.jpg) |
| Dreiländereck (Basel) |
En un moment en que els telenotícies semblen estar monopolitzats per les discussions sobre la creació de nous estats al si d'Europa, avui m'agradaria parlar d'una experiència que fa anys que ha demostrat que el camí invers és possible: que enlloc de crear noves fronteres, hi han instruments per suprimir aquelles que ens angoixen.
Es el que han fet a la vila de
Basel (Basilea). Després que les fronteres de l'absurd cantonal establert en 1883 (
Basel-Stadt i
Basel-Landschaft) quedessin esmicolades pel creixement urbà que va travessar-les, aquest es va estendre en direcció de les fronteres de la República Francesa (RF) i la RFA i ... millor que no digui res més i us
mireu aquest plànol de la vila.
Millor encara,
amplieu l'imatge i passegeu-vos per les fronteres amb Google Street View: per exemple, a l'Avenue de Bâle, a Saint Louis, que es diu Elsässerstrasse quan travessa
la "frontera" Suïssa. Un altre punt interessant del paisatge fronterer és el
Dreiländereck, un monument que assenyala el punt de convergència de les tres fronteres (CH-RFA-RF)
: tot i que
no és l'únic monument d'aquest tipus a Suïssa, és el més conegut d'ells.
Si les fronteres que van resultar de les guerres de religió i de l'enfrontament de les ambicions imperials van separar uns pobles que compartien segles de cultura al llarg del Rin (1), la creació de l'
euroregió TriRhena (2) el 1995 ha permès la creació d'una plataforma "trans-fronterera" (3) de cooperació al sud del Rin. En fan part, entre altres, les viles de Colmar, Fribourg-en-Brisgau, Mulhouse, Lörrach i Basel.
Entre els objectius més importants de l'euroregió trobem la col·laboració en matèries com universitats i transports (4). Pel que fa a la
col·laboració universitària, aquesta integra actualment les universitats de Basel, Fribourg-en-Brisgau, Karlsruhe, Strasbourg i Mulhouse en la
Conférence européenne des Universités du Rhin Supérieur (
Eucor). També un programa europeu:
Interreg IV Rhin Supérieur.
Abans de continuar, us proposo llegir un article de Antoine Beyer (5) per donar-vos compte de
l'excepcionalitat històrica de Basel en el terreny de les infraestructures de transport. En efecte, Basel disposa de
dues estacions centrals que, a 3 km de distància i separades pel Rin, estan gestionades per operadors de diferents països. Pel que fa a la primera, tot i estar gestionada per la SBB (CH), la SNCF (RF) disposa d'andanes especifiques que permeten l'arribada de trens francesos sense ruptura tècnica. La DB (RFA) s'ocupa de la gestió de l'altra estació central (Badischer Bahhnhof) que, malgrat estar en territori suís, és de propietat alemanya.
Bé que en territori suís, ambdues estacions estan considerades com estacions estrangeres (
Auslandsbahnhöfe) i tenen un status duaner particular al sí de l'aglomeració urbana.
Pel que fa a la integració del transport public regional, et proposo donar un cop d'ull a la pàgina de
Triregio: Coopération Tarifaire Transfrontalière, on pot trobar els horaris i els bitllets combinats pel transport public de la regió.
Una altra infraestructura de transport excepcional és l'
EuroAirport Basel-Mulhouse-Freiburg. Segons els accords internacionals de 1949, la RF es comprometia a posar a disposició els terrenys i les vies d'accés, mentre que la Confederació Helvètica (6) assumia els costos de la construcció i del manteniment. També és important destacar que, donat que l'aeroport és un enclau bi-nacional en territori de la RF, una carretera sense accessos a la RF assegura l'accés directe des de Basel sense cap tràmit duaner.
I ja per acabar amb les infraestructures, parlem del
Port de Basel que, en realitat, és un conjunt de quatre ports pels que transita el 15% del comerç exterior suís. D'una banda, aprofita la navegabilitat del Rin fins a Rotterdam i, des del 1992 gràcies al canal del
Rin-Main-Danubi, l'accés a la Europa Meridional fins el Mar Negre.
Jo no dic que no sigui interessant parlar del procés cap a la independència d'Escòcia o del que han donat de si els processos a Eslovàquia, a les Repúbliques Bàltiques o a les Balcàniques. però trobo que no estaria malament que algú li dones també un cop d'ull al que està passant al Rin. Potser trobaria que hi han idees que val la pena tenir en compte (7)
- (1) Et proposo llegir la noció de frontera a la introducció que Rita Schneider-Sliwa fa al seu article: TriRhena : une région sans frontières?, Révue Géographique de l'Est, vol. 42/1-2, 2002.
- (2) Aquesta euroregió, liderada per Basel, que està a Suïssa, un país que no forma part de la Unió Europea, és coneguda amb el nom de Regio TriRhena -després de conèixer-se amb el nom de Regio Basiliensis. A França també es coneix amb el nom de Région Rhin-Sud o també com Région Métropolitaine Trinationale du Rhin Supérieur i a la RFA com Trinationalen Metropolregion Oberrhein.
- (3) L'anomeno "trans-fronterera" a causa dels límits fronterers actuals car, tota l'euroregió comparteix un passat cultural comú i un dialecte comú de l'alemany. Però també pots veure a les estadístiques de les llengües que es parlen al cantó de Basel-Stadt
que el francès arriba en tercer lloc, molt pel darrere de l'italià.
L'explicació és que gran part dels immigrants francesos son
alsacians que parlen el mateix dialecte alemany que es parla a Basel. Et proposo de donar un cop d'ull a l'article de Susanne Eder Sandtner i Martin Sandtner: Une identité régionale transfrontalière? La Regio TriRhena dans la prise de conscience de la population, Révue Géographique de l'Est, vol. 42/1-2, 2002.
- (4) France, le trésor des régions: Regio TriRhena
- (5) Antoine Beyer: Nœuds de transport et frontières. L’invention de la métropole bâloise, Annales de Géographie, 2007/5 (n° 657)
- (6) Donat que Suïssa és un estat confederal, els costos de l'aeroport van ser assumits directament en un 70% per la la vila de Basel i el 30% restant per la Confederació.
- (7) Mig en broma, el passat 08.06 (veure el meu compromís polític) lamentava que el parlament de Catalunya no hagués fet res per tirar endavant la Euroregió Pirineus-Mediterrània que semblava cridada a trencar les fronteres entre Catalunya, Aragó, les Illes Balears, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló. Fent el possible per integrar el més ràpidament possible el País Valencià. Bé, no és exactament veritat que no hagin fet res, com podeu comprovar si us passeu per la seva pàgina principal.
