diumenge, 25 de setembre del 2016
dijous, 22 de setembre del 2016
la velocitat de la llum vs la velocitat del so
 |
El passat mes d'agost un conegut consultor informàtic del cap i casal publicava a LinkedIn aquesta imatge que circula per twitter des del 2013. Més val que no t'ho prenguis en clau de conya, perquè fa pocs dies, a La Vanguardia (1), parlaven d'un estudi publicat ja fa temps a PLOS|One (2) que afirma que: 'el nostre cervell triga menys d'un segon a generar una primera impressió de les persones a les que acabem de conèixer'. I que 'la primera impressió dominarà sempre, sense importar la quantitat de vegades que vegem a aquesta persona' ...
Et proposo que et passis per qualsevol dels articles referenciats a continuació i que et llegeixis la noticia o les conclusions de la 'recerca' amb més detall. En concret, crec que la historia del 'hello' o la dels 'colors' et permetrà comprovar que el teorema de la imatge també es pot confirmar sense necessitat d'escoltar a ningú.
Tot això de les primeres impressions que'ns fem d'algú i que no canvien amb el temps no son més que rucades però. Jo recordo que quan vaig conèixer en Hands, la primera impressió que'm va fer era la d'estar davant del cosí de Calimero. I uns mesos després, amb el canvi de look, vaig tenir la impressió de creuar-me el cunyat de Marvin a una processió de Setmana Santa. En cap moment però vaig pensar que me l'acabaria estimant tant, com ha acabat passant amb el temps.
També és veritat que, quan vaig conèixer en Sinfu, vaig anar disparat a l'església de Sant Martí, a Cerdanyola, per pregar-li al sant que aquell individu no fos mai el meu gendre. Com el sant ha respectat el tracte, també m'estimo molt en Sinfu.
Pel que fa als altres membres del politburó, com son homes públics (que lleig que queda en versió femenina!) i tenen l'agenda saturada, no afegiré res més.
Et proposo que et passis per qualsevol dels articles referenciats a continuació i que et llegeixis la noticia o les conclusions de la 'recerca' amb més detall. En concret, crec que la historia del 'hello' o la dels 'colors' et permetrà comprovar que el teorema de la imatge també es pot confirmar sense necessitat d'escoltar a ningú.
Tot això de les primeres impressions que'ns fem d'algú i que no canvien amb el temps no son més que rucades però. Jo recordo que quan vaig conèixer en Hands, la primera impressió que'm va fer era la d'estar davant del cosí de Calimero. I uns mesos després, amb el canvi de look, vaig tenir la impressió de creuar-me el cunyat de Marvin a una processió de Setmana Santa. En cap moment però vaig pensar que me l'acabaria estimant tant, com ha acabat passant amb el temps.
També és veritat que, quan vaig conèixer en Sinfu, vaig anar disparat a l'església de Sant Martí, a Cerdanyola, per pregar-li al sant que aquell individu no fos mai el meu gendre. Com el sant ha respectat el tracte, també m'estimo molt en Sinfu.
Pel que fa als altres membres del politburó, com son homes públics (que lleig que queda en versió femenina!) i tenen l'agenda saturada, no afegiré res més.
- TORRES, Guillermina (2016): Cómo podemos cambiar la primera impresión que tenemos de alguien, La Vanguardia, 20.09.2016 (veure article original a Cribeo)
- McALEER, Phil; TODOROV, Alexander and BELIN, Pascal (2016): How Do You Say ‘Hello’? Personality Impressions from Brief Novel Voices, PLOS|One, 12.03.2014, http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0090779
dimecres, 14 de setembre del 2016
john dear
 |
| bonpourlesoreilles.net |
Una altra cosa és que el resultat m'agrada força, però això no és més que una opinió molt personal. John Dear, no el confonguis amb l'home de 10 que porta el mateix nom, tenen molt poc a veure!
dilluns, 12 de setembre del 2016
north korea tv anchor announces rocket launch
A la TV poden dir el que vulguin, però aquesta senyora està explicant el que li va passar un dia que van trucar a la porta de casa seva i va trobar-se amb en Sinfu fent treball de pràctiques de butanero a Pyongyang. Si no t'ho creus, passa't pel Pyongyang Café de Tarragona i els hi ho demanes.
dijous, 8 de setembre del 2016
khatia buniatichvili - la seducció al piano
Dans LE PETIT JOURNAL, la jeune pianiste... par TLOUSSOUARN
Ahir dimecres, vaig creuar uns mots pel whatsapp amb algú que va dir-me que seguia classes de piano. I per aquelles coses de les associacions d'idees rares que tinc sovint, vaig recordar-me d'una entrevista memorable a Khatia Buniatichvili, realitzada a una emissió de Canal+ del passat mes de Març d'enguany.
L'idea de base era que el presentador: Yann Barthès feia preguntes que Khatia Buniatichvili havia de respondre amb melodies de piano. La classe i la simpatia de Khatia Buniatichvili van justificar de llluny la presentació que va fer d'ella Yann Barthès: un peu de finesse dans ce monde de brutes!
dissabte, 3 de setembre del 2016
mamma mia, quin nivell !
Es diuen tantes coses de Mariano Rajoy i de la penya que l'envolta ... La veritat però és que, a qualsevol altre país del planeta (probablement també al planeta dels monos), un individu que hagués deixat caure el que Rajoy va deixar caure, estaria políticament incinerat i carregaria amb una denuncia per retirar-li el certificat d'estudis primaris.
Clar que, perquè això arribés, els seus adversaris polítics i els periodistes haurien de ser més forts que ell en matemàtiques, i el silenci de tota la classe política i periodística sembla demostrar que no és el cas.
Doncs bé, ara que sabem que els AVE's, les autopistes, la xarxa de carreteres, aeroports i ports, policia, exèrcit, cures i monges i una pila de partides més li surten gratis al govern, també ens podem fer una idea de com es calculen els pressupostos i de com hem arribat als nivells d'endeutament als que hem arribat.
Es podria dir més alt, però no més clar. Estem governats per una colla d'idiotes, sota el control parlamentari d'altres que són tant o més idiotes que ells. I, perquè no assumir-ho, amb el suport del sufragi d'altres que som encara molt més idiotes que ells.
Mentre tant, com els nivells d'exigència en tot tipus de coneixements per trobar un curro segueix pujant, recordem que sempre ens queda postular per una plaça de president del govern, als bancs de l'oposició o a la direcció de qualsevol prestigiós diari d'aquest país.
Nota: recollint un comentari que'm va fer un company sobre el vídeo, si hem de ser justos, hem d'agrair-li a Rajoy que no acabés la seva intervenció dient: "i tot el que'ns queda d'aquests diners, s'ho emporta Catalunya!"
Clar que, perquè això arribés, els seus adversaris polítics i els periodistes haurien de ser més forts que ell en matemàtiques, i el silenci de tota la classe política i periodística sembla demostrar que no és el cas.
Doncs bé, ara que sabem que els AVE's, les autopistes, la xarxa de carreteres, aeroports i ports, policia, exèrcit, cures i monges i una pila de partides més li surten gratis al govern, també ens podem fer una idea de com es calculen els pressupostos i de com hem arribat als nivells d'endeutament als que hem arribat.
Es podria dir més alt, però no més clar. Estem governats per una colla d'idiotes, sota el control parlamentari d'altres que són tant o més idiotes que ells. I, perquè no assumir-ho, amb el suport del sufragi d'altres que som encara molt més idiotes que ells.
Mentre tant, com els nivells d'exigència en tot tipus de coneixements per trobar un curro segueix pujant, recordem que sempre ens queda postular per una plaça de president del govern, als bancs de l'oposició o a la direcció de qualsevol prestigiós diari d'aquest país.
Nota: recollint un comentari que'm va fer un company sobre el vídeo, si hem de ser justos, hem d'agrair-li a Rajoy que no acabés la seva intervenció dient: "i tot el que'ns queda d'aquests diners, s'ho emporta Catalunya!"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)