un vell comercial argenti: el vino une

Gràcies, Neus !!!

el govern segueix creant ocupació

passats tèrbols (1979-1980)

En senyal d'agraïment als més de 100 russos que ens han visitat avui, m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquestes fotografies de 1979-1980 (me sembla, vaja) que Neus, la noia que surt al meu costat a la platja, li va passar a en Juan Manuel (a.k.a. Cholo), a la dreta de la imatge de la platja, i que aquest va passar-me a mi. 

En resposta a la pregunta que va fer-me en Sinfu al wsp, la imatge de la dreta la va fer imagino que el meu amic Ricard a la Platja de Garbet, entre Llançà i Colera. La imatge de l'esquerra, no sé ni per qui ni on està feta. De totes maneres, veient que tinc una San Miguel al davant, no crec que sigui d'un lloc on tornés a ficar mai més els peus.

Com ja haureu observat, l'interès d'aquestes imatges rau en què són unes de les rares ocasions en les que'm veureu sense barba. I, d'altra banda, si us fixeu bé en la imatge de la platja, veureu al fons la camioneta amb la que vaig guanyar-me la vida durant una temporada treballant als Encants de BCN. 

Res més sinó desitjar bones festes a tothom (els russos les fan més tard, però també aprofitaré per saludar-los) i recordar-vos que heu de deixar-li una copeta de cognac a Santa Klaus la nit de nadal. Més que res, per si me dona per passar-me per l'antro on viviu, que al menys hagi valgut la pena de fer-ho.

xtc - dear dod

el lío de las renovables explicado por Marta Flich

la política social a espanya

el lío de las pensiones explicado por Marta Flich

The Way Back

Una pel·lícula que us recomano.

road signs in Ireland

Crec que el moment ha arribat de corregir una gran injustícia i reconèixer que, si en Sinfu ha estat capaç de sortir de casa en cotxe i, enllà que els déus l'hagin volgut portar, ser capaç de tornar-hi sense perdre's, és perquè va ser un dels alumnes aventajadillos d'aquella gran geògrafa irlandesa que'ns donava classes de cartografia. Les seves classes oficials, tant com les privades, van donar a en Sinfu els instruments necessaris per a orientar-se -fins i tot de nit, sortint del pub!- en un medi hostil com el de la xarxa de carreteres de la República d'Irlanda.

I si et costa de creure, sàpigues que el tema de la senyalització de les carreteres d'Irlanda té dedicada una pàgina a wikipedia: Road signs in Ireland que introdueix així la seva interpretació:

(...) Els senyals de tràfic a la República d'Irlanda són diferents de la majoria dels senyals utilitzats en altres parts d'Europa. La senyalització direccional és similar a la del Regne Unit, però és bilingüe i les distàncies són en quilòmetres. La senyalització de perill o els senyals d'advertència utilitzen el disseny de diamant groc que s'usa als Estats Units, Canadà, Austràlia i altres països anglofons, però en cap altre lloc d'Europa (...) A Irlanda del Nord la senyalització s'ajusta a la usada a la resta del Regne Unit: per exemple, el límit de velocitat s'expressa en milles per hora i les distàncies també es mostren en milles.

I a sobre condueixen per l'esquerra! En fi, segueix llegint wikipedia, val la pena fer-ho si finalment decideixes acceptar la invitació que va fer en Sinfu a tots els geògrafs de la UAB i llogar un mini-bus amb els col·legues per passar un parell de setmanes de B and B a casa seva.

street art (06.02.2012)

whitney brown: I'm a vegetarian b'coz I hate plants

eitb - la voz laboral

Fa quatre anys que ETB va pujar aquest vídeo a Youtube i res no fa pensar que no sigui encara de rabiosa actualitat.

gs billboard

En Long John no ha parat de donar la tabarra perquè els pengem ...
Però ara que ho penso, igual no es referia als vídeos.

desmentit de les confraries de girona

alguns penitents afirmen que no van participar a la mani: catalonia is not spain

En relació amb la noticia que publicàvem abans de ahir, hem rebut aquest comunicat redactat per la Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona.

"Acollint-nos als drets estipulats per la Llei Orgànica 2/1984, del 26 de Març, reguladora del dret de rectificació, volem manifestar que després de l'amplia difusió per twitter de la noticia publicada abans de ahir pel GS, un exèrcit de trolls ens ha acusat injustament de compartir amb els membres del Ku Klux Klan el fet de ser treballadors blancs, misogins i racistes. 

Volem doncs declarar públicament que, tot i compartir amb els membres del KKK les mateixes disfresses i, gràcies a la globalització, uns treball i salari miserables, nosaltres apliquem rigorosament a les nostres dones els principis de la legislació vigent. I pel que fa al nostre tracte amb els estrangers recordar si cal que, un cop per any, passegem per la ciutat les pesades imatges d'un conegut jueu i la de la seva mare".

En complement d'aquest comunicat, i en la línia del periodisme d'investigació propi de la nostra publicació, en Sinfu assegura haver escoltat al The River Cafè de Girona que la Junta de Confraries estaria estudiant el llançament d'accions legals per 'usurpació d'imatge' contra els membres del KKK.

---

PostScriptum: A la demanda del penitent que surt rient a la foto, desmentim que es tracti d'un professor del departament de geografia de l'UdG i que participés activament a la manifestació independentista que, amb el lema: Catalonia is not Spain, va tenir lloc recentment a la ciutat.

Rivera i la política energètica de Trump

Albert Rivera entrevistat pel GS

En una entrevista concedida al GS, Albert Rivera ha denunciat que les acusacions dels medis de comunicació espanyols contra la futura política energètica de Donald Trump no són res d'altre que una nova campanya mediàtica contra el partit que lidera.

Albert Rivera ha confirmat que la política energètica de Donald Trump respondria a les 'exigències' de C's i estaria basada en l'acord que aquesta formació, junt amb el PSOE, van signar amb la patronal Carbunión i els dos grans sindicats de la mineria: UGT i CC.OO.

Un acord que defensaria la necessitat de garantir la prosperitat de les comarques que acullen les mines de carbó i aquelles on es procedeix a la seva combustió per a la producció d'electricitat. Una de les peces mestres d'aquest acord seria la d'imposar una taxa al carbó estranger, de tal manera que les elèctriques es veurien obligades a comprar l'autòcton, garantint així els llocs de treball i la independència energètica del país.

Durant l'entrevista, Albert Rivera també va dir-nos que, quan va acabar de prendre nota de les exigències de C's, Donald Trump també es va interessar per les tanques de Ceuta i de Melilla per aturar el flux d'immigrants. Rivera va informar Trump que l'estat Espanyol lidera i exporta la construcció de les tanques anti-immigrants a Europa i que el podria posar en contacte amb una empresa de Màlaga que es l'única del continent que fabrica concertines, els filferros amb ganivetes que coronen i envolten les tanques.

Els medis de comunicació espanyols, que es passen el dia criticant la política d'altres països en el tracte dels immigrants i que mai van mostrar un gran interès per quina seria la política energètica en un govern de coalició PSOE-C's, ni tampoc sobre la catàstrofe anunciada des de fa anys a la central nuclear de Cofrentes (just per posar un altre exemple), segueixen criticant de manera vehement els perills ambientals que comportarà la futura política energètica de Trump i el drama humà que representarà la construcció de la tanca a la frontera amb Mèxic.

Entretant, els treballadors blancs nord-americans segueixen fent prova de la seva xenofòbia i no mostren cap interès per llegir una sola línia del que puguin publicar sobre el seu país els diaris espanyols.

carnets d'adherents trobats en els contenidors

els membres del kkk de Tennessee
estan francament emprenyats!

Un diari de Tennessee publicava avui que els treballadors de la neteja de Nashville havien trobat centenars de carnets del Ku Klux Klan als contenidors. Segons aquest diari, els adherents estarien molt emprenyats després de haver descobert la traició de milions de treballadors blancs, racistes i misogins, que haurien votat durant dues legislatures a un negre demòcrata per ocupar la Casa Blanca. 

La doctrina del shock

HyperNormalisation

Un documental de la BBC del cineasta britànic Adam Curtis.

noam chomski: requiem for the american dream

Directed and Written by: Kelly Nyks, Peter D. Hutchison, Jared P. Scott On Theaters : Jan 29, 2016 On DVD : Aug 2, 2016 Studio : PF Pictures

xavi castillo al senat

vull dir-li una cosa a la hillary ...

trump vs clinton

jesus loves america

la tragédie des Brigades Internationales

Members of the Lincoln Battalion (archives) in 1937. On the left is Lincoln's commander Oliver Law, killed during the Brunete Offensive, was the first African-American to command white troops

El passat 02.10, un article de eldiario.es (1) presentava l'organització d'un acte de homenatge als combatents alemanys que van lluitar a la Guerra d'Espanya.  L'acte va tenir lloc al Parc del Poble, al barri de Friedrichshain, on hi ha un monument del 1968 creat per Fritz Cremer en homenatge als voluntaris alemanys que van lluitar a les Brigades Internacionals (la majoria van desaparèixer als camps de concentració nazi després de la caiguda de França).

Un article que val la pena llegir i on podràs comprovar un cop més que la commemoració del 80è aniversari d'aquella guerra ha quedat ignorat per una actualitat política absolutament prescindible. Gairebé tant ignorat com la inauguració el passat 22 d'octubre del 2016 d'un monument en honor de les Brigades Internacionals a l'estació de Paris Austerlitz (2). O el projecte A train to Spain (3), dedicat a la memòria dels voluntaris escandinaus que fa 80 anys van anar a Espanya a lluitar contra el feixisme. Tampoc he vist res sobre la mort de Stan Hilton, últim supervivent britànic de Brigades Internacionals que'ns va deixar als 98 anys d'edat el passat 21 octubre a Austràlia (4). O sobre Josep Almudéver, valencià nascut a França, l'últim brigadista conegut que queda amb vida (5).

En tot cas, la majoria dels mitjans de comunicació espanyols (5) segueixen ignorant aquest passat (i ja coneixem el que diu el refrany), m'agradaria recomanar-te un molt bon reportatge dirigit per Patrick Rotman: La tragédie des Brigades Internationales, que Arte-TV va difondre el passat 25.10.2016 i que pots veure al site de la cadena o en aquest enllaç a youtube.

Tractant-se d'un país que ha estat constantment donant la brasa amb els seus films sobre la guerra i la postguerra, imagino que aquest silenci podria ser difícil de interpretar ... Pel que fa al bàndol dels que van guanyar la guerra, entenc el seu silenci. I si et mires el reportatge també entendràs el silenci dels altres, car comprovaràs que totes les barbaritats que van veure els brigadistes amb els estalinistes (6) i la marginació que van patir al seu retorn, no van crear les condicions ideals per lluitar per implantar un règim d'aquest tipus a casa seva. Tampoc el grup dels russos -malgrat la propaganda, un dels més minoritaris (7)- va tenir un retorn feliç, car fou purgat gairebé totalment al seu retorn a la URSS pel règim de Stalin.

Just per acabar, recordar que el govern de Felipe González va acordar la nacionalitat espanyola als vells brigadistes que no tinguessin nacionalitat pròpia o que renunciessin a la seva nacionalitat. I que més tard, el govern de Zapatero els va autoritzar a adquirir la nacionalitat espanyola sense estar obligats a renunciar a la seva pròpia nacionalitat. Una manera com una altra d'agrair aquells que ho van deixar tot, fins i tot la seva vida, per venir a Espanya a lluitar contra el feixisme.

---

1. Berlín recuerda a las Brigadas Internacionales, eldiario.es, 02.10.2016
2. París: inauguración del monumento a las Brigadas Internacionales, brigadasinternacionales.org, 22.10.2016
3. A train to Spain, veure també Scandinavian 'Train to Spain' a les pàgines de international-brigades.org.uk
4. No és el cas, per exemple, de eldiario.es
5. Death of last British veteran of Spanish Civil War, brigadasinternacionales.org, 22.10.2016
6. Wikipedia: Brigades internationales: Crimes et répression contre les trotskistes et les anarchistes
7. Wikipedia: Brigades internationales: Origines des brigadistes

luke, I'm your father

desde chile con humor

Amb motiu de la seva darrera expedició a les glaceres andines, en Doc va aprofitar per comprar una pila de videoK7's d'una vella emissió d'humor a la gasolinera que hi ha al davant de la Pensión Lily. L'emissió portava per nom 'Jappening con Ja' i pots trobar alguns dels seus sketches en aquest vídeo. Cas que t'interessi, pots demanar-li a en Doc que't faci unes copies.

escòcia podria quedar saturada d'escocesos

Un postdoc català casat amb una escocesa ha aprofitat una visita a la seva família política per passar-se per l'Institut d'Investigació Antropològica de Butley Down, referència mundial en els canvis de nacionalitat, i apropiar-se d'una vella investigació secreta que analitza el canvi massiu de nacionalitat de nombrosos anglesos transformats en escocesos a una velocitat que supera la del canvi de fidelitats polítiques d'Antonio Hernando. 

Com ja et pots imaginar, els serveis secrets britànics sospiten des de fa temps que es tracta d'una maniobra nacionalista destinada a capgirar el resultat d'un nou referèndum. 

Raül Romeva, responsable del Foreign Office català, ha fet una crida a l'esperit nacional del postdoc català perquè faci arribar aquest estudi als serveis d'intel·ligència de la Xene abans que el tribunal constitucional acusi d'alta traïció els seus membres. O abans que les TV nacionalistes espanyoles recordin aquest sketch de Monty Python i facin una de les seves casposes adaptacions pel cas català.

De totes maneres, el postdoc afirma que vol analitzar personalment i en detall l'estudi. Car sospita que la Internacional Egarenca l'ha utilitzat per infiltrar-se criminalment als centres de poder de Sabadell. I si no saps de què va la cosa, a mi no m'enredis i li demanes al Sinfu.

salvatjada contra els follets irlandesos

desenes de cases de Leprechaun
amuntegades a la cuina d'en Sinfu

Diu la llegenda que'n Sinfu es passejava amb la cangreja pel bosc quan va trobar-se al davant aquesta magnifica col·lecció de rovellons. Però l'amarga realitat és que'n Sinfu havia llegit un article al Mirror sobre la pasta que es fan els nans a Irlanda, la cervesa el va portar a associar-los als Leprechaun i va començar a escorcollar les seves cases a la recerca d'olles plenes de monedes d'or.

Veient que era més difícil trobar una olla plena de monedes d'or en un rovelló que un asiàtic a la sèrie Inspector Barnaby (eng. Midsomer Murders), en Sinfu va decidir menjar-se les cases dels follets amb un xic d'all i julivert.

Els desnonats, totalment desesperats, van subestimar la capacitat que'n Sinfu té per dormir al bell mig de qualsevol enrenou, però segueixen intentant fer-li la vida impossible, retransmetent-li cada nit les sessions de footing de Rajoy i vídeos de la tv de libertad digital. Jo vaig suggerir a en Sinfu que es disculpés amb els nans i que els apuntés a la promotora de habitatges d'Ada Colau. Però com s'ha negat a fer-ho, només me queda recordar-li allò que'n Makarios ens deia sempre abans dels exàmens de mates: Mors omnia solvit.

discover Costa Rica

Segur que malgrat lo de: 'tu no pots ni imaginar-te lo malament que va tot aquí', molts dels lectors del GS ja hauran visitat Costa Rica. M'agradaria compartir dos articles amb aquells que encara no ho hagin fet, però que ho tinguin a la llista de to do's:

• Els policies de trànsit extorsionen els turistes a Costa Rica, elperiodico.cat, 22.10.2016
• Espantan a turistas. No pague la extorsiones de los malos policías. Es mejor una multa que un corrupto en las calles, lanacion.com, 12.03.2009

No sé quina actualitat tindrà la noticia de elperiodico, però si veieu un tio que sembla en Sinfu vestit de policia, i us fa senyal d'aturar-vos, millor que ho feu. I si us diu que us fa una rebaixa per la multa si li pagueu al comptat, no ho feu a menys que tingueu el canó de la pistola a la punta del nas. Llavors, millor que si. Això és vàlid a Costa Rica, la Xina i Madagascar. També en altres països que no mencionaré, però que poden estar a la imaginació de tothom.   

napflix - una altra cadena per dormir

El passat 22.10.2016, l'edició suïssa del 20 minuts publicava aquest article: Ils inventent «Napflix», la chaîne qui fait dormir, fent al·lusió a dos publicistes de BCN - Victor Gutierrez de Tena i Francesc Bonet, que han llençat la cadena gratuïta Napflix amb uns continguts soporífers i repetitius que estan pensats per ajudar aquells que pateixin d'insomni. Clar, són idees que es poden tenir quan vius a BCN i consideres que la resta de la programació i el moment polític que estàs vivint estan carregats d'adrenalina. 

Sense voler traure cap mèrit a l'idea dels autors, jo visc fora de Catalunya i he de confessar que qualsevol tertúlia, resum de debat parlamentari o programes que me sembla que tenen la pretensió de ser d'humor (la penya crida tant que no sempre arribo a saber què estan dient) de qualsevol de les cadenes espanyoles, en qualsevol llengua de l'estat, me provoquen un estat catalèptic instantani i no necessito de cap conferència sobre física quàntica per trobar-me en un estat de letargia molt semblant al d'una profunda hibernació. 

Per ser justos, m'agradaria traure del pack 'El Intermedio' d'en Wyoming, però la veritat és que me costa molt quedar-me despert mentre et passen les inhumanes pauses publicitàries a l'ús en aquest país.

Altre tant es podria dir dels diaris, per exemple, a La Vanguardia:

• Chenoa y Bisbal ya no se esconden
• Pilar Rubio muta a Pilar ‘Rubia’
• Pocholo encuentra pareja en ‘First Dates’
• ZZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

andrade - el valioso tiempo de los maduros

Mário Raul de Morais Andrade, 1893 - 1945 El valioso tiempo de los maduros “...Conté mis años y descubrí que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que viví hasta ahora. Me siento como aquel chico que ganó un paquete de golosinas: las primeras las comió con agrado, pero, cuando percibió que quedaban pocas, comenzó a saborearlas profundamente. Ya no tengo tiempo para reuniones interminables donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos sabiendo que no se va a lograr nada. Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido. Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades. No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados. No tolero a maniobreros y ventajeros. Me molestan los envidiosos que tratan de desacreditar a los más capaces para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.  Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo. Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos. Mi tiempo es escaso como para discutir títulos. Quiero la esencia, mi alma tiene prisa ... Sin muchas golosinas en el paquete ... Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana. Que sepa reír de sus errores. Que no se envanezca con sus triunfos. Que no se considere electa antes de hora. Que no huya de sus responsabilidades. Que defienda la dignidad humana. Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez. Caminar junto a cosas y personas de verdad, disfrutar de un afecto absoluto y sin fraudes, nunca será pérdida de tiempo. Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena. Quiero rodearme de gente que sepa tocar el corazón de las personas ... Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma. Sí... tengo prisa ... por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar. Pretendo no desperdiciar parte alguna de las golosinas que me quedan ... Estoy seguro que serán más exquisitas que las que hasta ahora he comido. Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia. Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás...”

sobre les afiliacions massives al PSOE

A una entrevista exclusiva pel GS Magazine, un membre del secretariat d'entitats sadomasoquistes de Catalunya (SadoCat) declarava:  La idea va començar a seduir-nos quan van presentar Pedro Sánchez o Josep Borrell com els anti-sistema del PSOE. Va avançar quan Veronica Pérez va cridar: "Yo soy la única autoridad en el PSOE" i es va consolidar amb el putch organitzat per Susana Díaz al comité federal que va acabar imposant una gestora presidida pel fotogènic Javier Fernández.

Dos esdeveniments van resultar però decisius. La lectura de l'article Alianza Nacional, d'Enric Juliana:  "De dia, el PSOE hará una oposición dialécticamente dura, visible y gestual (...) De noche, convergencia estratégica en los tres o cuatro temas fundamentales".  I l'entrevista a Rodríguez Ibarra: “Que voten los militantes va en contra de la esencia de la socialdemocracia”.

Segons les declaracions d'aquest membre de SadoCat, les afiliacions en massa al PSOE dels seus seguidors es van produir quan la gestora de Susana Díaz va donar garanties als nous militants de que pagarien les quotes i s'encarregarien d'enganxar per les nits la propaganda electoral del partit amb candidats que podrien haver escollit, o no. En casos extraordinaris, haurien de trollejar en favor d'algun impresentable del partit, o no. També haurien d'assumir el menyspreu dels veïns i de la família, així com diverses agressions físiques a la feina, al carrer o al bar i lligar menys que Donald Trump al local del GLF de BCN. La gestora de Susana Díaz també ha donat garanties als nous afiliats de que qualsevol acte d'unió amb forces progressistes -que no fa sinó alimentar la confusió (Ibarra dixit)- serà castigat seguint les tècniques judicials internacionalistes de El Pixab. Altrament, els membres de la gestora de Susana Díaz valoraran molt positivament les reunions amb militants del PP i de C's, preferentment a l'orbita d'Io, oferint als participants entrades per veure en directe emissions com: Sálvame o Tu cara me suena.

el fascista, doña Pura y el follón de la escultura

Carles Cols publicava ahir aquest article: El fascista, Doña Ada y la escultura derribada recordant un vell film que el nostre admirat critic cinematogràfic de El País resumia així en 1994: Una tardía y torpe comedia costumbrista sobre el cambio de régimen en España. Lo que podía haber sido una crítica salvaje de la España profunda se convierte en una desfasada y aburrida película de destape. Qualsevol que sigui la critica d'aquest film, jo he trobat molt més interessant aquest article de Jordi Évole: Ni cap ni peus. Te'l recomano!

la festa dels súpers: espectacle "tots junts"

Avui ha tingut lloc la festa entranyable dels súpers gràcies al patrocini de La Caixa i altres entitats bancàries. Una organització remarcable ha fet possible que tot es desenvolupés segons un programa escrupolosament preparat que ha tingut una resposta entusiasta amb pancartes al·lusives al treball dels organitzadors, fins i tot entre els membres del club que no havien trobat entrades per participar a l'acte.

La festa ha començat amb una divertida presentació de la biografia del testaferro de la famiglia i una explicació plausible dels seus deures amb els padrins. El testaferro ha fet riure molt als participants quan ha comentat les noticies publicades per l'agència GS, confirmant que no pateix d'estrenyiment crònic i que el seu semblant només respon a les necessitats de l'espectacle. El clímax de la seva intervenció ha arribat quan ha dit que: el grupo parlamentario socialista votará no en la primera votación de la investidura de Rajoy, para “mostrar nuestro rechazo frontal a las políticas del PP”. Pero 48 horas después, en la segunda votación para la que Rajoy ya sólo necesita una mayoría simple, el grupo socialista girará a la abstención, “para desbloquear la excepcional situación institucional que sufre el país”.

Hom ha pogut sentir un cert clima de decepció entre els participants quan un dels personatges més esperpèntics de la famiglia: Antonio Hernando, ha hagut de marxar just abans de la votació dels capos de les diferents famílies. També hi havia una gran expectació per escoltar al representant de la famiglia valenciana i comprendre perquè el que era bo a la riba del Túria, no ho era a la del Manzanares. Però el capo del País Valencià havia perdut els papers i va preferir deixar pas a la intervenció més esperada de la festa dels súpers.

I es que, malgrat que el comitè federal dels súpers va plorar el comiat de la Lila, i li agraïa que hagués deixat com record la transformació de Antonio Hernando en un elf fidel, tothom esperava amb nerviosisme la intervenció d'un dels personatges més malvats de la famiglia: Medussa.

Medussa va arrencar les rialles de la canalla quan va dir que venia d'un curs de formació professional que havia tingut lloc a Sant Feliu Sasserra i va ensenyar unes fotos que s'havia fet amb el testaferro i Antonio Hernando. Però, acte seguit, va fer plorar un nen baixet i amb ulleres quan el va amenaçar amb una escombra que portava per nom: 'expulsió'. Ho va deixar córrer quan va veure que a la majoria dels altres nens no els feia cap gràcia, i ho va intentar arreglar presentant una promoció de la Llibreta Estrella Super3 de CaixaBank, que només va despertar un gran interès entre els membres de la famiglia.

Els participants s'han mostrat molt més receptius però amb un comunicat de Perseo Sanchez qui, des d'una coneguda perruqueria, va escriure a Twitter: "Aviat arribarà el moment en què els membres del club recuperin i reconstrueixin el seu Club Super3. Un Club Super3 autònom, allunyat dels malvats, i on la canalla decideixi quin espectacle vol veure. Força". Acabarà el cap de Medussa a l'escut d'Atenea?

green day - revolution radio

Avui vull proposar-te escoltar la canya d'aquests temes i llegir-te la critica que, sobre el primer, va fer-ne el passat 10.10.2016 en Luis J. Menéndez a eldiario.es.

un vell tema dedicat a la tia emma

... i el que vulgui saber més, que es compri La Vanguardia!

avui farà vuit anys ...

la samarreta de l'aniversari
by Israel Hands

Com la penya del GS va tenint una edat avançada i se li obliden les coses, m'agradaria recordar a l'amical de l'alzheimer del GS que avui festegem els vuit anys de vida d'aquest blog. 

En Sinfu el va inaugurar a la mateixa hora amb una entrada que portava per títol: Tabernas. Guardeu-la, perquè té una invitació de visita a Cork amb totes les despeses pagades, així com una proposició de treball de camp sobre el tema de la Geografia Etílica. 

Moltes de les imatges que incloïa ja han estat arxivades per la NSA, però encara en queda una d'un col·lega d'en Sinfu que va acabar treballant com a funcionari al consolat d'Espanya i que, entre birra i birra, i que hay de lo mio?, li va donar un cop de ma a en Sinfu, permetent-li gaudir d'una posició privilegiada en el món de la cultura hispànica.  

Per honorar aquest aniversari i omplir a rebentar (encara més!) el cofre fort de l'amical de l'alzheimer del GS, podeu passar comanda de la samarreta de l'aniversari a Israel Hands. Cas d'una previsible ruptura de stock, aquest conegut designer ens ha garantit que enviarà una exclusiva samarreta passada pel retolador.

Tots aquells que encara no us heu hagut d'exiliar podeu passar-vos pel despatx d'en Doc a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Sereu obsequiats amb una recopilació dedicada dels posts publicats aquest estiu per en Long John a LinkedIn, una cistella d'herbes medicinals recollides personalment i sota l'amenaça pels estudiants d'en Doc i una reedició en clau d'humor de la tesi doctoral d'en Toloriu.

sobre el descobriment i la immigració il·legal

the primitives - crash

Avui va d'eighties ...i the primitives. Tot i que jo anava d'un pal que no tenia res a veure, una banda de Coventry que tenia un parell de temes que m'agradaven escoltar de tant en tant. Potser no tant com els de transvision vamp (les 7 diferències en aquest suplement) ...

Com segur que no era per la coreografia de les bandes (en particular la de primitives!),  no recordo si era per Tracy Cattell o per Wendy James. Nchst! Fa tant de temps. Però la veritat és que, sense que serveixi de precedent, podria arribar a estar d'acord amb algunes de les coses que va dir en Sinfu sobre Wendy. En tot cas, a diferència d'en Hands, mai no vaig poder sofrir a The Jesus and Mary Chain o a My Bloody Valentine. Però ja se sap que sobre gustos ... Per exemple, anava a dir alguna cosa sobre la passió d'en Sinfu pels The Smiths o els pòsters que tenia d'en Morrissey a la seva habitació, al costat d'una foto de Pau Vila, però he decidit no fer-ho.

norah jones - come away with me

mediterráneo (1974-2016)

yak - harbour the feeling

sara watkins - you and me

la velocitat de la llum vs la velocitat del so

El passat mes d'agost un conegut consultor informàtic del cap i casal publicava a LinkedIn aquesta imatge que circula per twitter des del 2013. Més val que no t'ho prenguis en clau de conya, perquè fa pocs dies, a La Vanguardia (1), parlaven d'un estudi publicat ja fa temps a PLOS|One (2) que afirma que: 'el nostre cervell triga menys d'un segon a generar una primera impressió de les persones a les que acabem de conèixer'. I que 'la primera impressió dominarà sempre, sense importar la quantitat de vegades que vegem a aquesta persona' ...

Et proposo que et passis per qualsevol dels articles referenciats a continuació i que et llegeixis la noticia o les conclusions de la 'recerca' amb més detall. En concret, crec que la historia del 'hello' o la dels 'colors' et permetrà comprovar que el teorema de la imatge també es pot confirmar sense necessitat d'escoltar a ningú.

Tot això de les primeres impressions que'ns fem d'algú i que no canvien amb el temps no son més que rucades però. Jo recordo que quan vaig conèixer en Hands, la primera impressió que'm va fer era la d'estar davant del cosí de Calimero. I uns mesos després, amb el canvi de look, vaig tenir la impressió de creuar-me el cunyat de Marvin a una processió de Setmana Santa. En cap moment però vaig pensar que me l'acabaria estimant tant, com ha acabat passant amb el temps.

També és veritat que, quan vaig conèixer en Sinfu, vaig anar disparat a l'església de Sant Martí, a Cerdanyola, per pregar-li al sant que aquell individu no fos mai el meu gendre. Com el sant ha respectat el tracte, també m'estimo molt en Sinfu.

Pel que fa als altres membres del politburó, com son homes públics (que lleig que queda en versió femenina!) i tenen l'agenda saturada, no afegiré res més. 

---

1. TORRES, Guillermina (2016): Cómo podemos cambiar la primera impresión que tenemos de alguien, La Vanguardia, 20.09.2016 (veure article original a Cribeo)
2. McALEER, Phil; TODOROV, Alexander and BELIN, Pascal (2016): How Do You Say ‘Hello’? Personality Impressions from Brief Novel Voices, PLOS|One, 12.03.2014, http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0090779

john dear

bonpourlesoreilles.net

El seu look de nebot de Billy Gibbons o el seu Winchester et podrien fer pensar en un autor sortit del sud profund dels USA. Però el seu Land Rover matriculat a Vaud, la seva banda d'agro-bikers en mobylette (also known as The Velociraptors) o l'adreça de la seva pàgina web no et deixen cap dubte: aquest tio viu al meu cantó!

 Una altra cosa és que el resultat m'agrada força, però això no és més que una opinió molt personal. John Dear, no el confonguis amb l'home de 10 que porta el mateix nom, tenen molt poc a veure!

north korea tv anchor announces rocket launch

A la TV poden dir el que vulguin, però aquesta senyora està explicant el que li va passar un dia que van trucar a la porta de casa seva i va trobar-se amb en Sinfu fent treball de pràctiques de butanero a Pyongyang. Si no t'ho creus, passa't pel Pyongyang Café de Tarragona i els hi ho demanes.

khatia buniatichvili - la seducció al piano

Dans LE PETIT JOURNAL, la jeune pianiste... par TLOUSSOUARN

Ahir dimecres, vaig creuar uns mots pel whatsapp amb algú que va dir-me que seguia classes de piano. I per aquelles coses de les associacions d'idees rares que tinc sovint, vaig recordar-me d'una entrevista memorable a Khatia Buniatichvili, realitzada a una emissió de Canal+ del passat mes de Març d'enguany. 

L'idea de base era que el presentador: Yann Barthès feia preguntes que Khatia Buniatichvili havia de respondre amb melodies de piano. La classe i la simpatia de Khatia Buniatichvili van justificar de llluny la presentació que va fer d'ella Yann Barthès: un peu de finesse dans ce monde de brutes!

mamma mia, quin nivell !

Es diuen tantes coses de Mariano Rajoy i de la penya que l'envolta ... La veritat però és que, a qualsevol altre país del planeta (probablement també al planeta dels monos), un individu que hagués deixat caure el que Rajoy va deixar caure, estaria políticament incinerat i carregaria amb una denuncia per retirar-li el certificat d'estudis primaris.

Clar que, perquè això arribés, els seus adversaris polítics i els periodistes haurien de ser més forts que ell en matemàtiques, i el silenci de tota la classe política i periodística sembla demostrar que no és el cas.

Doncs bé, ara que sabem que els AVE's, les autopistes, la xarxa de carreteres, aeroports i ports, policia, exèrcit, cures i monges i una pila de partides més li surten gratis al govern, també ens podem fer una idea de com es calculen els pressupostos i de com hem arribat als nivells d'endeutament als que hem arribat.

Es podria dir més alt, però no més clar.  Estem governats per una colla d'idiotes, sota el control parlamentari d'altres que són tant o més idiotes que ells. I, perquè no assumir-ho, amb el suport del sufragi d'altres que som encara molt més idiotes que ells.

Mentre tant, com els nivells d'exigència en tot tipus de coneixements per trobar un curro segueix pujant, recordem que sempre ens queda postular per una plaça de president del govern, als bancs de l'oposició o a la direcció de qualsevol prestigiós diari d'aquest país.

---

Nota: recollint un comentari que'm va fer un company sobre el vídeo, si hem de ser justos, hem d'agrair-li a Rajoy que no acabés la seva intervenció dient: "i tot el que'ns queda d'aquests diners, s'ho emporta Catalunya!"

rogers - zugvögel

Feia més de dos anys que no penjava cap vídeo de Rogers, una banda que no me canso mai d'escoltar. I avui m'he decidit a penjar un vídeo que adoro: Zugvögel (tr. aus migratòries) que, a part de tenir una lletra solidària i anti-racista, ha estat filmat amb refugiats que, a la fi del vídeo, expliquen de manera molt emotiva a aquells que es vulguin escoltar perquè es van jugar la vida i van fugir del Kurdistan, de Síria, d'Iraq, ... per anar a Alemanya.

Vinga, un altre vídeo de la banda de propina!

mishima - l'última ressaca

Crec que ningú es sorprendrà si dic que el tipus de musica indie que fan els Mishima està lluny d'entusiasmar-me. Si he penjat aquest tema és perquè sé que li agradarà a en Sinfu. No, ara seriosament. La veritat és que no sabia quí era en David Carabén, la veu del grup.

I si t'he de ser franc, segueixo sense saber gran cosa d'ell, més enllà d'una entrevista que li van fer Paula Bonet i Jose Valenzuela aquest mes d'agost a Jot Down i que m'ha permès de descobrir un personatge molt i molt interessant. I com cada vegada n'hi ha menys, de personatges interessants, m'agradaria proposar-te de donar-li un cop d'ull a l'article, perquè crec que val la pena de fer-ho.

---

Paula Bonet y Jose Valenzuela (2016): David Carabén: «Si me metieran en la cárcel lo que más echaría de menos sería un bar», Jot Down, Agosto 2016

Campino auf den Spuren des Punk

Si et parlo d'una banda anomenada Die Toten Hosen, segur que te'n recordes d'ells, car he publicat algunes entrades en aquest blog. I si et parlo d'en Campino (Andreas Frege) potser recordis que és el lider de la banda, el que no li ha impedit actuar amb altres bandes en temes totalment prescindibles com: "Caramba, Carajo ein Whisky" (Pilsen, "Bajo otra bandera", 1993 ... la lletra a youtube).

Doncs resulta que aquesta nit en Campino presentava a Arte TV un reportatge: London's Burning - Campino auf den Spuren des Punk, rodat aquesta primavera a Londres, on es va reunir amb els protagonistes que el 1976 van desencadenar el moviment punk, enguany fa 40 anys (plaqueta del programa). 

Malgrat el nom de l'emissió, i com ja hauràs deduït per la musica que sona al vídeo de promo, a més de Londres, en Campino i el seu equip es passegen també per New York i Dusseldorf: la vila natal de Campino. 

Sobre els personatges entrevistats ... En fi, si t'interessa, hi ha una redifusió el proper 25.08.2016 a les 02h25 i pots veure el documental fins el 11.11.2016 (més informacio a les pàgines de Arte TV).

bad religion

les beaux frères - les serviettes

Sé en què estàs pensant. I la resposta és: no!

Aquesta emissió no la passen a la TV Nord Coreana.

north korea: weapons of mass destruction

North Korean Irish Step Dancing!

Me moro de ganes de saber que'n pensaria Karl Marx sobre el tema!
En fi, al menys el ridícul no mata. El règim polític, ja és una altra cosa.
El piules a twitter, Sinfu?

pyongyang café a tarragona

En Espagne, un café des «amoureux» de la Corée... par 20Minutes

Fa un parell de dies que la premsa francòfona ha descobert amb estupor l'existència d'un Pyongyang Café a Tarragona. En parla l'Agence France-Presse en aquest vídeo del seu canal a youtube, Libération i un munt d'altres diaris que seria llarg mencionar. També a Suïssa en parlaven a Le Matin a l'edició d'avui.

No entenc massa bé quina és la diferència entre el tracte que es dona al terrorisme teocràtic que estem vivint i l'extermini, l'esclavatge, la tortura, les violacions, els avortaments forçats, les desaparicions, els desplaçaments forçats, la provocació nuclear,  ... Alguna diferència deu haver per prohibir l'obertura d'uns locals i autoritzar-ne uns altres. Jo no la conec.

lectures de convalescència

He aprofitat aquest llarg mes de convalescència parcial (des de principis de juliol vaig començar a treballar a 50%) per llegir tres dels llibres de la sèrie Neal Carey Mysteries de Don Wislow que han estat traduïts a l'espanyol i que'm va passar en Hands: Un soplo de aire fresco (1991), Tras la pista del espejo de Buda (1992) i En lo más profundo de la meseta solitaria (1993). Tot el que puc dir-te és que  ... Te'ls recomano!

De Un soplo de aire fresco (1991), més enllà d'un argument amb una intriga impecable, deixa'm destacar la historia de Neal Carey i la seva trobada amb Joe Graham: tot un clin d'oeil erudit a Dickens i el seu Oliver Twist. Però també una escena hilarant, que va des de l'entrada d'un traficant de droga al pis on s'amaga Neal, fins que el torna a trobar refugiat a una casa de camp i li buida una escopeta de perdigons. Dit així, se que queda molt estrany. Però me va recordar molt i molt a algunes escenes de Tom Sharpe a La Gran Pesquisa (1977). Si has llegit els dos llibres, saps de què estic parlant.

De Tras la pista del espejo de Buda (1992), també amb un argument i una intriga impecable, deixa'm destacar que fa un retrat més que interessant de la Xina dels 90's, quan Hong-Kong encara era una colònia de l'imperi britànic. També el retrat del maoisme durant els períodes de El Gran Salt Endavant, entre 1958 i 1961 (entre 18 i 32 milions de morts), i la Gran Revolució Cultural, entre 1966 i 1969 (no és coneix amb certesa el nombre de morts però sí que més de tres milions de membres del Partit Comunista van ser víctimes de les purgues del règim).  I com tinc l'edat de haver viscut la propaganda dels maoistes, que ens presentaven aquella Xina com un paradís del socialisme (llavors ningú parlava de la seva versió cambodjana), i de haver-los vist més tard entrant a Iniciativa els uns, al PSOE els altres, i els primers de la classe dirigint les més importants empreses del país, m'ha semblat una bona idea penjar aquest vídeo: Rebel Girl, un tema d'una vella banda de punk rock: Bikini Kill.

Val, deixant de banda el ridícul de la comissària política del partit, he de confessar-te que també l'he penjat perquè, salvant les distàncies, acabo de llegir un tema no menys ridícul: resulta que la campanya de Clinton va utilitzar aquest tema sense el permís dels autors ... a fi de presentar a la candidata com una feminista:Hillary Clinton, una Riot Grrrl?.

Finalment, en el context electoral de les primàries americanes i de les declaracions de Trump, ha estat força estimulant llegir En lo más profundo de la meseta solitaria (1993), amb un argument brillant al voltant d'un grup de supremacistes blancs que es prepara per una guerra amb l'objectiu de defendre ... una Nord-amèrica que mai no ha existit.

Però abans d'acabar, deixa'm afegir que, a tots els llibres de Wislow que he llegit, més enllà d'uns arguments amb una intriga impecable, hi ha una descripció dels paisatges (urbans, rurals, naturals ...) i de la seva evolució, però també un estudi sociològic dels homes que els ocupen,  que són absolutament remarcables, tant pel que fa a la documentació que hi ha al darrera com pel que fa a la seva narració descriptiva. Un veritable regal per geògrafs i viatgers!

veruca salt

Veruca Salt és una banda que va agafar el seu nom del personatge de la nena rica i mimada del llibre infantil Charlie and the Chocolate Factory, de Roald Dahl, i del film que el va seguir. Toquen una mena de soft grunge en el que cal destacar les veus increïbles de Nina Gordon i ... Louise Post!

Si les veus de Nina i Louise i el ritme que saben donar als seus temes m'encanten, he de confessar-te que algunes intros se'm fan eternes!

En fi, per allò d'entrar suau, he penjant un vídeo que he trobat a la pàgina VEVO de la banda: Seether. Ara et proposo d'escoltar aquests altres: All Hail Me, Volcano Girls, It's Holy, The Museum Of Broken Relationships, The Gospel According To Saint Me.  Just per acabar, com ja hauràs vist pel look del personal als vídeos, la banda es va tornar a reagrupar i segueixen tocant de tant en tant.

sobre comptadors i altres vergonyes

font: nonosvamosnosechan.net

Sé que hi han hagut critiques contra el comptador de la vergonya amb el que Ada Colau i el seu equip volen recordar les persones mortes al Mediterrani a la recerca d'un futur millor, o d'un futur a seques. I és que, darrerament, sembla que estigui de moda criticar a l'equip municipal per 'qualsevol cosa'. Jo trobo que és una iniciativa remarcable de la part de l'alcaldessa i del seu equip. Però  he de confessar-te que hi ha una cosa que no entenc: la seva ubicació al Passeig Marítim de la Barceloneta.

Vull dir que no se'm pot passar pel cap que la ubicació del comptador estigui feta amb una idea de màrqueting electoral o per culpabilitzar turistes, jubilats i domingueros de quelcom pel que no tenen cap responsabilitat política que els permeti trobar una solució. Es per això que me permeto suggerir a l'alcaldessa i al seu equip d'instal·lar el comptador a la Plaça de Sant Jaume o davant del Parlament de Catalunya. I donat que l'actual aparell comptabilitza éssers humans que han hagut de marxar del seu país per buscar un futur en un altre lloc, m'agradaria suggerir d'afegir un altre comptador al costat per comptabilitzar tot el jovent que segueix marxant de casa nostra per buscar-se un futur a l'estranger.

No us parlaré de les estadístiques esgarrifoses que ja haureu vist a la premsa. Sols us diré que, aquí a Suïssa, no parem de veure arribar joves catalans, molts amb diplomes universitaris i agafant-se a la primera feina que troben per guanyar-se la vida.

Ja sé que la classe política del nostre país està molt enfeinada discutint de coses molt més importants. Però vull creure que quan passarien davant d'aquests comptadors potser canviarien les seves prioritats. O almenys que hi hauria algú que tindria un pensament per aquells que han hagut de marxar del país a causa de la incompetència de la seva classe política.

Un incentiu addicional podria ser el d'afegir a aquells comptadors un altre amb les intervencions al parlament espanyol, al de Catalunya i als ajuntaments amb proposicions d'accions destinades a frenar l'exili del jovent. I ja que hi som, també podria ser interessant d'incloure un comptador amb el nombre de pisos de baix lloguer i de les ofertes de treball publiques destinades a guardar el jovent al país on van nàixer: estic segur que, per a la classe política del nostre país, guardar el jovent a casa és al menys tant important com acollir les famílies d'altres països.

Una altra proposició seria que, junt amb els comptadors que he mencionat abans, també hi figurés un altre amb el nombre dels fills dels expatriats pels que una organització anàloga a l'Organització dels Suïssos a l'Estranger (OSE) hauria preparat uns campaments per fer-los descobrir un país que un dia també podrien considerar que és el seu, a través de l'organització de les mateixes activitats culturals i esportives de les que ja gaudeixen altres nens que no han hagut d'emigrar encara del país o que han arribat d'altres llocs.

I com Madrid i la crisi semblen tenir la culpa de tot el que ens arriba, tampoc estaria malament d'instal·lar dos comptadors suplementaris a la Plaça Sant Jaume, orientats cap al Palau de la Generalitat. Un, amb els fons necessaris per garantir una sanitat digna i, al costat, un altre on es veurien les despeses imprescindibles on s'estan destinant les retallades.

I just pel dia en que s'acabin les guerres que van provocar els fluxos migratoris que expliquen la necessitat del comptador de la vergonya, proposaria dos comptadors més. Un que comptabilitzaria els diners transferits des del nostre país per la reconstrucció dels països des d'on van haver de marxar els refugiats i, al costat, un altre on es compararien amb el que s'envia des d'altres països amb ciutats molt menys guapes, molt menys smarts i, sense cap mena de dubte, molt menys progres que la nostra. Ciutats que no disposen de comptadors per tota la immigració que estan acollint i que no tenen altre encant que el d'estar donant al jovent del nostre país un futur que se'ls ha negat a casa seva.