La decisió del Comitè Olímpic Internacional a l'Hotel Hilton de Buenos Aires va ser rebuda amb tristesa pels madrilenys. L'aventura, iniciada el 1972 per en Carlos Arias Navarro, ha estat dirigida per uns entusiastes braseros ('hay que insistir, insistir e insistir para que a ningún miembro del COI le quede duda alguna sobre la solvencia del proyecto', El Mundo 07.09.2013), en la seva darrera temptativa. Jo no sé si, com alguns afirmen, van anar a buscar els tècnics de marketing de la campanya entre els professionals de la venda per telèfon. El cas és que els membres del CIO van preferir descartar Madrid des de la primera votació, segurament perquè no podien ja amb tanta brasa.
La veritat és que pensàvem que ningú entenia l'idea del PP de llençar-se a organitzar uns jocs olímpics al bell mig d'una de les crisis econòmiques més grans que mai ha patit aquest país (si, n'hi han hagut d'altres encara més grosses). I aquest és el problema, companys. El fet que nosaltres no coneguem ningú que no ho entengui, no vol dir que la comunitat de persones humanes que forma aquest ningú no tant sols no existeixi sinó que, fins i tot, pugui ser majoritària.
Deixem de banda la frase lapidaria del monàrquic, franc-maçon i contra-revolucionari Joseph de Maistre: 'Toute nation a le gouvernement qu'elle mérite' perquè, el que és segur és que, en democràcia, cada poble té el govern que ha votat! I més enllà del que pensem quan estem amb la gent que coneixem, la majoria de la penya va votar el PP i, segons les darreres enquestes de La Vanguardia, tornarà a votar PP les properes eleccions. I bona part d'aquells que hagin decidit no votar més el PP, ho faran per la Rosa Díez, que 'pasaría de los cinco diputados de hace dos años a 25 ahora'. En fi, que si. Que la candidatura tenia seguidors, molts, com es va poder comprovar ahir a la Puerta de Alcalà: i de totes les talles, des de Messi a Gassol!
Canviant de tema, he escollit el tema del vídeo d'aquesta entrada perquè m'haureu de reconèixer que, per una banda, li anava com un anell. I per una altra banda perquè, jo no sé si ja la coneixeu, però na Jane Zhang té una veu que m'agrada moltíssim: aqui en Without You, o aqui al show de na Oprah Winfrey. Ara que, per veu impressionant ... la de na Ji Min Jia: llàstima que després no li hagin ofert res de millor que una horterada darrera l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada