aigüestortes fa 10.000 anys

Ja heu llegit aquest article? https://t.co/ms1kOM7KrK Bona feina @arqueo_pirineu

— GRAMP (@gramp_uab) May 17, 2018

desde chile con humor

Amb motiu de la seva darrera expedició a les glaceres andines, en Doc va aprofitar per comprar una pila de videoK7's d'una vella emissió d'humor a la gasolinera que hi ha al davant de la Pensión Lily. L'emissió portava per nom 'Jappening con Ja' i pots trobar alguns dels seus sketches en aquest vídeo. Cas que t'interessi, pots demanar-li a en Doc que't faci unes copies.

the allman brothers band - statesboro blues

helicòpters de l'exèrcit transporten aigua pel bestiar

Ja fa un munt de dies que estem vivint una sequera excepcional que, just per l'anècdota, tenia com efecte que en molts dels camps de conreu s'estiguessin utilitzant excepcionalment pel rec les instal·lacions dels bombers. Però davant la gravetat de la situació, dijous passat l'Estat de Vaud va haver d'activar el Pla ORCA (Organisation en cas de catastrophe) (1).

Entre les mesures del pla hom pot trobar les clàssiques: la prohibició del rec dels jardins privats, la prohibició d'utilitzar l'aigua dels cursos dels rius pels conreus (Nous avons fait le choix de préserver la faune piscicole plutôt que les patates, Frédéric Brand, chef du Service de l’agriculture) o la prohibició de fer barbacoes o focs d'artifici.

Altres mesures son més insòlites. Com ara la demanda d'ajuda als bombers i a l'exèrcit per abastir en aigua, per via terrestre i aèria, els 45'000 bovins que es troben actualment repartits a 680 prats alpins entre les muntanyes del Jura (20'000) i els Prealps (25'000). Per aquesta setmana les necessitats s'han estimat en un equivalent de 320 camions cisterna que haurien d'assegurar el subministrament de vuit punts d'aigua. El subministrament de sis d'aquests punts d'aigua estaran assegurats per camions de bombers i de l'exèrcit. Però els altres dos punts d'aigua: a Bassins i a Saint-Cergue, d'accés per via terrestre més complicat, estaran avituallats per tres helicòpters Super Puma, que transportaran l'aigua des del Lac de Joux.

Si els nous radars de l'exèrcit permeten identificar amb precisió la posició dels ramats, sols cal esperar que no els identifiquin com enemics i tinguem un disgust si els helicòpters comencen a disparar míssils (2).

---

• (1) Sécheresse dans le canton de Vaud, l'Etat-major cantonal de conduite planifie des mesures d'urgence, Bureau d'information et de communication de l'Etat de Vaud, 17.07.2015.
  Dans le Jura vaudois, les vaches seront abreuvées par l’armée, Le Courrier, 18.07.2015
  Le Canton a son plan catastrophe pour abreuver les bovins d’alpage, 24heures, 17.07.2015
  Le canton de Vaud prend des mesures d'urgence contre la sécheresse, RTS, 17.07.2015
  L'armée sollicitée pour les bovins, Bluewin, 17.07.2015
  Le canton de Vaud prend des mesures d'urgence, La Côte, 17.07.2015
• (2) Le radar de l'armée confond avions et vaches, 20 minutes.ch, 14.03.2015
  Quand un radar militaire suisse prend les vaches pour des avions ennemis, HuffPost, 14.03.2015

funny visit of switzerland

Bolets 2014

De tots vosaltres es ben sabuda l´afició que tenim els monsters al mon dels bolets. Així que no ens importa massa fer kilòmetres per trobar a veure on s´amaguen. Val a dir que enguany, per aquí les voltes i a bona part del territori ha estat un molt bon any, fet, però, que no ens ha tret la il.lusió de desplaçar-nos a altres indrets. La realitat, a més a més de la "passió boletaire, és que després de cinc intensos mesos vivint a l´illa i només tenint a la vista planura, sorra i sal, ens ve molt de gust canviar de paisatge i veure muntanyes, arbres...i bolets.

En fi, com a prova de les nostres singladures, us deixem aquesta mostra fotogràfica, i ja de passada podreu veure quina cara fem.

1) Ports de Beseit.
2) Vall d´Ultzama.
3) La Tarayuela (1.742 m.) Maestrat de Terol.(amb el selfie que havia promés a en Batty.
4) Pla de Senarta (Posets-Maladeta)

tècniques professionals en geografia II ...

Tot i recordar que els il·lustres membres del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i paisatge (GRAMP) prefereixen visitar el Pirineu, els Alps francesos o, fins i tot, l'Atlas del Marroc, als Alps Suïssos (altra cosa és venir a cruspir-se una fondue a Le Chalet Suisse de Lausana), crec que aquest vídeo pot ser un bon complement als que vaig presentar ahir sobre la utilització dels drons en el treball de camp en geografia.

tècniques professionals en geografia ...

Tot i que fa temps que no treballo professionalment en el tema dels Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS), segueixo amb passió com avança la tecnologia en aquesta disciplina: en concret, en la utilització dels drons. Si decidiu seguir llegint el contingut d'aquesta entrada, veureu com aquests enginys estan revolucionant el treball de camp en la geografia/geologia, l'arqueologia, l'enginyeria ... i, encara que no toqui el tema, en el terreny militar.

parlem de terratrèmols ...

Central geotèrmica de Sulz (Soultz-sous-forêt).
una de les principals fonts d'electricitat d'Alsàcia
al país de les centrals nuclears ...

En primer lloc parlem del terratrèmol del que haureu escoltat parlar quan llegiu aquestes línies (si els mundials de natació us ho han permès, és clar). El US Geological Survey (USGS) ha identificat un terratrèmol de magnitud 6,9 aquest matí a 57 km al SW de Wellington, a les 17h09 hora local (07h09 a casa nostra) i amb durada d'uns 30s. Minuts més tard han començat les rèpliques, la primera de magnitud 5,5, uns minuts més tard.

Del que potser no haureu escoltat parlar és del terratrèmol que va sacsejar St.Gallen ahir dissabte a les 05h30, amb una magnitud 3,6 segons el servei de sismologia suís de l'ETH de Zürich. La causa d'aquest terratrèmol està lligada als treballs de construcció d'una central geotèrmica , més concretament a la injecció de 650 m3 d'aigua per bloquejar l'arribada de gasos subterranis a les canalitzacions, en el moment dels preparatius dels tests de producció. Els treballs de perforació, d'una fondària de 4'450m, van començar el mes de Març i s'inscriuen en el Concepte Energètic 2050, del cantó de St.Gallen. A hores d'ara, ningú pot dir si el resultat d'aquest terratrèmol serà el mateix que el que va acabar fa set anys amb el projecte del cantó de Basilea: Deep Heat Mining (veure el report que, tres anys després, va publicar el director de l'Oficina del Medi Ambient i de l'Energia de Basel-Stadt). 

El cas és que, les diferències del subsol i de les tècniques de perforació i d'explotació, permetien afirmar als responsables del projecte que el que havia passat a Basel no es repetiria a St.Gallen: Contrairement à la situation de Bâle, où le projet de géothermie a dû être stoppé en 2009 en raison de tremblements de terre, le projet de Saint-Gall ne nécessite ni compression de l’eau, ni ouverture de fissures dans la roche. Le risque de séisme est donc considéré comme minime par les spécialistes (font: Energies Renouvelables n°4, Août 2012). Exactament el mateix que afirmava el govern federal: Une étude de vulnérabilité a montré par la suite que le sous-sol de Bâle, naturellement exposé au risque sismique, n’était pas adapté à la production d’énergie par l’exploitation de la géothermie profonde. Par contre, à Saint-Gall, la couche géologique sondée est naturellement aquifère et l’eau chaude initialement présente est transportée à la surface, ce qui entraîne un risque sismique réduit. Par ailleurs, le risque sismique naturel est nettement inférieur à Saint-Gall qu’à Bâle (font: departament federal d'afers estrangers ... imagino que es tractava de tranquil·litzar els veïns alemanys).

Qualsevol que sigui el futur de la central de St.Gallen, el govern federal va adoptar la Stratégie énergétique 2050, que marca les directrius de la política energètica del país, que es basa en l'abandó de l'energia nuclear, tot assegurant l'aprovisionament intern en electricitat. I en el context d'aquesta estratègia, es contempla la producció de 4'400 GWh d'origen geotèrmic d'aquí a 40 anys. Els projectes de Basel-Stadt i de St.Gallen han estat els pioners en Suïssa, d'altres els seguiran, basant-se sobre tot en les experiències reeixides als països del nostre entorn. Es la via proposada per en Pascal Vinard (molt interessant!) per la Suisse Romande (regió francòfona de la Confederació), basada principalment en els projectes de geotèrmica profunda anàlegs als de la central de Sulz (Soultz-sous-forêt, a l'imatge), actualment una de les principals fonts d'energia de Alsàcia.

més sobre el permafrost ...

més imatges del Schilthorn ...

El permafrost ha assegurat durant milers d'anys la estabilitat dels vessants dels Alps. Ahir la premsa es feia ressò de la publicació al Journal of Geophysical Research del resultat de la recerca realitzada per uns geògrafs de la Universitat de Friburg dirigits per Christian Hauck, professor de Geografia  Física. De manera resumida, es tracta d'un model matemàtic que, tenint compte del canvi climàtic, permet calcular quan començarà a fondre el permafrost als Alps, i així preveure el seu impacte en la geomorfologia alpina i, per extensió a les carreteres, xarxa ferroviària, llocs habitats, etc. Els geògrafs citats han escollit dues zones de test que tenen la particularitat d'estar molt ben estudiades des de fa anys (també tenen unes vistes fantàstiques i uns restaurants a uns preus prohibitius!): el cim del Schilthorn – Piz Gloria (igual us diu alguna cosa si us dic que surt a un vell film de James Bond) i el glaciar de Murtèl-Corvatsch a la Haute-Engadine. Els càlculs obtinguts pels models preveuen que el permafrost del Schilthorn començarà a fondre els propers 10 o 20 anys ... aproximadament (!), mentre que el permafrost del glaciar de Murtèl-Corvatsch començarà a fondre d'aquí a  50 à 100 anys. Bé, no podem afirmar que es tracti d'unes mesures que destaquin per la seva precisió. I no sé que'n pensaran els propietaris del restaurant que hi ha als cims, però estic gairebé segur de que no estan embalant els mobles. Tampoc comparteixo l'entusiasme de la Uni de Fribourg quan diuen que es tracta d'una première, més si tenim en compte que l'Office fédéral de l'environnement (OFEV) ja fa temps que treballa sobre el tema: però, en fi, ja sabeu com son alguns profes de Geografia  Física ... De totes maneres, si en voleu saber més sobre aquest tema podeu consultar un breu resum a les news de la Uni de Fribourg, i una mica més del mateix a swissinfo.ch que, per cert ... sabíeu que també publiquen en espanyol? En fi, més o menys ...

quin estiu, companys!

Ahir i abans d'ahir estàvem a més de 30°C. I avui pedregada i baixada brutal de temperatures ... Deixeu-me dir-vos que les imatges del vídeo han estat rodades a la plana: Ginebra o Bienne. Perquè, als Alps (no he trobat cap vídeo), la tromba d'aigua huracanada ha estat de lluny molt més forta.
Al mati, cap enllà les vuit, s'ha produït un fenomen força curiós. Havíem baixat a la cafeteria amb un company a prendre un cafè i fumar-nos un pito a la terrassa.

Estava més fosc que la panxa d'en Bou, plovent a bots i barrals i amb un vent fort. Agafem l'ascensor, pugem tres pisos, s'obren les portes i ... no es que hagués deixat de ploure ... es que feia un sol impressionant!  Tot d'un cop, tots dos hem tingut el reflex de mirar l'hora, de por que haguéssim fet un viatge en el temps. Per la tarda, ha estat diferent. De la parada del bus a casa, he tornat com si m'haguessin llençat a una piscina: i això que portava paraigües!

un estiu podrit?

Divendres passat, sota un cel radiant, vaig prendre aquesta foto a la terrassa de la cafeteria de l'empresa, durant la pausa del migdia. Era el preludi d'un diumenge en que, per primera vegada des d'abans del mes d'octubre de l'any passat, vam passar la barra dels 20°C. Avui hem arribat a 25°C, però meteosuisse ja ens ha anunciat que les temperatures baixaran divendres i que dissabte gaudirem d'una mínima de 4°C i una màxima de 9°C que aniran pujant lleugerament fins els 14°C del proper dilluns. El fenomen podria semblar episòdic sinó fos perquè la penya de Zürich ens ha donat a una dutxa d'aigua freda. Resulta que la vila organitza una festa (la Sechseläuten) cada tercer diumenge d'abril per l'arribada de la primavera. A part de les desfilades de rigor per la Paradeplatz, a les que tant afeccionats son els bàrbars, el punt àlgid de la festa consisteix en la "cremà" d'una mena home de neu conegut com Böögg, que té la particularitat de tenir el cap ple d'explosius. La tradició vol que, més ràpidament explota el cap del nino, més càlid serà l'estiu. Per exemple, en 2003, l'any d'una de les pitjors canícules que ha viscut aquest país, el cap li va explotar en tant sols 6 minuts. La mitjana dels darrers deu anys es troba al voltant dels 14 minuts (12 en 2012). En 1988, que diuen que va fer un estiu veritablement execrable (jo no hi era encara) li va prendre 40 minuts per explotar-li el cap. Doncs bé, enguany el cap del malparit ha trigat 35 minuts en explotar!!! i això que diumenge passat feia bo a Zürich i tenien una temperatura estival de 23°C. Esperem que la tradicions no es confirmin:la del Böögg de Zürich i la de casa nostra que diu: Nevades d'abril, pedregades a l'estiu.

didàctica de la geomorfologia

Lourdes, l'amiga que'ns acompanya amb els seus comentaris al GS, me va recomanar aquest vídeo de l'emissió Quèquicom i... La geologia (2a part) del 1er de Març d'enguany. En particular la part que tracta del Congost de Mont-Rebei: imagino que perquè un dia que ella hi anavaamb una amiga, vaig dir-li que m'agradaria disposar de la Star Trek's teleportation machine per plantar-me enllà i acompanyar-les. Enteneu-ho, sempre he somniat en fer-ho i, per una cosa o l'altra, mai no ha estat possible. Per cert, que si voleu veure perquè som el que som, i perquè estem on estem, podeu visitar la pàgina en català del Wiquipèdia i veure que: el congost té una banda catalana i una banda aragonesa. En fi, tornant al vídeo, dir que et dona ganes d'anar a Montserrat i a Mont-Rebei, passant per Menorca. Un vídeo molt didàctic i, si se'm permet, on la geomorfologia fa pols algunes idees de la filosofia: en particular tot el discurs al voltant de l'antropocentrisme (al llarg de l'historia de la terra, no representem gran cosa). Va per tu, Lourdes. Merci pel vídeo.

Atlanterhavsveien

Aquest vídeo turístic ens presenta la regió que voreja una de les carreteres més visitades de Noruega: la Atlanterhavsveien, també coneguda en anglès com The Atlantic Ocean Road (que, no ens enganyem, és més fàcil de pronunciar). Construïda entre 1983 i 1989, podreu llegir que el tram que presenta aquest vídeo apenes fa poc més de 8 km, que uneixen illes i esculls connectats per viaductes i fins a vuit ponts, dels quals cal destacar el de  Storseisundet. Doncs bé, ja que el vídeo us proposa una visió estival, a mi m'agradaria proposar-vos una visió hivernal, el dia després d'una tempesta (impressionant!. Tot i que també podeu veure el trajecte sota la neu (menys espectacular) o, fins i tot, en un anunci coreà (per cert, no sé si ho diuen en coreà o en català, però als 21s del vídeo diuen una cosa sobre el cotxe que sona com a molt rara, oi?).

Only in Switzerland ... (4)

.

Anys d'investigació d'en Jiménez del Oso buscant restes de civilitzacions extraterrestres i resulta que, si aquests van arribar mai a visitar-nos, jo tinc una idea força precisa del lloc on van aterrir les seves naus i on es troben els seus descendents. I com a prova, dos vídeos que il·lustren aquesta tesi.

Parlem d'etnografia i del sentit de la festa dels compatriotes de la Suïssa primitiva, expressats al voltant de jocs tradicionals dels que no crec que hagueu escoltat mai parlar, i de la festa en si. En primer lloc, us estalviaré un vídeo suplementari sobre el llançament de la pedra de 80 kg de Unspunnen. I seguirem amb el primer vídeo d'aquesta entrada, que conté unes imatges suggerents sobre un esport conegut amb el nom de Hornuss. Com aquest nom probablement no us dirà res, el podríem descriure com una mena de golf en el que, amb l'ajuda d'un artefacte improbable, es llença una pedra que els jugadors del camp advers intentaran atrapar en la seva trajectòria amb uns pesats panells en fusta. El ritme desenfrenat de les accions es festeja pel public assistenent en el quadre d'una festa coneguda com la Hornussfest.

El segon vídeo us presentau una altra tradicional festa: la Trachtenfest on, sota un fons musical que crec poder assegurar que no escoltareu mai en cap film de James Bond, i unes coreografies molt allunyades de la K-pop coreana, podeu trobar un esport apasionant: la Fahnenschwingen, que podríem dir que consisteix en uns senyors que interpreten a càmara lenta una versió patriòtica de les majorettes.

Dir que en Erich von Däniken també es va passar la vida buscant vida extraterrestre lluny de la seva Argovia natal ...

temps de neu: Lausanne

11.02.2013 17h05	11.02.2013 17h10
12.02.2013 17h00	13.02.2013 19h30
18.02.2013 17h05	18.02.2013 17h10

temps de neu: swatch skiers cup 2013 - Zermatt

Aquesta penya no sembla massa preocupada per les allaus. En concret en Sverre Liliequist  (3m26s del vídeo) ... Impressionant, però.

temps de neu: el port de Belagua

Havia vist a La Vanguardia aquestes imatges que, més enllà d'un gruix de neu que no havien vist "los viejos del lugar", me van sorprendre per l'aparent inutilitat de la tasca. M'explico: amb gruixos menys importants, aquí es tanquen els ports i s'espera a que la neu fongui la propera primavera. Tenir oberts els ports amb aquests gruixos és un perill, no tant sols per la penya que curra, també pels que circulin si hi ha el més mínim allau. I, a sobre, és extremadament car. Bé, no el suficient pel Gobern navarrès, que li ha encarregat un estudi sobre les allaus al català Dominic John Font, propietari de dues empreses: TALP, Investigacions Geotècniques s.l, que es troba a Ripoll, i  Geonival, que es troba a Roses i, entre altres coses, s'ocupa de l'Avalanche forecasting and winter road management, a més de propietària de les fresadores del vídeo de La Vanguardia. No sé si ocasionalment, però en Dominic també treballa en un projecte del Centre de Tractament de Residus Municipals (CTRM) de Lloret de Mar: confiem en que no tingui res a veure amb l'estudi de les allaus que, en aquest cas, no serien de neu. I pensar que hi han professors universitaris que han de marxar a Xile per fer estudis de glaciologia, podent anar a Roses a treballar amb la penya de Geonival ...

desaparició de glaciars: sud dels Alps

Al telenoticies de la TSR d'ahir, parlaven de l'estat catastròfic dels glaciars del sud dels Alps. Entre ells, els de Mandrone (imatge a l'esquerra), Presena i Careser, prop de Trento. Aquests glaciars han perdut una mitjana de 50 cm d'espessor de glaç aquests darrers deu dies amb l'isoterma dels 0°C a 4'500m (des de la fi dels 80's perdien en mitjana entre 3 i 5 m d'espessor per any!). A l'imatge del que s'ha estat investigant en Suïssa i Alemanya des de l'any passat, el reportatge (punxeu aquest enllaç) mostra la reducció temporal de la catàstrofe gràcies a la protecció del glaç amb lones: una lona impedeix la pèrdua d'un espessor de 1.6m i, dues superposades, de 2m. De totes maneres, cobrir tota la superficie de glaciars dels Alps amb lones és irrealizable: ens haurem de mentalitzar a veure'ls desapareixer durant els propers 30 anys, sinó hi ha cap canvi climàtic que ho impedeixi.

catalans universals - geografia de muntanya

Si busqueu a Google catalans universals, veureu que havíem baixat en el rànquing a la tercera pàgina de les imatges i deu sap on al web. Naturalment, això és completament inadmissible. Es per aquest motiu que hem de tornar a activar aquests mots de recerca a google (per exemple amb aquest post). I ja, pel mateix preu, el de geografia de muntanya o geògrafs sense fronteres.