the allman brothers band - statesboro blues

too rock for country, too country for rock and roll

cork: cerimònia d'entrega de diplomes

Dr. James Brown, I presume?
What's Up, Doc?

Segons el West Cork Times, dijous tindrà lloc la cerimònia anual d'entrega de diplomes al University College Cork. Una cerimònia en la que el Dr. James Brown recollirà un premi especial per la seva tesi: Peter Haggett i la geo-parapsicologia: teleplàstia i psicofonies a les aules de l'UAB. També serà distingit amb un accèssit pel seu treball: Bruixes, aquelarres satànics i ciències ambientals. L'entrega del diploma, del premi a la millor tesi de l'any i de l'accèssit comptaran amb la presència de l'arquebisbe exorcista Emmanuel Milingo i tindrà com escenari la Honan Chapel del University College Cork, on un antic doctor en anàlisi territorial s'encarregarà del discurs de clausura.

willie nelson - the harder they come

I segueixo lluitant per les coses que vull.
Perquè sé que quan ets mort no es pot.
I perquè prefereixo ser un home lliure a la meva tomba,
Que viure com una titella o un esclau ...

kris kristofferson - for the good times

Kris Kristofferson va escriure aquest tema: For the Good Times el 1968, mentre conduïa des de Nashville (Tennesee) en direcció cap al Golf de Mèxic. En aquest vídeo podem veure un Kris ja molt vellet interpretant aquest tema quaranta anys més tard en un recital a Donostia, el 25 de Juliol del 2010. El tema es podria traduir així:

No estiguis tan trista. Sé que s'ha acabat
Però la vida segueix i el món seguirà girant
Estarem contents d'haver tingut una mica més de temps per estar junts
No necessitem mirar enrere per veure els ponts que hem cremat

Posa el cap sobre el meu coixí
Vull que mantinguis el teu cos calent i tendre prop del meu
Escoltar com les gotes de pluja
bufen dolçament contra la meva finestra
Fes-me creure un cop més que m'estimes
Pels bons temps, per als bons temps

Puc entendre que trobis un altre
Jo estaré aquí, per si alguna vegada me necessites 
Ni una paraula sobre el demà o sobre el futur
Ja hi haurà prou temps per a la tristesa quan em deixis

time does not pass, it continues ...

Els 70's van ser els anys de la Guerra de Vietnam. De Solzhenitsyn parlant dels camps de la mort a l'URSS o del film narrant la mort de més d'un milió de cambodjans assassinats pels comunistes a Killing Fields amb musica de fons de Mike Oldfield. Dels gairebé dos milions de refugiats vietnamians fugint del comunisme: els Boat People.  La Guerra freda en tota la seva esplendor i Roger Moore fent de James Bond. Els anys de la Guerra de Yom Kippur. Del cop d'estat a Xile i de la vaga de crims a Sud-amèrica sota el paraigües de la "Operación Cóndor". Els anys de la revolució portuguesa i el procès de descolonització (la de Guinea Ecuatorial data de 1968!).  Els anys de "Vente a Alemania, Pepe", de les acaballes del franquisme i de l'inici de la revolució conservadora amb Thatcher ... i tantes altres coses de les que ocupar-se i de les que preocupar-se.

Antoni Gaudí era hipster?

Però com diu un vell refrany hebreu: Tothom es queixa de la manca de diners, però ningú ho fa per la manca de cervells. Vull dir que el dilluns de la setmana passada parlava del pollastre que es va organitzar amb les interpretacions abracadabrants d'un tema de Don McLean: American Pie que, com tants altres, no va arribar a casa nostra fins molt més tard. I clar, al bell mig de tot el que estava passant al món, vaig trobar-me al bell mig de discussions al·lucinògenes entre els companys que llegien les revistes musicals de l'època i defensaven, o no, però en tot cas de manera fanàtica, les opinions dels rucs que publicaven en elles.

Tip y Coll: els 70's a
l'Espanya de Franco

Molta penya diu que va lluitar contra el franquisme. Recordo haver-los vist durant les pauses dels durs combats discutint al bar si preferien els Beatles o els Rolling Stones. O donant la brasa amb rollos anestèsics sobre els Beatles i el seu viatge a la Índia, o si Yoko Ono acabaria per carregar-se la banda.  I com no en teníem prou de religions, els gurus i les sectes que'ns van caure al damunt amb el misticisme de la sèrie de TV Kung-Fu i els efectes de l'àcid sobre George Harrison. Tot plegat però, pura conya comparat amb el pollastre que es va organitzar amb els missatges satànics subliminars durant els anys de les psicofonies i les cares de Bélmez ...

Podria mentir dient que el paroxisme de l'absurd dels missatges subliminars el va marcar un tema de The Eagles: Hotel California i els debats encesos sobre els seus missatges satànics. Però no seria veritat car, més tard, ens va caure la pedregada del backmasking: la tècnica que permet gravar missatges subliminars que només podien ser descodificats si escoltaves un vinil en el sentit invers al que la pista musical tenia quan es va publicar.

Missatges satànics subliminars que alguns deien haver trobat al Stairway to Heaven (1971) de Led Zeppelin. I, ja més tard, en temes de Ozzy Osbourne, Judas Priest, Marilyn Manson ... Els freaks dels 70's buscaven desesperadament aquests missatges a tots els vinils: molts van quedar miserablement ratllats per sempre més en l'intent de trobar en ells allò que no tenien.

I com que érem pocs, la TV franquista va decidir-se a contribuir amb les emissions d'en Jiménez del Oso i les seves histories abracadabrants. Encara que cal dir que també van coincidir durant els 70's amb altres histories que pretenien ser més serioses i eren recitades per altres dos cracks: en Luis Miravitlles i en Rodríguez de la Fuente.

Nota: Ramones no van estar mai
afiliats al PSUC

Tot i ser ateu, dono gràcies a 10 que els 70's també fossin els anys d'una Velvet que'ns va deixar Lou Reed. Sobretot l'època del naixement de Ramones i del punk rock. Val, també del Glam i Jaime Morey a Eurovisió, però avui no toca.

I just per acabar, un missatge per aquells que van viure i/o participar en aquella dècada d'imbecil·litat col·lectiva -superada amb escreix per la següent- i que es permeten de dir que el jovent d'avui en dia no té res al cap: “Time does not pass, it continues”, que deia Marty Rubin, activista gai i autor d'un llibre que poca gent s'ha llegit: Boiled Frog Syndrome.

ghost riders in the sky

Porto uns dies escoltant una recopilació d'en Johnny Cash: The Man In Black. The Definitive Collection. I clar, entre altres temes (com ara Orange Blossom Special), hi ha l'increïble Ghost Riders In The Sky. He passat una estona buscant a youtube, però l'únic que he trobat comparable en qualitat és el del vídeo que he penjat aquí abaix. Més tard m'he passat una estona llegint la historia del tema al Wiki. Impressionant i recomanada, companys!

Al Wiki diuen coses que segurament són veritat, però que'm costen de creure. Com ara que el tema té el seu origen en una cançó tradicional irlandesa: Spancil Hill. Jo no dic que no, però quan escolto el tema interpretat per Christy Moore i Shane MacGowan, he de confessar que no tinc l'orella prou fina per trobar el lligam. En tot cas, de versions del tema n'hi han per donar i per vendre. Entre elles la dels The Shadows, amb la que't poden agafar ganes de fer coses que ja estaven perseguides per la llei molt abans del codi d'Hammurabi. Menys mal que, tot i que ni Dan Aykroyd ni John Goodman tenen el registre de veu d'en Johnny Cash, hom pot comptar amb la divertidíssima versió que van fer a The Blues Brothers 2000 (God Bless America!) o, en un registre molt diferent, la versió d'un grup de soft punk rock californià: Me First And The Gimme Gimmes. També hi han versions heavies o de psycobilly, però no tinc ganes de donar-li el dia a en Hands, que ja n'haurà tingut prou amb la de The Shadows. 

gretchen wilson - still rollin' i altres vells records ...

Gretchen Wilson - Still Rollin'. T'agafen ganes de pujar-te a un Kenworth o un Peterbilt de 18 rodes i fer milles quan escoltes la lletra d'aquest tema? O no et cal pujar a cap camió per travessar tot un continent de vells records. Hi ha qui diu que el tema li recorda al de Bob Seger - Against the wind (wiki). A mi em recorda més al vell tema de Jackson Browne: Running on Empty (wiki).

People come and go

Some you love and some you don't

Some you lose and some you learn to let go

And I don't know what I'm trying to find

Stealing love on borrowed time

Always missin' what I've left behind

But I keep rollin'

I keep on rollin'

I can't slow down

I can't tell you where I'm bound

Maybe I'm just spinning 'round and 'round

Maybe I'm a page

Of written words I can't erase

A book of songs I sing from stage to stage

And I know that there may come a day

When I have nothing more to say

Wonder if they'll think I've lost my way

si creies haver-ho vist tot ...

Que deia en Sinfu que l'ambientasso del segon vídeo és impressionant, tot i que no tradueix l'ambient que hi havia a la sala quan van sortir ell, l'Emili i aquell profe que sempre estava content!!!

willie nelson - roll me up and smoke me when I die

Si és que, els que'm critiquen la musica country ... moltes vegades es queden amb el que es queden!  En fi, sento rebentar aprioris, però hi ha una Amèrica diferent i una pila de penya que l'adora !!!

don McLean - american pie

American Pie, és un dels temes més estranys que mai s'han editat. Hi ha qui diu haver descodificat el significat d'alguna de les seves estrofes. Es un gran mèrit, perquè ningú pot afirmar que Don McClean hagi arribat mai a fer-ho: tot i que alguns dels seus fans van intentar descodificar el tema. 

Ens ho confirma Wikipedia: McLean dedicated the American Pie album to Holly. It is also speculated that the song contains numerous references to post World War II American culture, 1960s' culture including sock-hops, cruising, Bob Dylan, The Beatles, Charles Manson and much more ... Amb tot però, com el tema data de 1971, els experts tertulianos sí semblen haver descartat els rumors de que al tema hi hagi cap referència ni a la filla ni al bar de la senyora Elvira. 

De totes maneres, malgrat que ningú arribi a trobar-li un significat al tema en conjunt, els mots que va deixant anar repartits durant els seus llargs vuit minuts fan que la penya es vagi construint una historia personal sobre el seu significat. I no passa res si el teu veí s'ha construït una historia que no té res a veure amb la teva. Tampoc si va néixer molts anys més tard de la publicació del tema i no ha escoltat parlar mai de cap personatge dels que es mencionen.  

A qui pot importar-li el que diu el tema, si el tema li diu a la penya allò que aquesta vol que li digui, i la transporta a la nostàlgia d'un passat que no va conèixer i del que no en té cap idea? La modernitat en estat pur als anys 70's!  No tenir ni idea del que es parla, sense que això t'impedeixi tenir la teva pròpia opinió sobre el tema. I encara hi ha qui creu que s'ha descobert alguna cosa en psicologia social durant aquests anys.

steve miller band - the joker

Hi ha qui diu que el taxista de la dreta va seguir classes de ball amb en Sinfu i que li dona un ritme i una emoció endiablada a aquest tema, que diuen que la banda va dedicar a en Hands!  Per completar l'anecdotari, hi ha també qui diu que el black amb el tratge rosa és gairebé tant impagable com el tupè de la seva companya de ball.

Ara en serio, el tema més conegut d'aquesta banda ... Si n'escoltes d'altres, descobriràs el motiu.

una pregunta per en docky o en hands

Vaig llegir a les pàgines de Environnement et Changement climatique Canada que: Vous pouvez savoir quelle température il fait en écoutant le chant des grillons. Les grillons stridulent plus rapidement lorsqu'il fait chaud. Si vous comptez le nombre de stridulations qu'émet le grillon en 8 secondes puis ajoutez 4, vous obtiendrez la température qu'il fait en degrés Celsius. Ça marche 9 fois sur 10.

Vosaltres que viviu en contacte amb la natura (no com en Sinfu, que es passa la vida als pubs!), podeu confirmar-ho?

airborne toxic event - sometime around midnight

perquè sortir dels camins habituals mai no ha fet cap mal ...

ara bé, si després d'aquest tema han fet alguna cosa que hagi valgut la pena, no deixis de dir-m'ho.