|
|
La sèrie Britains Got Talent no es podia acabar avui sense mencionar la darrera proesa arquitectònica de la City de Londres: l'edifici conegut com Walkie-Talkie. Aquest edifici es va donar a conèixer arreu del mon quan el Financial Times va publicar un reportatge en el que el propietari d'un Jaguar afirmava que, la forma parabòlica de l'edifici i l'efecte mirall, li havien fos literalment un dels retrovisors del seu cotxe. Un perruquer, que té el seu negoci davant de l'edifici, també va declarar que les altes temperatures li havien cremat una catifa. I un periodista va arribar a fregir un ou al davant de la càmera. Simon Foster, fisic solar, va poder mesurar una temperatura arran del sol de 92°C. Entre les mesures que es van prendre ràpidament n'hi han dues que destaquen pel seu elevat nivell tecnològic: la prohibició d'aparcar a la zona de més alt risc i la construcció d'una bastida temporal que cobreix una part de la superfície de vidre de l'edifici. Però, amb tot, el més insòlit ve a continuació.
The Guardian ens explicava que l'arquitecte uruguaià, Rafael Viñoly, admetia que s'havien comés errors en el disseny de l'edifici. No sé si per tranquil·litzar el personal, va afegir que:"Jo sabia que això anava a succeir, però mancaven les eines i el software que permetessin analitzar el problema amb precisió. Quan ho vam descobrir en una segona iteració del disseny, vam estimar que la temperatura podia arribar a ser d'uns 36°C", va dir. "Però va resultar ser més de 72°C. Li diuen el raig de la mort, ja que si vas allà pots morir ..."
Com no podia ser d'una altra manera, els ecologistes es van afegir al festival de les declaracions prescindibles. Seguint amb The Guardian afirmaven que: el raig de la mort es podria aprofitar com a font d'energia útil car, de fet, aplica els principis de la tecnologia de les torres solars que existeixen a Espanya i els USA, on centrals amb aquesta tecnologia utilitzen un camp radial de miralls parabòlics per canalitzar els raigs del sol cap a un punt focal central, a la part superior d'una torre, on s'emmagatzema la calor que es converteix en energia. En ple festival de les declaracions prescindibles, Viñoly va afegir que havia dissenyat un edifici similar a la Xina, amb una façana amb una forma que permet reflexar la llum solar en una torre receptora, però que l'edifici encara està en projecte i sense construir.
I ara permeteu-me que'm faci unes preguntes que'm semblen pertinents: De què serveix tenir internet a casa (o als estudis d'arquitectura) si la penya no es mira ni el wikipedia? Quin software tenien els francesos als anys 60's que l'equip d'en Rafael Viñoly no va saber trobar per calcular quina era l'energia tèrmica que generaria el seu edifici? Passaran a l'historia els ecologistes anglesos i en Rafael Viñoly com aquells que van tenir l'idea genial de dissenyar un edifici amb una paret parabòlica que pot concentrar l'energia solar per produir calor i aprofitar-la per la producció d'electricitat? Que'n deuen pensar a Font-Romeu o a Mont-Louis de tota aquesta historia?
Si us plau, no us rieu perquè els britànics no coneguin les instal·lacions que estan en producció a la Catalunya Nord just després de la II Guerra Mundial i del 1970 respectivament, perquè els articles de La Vanguardia del 03.09 i del 05.09 ni les mencionaven. Potser perquè es troben a un país que no consideren el seu?
Que tingueu una bona diada! I no oblideu de marcar també al calendari el 25 d'Abril (Batalla d'Almansa, el 1707), el 2 de Juliol (la caiguda de Palma, el 1715) i el 7 de Novembre (Tractat dels Pirineus, el 1659). En fi, cas que demà es reivindiqui alguna cosa més que el finançament injust del govern espanyol amb la Catalunya del Sud .
The Guardian ens explicava que l'arquitecte uruguaià, Rafael Viñoly, admetia que s'havien comés errors en el disseny de l'edifici. No sé si per tranquil·litzar el personal, va afegir que:"Jo sabia que això anava a succeir, però mancaven les eines i el software que permetessin analitzar el problema amb precisió. Quan ho vam descobrir en una segona iteració del disseny, vam estimar que la temperatura podia arribar a ser d'uns 36°C", va dir. "Però va resultar ser més de 72°C. Li diuen el raig de la mort, ja que si vas allà pots morir ..."
Com no podia ser d'una altra manera, els ecologistes es van afegir al festival de les declaracions prescindibles. Seguint amb The Guardian afirmaven que: el raig de la mort es podria aprofitar com a font d'energia útil car, de fet, aplica els principis de la tecnologia de les torres solars que existeixen a Espanya i els USA, on centrals amb aquesta tecnologia utilitzen un camp radial de miralls parabòlics per canalitzar els raigs del sol cap a un punt focal central, a la part superior d'una torre, on s'emmagatzema la calor que es converteix en energia. En ple festival de les declaracions prescindibles, Viñoly va afegir que havia dissenyat un edifici similar a la Xina, amb una façana amb una forma que permet reflexar la llum solar en una torre receptora, però que l'edifici encara està en projecte i sense construir.
I ara permeteu-me que'm faci unes preguntes que'm semblen pertinents: De què serveix tenir internet a casa (o als estudis d'arquitectura) si la penya no es mira ni el wikipedia? Quin software tenien els francesos als anys 60's que l'equip d'en Rafael Viñoly no va saber trobar per calcular quina era l'energia tèrmica que generaria el seu edifici? Passaran a l'historia els ecologistes anglesos i en Rafael Viñoly com aquells que van tenir l'idea genial de dissenyar un edifici amb una paret parabòlica que pot concentrar l'energia solar per produir calor i aprofitar-la per la producció d'electricitat? Que'n deuen pensar a Font-Romeu o a Mont-Louis de tota aquesta historia?
Si us plau, no us rieu perquè els britànics no coneguin les instal·lacions que estan en producció a la Catalunya Nord just després de la II Guerra Mundial i del 1970 respectivament, perquè els articles de La Vanguardia del 03.09 i del 05.09 ni les mencionaven. Potser perquè es troben a un país que no consideren el seu?
Que tingueu una bona diada! I no oblideu de marcar també al calendari el 25 d'Abril (Batalla d'Almansa, el 1707), el 2 de Juliol (la caiguda de Palma, el 1715) i el 7 de Novembre (Tractat dels Pirineus, el 1659). En fi, cas que demà es reivindiqui alguna cosa més que el finançament injust del govern espanyol amb la Catalunya del Sud .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada