: Un impúdico acto de narcisismo, on passa revista a la versió espanyola de la democràcia.I ja que hi som, també et proposo la lectura d'un altre article que he trobat força interessant: La radicalización de las clases medias, on ens parla del procés d'evaporació de la identificació de les classes mitges amb el sistema polític arreu d'Europa.

diumenge, 22 de febrer del 2015

fiat 500X teaser



Un anunci divertidíssim del fiat 500X. Ara que, per morir de riure,et proposo de donar-li un cop d'ull a aquesta parodia publicitària del fiat 500L.

dilluns, 16 de febrer del 2015

lara: una respectable dinastia

l'antiga seu de Banca Catalana
encapçalada pel logo del grup mediàtic
Andreu Barnils publicava a Vilaweb: Els Lara, una breu història familiar on, més enllà d'un panegíric ditiràmbic sobre la mort del fill del fundador de l'imperi editorial (Creu de Sant Jordi), ens dona una lliçó sobre alguns dels mètodes utilitzats en la construcció de les grans fortunes d'aquest país i la respectabilitat amb que les van agraciar posteriorment el món cultural i la progressia.

En aquest article podem llegir coses com : José Manuel Lara Hernández va néixer el 1914 a El Pedroso, Sevilla. Fill del metge del poble, va deixar aviat els estudis i va acabar a la Legió espanyola. Capità. Va entrar amb les tropes de Franco per la Diagonal de Barcelona (...) Confirmo això del robatori a mà armada de paper a les impremtes, principalment les que treballaven per a Grijalbo. Era un fet de domini públic (...) En Lara feia allò que volia, perquè era el president del sindicat vertical d'arts gràfiques. Amb aquest càrrec, i armat, entrava a les impremtes. Així va començar l'acumulació de capital de l'empresa Lara (...).

Un detall que els sectors culturals i progressistes del país no deurien considerar important quan participaven amb entusiasme a les kermesses dels premis del grup o prestaven amb satisfacció les seves plomes per escriure a les seves publicacions: En 2004, el Grupo sigue creciendo, y consigue el control del periódico catalanista nacionalista Avui. Compartirá accionariado con el Grupo Godó y la Generalidad de Cataluña. Esto supondrá una paradoja ideológica (aunque no económica), ya que Planeta poseerá La Razón y el periódico catalán Avui al mismo tiempo (Wikipedia: Grupo Planeta).

diumenge, 8 de febrer del 2015

l'académie de la bière

tranquil, no és el germà d'en Bou
Si mai et passes per Strasbourg et  recomano una visita a l'Académie de la Bière de la rue des Juifs. Però com me temo que un dels fundadors del GS visitarà Paris més assíduament que pel passat, et proposaré visitar l'adreça de l'Académie de la Bière a Paris (potser que us trobeu!).

Si et mires les cartes de cerveses a academie-biere.com crec que podem estar d'acord sobre la seva especialització en la cervesa belga. I a nivell de brasserie, la carta tampoc té mala pinta.

dijous, 5 de febrer del 2015

wizo - quadrat im kreis



Just per fer callar una estona els imbècils d'esquerres i de dretes (o els que diuen que no son ni una cosa ni l'altra) i la seva insistència en presentar-nos sempre la mateixa imatge de la RFA i de la seva gent. Vinga, doncs, un altre concert de punk-rock amb un altre estadi a rebentar i un altre ambient brutal de bon rotllo per rebre un grup anti-feixista i anti-racista: Wizo. I un dels seus temes més mítics: Quadrat im Kreis.

dimarts, 3 de febrer del 2015

major snowstorms in a warming world

Si el passat diumenge publicava un article a google+major snowstorms in a warming world que recollia uns estudis sobre la relació entre l'augment de les temperatures i les tempestes de neu que estem vivint a centre europa i a la costa est de nord amèrica, avui m'agradaria explicar-te dues anècdotes.

La primera va de que, avui al matí, com m'havia aixecat d'hora i no feia mal temps, he decidit anar a peu a la feina. No havia caminat 20 m quan les plaques de gel que hi havien per terra m'han fet pensar que, finalment, agafar el bus no seria una mala idea. He agafat el bus i, en un carrer en fort pendent, el bus s'atura i el conductor ens diu que la sal encara no ha fet efecte i que seria perillós fer-lo baixar en aquestes condicions. Ningú s'ha queixat. Ningú li ha donat la culpa a l'alcalde o a la companyia de transport. Ningú ha reclamat que li tornessin l'import del bitllet o que la companyia li posi un taxi. Tots hem sortit ordenadament del bus i hem començat a baixar el pendent. I, almenys en el meu cas, li he agraït en silenci al conductor que no fes baixar el bus, car el carrer era una veritable pista de patinatge. Imagino que alguns dels passatgers hauran hagut de plegar més tard per la tarda per compensar el retard del matí ... i aquí s'acaba la historia. 

La segona anècdota va del company propietari de la taula de jardí que pots veure a l'imatge d'aquí dalt. Avui al matí feia -11°C a casa seva i ha decidit que trauria la neu quan torni per la tarda. Com et deia, l'imatge és del seu jardí. Ara imagina't que viu a 80 km de la feina, pensa en les carreteres i en que el tio s'ho ha hagut de fer per estar a l'hora a la feina. Ho ha fet, i aquí s'acaba la historia.

No sé perquè, després de més de 20 anys vivint en aquest país, tot plegat se'm continua fent estrany. Potser sigui per tot l'alarmisme que he llegit a la premsa del meu altre país. Aquell que'm va donar el background que fa que tota aquesta normalitat se'm continuï fent estranya.