b.b. king - rock me baby

Per acabar aquesta setmana i aquest mes en que'n B.B. King ens ha deixat, m'agradaria proposar-te escoltar aquest tema interpretat per quatre grans: Buddy Guy, Jimmie Vaughan, B.B. King, Eric Clapton, d'esquerra a dreta a l'escenari. No afegiré res més. Escolta'ls i sabràs perquè.

ciu: al fons i a la dreta

Avui et recomano llegir l'entrevista a l'Artur Mas que li publiquen els seus a La Vanguardia, on destacaria frases com:

• "Evidentemente nuestro handicap y seguramente nuestro error es no haber sido capaces (...) de atraer a una parte de estos electores tradicionales del Partido Socialista que ahora ya no les votan",
• "El otro motivo de orgullo es haber mantenido la cohesión social en Catalunya y los servicios públicos fundamentales (sanidad, enseñanza, servicios sociales, etcétera) con 5.000 millones de euros menos. El mérito de estos últimos cuatro años es haber mantenido el estándar de calidad de todos estos servicios y por lo tanto todas las prestaciones de cara a la gente, con un 20% menos de presupuesto" (veure Cafè amb Llet a Cadena Ser i a La Sexta). 
• "No sólo habla de la mafia, sino que nos llama ladrones. Y yo me pregunto, cuando a una persona le llamas mafioso y ladrón, debes tener que probar alguna cosa, porque sino... (com Ada Colau està molt ocupada, li passo al president aquest vídeo de Cafè amb Llet amb un resum d'aquestes acusacions, un vídeo defensat per na Teresa Forcades).
• "Por ejemplo, hay dos maneras de resolver las desigualdades. La primera, creando riqueza, actividad y trabajo. La segunda, repartiendo miseria y escasez. Es decir, Dinamarca o Cuba. Y se tiene que escoger. Y nosotros estamos preparados para hacer Dinamarca. Y otros están preparados para hacer Cuba. Cada uno tiene que defender su modelo. El nuestro es Dinamarca".

Tot i que adoro el sentit de l'humor del que fa gala constantment l'Artur Mas, he de confessar que aprecio molt més les derives geogràfiques del seu partit al llarg del temps. Es a dir, les raons que els han fet abandonar la identificació del país amb Finlàndia per adoptar la de Dinamarca ... (la identificació amb Guinea Equatorial la va fer penya que no tenien res de patriotisme!).

També és interessant veure que, si al principi de la setmana Santi Vila comparava la línia política de "Barcelona en Comú" amb la de Veneçuela, l'Artur Mas la comparava a l'entrevista de finals de setmana amb la de Cuba. A la velocitat a la que avancen les desqualificacions hi han apostes per saber quan compararan la gestió municipal de BCN a la de Pyongyang! 

condena a los ataques contra los símbolos españoles

Leo Messi: El rei?

Fent omissió de la diferència horària, en Sinfu ens ha enviat un mail a 01:54 AM  amb un enllaç al comunicat del govern espanyol relatiu a la xiulada del Camp Nou. 

Entre altres temes propis als deliris d'aquest govern, trobem els següents:  

El Gobierno condena los ataques contra los símbolos que representan al conjunto de los españoles, a la democracia que los ampara y a la convivencia que comparten.

El govern ha deixat clar que aquest comunicat només fa al·lusió al partit de futbol. Podem sospitar doncs que no es refereix a la denuncia del sindic de greuges en relació al passaport emès a Castilla-La Mancha a un cavall anomenat: "Catalán de mierda". I ens podem témer que tampoc deixarà sense resposta l'al·lusió colpista vehiculada pels titulars de El Periódico: Felip de Borbó va haver de saludar el rei: Leo Messi.

Aquells que busqueu raons per passar el dia indignats us recomano llegir el comunicat del govern espanyol o els articles de Salvador Sostres a El Mundo i el de César Vidal a La Razón. I si de pas podeu oblidar totes les rucades que heu llegit aquests dies a la premsa o rebut per whatsup, recordeu quin ha estat el partit més votat a Espanya a les darreres eleccions.

Aquells a qui us agradi el trash us recomano la lectura de les amenaces de mort a Leticia Sabater. Finalment, si voleu veure com s'està posant de nerviós l'Artur Mas us proposo esperar un moment per veure el post que sortirà publicat d'aquí una estona.

tedeschi trucks band: angel from montgomery

La veu impressionant de Susan Tedeschi, en un llegendari tema de John Prine: Angel From Montgomery. L'interpreta amb la banda que comparteix amb el seu company Derek Trucks (el senyor de la cua al final del vídeo) i que porta per nom: Tedeschi Trucks Band.

També pots escoltar aquest tema interpretat per Bonnie Raitt, a qui vam veure fa poc en l'homenatge a Stevie Ray Vaughan. O millor encara interpretat per Bonnie Raitt i John Prine, el seu autor (pots trobar la lletra del tema al vídeo). I tot i que potser no sigui la versió més reeixida et proposo de donar un cop d'ull a aquesta versió d'Angel From Montgomery que Bonny Raitt ens presenta amb un acompanyament de luxe: Bruce Hornsby (acordió), Bryan Adams, Jackson Browne i Kim Wilson.

Per acabar i just per info, el proper diumenge podràs trobar Susan Tedeschi i Derek Trucks en un vídeo que segur que no et deixarà indiferent.

hamlet: hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca

El Periódico d'ahir recollia unes declaracions del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, on identificava la candidatura liderada per Ada Colau, de Barcelona en Comú, amb el règim de Veneçuela, per advertir del possible risc que corren alguns projectes en infraestructures a la capital catalana. I afegia que: La nostra referència ha de ser Dinamarca, no Veneçuela.

No puc recordar al programa de CiU la creació d'una comuna lliure com la de Christiania, ni que digués res sobre que la vila de Copenhaguen pot viure la mar de bé sense organitzar cap premi de Formula 1.

Tampoc recordo haver escoltat a cap membre de CiU dient que els ciutadans de Copenhaguen viuen en l'angoixa de no poder invertir les somes astronòmiques que Ginebra va decidir no invertir en l'organització del Mobile World Congress (Ginebra va sobreviure força bé quan va marxar a BCN).

Quan Santi Vila diu que la referència de CiU és Dinamarca, imagino que es refereix a una Dinamarca on 1/5 part de la població no viu sota els llindars de pobresa. On l'ajuda social no es delega a Caritas o a la Creu Roja. On la policia no es dedica a desnonar la gent pobre de casa seva mentre altres districtes de la ciutat tenen una renda que és igual a 2,5 vegades la renda mitjana. Imagino que tampoc es refereix al seu sistema public de sanitat o al seu model d'escola laica. Tampoc a un model energètic dissenyat per polítics jubilats als consells d'administració de companyies elèctriques i petrolieres.  

Podria seguir enumerant una llarga llista de coses a les que ni en Santi Vila ni el partit al que milita es podrien referir i me preocupa enormement la pregunta que se'n dedueix: De quina Dinamarca ens estàs parlant, Santi? Potser de la de Hamlet? (Hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca).

Crec que seria una bona idea que el teu partit, i el senyor que el dirigeix, féssiu un examen de consciència i us demanéssiu què és el que heu fet -i aliant-vos amb qui!- perquè aquest país se sembli més a Veneçuela que a Dinamarca. I sí, tots sabem qui és l'individu que governa a Madrid i també quina és la seva banda de trolls. Però no seria just oblidar qui els va donar suport parlamentari quan ho van necessitar per liquidar el que quedava de l'estat social.

Dinamarca? Santi, si mai l'has visitat, m'agradaria saber què és el que has vist d'aquest país que t'hagi fet pensar que té alguna cosa a veure amb el nostre o amb les polítiques que a CiU heu tirat cap endavant. Potser hagi estat jo a qui se li hagi escapat alguna cosa que no he sabut veure.

bonnie raitt & norah jones: tennessee waltz

Bonnie Raitt, a qui viem ahir amb John Lee Hooker i a qui vam escoltar fa poc en un homenatge a Stevie Ray Vaughan, en aquest vídeo en un duo amb Norah Jones. Dues veus de màgia pura interpretant un tema de pura màgia: Tennessee Waltz.

john lee hooker & bonnie raitt (1991)

Una de les coses que més m'agraden d'escriure al GS és el fet de poder compartir el nostre quotidià: idees, un llibre que hem llegit, un film que hem vist i, naturalment, tot tipus de rucades i bajanades ... No m'oblido de la musica, en particular dels emails que he rebut de la penya dient-me que, gràcies al GS, havien descobert: Bonnie Raitt.

Avui et proposo escoltar aquest peaso de tema: I'm In the Mood for Love interpretat en duo amb un monstre del blues: John Lee Hooker. Si ja havies escoltat abans aquest tema interpretat per un munt d'altres intèrprets: des d'Ella Fitzgerald, Louis Armstrong, fins a Rod Stewart, segur que coincidiràs amb mi amb que mai havia estat apte per diabètics, almenys no fins aquesta versió de John Lee Hooker i Bonnie Raitt. Segons Wikipedia no soc l'únic que es va quedar encisat, car Bonnie Raitt va rebre un Grammy gràcies a aquest tema.

beth hart - am I the one?

Hi ha qui diu que escoltar la veu de Beth Hart i enamorar-se d'ella és un automatisme al que pocs amants del blues poden escapar. També hi ha qui diu que veure-la en directe a Am I The One? i marxar corrent és qüestió de mil·lèsimes de segon. El que a mi m'agradaria és que'ns deixem de collonades i que escoltis aquest tema que va interpretar el 1999 a Rockpalast. La seva veu és senzillament al·lucinant!

Després d'aquest concert va seguir una dieta de pancakes i va guanyar un xic de pes, es va fer uns quants tatuatges i, probablement, el seu otorrino li va dir que, de seguir cantant així, li donava dos anys de veu. En fi, que segueix tenint una veu impressionant, però ara la dosifica adequadament, com en aquest tema amb el mestre Joe Bonamassa: I'll Take Care of You.

the psychedelic furs - love my way

Fa ja la tira d'anys que'n Hands va fer-me descobrir: the psychedelic furs - love my way. Per cert, et vaig tornar el disc, oi? En tot cas, me demano si val la pena recordar la lletra en un dia com avui:

They'd put us on a railroad

They'd dearly make us pay

For laughing in their faces

And making it our way

There's emptiness behind their eyes

There's dust in all their hearts

They just want to steal us all

And take us all apart

But not in

You can never win or lose

If you don't run the race

baleinev festival vs eurovisió

Continua la temporada de festivals a Suïssa. Després del Balelec del passat 8 de Maig a l'Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), aquest vespre li ha arribat el torn al Baleinev Festival, organitzat pels estudiants de la Haute Ecole d'Ingénierie et de Gestion du Canton de Vaud (HEIG-VD), al campus de Yverdon-les-Bains, per on ha passat una pila de col·legues del curro. 

Ni el centre, ni els estudiants de la HEIG-VD, no tenen els mitjans de la EPFL. I el cartell del festival se'n ressent. Tot i això, han reeixit a fer venir The Bombpops, un grup que ja et vaig presentar el maig de l'any passat i que també actuarà al Bleu Lézard de Lausanne el proper 2 de Juny, després de passar el 26 de Maig per Sant Feliu de Guíxols i el 27 pel Rocksound de BCN.

Tot i que no tinc l'atreviment d'altres per presentar aquest grup com un exponent del nou punkrock californià, sonen força bé, son divertits i m'agraden. En concret, amb aquest vídeo m'he trencat la caixa de riure.

trencant estereotips - nolwenn leroy

Una vida familiar agitada va fer que Nolwenn Leroy no passés molt de temps a la seva Bretanya natal. El que no ha impedit que hagi interpretat en bretó i amb molt d'èxit alguns dels temes més coneguts en aquesta llengua.

La trobo maca a rabiar i m'agrada molt la seva veu. Però tot i no ser un fan del seu estil musical et proposo escoltar alguns dels temes d'aquesta playlist.

Però no és d'això del que volia parlar avui, sinó presentar-te aquest vídeo de la final de la Coupe de France del 03.05.2014 entre dos equips bretons: Rennes i Guingamp. Una final retransmesa per la cadena publica France 2 des del Stade de France (Paris) i on Nolwenn Leroy va interpretar l'himne nacional bretó: Bro gozh ma zadoù.

Ara et proposo escoltar Nolwenn en aquest vell clàssic bretó que va popularitzar Alan Stivell: Tri martolod. (Wikipedia) Un tema que va interpretar al 30è aniversari d'un festival que porta per nom "Les Francofolies" i que reuneix el millor de la cançó en llengua francesa. Aquí també el logo que veus a la imatge és el de la cadena publica France 2, i pots trobar el vídeo al canal de la televisió publica France Télévisions.

Però com tothom sap, la República Francesa és un estat centralitzat i el Regne d'Espanya és un estat federal. En fi, que cas que mai hi hagués una final entre el Barça i l'Espanyol al Bernabeu, cal imaginar que el rei escoltaria Els Segadors, TVE penjaria el vídeo a les seves pàgines amb tota la normalitat del món i la premsa no comentaria res d'altre que els aspectes esportius del partit.

Consell d'amic: oblida't d'aquesta entrada i del seu vídeo quan vegis la retransmissió de la propera Copa d'Espanya. Oops!  Volia dir la Copa del Rei, clar.

O millor encara. Quan et vinguin amb el rollo del nacionalisme, recorda't d'aquesta entrada i identifica amb precisió qui són els nacionalistes. Perquè, tinc el sentiment que, a la directiva del Barça, i no parlem de la del Espanyol, no se'ls passaria mai pel cap de proposar la interpretació de Els Segadors al Bernabeu. Ara ja pots ficar-te la samarreta de Qatar i animar el seu equip.

l'economia espanyola i la llei dels mercats (2)

El passat 21.07.2014 vaig publicar una entrada anomenada: l'economia espanyola i la llei dels mercats. Aprofitant que alguns tornen a traure pit parlant del consum intern i d'una economia espanyola que, junt amb l'alemanya, està reactivant l'economia europea (perquè no la mundial?), crec que val la pena donar-li un cop d'ull a aquest vídeo i la seva cura de realitat. 

I per aquells que creguin que això no passa a Catalunya, un consell: fer un tomb pels mercadillos de les ciutats de l'àrea metropolitana de BCN pot ser un bon antídot.

vues du ciel - marais salants de guérande

Vues du ciel - Marais salants de Guérande from H.S. on Vimeo.

Per si encara no has passat a veure-les, Hands.

suzanne vega - luka

Si el buscador de blogger no m'ha enganyat, resulta que mai no havíem carregat aquest vídeo: Suzanne Vega - Luka. Un tema carregat de bons records! Quins? Millor que no preguntis!

l'havia de penjar !

Dedicat a tots aquells que m'han podrit la vida a les TV francesa, suïssa i, of course, l'espanyola, parlant sense parar d'un equip que figurava que era el millor de tots els temps i que aquest any, gràcies a 10, no es menjarà res. 

I mira que al Barça se la tinc jurada des de que es van vendre la samarreta i van deixar córrer el planter, però la brasa que m'han donat els altres durant tota la temporada (una més!) es mereix aquest vídeo. Va por todos vds!

social distortion - story of my life

Social Distortion, un grup genial del que no recordo haver penjat abans cap vídeo al GS. Avui et proposo escoltar-los a la meva playlist. I pel que fa a un tema que adoro: Story of my Life, com l'he trobat subtitulat en espanyol, si vols donar-li un cop d'ull ...

Ara et proposo escoltar aquests altres: Don't Drag Me Down, Bad Luck (subtitulada), Winners And Losers i Born to Lose, tots subtitulats en espanyol. Si és que sonen de conya fins i tot en acústic, per exemple: Reach for the Sky, Cold Feelings o Ball And Chain. I just per la petita historia corren vídeos de concerts amb Bruce Springsteen, The Street Dogs, Flogging Molly, ... però no n'he trobat cap amb una qualitat acceptable. 

A partir d'aquí, saps què?, passa't pel canal del grup o mira't el que la penya ha penjat a youtube ... mentre Apple i els seus fidels clients d'iTunes ens ho permetin.

le dernier escargotier de suisse romande

L'emissió Couleurs Locales de la RTS va passar ahir un reportatge que portava com títol: Bernard Fivaz est le dernier escargotier de Suisse romande. Tant pel que fa a la necessitat d'una llicència per la recollida, el calibratge i la varietat de la bèstia, el tipus de preparació i els locals on aquesta té lloc ... poc o res a veure amb el que coneixes a casa nostra. 

Me permetràs que no doni cap opinió sobre el tema perquè, ni he anat mai als aplecs del cargol de Lleida ni a menjar caracolillos a Barberà del Vallès. Sé que el que vaig a dir es considerarà molt poc patriòtic, però no mai no m'han agradat ni els cargols ni els calçots. 

monstres en concert (8) - b.b. king (2011)

Quinze minuts apassionants de blues amb: Mick Hucknall (Simply Red), Slash (ex Guns N' Roses), B.B. King, Ronnie Wood (Rolling Stones), Susan Tedeschi i Derek Trucks (Tedeschi Trucks Band).

Havia previst publicar aquesta entrada el proper 31.05, per tancar una setmana que tinc programada pel blues. Però l'anunci de la mort de Blues Boy King ahir a Las Vegas, als 89 anys i mentre dormia, m'ha fet pensar en avançar la publicació del post com homenatge a aquesta llegenda del blues.

Potser que no seria descabellat preparar una sessió Blues Brothers aquest cap de setmana. Mentre tant crec que podem escoltar un altre cop: Three O'Clock Blues, Why I Sing the Blues? o aquest emocionant homenatge a la seva guitarra: Lucille.

Hi ha penya a la que hom li desitja que descansi en pau ... No és el que jo li desitjaré a B.B. King. Sinó que segueixi tocant com sempre ho ha fet i que ho segueixi fent per rebre'ns quan ens arribi l'hora. Sols amb aquestes condicions estic disposat a reveure les meves opinions sobre la vida eterna!

tv series - river monsters

River Monsters (1) és una sèrie de documentals protagonitzada per Jeremy Wade (2) i realitzada per Icon Films (Bristol) per Animal Planet (3). Si a Espanya us la passen al Discovery Channel amb el nom de "Monstruos de río", jo la veig amb el nom original a RMC Découverte (4).


Tot i que he vist que hi ha un episodi dedicat als silurs de l'Ebre publicat a youtube per un tal Bellotas87, el que més m'agrada de l'emissió és el lligam que fan entre la mitologia, les llegendes locals i el coneixement de la biologia local per anar a la recerca de les bèsties que pesca en Jeremy Wade. També, com a geògraf, m'impressionen els paisatges increïbles de les zones on es troben les bèsties. I, last but not least, l'equipament que utilitzen per capturar-les.

De totes maneres, cap dels episodis d'en Jeremy Wade podrà fer-me oblidar aquell dia de pesca al Baix Ebre amb en Hands, en Sinfu i en Bou. Aquell material sofisticat i aquelles captures extraordinàries que'n Sinfu es va encarregar de netejar abans de transformar-les en un àpat digne d'entrar a la Guia Michelin.  

---

• (1) veure descriptiu de la sèrie a Wikipedia (en),  IMDb (en) i Discovery (es)
• (2) veure biografia de Jeremy Wade a Wikipedia (en) i Wikipedia (ca)
• (3) veure descripció d'Animal Planet a Wikipedia (en), la seva pàgina i el seu canal a youtube.
• (4)  Just per la petita historia, RMC Découverte és una cadena on passen  emissions per freaks i geeks entre les que hom pot trobar subhastes de tot el que't puguis imaginar, protagonitzades per infraseres que desmenteixen els postulats en els que Darwin va basar la seva teoria.  Histories d'extra-terrestres i de conspiracions internacionals improbables. I una emissió absolutament trash que la canalla i jo adorem veure: Ink Masters. Un concurs que reuneix uns tatuadors genials com artistes, pero impresentables com a persones, amb dos líders indiscutibles del trash: Robbie Ripoll i Emily Elegado.
• (5) Abans que'm feu un comentari desagradable sobre la meva edat i la meva memòria, recordeu que vaig rebre una educació de gentleman a una de les més exclusives universitats del Vallès.

sin la madre de todas las finales en Berlín

recordant a l'afició el resultat del partit

En aquesta eliminatòria el Madrid s'ha hagut d'enfrontar a una paradoxa psicològica personalitzada en l'ex-madridista Morata que, segons el Marca, va fer tornar la gloria al club transalpí i va fer caure en el ridícul al club que se'l va traure del damunt (1). Un Morata del que Roncero diu: Sería el no va más que el canterano de Valdebebas fuese el verdugo del Barça de Messi. La pregunta es, ¿por qué está en Turín si era nuestro?


Sé que el títol del post pot sonar a conya, però l'he tret d'un comentari de Santiago Siguero al Marca. Un diari que rarament he llegit amb tant d'interès com avui. Hauria pogut utilitzar el titular del diari: El fiasco del siglo, però només estem en 2015 i crec que el Madrid té encara molt recorregut pel davant. Tampoc el titular Porca Miseria de Roncero a l'AS m'ha semblat adequat davant del dubte de saber si es refereix al partit o a la qualitat del seu article. I és que, llegint el que ha publicat, m'han entrat ganes de regalar-li una samarreta, aviam si enganxa el missatge i li dona per seguir-lo amb bitllet d'anada. A més que, com la samarreta del Madrid és d'una marca que també patrocina els comunistes cubans, sé que li farà il·lusió.

---

(1) Si hem de ser justos, en alguns casos, Morata no va ser responsable de tot el ridícul en que va caure el Madrid.

el sibaris ha canviat d'adreça

El Sibaris, aquell lloc on ens trobàvem pels matins abans d'anar a Bellaterra. Aquell lloc on, amb en  Bou, vam descobrir les Bangles i ens vam enamorar de Susanna Hoffs, ha canviat d'adreça. En fi, s'ha mogut just uns metres i ara està on es trobava Confeccions Mitjavila, a la cantonada del Passeig Verdum i el carrer Felanitx. No el confoneu amb El Voy-Voy.

the well oiled sisters: anphetamine

Fa cosa d'un mes estava buscant per youtube alguna cosa original en musica country que no hagués escoltat abans i ... a fe de déu que la vaig trobar: The Well Oiled Sisters, una banda de lesbianes d'Edimburg que feien una mena de 'punk country' força original: Anphetamine, It Ain't Hard Being Easy,...

No sé si encara toquen juntes, però sembla que fa temps que no es passen per la seva pàgina a Facebook. I tampoc és fàcil escoltar-les perquè, com ja et pots imaginar, els seus temes no generen un gran entusiasme ni als country clubs ni als locals gais. I si a sobre no se'ls acudeix res de millor que presentar-se despullades a una conferència de premsa a Suècia fent-se passar per terroristes nord-irlandeses ...

Just per acabar, no les confonguis amb les txeques Country Sisters Amb un accent anglès molt particular d'una tal Sonja, sonen de conya. I altres coses que'm guardaré molt de dir (en particular sobre Linda, la violinista!). Però en fi, ja veuràs que no és el mateix.

mònica oltra: "i vostès parlant dels catalans"

Una intervenció de fa un any de Mònica Oltra a les Corts Valencianes que segueix d'actualitat. Segurament hi ha qui pensarà que el mateix discurs, canviant el "I vostès parlant dels catalans" es podria traduir en altres llocs per "I vostès parlant dels espanyols", sense canviar una coma. Jo, l'únic que puc dir, és que me sabria greu tenir el mateix passaport d'algú com l'Artur Mas i un de diferent al de Mònica Oltra. I no estic pensant en cap moment en el passaport espanyol. No sé si m'explico.

---

veure també 31.05.2011: Mònica Oltra en Buenafuente, 11.03.2012, Mònica Oltra a Salvados explica el forat de diners que és la Ciutat de les Arts i les Ciències

maysoon zayid: I got 99 problems... palsy is just one

Nota:

mil excuses a aquells que ja heu vist aquesta entrada al meu blog perso. Però crec que val la pena compartir-la amb els altres amics del GS.

Maysoon Zayid: I got 99 problems... palsy is just one

• punxa aquest enllaç per una millor qualitat de l'imatge
• punxa aquest altra per la transcripció del vídeo

escoles de periodistes

Del que volia parlar avui és del nivell dels debats que he vist a les televisions espanyoles (quan encara les veia), que no té res a envejar al que es pot veure a la TV egípcia

Tot i que a la TV espanyola els exemples són legió, el leadership de la TV egípcia sembla estar ocupat per una tal Riham Said. Al primer vídeo: Riham Said Removes Veil during Interview, Clashes with Guest Cleric Yousuf Badri, la pots veure humiliant i tractant d'aprofitat un clergue musulmà, al que s'hauria pogut estalviar d'invitar si de veritat no tenia res què dir-li. Com puc imaginar-me quina seria la reacció dels creients, pots tornar a veure Riham en aquest segon vídeo: Riham Said Interviews Egyptian Salafist-Turned-Skeptic Dr. Noha, fent prova d'una ferma fe islàmica i d'una defensa de ferro de la sharia, acaba expulsant del plató de TV de manera humiliant una doctora que va decidir un dia passar del salafisme a l'ateisme (veure bio de la Dra. Noha a Egypt Independent).

Son coses que ja estàs acostumat a veure a la TV espanyola. Però crec que val la pena saber a quins altres llocs també es practiquen i com els nivells dels seus debats no tenen res a envejar a les grans stars de la programació espanyola: [1], [2], [3]. També és veritat que hom pot trobar  coses com aquestes a la TV libanesa: [1], [2].

A partir d'aquí, cadascú és lliure de treure les seves pròpies conclusions.

desmentit d'en sinfu

Doncs que resulta que els de Zalando, sabent que els espanyols tenen un gran sentit de l'humor i una suspicàcia territorial que no s'empassaria una publicitat com la que sí que passen a Suïssa, van fer aquesta versió per Espanya. 

I també resulta que hi ha un malparit que ha fet córrer el rumor segons el qual Cara Delevingne hauria estat venent olives a l'English Market amb en Sinfu. I que es segueixen veient un cop al mes quan aquest la invita a sopar a un conegut restaurant oriental de la vila.

Doncs bé, que en Sinfu m'ha demanat de desmentir aquest rumor que l'ha fet dormir durant dues setmanes al sofà del menjador. I fer una crida perquè deixeu d'enviar-li mails, sms i missatges al whatsapp demanant pel telèfon de Cara Delevingne i la data del proper sopar. També m'ha dit de recordar-vos que Cara Delevingne té una relació sentimental amb Michelle Rodriguez, però a mi no me sembla bé de dir-ho.

---

En un gest de solidaritat altruista al que ja ens té acostumats, en Long John diu que informarà a tots aquells que vulguin saber a quin numero de telèfon no han d'enviar sms o whatsapp's i a quina adreça de missatgeria no han d'enviar cap missatge. Cas que no el pogueu contactar, en Long John diu que podeu trobar aquestes informacions buscant 'Sinfu' en aquesta adreça.

itineraris geogràfics per alemanya

Estic segur que molts de vosaltres ja haureu vist aquest simpàtic itinerari que el departament de geografia d'una prestigiosa universitat del Vallès organitza anualment entre els seus estudiants més distingits.

Si l'imatge que circula pel whatsapp està plena d'errors geogràfics respecte a la situació d'ambdues viles, aquells que seguiu de prop la política durant aquesta campanya electoral recordareu el nom del llac que es troba a la vila de destinació.

tv series - the middle

Si et va agradar Malcolm in the Middle estic segur que també t'haurà agradat The Middle. Vaig veure-la per primera vegada amb la meva filla a NRJ 12 i la veritat és que tant els diàlegs, els gags i les situacions ens van fer riure de valent. A Espanya la passen a TNT des de fa anys ... amb el doblatge de sempre.

No crec que valgui la pena fer comparacions amb Malcolm in the Middle perquè, tot i que l'argument d'ambdues es basa en una família americana de classe mitja, a la primera el protagonista principal és un dels fills: Malcom, mentre que a The Middle (*) el protagonista és la mare, interpretada per Patricia Heaton.  Però si insisteixes en fer-les ... jo me quedo amb Malcolm in the Middle, sense deixar de trobar en The Middle una sèrie genial que val la pena veure.

---

(*) Veure la pàgina oficial de la sèrie, les fitxes a IMDb i Wikipedia (espanyol, anglès), o la presentació de la sèrie a TNT i a NRJ 12.

funny thai advertising: beer

passats tèrbols: suzi quatro i el cock rock

Era una avorrida tarda de diumenge, tindria uns 14 anys i estava escoltant la radio quan va sonar aquest tema: Can the Can. Eren els anys previs al post-franquisme que encara vivim. Temps en que a la ràdio et passaven sàdics com Richard Anthony, però rarament Lou Reed o, més tard, els Sex Pistols.

Possiblement va ser el motiu pel que vaig augmentar el volum de la ràdio i vaig dir-me que, malgrat que segurament no era sinó un altre subproducte de les discogràfiques, tenia molta més canya que Status Quo, per posar un dels múltiples exemples que'm poden passar pel cap en relació als grups que passaven a la ràdio, i vaig dir-me que potser valia la pena escoltar altres temes de Suzi Quatro.

En aquells temps, no hi havia internet. Si volies escoltar un tema no tenies moltes més alternatives que passar-te pel carrer Tallers i demanar que't posessin el single. Va ser així que vaig poder escoltar  48 Crash i Devil Gate Drive (Rock Hard, possiblement el seu millor tema, sortiria anys més tard).

La nostra relació no va ser fàcil. Mai vaig entendre lo de Stumblin' In, pero ja no vaig poder tancar els ulls el 1978 amb If You Can't Give Me Love. I la cosa es va glaçar tant un any després, amb She's in love with you, que ja ni Rock Hard ho va poder arreglar. Per no parlar del dia que vaig llegir al diari, enllà pel 1981, que havia de sortir a un programa de TVE que es deia Aplauso: allò va ser el divorci definitiu!

Queden els bons moments que vam passar junts i una lliçó que no oblidaré mai: els crítics musicals son uns gilipolles. I és que, veient les poses i les veus dels tios amb qui tocava Suzi, puc fer l'esforç de comprendre que alguns classifiquessin el seu estil com glam rock: que Marc Bolan i Bowie (*) me perdonin.

Però el que no entendré mai és que d'altres  classifiquessin el seu estil de cock rock, que una publicació feminista va descriure com:  un estil dominat pels homes que es va convertir en un sinònim de rock dur, posant l'accent en l'expressió agressiva de la sexualitat masculina, lletres misògines i l'ús de la imatgeria fàl·lica.

Podria sonar a petita venjança si hom llegeix aquest paràgraf de la seva bio a wikipedia, però en realitat no és res d'altre que una mostra més de que el bullshit intel·lectual dels crítics musicals ve de lluny i no té límits.

---

(*) "Què peazo de hombre!", que comentaven dues ties fa anys al patatabrava.

especial idiomes: honest Indian Flights

Al final del vídeo (3'20") no et perdis l'acomiadament de les hostesses!
Una joia del setè art  !!!

les cadavres - no pasaran