ahir va ser primer de maig

(Continua des de l'entrada d'ahir: avui és primer de Maig)

Com a conclusió d'aquesta sèrie d'entrades en relació al Primer de Maig, m'agradaria dir que l'article que Wire dedicava el passat mes de Març (1) ha posat a la llum la meva ignorància sobre moltes coses que resumeixo a continuació:

• No havia llegit gran cosa sobre Murray Bookchin (2) i encara menys sobre l'anarquisme a Turquia (3)
• No tenia ni idea de que, des de la presó on està complint una sentència de cadena perpetua, Abdullah Öcalan (4), lider del PKK, tingués un bescanvi de correspondència amb Murray Bookchin que va tenir com resultat la reorientació de l'estratègia política del PKK, l'abandonament del marxisme-leninisme i el llançament d'un projecte internacionalista basat en un Confederalisme Democràtic (5) que té per objectiu el rebuig del nacionalisme i de la presa del poder, que son reemplaçats per un projecte de democràcia assembleària, molt propera del  municipalisme llibertari, una economia col·lectivista, un sistema de federalisme integral entre municipis i una cooperació paritària i multiètnica en un sistema d'organització i de presa de decisions autogestionats (6).
• Tampoc tenia ni idea de l'existència de Rojava (7), ni molt menys de que en aquest territori ja s'estigui aplicant des del Març del 2016 el projecte del Confederalisme Democràtic, després d'una declaració realitzada pels representants dels pobles que viuen en aquest territori: kurds, àrabs, assiris i altres pobles encara més minoritaris. I encara tenia menys idea de que aquesta declaració es va presentar com un model federal de futur pel conjunt de Síria (7). 

Tot aquest cúmul de coses que desconeixia les resumia força bé en 2014 David Graeber en un article publicat a The Guardian, on exposava la seva incomprensió pel desconeixement que hi havia al món sobre tot el que estava passant al Kurdistan Siri i ho comparava amb el desconeixement sobre el que havia passat durant la Revolució i la Guerra Civil a Espanya (9).

Com tenim la premsa que tenim, i ens informa del que ens informa, potser no estigui de més de fer un salt de tant en tant a aquest enllaç per trobar una informació més contrastada: thekurdishproject.org

---

1. Andy Greenberg: How an Anarchist Bitcoin Coder Found Himself Fighting ISIS in Syria, Wire, 29.03.2017
2. Wikipedia: Murray Bookchin
3. Wikipedia: Anarchisme en Turquie
4. Wikipedia: Abdullah Öcalan
5. Wikipedia: Confederalisme Democratique
6. Wikipedia: Influences de la pensée libertaire sur le mouvement kurde
7. Wikipedia: Rojava 
8. Syria conflict: Kurds declare federal system, BBC, 17.03.2016
9. David Graeber: Why is the world ignoring the revolutionary Kurds in Syria?, The Guardian, 08.10.2014

avui és primer de maig

A female fighter from the Kurdish People’s Protection Units, seen in Raqqa province on May 25 2016. DELIL SOULEIMAN/AFP/Getty Images

(Continua des de l'entrada d'ahir: demà és primer de Maig)

Seguint amb les declaracions recollides per Wire (1), després del seu viatge a Rojava, Amir Taaki deia que:

No hi ha hagut una revolució com la de Kurdistan sirià des de 1930", diu Taaki, comparant-lo amb Catalunya i la Guerra Civil espanyola. "És una de les coses més importants que han succeït en la història de l'anarquisme. La gent del Kurdistan sirià estava posant en pràctica els ideals anarquistes que Taaki esperava que l'Internet i bitcoin algun dia podria fer possible.

Taaki va quedar molt impressionat per la formació política dels rebels kurds que va conèixer, que citaven autors com Proudhon, Bakunin, i un filòsof nord-americà molt conegut al Kurdistan sirià, Murray Bookchin.

Després del seu fracàs com a combatent, es va instal·lar a la ciutat nord-oriental d'Al Malikiya, i després de Qamishli, la capital. Es va unir a la comissió d'economia de la regió i es va inscriure a l'acadèmia de la llengua del Kurdistan sirià per aprendre kurd. Va començar a treballar per fer-se útil en la reconstrucció del país. Va formar la població local sobre l'ús de programari de codi obert i l'Internet, creant un pla d'estudis ideològic per a tots els estrangers que van venir a Kurdistan sirià. Va ajudar a construir una fàbrica de producció de fertilitzants, també va treballar en un projecte de recerca sobre panells solars, va escriure una guia per als estrangers que volguessin aprendre kurd, i va ajudar a iniciar la revista revolucionària de dones joves.

El Maig del 2016. Amir torna a Londres per recollir fons pel finançament de nous projectes a Rojava, en un viatge que presumia seria de curta durada. La policia britànica l'esperava i el va emmanillar a l'avió, li va confiscar els seus tres telèfons i els ordinadors portàtils i el va conduir a un centre especial d'investigació anti-terrorista on va ser interrogat. Un dia després, Amir es trobava sota arrest domiciliari a la casa de la seva mare a Broadstairs, i havia de presentar-se a la policia local tres cops per setmana. Ha estat des de llavors en una mena de limbe legal i sense passaport.

---

1. Andy Greenberg: How an Anarchist Bitcoin Coder Found Himself Fighting ISIS in Syria, Wire, 29.03.2017

demà és primer de maig

Amir Taaki

Hi ha gent que recorda que demà és commemora la lluita obrera per l'obtenció de la jornada de vuit hores i el record als anarquistes caiguts sota la repressió que va seguir aquella data (1). La majoria però, només pensa en no trobar massa caravana en el retorn del pont. A França, altres pensaran amb el Muguet (2). I uns pocs, davant de la indiferència més absoluta, seguiran enredant la troca ficant a la pàgina que Wikipedia dedica al 1er de Maig les imatges de Marx, Engels, de la Unió Soviètica o d'allò que ells anomenaven la República Democràtica Alemanya ... com si els comunistes haguessin estat al darrera d'aquella conquesta social.

Però avui no tinc ganes de parlar ni de la Revolta de Haymarket ni dels anarquistes coneguts com els Màrtirs de Chicago (3). No tinc ganes de recordar als morts, sinó als seus hereus. Uns hereus que es troben a llocs insospitats per la majoria dels que avui es passaran fent cues a la carretera o als aeroports.

Avui m'agradaria compartir amb tu un article sobre Amir Taaki publicat el passat mes de Març a Wire (4). Potser sigui millor començar dient que vaig descobrir que Amir no té encara 30 anys, que és fill d'un pare iranià i d'una mare britànica i que és practicant i proselitista de l'esperanto (6).

Autodidacta en programació de software, va participar al moviment Free Software (7) i es va convertir en un remarcable desenvolupador de software per Jocs i en programes de criptografia,  alhora que defensor de moviments com Anonymous (8). Tot i que possiblement no sigui el seu creador, Amir és conegut arreu del món com el lider del projecte Bitcoin (9): una moneda digital descentralitzada que escaparia al control dels governs i de les institucions financeres internacionals (10).

Després d'una curta estada en un esquat a Catalunya en 2013 (11), a principis del 2014 la revista americana Forbes l'incloïa en una llista de 'Britànics menors de 30 anys ... i propers multimilionaris que donaran forma al món en les pròximes dècades' (12). Un any després al Febrer del 2015, Amir va agafar un vol a Madrid per desplaçar-se fins Suleimaniya al nord de l'Iraq, una etapa que el portaria fins a Rojava, al Kurdistà que es troba dins de les fronteres sirianes, on un inesperat moviment anarquista estava lluitant per la seva supervivència contra l'Estat Islàmic i el Govern de Damasc.

En unes declaracions recollides per Wire, Amir deia que:

"No hi ha hagut una revolució com la de Kurdistan sirià des de 1930", diu Taaki, comparant-la amb la de Catalunya i la que va tenir lloc durant la Guerra Civil espanyola. "És una de les coses més importants que han succeït en la història de l'anarquisme."

(Continuarà)

---

1. Wikipedia: Día Internacional de los Trabajadores
2. Pourquoi offre-t-on des brins de muguet le 1er mai?, Le Figaro, 01.05.2016
3. Wikipedia: Revuelta de Haymarket
4. Andy Greenberg: How an Anarchist Bitcoin Coder Found Himself Fighting ISIS in Syria, Wire, 29.03.2017
5. Wikipedia: Amir Taaki
6. Wikipedia: Esperanto 
7. Veure Stallman: Free Software for a Free Society, publicat el 16.01.2017 en aquest blog
8. Wikipedia: Anonymous 
9. Wikipedia: Bitcoin
10. Guide: What is Bitcoin and how does Bitcoin work?, BBC, 24.01.2014
11. Eva Dallo: El gurú del 'bitcoin' vive en una comuna de Barcelona, El Mundo, 01.12.2013
12. Rob Cooper: British, under 30... and the world's next billionaires: The UK entrepreneurs that Forbes say will shape the world for decades to come, Daily Mail, 07.01.2014

street art (06.02.2012)

desmentit de les confraries de girona

alguns penitents afirmen que no van participar a la mani: catalonia is not spain

En relació amb la noticia que publicàvem abans de ahir, hem rebut aquest comunicat redactat per la Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona.

"Acollint-nos als drets estipulats per la Llei Orgànica 2/1984, del 26 de Març, reguladora del dret de rectificació, volem manifestar que després de l'amplia difusió per twitter de la noticia publicada abans de ahir pel GS, un exèrcit de trolls ens ha acusat injustament de compartir amb els membres del Ku Klux Klan el fet de ser treballadors blancs, misogins i racistes. 

Volem doncs declarar públicament que, tot i compartir amb els membres del KKK les mateixes disfresses i, gràcies a la globalització, uns treball i salari miserables, nosaltres apliquem rigorosament a les nostres dones els principis de la legislació vigent. I pel que fa al nostre tracte amb els estrangers recordar si cal que, un cop per any, passegem per la ciutat les pesades imatges d'un conegut jueu i la de la seva mare".

En complement d'aquest comunicat, i en la línia del periodisme d'investigació propi de la nostra publicació, en Sinfu assegura haver escoltat al The River Cafè de Girona que la Junta de Confraries estaria estudiant el llançament d'accions legals per 'usurpació d'imatge' contra els membres del KKK.

---

PostScriptum: A la demanda del penitent que surt rient a la foto, desmentim que es tracti d'un professor del departament de geografia de l'UdG i que participés activament a la manifestació independentista que, amb el lema: Catalonia is not Spain, va tenir lloc recentment a la ciutat.

escòcia podria quedar saturada d'escocesos

Un postdoc català casat amb una escocesa ha aprofitat una visita a la seva família política per passar-se per l'Institut d'Investigació Antropològica de Butley Down, referència mundial en els canvis de nacionalitat, i apropiar-se d'una vella investigació secreta que analitza el canvi massiu de nacionalitat de nombrosos anglesos transformats en escocesos a una velocitat que supera la del canvi de fidelitats polítiques d'Antonio Hernando. 

Com ja et pots imaginar, els serveis secrets britànics sospiten des de fa temps que es tracta d'una maniobra nacionalista destinada a capgirar el resultat d'un nou referèndum. 

Raül Romeva, responsable del Foreign Office català, ha fet una crida a l'esperit nacional del postdoc català perquè faci arribar aquest estudi als serveis d'intel·ligència de la Xene abans que el tribunal constitucional acusi d'alta traïció els seus membres. O abans que les TV nacionalistes espanyoles recordin aquest sketch de Monty Python i facin una de les seves casposes adaptacions pel cas català.

De totes maneres, el postdoc afirma que vol analitzar personalment i en detall l'estudi. Car sospita que la Internacional Egarenca l'ha utilitzat per infiltrar-se criminalment als centres de poder de Sabadell. I si no saps de què va la cosa, a mi no m'enredis i li demanes al Sinfu.

salvatjada contra els follets irlandesos

desenes de cases de Leprechaun
amuntegades a la cuina d'en Sinfu

Diu la llegenda que'n Sinfu es passejava amb la cangreja pel bosc quan va trobar-se al davant aquesta magnifica col·lecció de rovellons. Però l'amarga realitat és que'n Sinfu havia llegit un article al Mirror sobre la pasta que es fan els nans a Irlanda, la cervesa el va portar a associar-los als Leprechaun i va començar a escorcollar les seves cases a la recerca d'olles plenes de monedes d'or.

Veient que era més difícil trobar una olla plena de monedes d'or en un rovelló que un asiàtic a la sèrie Inspector Barnaby (eng. Midsomer Murders), en Sinfu va decidir menjar-se les cases dels follets amb un xic d'all i julivert.

Els desnonats, totalment desesperats, van subestimar la capacitat que'n Sinfu té per dormir al bell mig de qualsevol enrenou, però segueixen intentant fer-li la vida impossible, retransmetent-li cada nit les sessions de footing de Rajoy i vídeos de la tv de libertad digital. Jo vaig suggerir a en Sinfu que es disculpés amb els nans i que els apuntés a la promotora de habitatges d'Ada Colau. Però com s'ha negat a fer-ho, només me queda recordar-li allò que'n Makarios ens deia sempre abans dels exàmens de mates: Mors omnia solvit.

discover Costa Rica

Segur que malgrat lo de: 'tu no pots ni imaginar-te lo malament que va tot aquí', molts dels lectors del GS ja hauran visitat Costa Rica. M'agradaria compartir dos articles amb aquells que encara no ho hagin fet, però que ho tinguin a la llista de to do's:

• Els policies de trànsit extorsionen els turistes a Costa Rica, elperiodico.cat, 22.10.2016
• Espantan a turistas. No pague la extorsiones de los malos policías. Es mejor una multa que un corrupto en las calles, lanacion.com, 12.03.2009

No sé quina actualitat tindrà la noticia de elperiodico, però si veieu un tio que sembla en Sinfu vestit de policia, i us fa senyal d'aturar-vos, millor que ho feu. I si us diu que us fa una rebaixa per la multa si li pagueu al comptat, no ho feu a menys que tingueu el canó de la pistola a la punta del nas. Llavors, millor que si. Això és vàlid a Costa Rica, la Xina i Madagascar. També en altres països que no mencionaré, però que poden estar a la imaginació de tothom.   

napflix - una altra cadena per dormir

El passat 22.10.2016, l'edició suïssa del 20 minuts publicava aquest article: Ils inventent «Napflix», la chaîne qui fait dormir, fent al·lusió a dos publicistes de BCN - Victor Gutierrez de Tena i Francesc Bonet, que han llençat la cadena gratuïta Napflix amb uns continguts soporífers i repetitius que estan pensats per ajudar aquells que pateixin d'insomni. Clar, són idees que es poden tenir quan vius a BCN i consideres que la resta de la programació i el moment polític que estàs vivint estan carregats d'adrenalina. 

Sense voler traure cap mèrit a l'idea dels autors, jo visc fora de Catalunya i he de confessar que qualsevol tertúlia, resum de debat parlamentari o programes que me sembla que tenen la pretensió de ser d'humor (la penya crida tant que no sempre arribo a saber què estan dient) de qualsevol de les cadenes espanyoles, en qualsevol llengua de l'estat, me provoquen un estat catalèptic instantani i no necessito de cap conferència sobre física quàntica per trobar-me en un estat de letargia molt semblant al d'una profunda hibernació. 

Per ser justos, m'agradaria traure del pack 'El Intermedio' d'en Wyoming, però la veritat és que me costa molt quedar-me despert mentre et passen les inhumanes pauses publicitàries a l'ús en aquest país.

Altre tant es podria dir dels diaris, per exemple, a La Vanguardia:

• Chenoa y Bisbal ya no se esconden
• Pilar Rubio muta a Pilar ‘Rubia’
• Pocholo encuentra pareja en ‘First Dates’
• ZZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

avui farà vuit anys ...

la samarreta de l'aniversari
by Israel Hands

Com la penya del GS va tenint una edat avançada i se li obliden les coses, m'agradaria recordar a l'amical de l'alzheimer del GS que avui festegem els vuit anys de vida d'aquest blog. 

En Sinfu el va inaugurar a la mateixa hora amb una entrada que portava per títol: Tabernas. Guardeu-la, perquè té una invitació de visita a Cork amb totes les despeses pagades, així com una proposició de treball de camp sobre el tema de la Geografia Etílica. 

Moltes de les imatges que incloïa ja han estat arxivades per la NSA, però encara en queda una d'un col·lega d'en Sinfu que va acabar treballant com a funcionari al consolat d'Espanya i que, entre birra i birra, i que hay de lo mio?, li va donar un cop de ma a en Sinfu, permetent-li gaudir d'una posició privilegiada en el món de la cultura hispànica.  

Per honorar aquest aniversari i omplir a rebentar (encara més!) el cofre fort de l'amical de l'alzheimer del GS, podeu passar comanda de la samarreta de l'aniversari a Israel Hands. Cas d'una previsible ruptura de stock, aquest conegut designer ens ha garantit que enviarà una exclusiva samarreta passada pel retolador.

Tots aquells que encara no us heu hagut d'exiliar podeu passar-vos pel despatx d'en Doc a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Sereu obsequiats amb una recopilació dedicada dels posts publicats aquest estiu per en Long John a LinkedIn, una cistella d'herbes medicinals recollides personalment i sota l'amenaça pels estudiants d'en Doc i una reedició en clau d'humor de la tesi doctoral d'en Toloriu.

sobre el descobriment i la immigració il·legal

la velocitat de la llum vs la velocitat del so

El passat mes d'agost un conegut consultor informàtic del cap i casal publicava a LinkedIn aquesta imatge que circula per twitter des del 2013. Més val que no t'ho prenguis en clau de conya, perquè fa pocs dies, a La Vanguardia (1), parlaven d'un estudi publicat ja fa temps a PLOS|One (2) que afirma que: 'el nostre cervell triga menys d'un segon a generar una primera impressió de les persones a les que acabem de conèixer'. I que 'la primera impressió dominarà sempre, sense importar la quantitat de vegades que vegem a aquesta persona' ...

Et proposo que et passis per qualsevol dels articles referenciats a continuació i que et llegeixis la noticia o les conclusions de la 'recerca' amb més detall. En concret, crec que la historia del 'hello' o la dels 'colors' et permetrà comprovar que el teorema de la imatge també es pot confirmar sense necessitat d'escoltar a ningú.

Tot això de les primeres impressions que'ns fem d'algú i que no canvien amb el temps no son més que rucades però. Jo recordo que quan vaig conèixer en Hands, la primera impressió que'm va fer era la d'estar davant del cosí de Calimero. I uns mesos després, amb el canvi de look, vaig tenir la impressió de creuar-me el cunyat de Marvin a una processió de Setmana Santa. En cap moment però vaig pensar que me l'acabaria estimant tant, com ha acabat passant amb el temps.

També és veritat que, quan vaig conèixer en Sinfu, vaig anar disparat a l'església de Sant Martí, a Cerdanyola, per pregar-li al sant que aquell individu no fos mai el meu gendre. Com el sant ha respectat el tracte, també m'estimo molt en Sinfu.

Pel que fa als altres membres del politburó, com son homes públics (que lleig que queda en versió femenina!) i tenen l'agenda saturada, no afegiré res més. 

---

1. TORRES, Guillermina (2016): Cómo podemos cambiar la primera impresión que tenemos de alguien, La Vanguardia, 20.09.2016 (veure article original a Cribeo)
2. McALEER, Phil; TODOROV, Alexander and BELIN, Pascal (2016): How Do You Say ‘Hello’? Personality Impressions from Brief Novel Voices, PLOS|One, 12.03.2014, http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0090779

north korea: weapons of mass destruction

North Korean Irish Step Dancing!

Me moro de ganes de saber que'n pensaria Karl Marx sobre el tema!
En fi, al menys el ridícul no mata. El règim polític, ja és una altra cosa.
El piules a twitter, Sinfu?

la pèrdua d'una Nord-amèrica que mai no ha existit?

El Periódico publicava la setmana passada un article que't proposo llegir: Les 5 raons per les quals Donald Trump guanyarà les eleccions segons Michael Moore (veure l'original a la pàgina de Michael Moore: 5 Reasons Why Trump Will Win).


Curiosament vaig llegir aquest article mentre estava llegint un llibre que'm va passar en Hands de la sèrie 'Neal Carey Mysteries', de Don Wislow. En lo más profundo de la meseta (Way Down on the High Lonely, 1993), publicat per Penguin Random House en 2015.

En aquest llibre, publicat fa vint-i-tres anys, hi ha un paràgraf que m'ha semblat força interessant a la llum de la situació actual. Et passo la traducció a l'espanyol:

Había otro par de individuos a los que Neal todavía no tenía calados, pero que seguían en gran medida el mismo patrón: hombres que creían estar perdiendo una Norteamérica que nunca había existido; hombres que habían transformado los horrores de su infancia, las desilusiones de la madurez o su desesperada necesidad de orgullo en odio dirigido hacia chivos expiatorios étnicos.

Possiblement Wislow té raó amb lo del sentiment de la pèrdua d'una Nord-amèrica que mai no ha existit. Però com en tants altres llocs, la realitat no té res a fer davant del mite. I entre altres, les lletres de Gretchen Wilson [1] [2] o la propaganda de la dreta republicana fa molts anys que'ns parlen del mite de la pèrdua de la identitat de Nord-amèrica: la Nord-amèrica dels red necks, dels white trash i de la cultura honky-tonk [3] [4].

Una Nord-amèrica que ja des d'abans de la Guerra Civil americana i de la conquesta de les terres de l'Oest a Mèxic, no era solament l'Amèrica, blanca, rural, cristiana i conservadora que s'ha apropiat de la bandera del país. Una aparent prosperitat històrica que hom no troba ni a la misèria dels blancs dels Muntanyes Apalatxes, ni a la d'altres blancs durant la gran depressió. Tampoc al New York de principis de segle XX que hom troba als relats de la literatura americana. Ni molt menys als llibres d'Arthur Miller, descrivint els anys que el mite ens presenta com referència. I què dir dels 'anys de prosperitat' de negres o latinos?  Res d'original però: els mites americans tenen la pell tant dura com els dels altres moviments identitaris d'arreu del món.

En fi. Com la majoria dels americans, no puc suportar el ego de Hillary (segons Cèlia Vilallops, la Hilària). Però com a Trump li manca manifestament un bull, i no deixa de demostrar-ho sempre que pot, faré com Sanders i veuré a Clinton com un mal menor. Així que, espero que Michael Moore s'equivoqui, perquè no crec que entre els votants potencials de Trump hi hagi molta gent que s'hagi llegit aquest llibre: Moore, Christopher (2010): Lamb: The Gospel According to Biff, on recordo un paràgraf que no faria cap mal que llegissin els apassionats dels murs i de les fronteres:

Una muralla empresona a un poble almenys tant com el pugui defendre

crim - el terra tremola

Dos temassos dels tarragonins de Crim. Per cert, mira't detingudament el segon vídeo. No diré més perquè crec que les imatges ho diuen tot, molt especialment pels que pateixen del mal d'alzheimer i ens massacren amb les seves histories de bons i de dolents al whatsapp.

keep calm and support erdogan

Al GS estem molt preocupats per l'escalada de violència que s'està vivint a Turquia. En particular en Sinfu, que no sé d'on ha tret que el context geopolític actual pot acabar amb la importació de les matèries primeres del seu plat preferit: el kebab. I com tots sabem que Erdogan està super sensible i pot liar-la a finals d'any si surt amb la historia de que als USA maten i mengen turkeys per Thanksgiving, hem recuperat la idea del poema que Boris Johnson li va dedicar i hem fet el possible per veure si podem presentar-li algú que el pugui calmar una mica.

sunday clears away the rust of the whole week ...

en aquesta foto sense bigoti

Dura setmana per Erdogan. No sabia que Boris Johnson tenia un besavi turc, i ara resulta que qui va dedicar-li un poema sobre la seva relació sentimental amb una cabra, ha estat designat ministre del Foreign Office. Americans i Russos es fiquen d'acord per lluitar junts a Síria i fotre-li en l'aire el business amb Daesh.

I per si no en tenia prou, un cop d'estat li ha fotut en l'aire les vacances i ha hagut d'utilitzar les xarxes socials que tants cops ha prohibit per demanar ajuda al poble per combatre els militars.

Davant de totes aquestes desgràcies, el politburó del GS ha aprovat la publicació d'aquest vídeo d'una secció femenina de simpatitzants sud-coreanes del seu partit: Justícia i Desenvolupament, amb la lletra traduïda al turc, idioma que practica en la intimitat. Esperem que, escoltant el tema, aquest gran estadista recuperi el sentit de l'humor amb el que s'ha donat a conèixer arreu del món i també les seves ganes de ballar amb la militància.

Just per acabar, també esperem que reprenguin ràpidament les negociacions per l'adhesió de Turquia a l'UE.

esclavos del siglo XXI

Vells vídeos, un combat universal i permanent ...

cork: cerimònia d'entrega de diplomes

Dr. James Brown, I presume?
What's Up, Doc?

Segons el West Cork Times, dijous tindrà lloc la cerimònia anual d'entrega de diplomes al University College Cork. Una cerimònia en la que el Dr. James Brown recollirà un premi especial per la seva tesi: Peter Haggett i la geo-parapsicologia: teleplàstia i psicofonies a les aules de l'UAB. També serà distingit amb un accèssit pel seu treball: Bruixes, aquelarres satànics i ciències ambientals. L'entrega del diploma, del premi a la millor tesi de l'any i de l'accèssit comptaran amb la presència de l'arquebisbe exorcista Emmanuel Milingo i tindrà com escenari la Honan Chapel del University College Cork, on un antic doctor en anàlisi territorial s'encarregarà del discurs de clausura.

una pregunta per en docky o en hands

Vaig llegir a les pàgines de Environnement et Changement climatique Canada que: Vous pouvez savoir quelle température il fait en écoutant le chant des grillons. Les grillons stridulent plus rapidement lorsqu'il fait chaud. Si vous comptez le nombre de stridulations qu'émet le grillon en 8 secondes puis ajoutez 4, vous obtiendrez la température qu'il fait en degrés Celsius. Ça marche 9 fois sur 10.

Vosaltres que viviu en contacte amb la natura (no com en Sinfu, que es passa la vida als pubs!), podeu confirmar-ho?