una setmana trascendental

Roy Batty
corresponsal del GS

Estimats lectors del GS i, malgrat tot, amics. Avui comença una setmana transcendental pel nostre país: una altra més. El politburó del GS, conscient de la seva responsabilitat social i patriòtica, va decidir no quedar-se al marge d'aquest moment històric i va convocar una sessió plenària per decidir quina estratègia seguir. Es així que, seguint amb la línia de coherència editorial que caracteritza al GS, es va decidir per unanimitat que cadascú escrivís el que li donés la gana. En Long John va presentar una esmena que també es va aprovar per unanimitat i que consistia en afegir a la declaració: cas que algú tingui ganes d'escriure alguna cosa!
Personalment, he decidit assumir com a leit motiv patriòtic una estrofa de La Flama, d'Obrint Pas: No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu. Es a dir, dedicaré aquesta setmana a la conya, i deixaré a la premsa convencional la tasca de donar la brasa sobre les esperances o les catàstrofes que poden arribar si Catalunya és independent. 

Analitzats els pro i els contra d'aquesta decisió personal, vull que, apreciada o no, la meva contribució estigui dirigida prioritàriament a defensar la estabilitat emocional dels meus compatriotes. Una lluita adreçada, en particular, a tots aquells que no entenguin les genuflexions del president de la Generalitat perquè li faran arribar el tren al port xinès de BCN. I, en general, a tots aquells que no entenguin com pot ser que tot el planeta no tingui els ulls posats en el que estarà passant a casa nostra, i que les TV's internacionals s'ocupin amb prioritat del 11 de setembre als USA o del 40 aniversari del cop d'estat d'Allende. 

No cal que m'ho agraïu. Després de la brasa que us he estat donant amb les entrades sobre Geografia aquests darrers dies, és el mínim del que puc fer pel que'm pagueu. I si algú prefereix llegir o publicar en aquest bloc altres coses ... doncs ja sap el que ha de fer. De totes maneres, no ens podrem escapar de totes les bajanades que s'escoltaran aquests dies. Per la meva part, intentaré que aquells que no en puguin més, trobin un oasi de moderada disbauxa en aquestes pàgines.