violent femmes - happy new year next year

anyway, before you judge others ...

Narelle Green (2014): Connect with Colour: Colour is the language of the soul. Balboa Press

the joke of the day: that's all folks!

Friedrich Nietzsche

El que més em molesta no és que m'hagis enganyat. Sinó que mai més no podré creure en tu.

Prado, Benjamín (2015). Los mismos perros con distintos collares. [online] infoLibre.es 24.11.2015 [Accessed 27 Dec. 2015].

Lo más raro que puede ocurrir en España es que pase algo. Tal vez sea una herencia más de la dictadura, cuyo golpe final sobre la mesa fue imponer el principio de que la única forma de superar el pasado es esconderlo (...) el hecho de que una y otra vez los votos de los ciudadanos hayan servido, al menos hasta las últimas elecciones autonómicas y municipales, para reelegir al 90% de los políticos acusados de corrupción que han vuelto a presentarse a sus cargos y para dejar una pregunta en el aire: en este juego de policías y ladrones, ¿quién le ha puesto las esposas a quién? (...) A veces, nos encontramos por el camino a los mismos perros con distintos collares. Pueden parecer otros, pero muerden igual y muerden siempre a los mismos.

Prado, Benjamín (2015). Todo lo que ha pasado nunca ocurrió. A veces el que engaña no es peor que quien finge creerse la mentira. [online] infoLibre.es 08.12.2015 [Accessed 27 Dec. 2015].

Algunos políticos son como todos los magos: cuando ellos aparecen en escena, la realidad se oculta, se vuelve ilusoria (...) Su oficio consiste en hacernos ver con nuestros propios ojos lo que no ha sucedido. Sus manos son rápidas y su voz es narcótica. Tienen la habilidad de un prestidigitador y la destreza de un tahúr. Pero nada de eso bastaría si nosotros no fuéramos al espectáculo a que nos engañen, a seguirles el juego, a aceptar que las palomas crecen en las chisteras, que los cuerpos levitan (...) En muchos casos todas esas promesas son justo lo contrario de lo que hicieron cuando gobernaban, pero ellos confían en que nuestra memoria nos traicione, las hemerotecas sean papel mojado y las pantallas de los televisores se parezcan a los espejos de un famoso poema de Borges, esos vidrios impenetrables donde "todo acontece y nada se recuerda".

Altres lectures recomanades:

• Folch, Ernest. (2015). La ironia de les urnes. [online] El Periódico, 24.12.2015. [Accessed 27 Dec. 2015].
• Boada, Albert; Carceller, Teresa; Aragonés, Vidal (2015). Així no. Obrim el procés. [online] El Periódico, 23.12.2015. [Accessed 27 Dec. 2015].
• Valenzuela, Javier (2015). Elogio de la ingobernabilidad. [online] infoLibre.es 16.12.2015. [Accessed 27 Dec. 2015].
  

hermano lobo: o nosotros o el caos

CCMA.cat: El PP reclama "altura de mires" al PSOE.
Vilaweb.cat Junqueras demana responsabilitat a la CUP ...

Catalunyaplural.cat (eldiario.es) Comentari d'un lector (sols a la versió en espanyol) a l'article: La CUP rep avisos de les plataformes contràries a BCN World i a la privatització d'ATLL.

Sería imposible imaginar a Podemos o a IU convocando una asamblea para decidir si dar apoyo a Mariano Rajoy como presidente de un gobierno PP-PSOE a cambio de unos cuantos caramelos sociales. La mayoría no les volveríamos a votar nunca, y sería fácil imaginar la respuesta del nacionalismo catalán. Esa, sin embargo, es la situación en que se encuentra la CUP respecto a Mas y CDC-ERC. Y se van sucediendo ponderadas opiniones. Milagros del nacionalismo catalán y del "todo por la patria" (...)

Sobre BCN World i el Pacte proposat per JxSi, val la pena llegir-se l'article: Felip Puig creu que la proposta de Junts pel Sí permet que BCN World sigui "una realitat magnífica", publicat el passat 24.12.2015.

Especialment contundent ha estat l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros que ha dit que la revisió de BCN World "no és una bona senyal pels inversors estrangers perquè vol dir que a partir d'ara tot es pot qüestionar frívolament". El conseller ha explicat que ha traslladat als inversors "que tinguin paciència" ja que es necessiten uns mesos per "estovar" el consens polític amb la CUP al voltant del projecte. Amb tot, ha apostat perquè BCN World "serà una realitat".

APM. Alguna pregunta més?

hermano lobo: el futur

hermano lobo: como si fos ahir

Vist a El Periscopio (bloc de Rosa Maria Artal, a qui m'agrada molt seguir la seva columna a eldiario.es): Como si fuera ayer. Portadas de Hermano Lobo en 1974

Per la resta ... més del mateix d'una banda com de l'altra.

hermano lobo: sobre els governs de salvació

hermano lobo: sobre els programes de govern

catalunya: the smell of fear

the naked gun 2½: the smell of fear -  el dr. Meinheimer i els seus mariachis

Diuen que des de l'estranger tot es veu diferent. Així que procuraré mirar-m'ho des de l'interior. Per exemple, si agafo un article de El Periódico de Catalunya (per no entrar en els detalls de Vilaweb) on es parla de la darrera proposta de JxSí, llegeixo:

En el capítol social sí que s'observa una voluntat de concreció de JxSí, traduïda a adoptar algunes de les peticions cupaires. Així, es determina que s'actuarà urgentment en tres àmbits, considerant la situació d'"emergència social": en la pobresa infantil, l'energètica i en els desnonaments (que es paralitzen a tot Catalunya). Es frenaria, així mateix, el projecte de BCN World i es deixaria per més endavant un altre tema espinós, el d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), perquè s'ha d'esperar la resolució del Tribunal Suprem sobre el concurs. Sí que es frena, mitjançant una moratòria, la creació de consorcis sanitaris, amb presència de capital privat, "i en alguns casos es reverteixen", segons ha assenyalat Romeva. És un pla de xoc que, segons l'opinió del cap de llista de JxSí, podria subscriure Catalunya Sí que es Pot.

Sembla clar doncs que JxSí admet que hi ha una situació d'emergència social. Com m'ha semblat entendre que les accions proposades ja estaven en el programa de JxSí, vull creure que tant per ERC com per l'ANC, Òmnium Cultural i, fins i tot el senyor Romeva, l'actiu més important d'una nació són els seus membres.

Justament pel fet de viure a l'estranger, me passen pel cap una sèrie de preguntes.

• Com és que no es presenta un programa de govern al conjunt del parlament per resoldre una situació de catàstrofe humanitària i la solució d'un deute desesperant? Deixant de banda un partit que podria convertir-se a la propera legislatura en extra-parlamentari a Catalunya, quí es podria oposar a unes accions d'aquests tipus? 
• Com es pensa trobar una solució al deute brutal de Catalunya? A l'estat de Vaud (Suïssa) li van costar deu anys passar d'una classificació A a una AAA, mitjançant el consens del parlament i una gestió impecable i admirada arreu del país dels diners públics. La darrera qualificació de Catalunya per Standard and Poor's ha estat BB-.
• Les accions proposades en el document de JxSí es presenten com una concessió a les demandes de la CUP.  Això vol dir que si JxSí hagués tret prou vots per governar sense el recolzament de la CUP no les hauria tirat endavant?  I si no fos així i tinguessin pensat tirar-les endavant, què estan proposant de nou exactament?

Fa por veure que, en aquest context de catàstrofe humanitària (no sé com anomenar altrament una de les taxes d'atur més altes del món, que hi hagi canalla que no mengi, penya a la que se li talla la calefacció o a la que es condemna al desnonament), barrejada amb una situació financera desesperant i la corrupció generalitzada en la que es troba el nostre país, els mariachis d'Artur Mas ens presentin com a única solució a tots els problemes que tenim la seva elecció a la presidència. I no fa exactament por, sinó més aviat una altra cosa que no diré, que s'estiguin negociant mesures (si ho vols anomenar xantatge ...) per acabar amb la misèria dels nostres conciutadans a canvi de la votació a la presidència d'aquest individu. Francament, es pot caure més baix?

Neus Tomàs, cap de la secció de política de El Periódico de Catalunya, deia en un article titulat: L'hora de la veritat que: A Ítaca s'hi pot anar per l'esquerra o per la dreta, lentament o per una drecera, i amb el cap alt o tapant-se el nas. I això és el que la militància de la CUP haurà de decidir en l'assemblea que celebrarà diumenge a Girona. No és l'únic que diu aquest article, al que't recomano donar-li un cop d'ull.

oriol deixaria l'alcaldia de sant vicenç dels horts

Oriol Junqueras batlle de Sant Vicenç dels Horts, ciutat on el partit que lidera va quedar en quart lloc a les darreres eleccions amb un 13% dels vots, per darrera de En Comú-Podem (29%), PSC (20%) i C's (15%), ha comunicat la seva renuncia per centrar-se en l'etapa històrica que està vivint el país. ‘Catalunya camina ferma cap a la independència i cap a una societat més pròspera i justa socialment’, hauria dit en un comunicat recollit avui per Vilaweb.


Queda el dubte de saber si els resultats recollits en aquestes darreres eleccions a la seva vila seran una premonició de l'èxit que l'acompanyarà en aquesta nova etapa. 

geografia de catalunya

Al contrari que molts dels meus amics i coneguts, he de confessar que ja no llegeixo gaire el Vilaweb.

Avui però, tot i que els seus editorials semblin anar en una altra direcció, el seu servei de cartografia s'ha dedicat a temes factuals i ens presenta una sèrie de mapes interactius d'allò més interessant:

1. la cartografia del partit més votat a cada municipi dels Països Catalans (hom torna a parlar d'ells!); 
2. els resultats del 20-D a Barcelona, carrer per carrer i 
3. la pèrdua de vot de l'independentisme explícit entre el 27-S i el 20-D.

Per aquells que se'ls vulguin mirar, els mapes parlen per sí sols. Només me permetré la llicència d'afegir aquests paràgrafs que acompanyen el tercer mapa:

Al Principat, s’han presentat tan sols dues candidatures explícitament independentistes en aquestes eleccions espanyoles: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Democràcia i Llibertat (DL). S’hi han presentat tres formacions clarament unionistes: Ciutadans, PSC i PP. I dues forces més favorables al referèndum: En Comú Podem i Unió. Si sumem el vot d’aquests blocs, la victòria ha estat del bloc unionista, amb 1.495.810 vots. En segona posició hi ha el bloc independentista, amb 1.164.790 vots. Finalment, el dels defensors del referèndum ha quedat en l’última posició, amb 992.666 vots.

(...) l’independentisme explícit va obtenir 1.966.508 vots el 27-S, mentre que va aconseguir-ne 1.164.790 el 20-D. Això són 801 .718 vots menys. En percentatge, l’independentisme ha perdut un 40,8% dels vots que han anat a l’abstenció o a unes altres propostes polítiques (probablement, En Comú Podem).

A partir d'aquí trobo que tots tenim una edat per interpretar el que s'ha d'interpretar i arribar a les conclusions que calguin, més enllà dels jocs de malabarisme parlamentari que ens estan servint des d'algunes publicacions i que no semblen confirmar-se en d'altres.

sobre mongòlia, dinamarca i catalunya

Sobre Mongòlia no afegiré res més que el que va dir l'autor d'aquest tweet.  Però, sense que tingui res a veure, aquests dies m'he recordat de l'obsessió per Dinamarca de CDC en general, i d'en Santi Vila en particular (veure el post hamlet: hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca).

Com pots comprovar en el post, jo creia que ells parlaven d'una Dinamarca que desconeixien. Però recentment m'he adonat de què també hi ha una Dinamarca que jo no coneixia. Afortunadament en Santi Vila m'ha confirmat que l'afany del seu partit per aixecar noves fronteres no té res a veure amb aquesta noticia: Dinamarca confiscará joyas y objetos de valor a los refugiados.

Cal també destacar una noticia de la que pocs medis s'han fet ressò. Després de haver donat la brasa durant un bon moment amb Finlàndia com el país del model a seguir, i després de haver reemplaçat aquest país per Dinamarca, The Norden Council ha enviat una protesta formal als nacionalistes catalans i els ha demanat per favor que els oblidin i que no parlin mai més de cap dels seus membres. Car, és un fet científicament demostrat que, des del moment en que un polític català parla d'un dels països membres de l'organització presentant-lo com un model a seguir, la catàstrofe política i/o econòmica no triga en caure-li al damunt.

nestlé: tots els accents de l'anglès

Josep Antoni Duran i Lleida: "I de què viuré, què menjaré?"

Sap greu que totes les esperances que va dipositar l'amic Long John en el Cerillo se n'hagin anat a norris. Com ja va dir-li el de Pontevedra fa mesos, "sé fuerte, Cerillo".

ruthie foster - when it don't come easy

When It Don't Come Easy, un altre tema brutal de Patty Griffin, interpretat magistralment per Ruthie Foster: el só senzill i net, la veu clara ...  Enregistrat el 2009 a l'Avo Session Basel, també conegut com la Baloise Session (pots trobar altres enregistraments brutals en aquest canal).

Si aquest tema t'agrada tant com a mi, et proposo escoltar l'original o aquesta versió co-interpretada per Patty Griffin i Melissa Etheridge.

Ada Colau se estrena paralizando desahucios

"Madrid puede volver a ser nuestra capital"

La Fraction: bon punk de França

valència, barcelona i les fronteres

business for punks

Business for Punks - Behind the Scenes from BrewDog on Vimeo.

Business for Punks resumeix una filosofia revolucionària que ens aprèn a tirar cap endavant una empresa de la manera més difícil. Una filosofia que aconsella els seus seguidors a no seguir perdent el temps redactant Business Plans, estudis de mercat i altres collonades a la moda. Sinó de ficar l'ànima en allò que creus. Es el que han fet dos joves punks escocesos: James i Martin, que afirmen haver convertit BrewDog en una de les marques de més ràpid creixement del món, famosa per les seves cerveses, bars i crowdfunding. Jo la vaig veure per primera vegada ahir al vespre, a la carta de birres del Taco's Bar del Flon, a Lausanne:  Punk IPA Brewdog.

Salvador Seguí i l´independentisme: un discurs actual

Salvador Seguí (el Noi del Sucre), va oferir un discurs a Madrid el 19 de Gener de 1919 ,el qual feia referència a l´opinió de l´anarcosindicalisme català sobre l´independència de Catalunya:

“En Cataluña, los elementos reaccionarios del catalanismo, a menudo levantan la bandera de las reivindicaciones catalanas, en un sentido nacionalista. Y cuando más ruido hacen es en los momentos es cuando se produce un hecho social de resonancia, como si buscasen la intervención de las autoridades del Estado español para batir a los trabajadores catalanes. Nosotros, lo digo aquí en Madrid, y si conviene también en Barcelona, somos y seremos contrarios a estos señores que pretenden monopolizar la política catalana, no para alcanzar la libertad de Cataluña, sino para poder defender mejor sus intereses de clase y siempre dispuestos a dañar las reivindicaciones del proletariado catalán. Y yo os puedo asegurar que estos reaccionarios que se autodenominan catalanistas lo que más temen es la recuperación nacional de Cataluña, en el caso de que Cataluña no les quedara sometida ‘. Y como saben que Cataluña no es un pueblo servil, ni siquiera intentan desligar la política catalana de la española. En cambio, nosotros, los trabajadores, como sea que con una Catalunya independiente no perderíamos nada, al contrario, ganaríamos mucho, la independencia de nuestra tierra no nos da miedo. Estad seguros, amigos madrileños que me escucháis, que si algún día se hablase en serio de independizar Cataluña de España, los primeros y quizás los únicos que se opondrían a la libertad nacional de Catalunya, serían los capitalistas de la liga regionalista y del Fomento Nacional del Trabajo. Sin embargo hay muchas pruebas que confirman mi razonamiento. No importa que proclamen su catalanismo en discursos y artículos periodísticos cuando están en Barcelona. Si piensan que se encuentran en peligro los intereses particulares de su clase acomodada, enloquecidos y corriendo tiran hacia Madrid, para ofrecer sus servicios a la Monarquía centralista, y más de una vez los habréis podido ver vistiendo la casaca de ministro. ¿Es, acaso, con la colaboración ministerial como se pueden afianzar las aspiraciones de libertad nacional de Cataluña, sometida a una monarquía centralista y enemiga de la emancipación de los pueblos hispánicos? Afortunadamente la Cataluña vejada y denostada, privada de su libertad nacional, conoce bien sus detractores y sabe de qué lado están sus verdaderos amigos y defensores. Una Cataluña, liberada de España os aseguro, amigos madrileños, que sería una Cataluña amiga de todos los pueblos de la Península Hispánica y sospecho que los que ahora pretenden presentarse como los líderes del catalanismo, temen un entendimiento fraternal y duradero con las otras nacionalidades peninsulares. Por lo tanto es falsa la catalanidad de quienes dirigen la Lliga Regionalista. Y es que esta gente antepone sus intereses de clase, es decir los intereses del capitalismo, a todo interés o ideología. Estoy tan seguro lo que digo, que sin pecar de exagerado, puedo aseguraros que si algún día Cataluña conquista su libertad nacional, los primeros, si no los únicos, que le pondrán obstáculos, serán los hombres de la Lliga Regionalista, porque en Cataluña como en todas partes, el capitalismo carece de ideología…”

Només cal canviar la Lliga d'en Cambó per la Convergència d'en Mas (i en la meva opinió també podríem incloure l´Esquerra d'en Junqueras) i....voilà, ja tenim un discurs terriblement vigent on les realitats, salvant els anys que han passat, penso que segueixen essent les mateixes. I vosaltres, què en penseu?

free music composition and notation software

no és pot reciclar tot, company!

Elle se pointe à la décharge avec de la dynamite. Une retraitée a voulu jeter un carton au contenu surprenant, à la déchetterie de Monthey. Rempli d'explosifs, il a été évacué par la police.

20minutes.ch, 02.12.2015

Des bâtons de 30 cm remplis d'explosifs utilisés pour faire sauter les bâtiments et la roche: voilà ce qu'ont découvert les responsables de la déchetterie de Monthey, il y a quelques jours, en inspectant le contenu d'un carton apporté par une vieille dame. Selon «Le Nouvelliste», un employé du site a été apostrophé par la retraitée, qui cherchait la benne appropriée pour se débarrasser de son colis. C'est là qu'il a remarqué un «sigle alarmant» sur le carton... Avisée, la police cantonale est venue prendre en charge les explosifs, qui seront éliminés dans les règles de l'art à Brigue (VS) par la Société suisse des explosifs.

«Le Nouvelliste» a cherché à en savoir davantage sur la propriétaire du colis. Celle-ci a expliqué que sa famille avait l'habitude, par le passé, d'utiliser ces bâtons explosifs pour faire sauter les souches d'arbres et qu'elle ne risquait rien en les manipulant tant qu'ils n'étaient pas reliés à un détonateur, ce que confirme la police. Or, sans la vigilance des employés de la déchetterie, le matériel aurait fini à l'usine d'incinération. Là, il aurait pu péter sous l'effet de la chaleur et de la compression, selon le directeur technique de la Société suisse des explosifs interrogé par le quotidien valaisan. «Dans ce cas, les dégâts peuvent être très importants dans le four de l'usine d'incinération», affirme-t-il.

vance joy - mess is mine

the queers - tamara is a punk

the queers - tamara is a punk

catalans a madrid

Quants catalans saben que el Real Madrid va ser fundat per dos germans de Barcelona: Carles Padrós i Joan Padrós? I que el primer fou el creador de la Copa del Rey de Fútbol?

Quants d'entre els que reciten el mantra de "Madrid ens roba" saben qui són els catalans  que estan dalt de la piràmide del sistema polític, econòmic, judicial i mediàtic que ens han portat enllà on ens trobem?


Un article publicat el passat 9 de desembre a El Crític: Els catalans amb més poder a Madrid més enllà del 20-D, ens presentava una llista de 60 homes i dones entre els que més manen al Madrid dels ministeris, de l'Ibex-35 i de l''establishment' cultural, amb cognoms catalans com Moragas, Fainé, Bonet, Creuheras, Roca, Daurella, Brufau, Piqué, Gaspart, Samaranch fill o Marhuenda. Però no són els únics, perquè també entre la immigració catalana, les influències a Madrid són notables.

Aquest article m'ha semblat interessant després de constatar que hi ha penya que diu ser d'esquerres i està defensant al lider d'un partit ofegat pels casos de corrupció, que treu diners a l'escola publica per donar-lo a les escoles de l'Opus, que retalla la sanitat publica per finançar les mútues privades, que defensa la jubilació als 67 anys ... I la penya que està defensant aquest senyor i al seu partit ho fa amb l'argument de fer-ho perquè aquest senyor és català i és dels nostres.

Acabar aliat amb els teus enemics naturals, i enfrontat amb aquells que haurien de ser els teus aliats. Tots som ja prou grandets per saber quins són els únics beneficiaris d'aquesta estratègia. Afortunadament, sembla que, més enllà de les patinades d'alguns, a la CUP encara hi ha gent que recorda  d'on ve (veure l'entrevista a Quim Arrufat a l'Ara del passat 11.12.2015) i també hi ha qui, entre els antics ERC, tampoc s'ha deixat encantar pels cants de sirenes (veure l'entrevista a Carod-Rovira a El Crític del passat 10.12.2015).

élisée reclus - sobre les majories

Danke Schön, Long John (en alemany per la rima ...)

c'est pas le moment o 'ara no toca' ...

Un amic que viu a França m'ha dit que, cada cop que escolta algun lider imprescindible de casa nostra dir que ara no toca, li recorda a l'anunci de Smectalia, c'est pas le moment ... 

Me temo que sé a qui es refereix i, francament, trobo que és una gran falta de respecte. Una gran falta de respecte que s'estén als membres del seu partit i filials, quan afegeix que corre un rumor segons el qual molts membres de la seva coalició estarien pensant en canviar de look i anar a veure un altre perruquer.

viatge espacial ofert a donald trump

El passat 7 de desembre, la penya de The Verge publicava una noticia segons la qual el patró de Amazon, Jeff Bezos, preocupat per la logorrea d'en Donald Trump (sense ma esquerra en aquesta imatge) i creient que seria una bona idea donar-li un descans, va pensar en oferir-li un viatge inoblidable, enviant-lo a l'espai en una de les naus de la seva companyia aeroespacial: Blue Origin. Si hagués una plaça lliure ...

sobre l'art de la negociació amb neoliberals

Reservoir Dogs (1992)

I perquè ningú no m'acusi de quintacolumnista o d'espanyolista, vull deixar molt clar que aquesta entrada no té res a veure amb aquest enllaç. Tot i que, per allò de l'amnèsia històrica, hi han altres enllaços que podria recomanar a aquells que creuen que estan negociant amb penya que té una sensibilitat social, o també a aquells que estiguin pensant en renovar coalicions electorals. Però no ho faré per patriotisme i perquè crec en un futur de progrès dirigit per un leader excepcional.

the donnas

the muffs

són dates per parlar de nofx ...

Ningú ha dit que sigui una indecència per l'esperit dels Nadals convocar unes eleccions generals o aprofitar les festes per passar-se per l'arc de triomf les promeses electorals i contentar al Capo dei capi ... Així que tinc motius de sobra per parlar de NOFX

Un pròleg totalment prescindible car, amb festes pel mig o no, i amb tripijocs polítics o no,  NOFX és un grup que cal conèixer i escoltar regularment.

Justament perquè els seus temes són un dels millors revulsius per combatre la violenta imbecil·litat totalitària que'ns envolta per tot arreu.

The Idiots Are Taking Over from DangerDom on Vimeo.

com reaccionar davant del #pressingCUP

lliçons de la historia d'itàlia

Potser hagis escoltat parlar algun cop de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, del que a l'entrada que li dedica la versió en espanyol de wikipedia es diu, entre altres coses: El gatopardismo, o molt més habitualment, l'adjectiu lampedusià, ha passat a definir el cinisme amb què els partidaris de l'Antic Règim es van emmotllar al triomf inevitable de la revolució, usant-ho en el seu propi benefici; posició que va donar lloc a una frase lapidària: Que tot canviï perquè tot segueixi igual.

I potser que també hagis escoltat parlar del senyor representat a la imatge: Giuseppe Garibaldi. Una mena d'heroi universal del XIX segle, que va participar arreu del món en un munt de guerres revolucionaries (sembla que llavors es consideraven així), però principalment en les que van portar a la unificació d'Itàlia. I potser també hagis escoltat dir que, assolida la unitat italiana en 1870, Garibaldi va ser elegit diputat al Parlament, càrrec al qual posteriorment va renunciar al no concretar-se en fets les idees republicanes per les quals va lluitar incansablement.

Com? Què? No, no vull parlar d'idiotes útils ni de cap article que hagi pogut publicar un senyor que es passejava fa poc amb sandàlies pel Parlament. Crec que ja n'ha tingut prou amb el menyspreu amb el que la versió local de Vittorio Emanuele ha comentat el seu article a la premsa.

A més, que ja sabeu que jo no estic qualificat per ficar-me en política. Un art que Groucho Marx va definir fa temps com: La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.

brewtarget: una aplicació interessant?

L'altre dia vaig caure sobre una aplicació que va semblar-me que podria interessar tant a alguns dels membres de la tripulació com a alguns dels personatges que ens visiten: Brewtarget.

Una eina gratuïta per la creació de receptes de cervesa de codi obert, disponible per a Linux, Mac i Windows.

Segons l'autor, l'aplicació té un munt d'eines, entre les que pots trobar la del càlcul automàtic del color, l'amargor, i altres paràmetres que aniran completant la recepta. També pot exportar i importar receptes en BeerXML, el que li permet compartir receptes amb altres programes, com BeerSmith, que també disposa d'una versió per android

A mi m'agafa tard per la diabetis, a en Sinfu i en Hands pel fetge i a en Long John per la religió. Així que només quedaria en Doc per fer els tests. El que passa és que, des de que van retirar els VAX, en Doc i la informàtica no es parlen gaire  ...

die toten hosen - pushed again

Un dels temes més brutals dels Die Toten Hosen!

Whispering voices in my head,

sounds like they're calling my name.

A heavy hand is shaking my bed,

I'm waking up and I feel the strain.

I'm feeling pushed again... 
I'm feeling pushed again...

Why should I go where everyone goes?

Why should I do what everyone does?

I don't like it when you get too close,

I don't wanna be under your thumb.