diumenge, 27 de març del 2016

dissabte, 26 de març del 2016

quico pi de la serra - passejant per barcelona



Un vell tema d'en Pi de la Serra amb una lletra que recordo amb molt de carinyo. Tot i que la intro se't pot fer un xic llarga (2m10s) i que l'autor del vídeo hagués pogut fer un esforç buscant fotografies ... es deixa escoltar millor que aquest enregistrament en viu. Hi ha també una versió d'en Joaquín Sabina que pots trobar a youtube.

dimecres, 23 de març del 2016

dritte wahl - alles für den wind



Acabo de donar-me compte que des del 2014 que no pujava res d'aquesta banda: german punk rock - dritte wahl i dritte wahl - resolution der kommunarden. I tot i que sospito que'n Hands preferiria que hagués penjat aquest tema: Amerika, m'he decidit per un dels rars temes amb influències del punk rock cèltic que ha parit aquest grup: Alles für den Wind. Si et passes la lletra pel Google Translate i veuràs que no està gens malament.

dimarts, 22 de març del 2016

40th anniversary of 'Anarchy in the U.K.'

Recordant l'entrada el punk al macba, publicada el passat 06.02.2016, llegia el passat divendres al 20minutes.ch que Joe Corré, fill del difunt productor dels Sex Pistols Malcolm McLaren i de la estilista Vivienne Westwood, ha decidit celebrar els 40 anys del tema dels Sex Pistols: 'Anarchy in the U.K', declarant que aquest moviment està mort i enterrat.

I per donar més èmfasi a aquesta idea, va declarar que el proper 26 de Novembre cremaria a un carrer de Londres la col·lecció d'objectes punk que havia heretat del seu pare: una col·lecció d'un valor estimat en 7 milions de US$.

Amb aquesta acció, Joe vol protestar contra la 'recuperació' del moviment punk par les institucions i el turisme (jo afegiria també el 'pijerio' internacional): 'Talk about alternative and punk culture being appropriated by the mainstream. Rather than movement for change, punk has become like a f--king museum piece of a tribute act.' va declarar.


Laura Bult (2016): Joe Corré will burn $7M of punk memorabilia - NY Daily News. 17.03.2016

dilluns, 21 de març del 2016

jacques dutronc - l'opportuniste



Je suis pour le communisme
Je suis pour le socialisme
Et pour le capitalisme
Parce que je suis opportuniste
....
Je suis de tous les partis
Je suis de toutes les patries
Je suis de toutes les coteries
Je suis le roi des convertis
...
Je crie vive la révolution !
Je crie vive les institutions
Je crie vive les manifestations
Je crie vive la collaboration !
...
Ni revendique ni ne proteste
Je ne sais faire qu'un seul geste
Celui de retourner ma veste
De retourner ma veste
Toujours du bon côté

Je l'ai tellement retournée
Qu'elle craque de tous côtés
A la prochaine révolution
Je retourne mon pantalon

dissabte, 19 de març del 2016

coses que no arribo a comprendre

Potser sigui perquè se m'ha enganxat la manera de pensar del país on visc: al bell mig de tot i tant lluny de tot arreu.

Pero la veritat és que, miro la TV o llegeixo els diaris del país on vaig nàixer, i me quedo com hipnotitzat per no haver entès res del que'm diuen.


Sembla haver unanimitat entre el govern, els economistes i els periodistes, que ens expliquen que l'economia va remuntar l'any passat i que l'atur es va reduir. I llegeixo a Público (1) que l'any passat van haver més de 120'000 ciutadans que van haver de marxar a l'estranger. I que el nombre total de ciutadans de l'estat espanyol que viuen a l'estranger ja puja a 2'305'030. La noticia, no sembla provocar altra discussió que si es tracta de nascuts en territori espanyol o no. No entenc que a ningú no se li passi pel cap que aquells que van nàixer fora d'Espanya ho van fer perquè els seus pares ja van haver d'emigrar abans: que està plovent sobre mullat.

Veig al telenotícies de TV3 (2) que, en 5 anys, ha augmentat en un 60% el nombre de sense sostre atesos per la Fundació Arrels. Un mes abans, a BTV (3), parlaven d'una aplicació per mòbils per localitzar persones sense sostre que, segons la Fundació Arrels, son prop de 3'000 a Barcelona ciutat i 1,5 milions a l'estat espanyol: la meitat, de nacionalitat espanyola, amb més de tres anys sense sostre i un 12% amb estudis superiors (4).

I al bell mig d'una total indiferència pels emigrants, que van haver de marxar, i els sense sostre, que s'han hagut de quedar, llegeixo que l'alcaldessa de BCN acusa al govern espanyol dient que: “Espanya es va oferir a acollir 16.000 persones i només n’han arribat 18”, i s'ofereix a Grècia per acollir 100 refugiats (5) ... mentre signa acords de cooperació amb l'illa italiana de Lampedusa i l'illa grega de Lesbos (6) ... I clar, jo el primer que me demano és: ho fa per oferir als refugiats del mig orient l'aixopluc que no tenen els sense sostre de BCN, o per oferir-lis les ajudes que no van rebre els que van haver de marxar del seu país per anar a buscar un futur a qualsevol altre lloc del món?  O potser ho ha fet per oferir-lis exactament el mateix que no tenen els sense sostre i allò que mai no van rebre aquells que van haver de marxar de casa seva? Francament, segueixo sense entendre res!


També he de confessar-te que tinc enormes dificultats per entendre tots aquells que semblen haver oblidat el drama que tenen a la porta de casa: a l'altra banda de les tanques de Ceuta i Melilla, o la travessia de l'estret de Gibraltar o la de Canàries, i es dediquen a donar lliçons moralitzants a la Unió Europea sobre el què ha de fer a Grècia, que és precisament el que no es fa al nostre país.

No entenc la vehemència amb que es critica a una Alemanya que ja ha acollit més de 1 milió de refugiats, feta des d'una Espanya que segons Ada Colau només ha acollit 18 refugiats. Les lliçons que es donen a Europa sobre com ha d'acollir els refugiats des d'un país que no ha fet res per aturar l'èxode de 120'000 dels seus ciutadans (els podem anomenar refugiats econòmics?) i que no arriba a donar un sostre segur a 1.5 milions persones que viuen al seu país.

De vegades els puritanistes també me fan dubtar car, si la memòria no me falla, crec recordar que el país on vaig nàixer és soci de la Unió Europea. I parlen d'ella com si fos una organització d'una galàxia molt llunyana. Tampoc entenc que es critiqui el que fa o diu tal o qual personatge de tal o qual país, i que a ningú se li passi pel cap demanar comptes als representants de l'estat espanyol a la Unió: penso molt especialment en aquells que van ser escollits pel poble per representar-lo al Parlament Europeu. Potser perquè és més fàcil criticar algú d'un país democràtic des d'un país on la penya no té ni punyetera idea de com exercir els seus drets?

Com visc en un país que no forma part de la Unió Europea i on l'asil polític no data d'ahir, també he de confessar-te que no entenc que la Unió hagi de transferir somes de diner escandaloses a Turquia perquè no deixi entrar a Europa els refugiats d'una guerra que aquest país s'ha pres totes les molèsties del món en alimentar a diari. Amb tot però, el que ja me considero incapaç de comprendre és que, a canvi de no deixar entrar els refugiats a Europa, la Unió negocii amb Turquia la liberalització de vises pels ciutadans d'aquest país i, pel que fa als refugiats sirians (no sembla que hi hagi res a negociar sobre iraquians o afgans), tampoc no he acabat d'entendre massa bé l'objectiu del mecanisme conegut com '1 per 1': és a dir l'acollida d'un sirià per la UE per cada nacional d'aquest país retornat a Turquia, a fi d'evitar un efecte crida (7)


  1. M.B.S./EUROPA PRESS (2016): Esta es la recuperación de Rajoy: Ya hay 2,3 millones de españoles en el extranjero, Público. 17.03.2016
  2. CCMA (2016):  Creix un 60% en 5 anys el nombre de sense sostre atesos per la fundació Arrels. Telenoticies TV3, 16.03.2016
  3. BTV (2016): Augmenta la participació per localitzar persones sense sostre gràcies a l’app d’Arrels.  BTV Noticies.cat. 05.02.2016
  4. Fundació Arrels (2016): La problemàtica. Persones sense llar. Fundació Arrels. Retrieved March 18, 2016.
  5. Clara Blanchar (2016): Colau ofereix a Rajoy acollir 100 refugiats de guerra que són a Grècia | Catalunya. EL PAÍS Catalunya. 16.03.2016 
  6. Laura Safont (2016): Barcelona, Lampedusa y Lesbos se unen contra el cementerio del Mediterráneo. Público. 15.03.2016
  7. Amnesty International Suisse (2016): Accord entre l’UE et la Turquie: Les réfugiés ne sont pas une marchandise! Amnesty International Suisse. 16.03.2016

dijous, 17 de març del 2016

linda gail lewis - quina família !!!!



Segur que coneixes en Jerry Lee Lewis. Però si no has escoltat encara la seva germana, Linda Gail Lewis, fes-ho ràpidament. No sigui que tinguis la mala sort de que't caigui al damunt un sac amb 100 milions de US$, et moris sense haver-la escoltat i la teva vida no hagi tingut cap sentit.

dilluns, 7 de març del 2016

pepe mujica: sobre la felicitat



La felicidad, si no la llevas adentro y no la tienes con poco, no la tienes con nada

diumenge, 6 de març del 2016

montreux jazz festival archives

cartell de l'edició del 2009
realitzat per Tomi Ungerer
.
.
.

.
Enguany es celebrarà el 50 aniversari del Festival de Jazz de Montreux. I per celebrar-ho, els organitzadors del festival, han creat una pàgina: Montreux Jazz Live, on pots trobar un fons documental amb més de 4'000 referències musicals i més de 800 vídeos organitzats en playlists. Més de 5'000 hores de vídeo, masteritzades per l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) en homenatge a Claude Nobs, fundador del festival, mort fa tres anys.

Esperant la programació d'aquesta 50a edició del Festival de Jazz de Montreux, et proposo reviure alguns dels seus moments màgics amb Nina Simone, BB King, Etta James, Cyndi Lauper, Lou Reed, Eric Clapton, David Bowie, Police, Stray Cats, Johnny Cash, Patti SmithDeep Purple, ZZ TOP !!! ... però millor mira't els originals.

dissabte, 5 de març del 2016

equilibrium - wirtshaus gaudi



Com el passat mes de Febrer vam tenir més del doble de visites des de la Republicà Federal d'Alemanya que des d'altres repúbliques (tu ja m'entens!), voldria passar aquest vídeo en senyal d'amistat i reconeixement. Com la majoria de visitants de la RFA són punks, sé que me maleiran amicalment els ossos. Però, com diu en Long John quan vota Unió democràtica de Catalunya, què seria de les nostres vides sense una sana provocació? I, francament, per una vegada que els heavies fan un tema i un vídeo divertits dedicats a la birra (i ballables en plan pogo!), no els deixarem amagats als arxius de youtube, oi?

divendres, 4 de març del 2016

ahir com avui: jaume perich (1941-1995)



Una brillant suggestió que'n Sinfu va deixar en un comentari al post d'ahir i que troba la seva rèplica al post d'avui. Gràcies, company!

nota: si tens pressa, comença a partir de 1'40" del vídeo

dimecres, 2 de març del 2016

eluveitie - the call of the mountains



En atenció a una part del nostre public, al que no sempre coneixem i al que seguim sense deure res gràcies als insolents rendiments de les nostres inversions en preferents, canvi d'estil musical amb una banda de folk metal de Winterthur (Kanton Zürich): Eluveitie. Com la majoria de bandes de metall, la veritat és que tinc el sentiment d'estar escoltant el festival d'Eurovision. I si el contrapunt és caure en el consum compulsiu de pastilles juanola després dels concerts, la veritat és que segueixen sense impressionar-me. No és més que la meva opinió personal, però crec que quan no canten es deixen escoltar i que la seva musica pot ser molt apreciada en ascensors, sabateries i bars de pollastres desorientats.

dimarts, 1 de març del 2016

españa: guerra zombi



Malgrat que hi hagin tertulianos erudits que afirmen que tota la conya del fenomen zombi amaga una estratègia de l'activisme alternatiu d'esquerres per a afavorir la incineració dels familiars (evitant haver de matar-los salvatgement en defensa pròpia en un futur indeterminat) i així poder transformar els cementiris en espais de convivència a les nostres estimades ciutats, jo no m'ho acabo de creure.

Bàsicament, perquè ficar les esquerres d'acord en qualsevol tema si que'm sembla pura ciència ficció. Tot i que no descartaria que hi hagin uns quants vegans i defensors de la dieta mediterrània darrera el finançament d'aquest fenomen.

Ara bé, una cosa no trau l'altra. I cas que t'hagin agradat la lectura de les novel·les de zombies de Manel Loureiro: Apocalipsis Z (segons en Doc, la bíblia!) i de Miguel Ángel Uriondo: Guerra Zivil, potser també et digui de llegir-te la novel·la delirant de Jaime Noguera, España: Guerra Zombi: Libro 1 - Proyecto Betania. Com gaudeix d'un cert consens de qualitat i humor (llegeix-te la critica de Iñaki Berazaluce a Strambotic, no et perdis els comentaris dels lectors erudits!) entre l'exigent public d'aquest tipus de literatura i pots llegir-la gratuïtament si tens un Kindle, jugues sobre segur.

De totes maneres si, com en Sinfu, estàs molt més interessat per la saga de Star Wars, en particular pel bikini de la Princesa Leia i el seu pentinat de fallera major, millor que't miris aquest article: La historia del bikini dorado de la Princesa Leia que nos robó el aliento en Star Wars.