Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monstruación. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monstruación. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de juny del 2015

sobre la suspensió temporal de militància d'en sinfu

En Sinfu de farra amb unes biòlogues.
Es va quedar sorprès per la suspensió.
Però tenia feina i no va comentar-la.
Una trucada anònima, posteriorment localitzada a una cabina de Terrassa, denunciava al GS que Ciutadans havia presentat com candidat a l'alcaldia de Sabadell un "geógrafo, cartógrafo y amante de la historia" que havia estudiat al Pau Vila. L'enregistrament va ser enviat per la secretaria a un motorista de Viladecans perquè el fes arribar ràpidament al comitè de disciplina del GS, que es trobava en aquell moment reunit al Bar Budo.

Seguint escrupolosament els estatuts del GS (prometem redactar-los un dia) en Sinfu va quedar suspès temporalment de militància mentre el comitè obria un expedient informatiu. Segons es va comunicar en una roda de premsa realitzada als reservats del Bar Budo, el motiu no era la presumpta militància a C's d'en Sinfu car, segons els estatuts, els membres del GS poden exercir el seu dret a fer el ridícul de la manera que estimin més convenient: una mostra d'aquesta afirmació la tenim en aquest blog!  El motiu de la suspensió temporal seria l'obertura d'un expedient informatiu per clarificar l'ús comunitari de les dietes, dels cotxes oficials i del numero de telèfon d'Alícia Sanchez-Camacho.

Reunit al casino clandestí del bar, el comitè va pensar en un primer moment que les interrupcions constants del patró, que al·legava com excusa voler cobrar les birres que encara se li devien des del mes de Febrer del 2013, el convertien en el principal sospitós de la trucada. Més encara quan va pretendre afegir a la factura tot el que s'estaven bevent el motorista i un conegut seu d'Hostafrancs amb el que s'havia trobat a la barra.

Tornant a la reunió del comitè, en Long John va dir que n'estàvem fent un gra massa i que altres geògrafs també s'havien presentat a les eleccions. Va recordar alguns professors que s'havien presentat per llistes stalinistes i trotskistes o, pitjor encara, el PSUC o el PSC.  També va citar com exemple el d'un altre geògraf, regidor i candidat de la Crida x Sabadell, o el d'un conegut seu que es va presentar com candidat per Vamos, Granada!. Per no parlar d'un altre al que li havien dedicat un carrer a Alacant.

En Doc va donar la raó a en Long John i, molt en el seu rol de tresorer del GS, va proposar que'n Sinfu pagués amb la seva primera nomina com a regidor les factures de les birres consumides pel comitè des del 2013 (i que es fes càrrec, amb els properes tres nomines, de la factura del consum del motorista i el seu amic d'Hostafrancs). Però va ser en Hands qui va proposar al comitè l'anàlisi en detall de l'enregistrament, perquè lo de definir en Sinfu com "cartògraf" li feia pensar que es tractava d'un clar error d'identificació.

Seguidament, el comitè va decidir visitar la pàgina de C's amb un iPhone que'n Hands li havia guanyat a un tio jugant al pòquer. Després de deixar alguns comentaris al darrer editorial de "El Periodista Didital" signats amb el numero de phone de l'Antoni F., el comitè es va connectar a la pàgina de C's i va poder constatar que, com es temia en Hands, la denuncia era infundada i es referia a un tio conegut per la AGE com: Joan Garcia (twitter, youtube).

Finalment el comitè va aprovar restablir la militància d'en Sinfu i, aprofitant que el patró del bar s'estava discutint amb el seu cunyat, va dir-li a un dels cambrers que el motorista de Viladecans, que s'havia quedat a la barra del bar esperant per cobrar la carrera, es faria càrrec de les factures del comitè i de les dels altres parroquians perquè era el seu aniversari.

dilluns, 9 de maig del 2011

El retorn dels punkis

Doncs enguany ja són tres els llibres que s´han publicat sobre el Punk a BCN als anys 80: "Odio Obedecer", d´en Xavi Mercadé: un llibre més aviat de fotografies fetes pel mateix autor i que en aquells temps editava un fanzine que es deia Voll-Kerr. L´home ha tingut el detall d´incloure una foto que em va fer. Un altre és "Que pagui Pujol", d´en Joni Destruye, germà de Ferran d´Antidogmatikks (epd) i que llavors editava un fanzine NDF. Aquest llibre íncideix més en la vessant "política" del punk, les ocupacions, etc.. I el darrer es diu "Harto de Todo", i tal i com també diu el títol, història oral del punk. Aquest està fet a base d´entrevistes a gent dels gups (també Monstruación,of course) i d´altres que també en formaren part de tot. L´ha escrit en Jordi Llansamà que als 80 editava el Fanzine "Lo Corcó de Les Corts". Doncs això, que sembla que 25 anys després, els ha entrat la nostàlgia dels, ja difunts, anys 80.

dimarts, 15 de març del 2011

Rock´n´Roll


I aquí tenim al gran rocker de Ciutat Badia (avui Badia del Vallès), Bati, en una època molt singular, al Bar Smith durant les proves de so d´un concert de Monstruación. Els punkis, el rocker,e ls companys de Kornellà i la "Peña Cultural y Recreativa José Menese". Long live to Rock´n´Roll!!!.

dissabte, 25 de juliol del 2009

Monstruación Forever

Les conclusions d'un recent estudi de marketing son formals: els vells rockers no només no es moren, sinó que segueixen donant la brasa amb el suport dels seus incondicionals. Si fins i tot els Def Leppard estan de tournée i omplen els poliesportius ...

Analitzant la situació actual i després d'arribar a la conclusió de que un retorn a l'escena els podria fer guanyar una pasta i una nova notorietat, els membres de Monstruación van decidir tornar a tocar junts, amb alguns canvis sobre el disseny original de la banda. En primer lloc, van decidir de guardar la estètica original, tot afegint-li una discreta touche ethno després de fer un curt stage al Nepal.

La banda es presenta ara amb un grup de vent que complementa perfectament les cordes i una percussió renovades. Entre els temes del nou àlbum voldríem destacar "En el Himalaya no hay urbana", critica social a una política municipal que no practica suficientment la cultura del consens. Un altre tema molt interessant, "Las k7 de chistes de Montilla" una fina al·lusió a Milan Kundera i la insoportable levedad del ser. Finalment, un dels temes que donarà de què parlar al Billboard: "Monasterio budista, sin guarras ni cerveza, no hay quien lo resista" evoca la problemàtica d'un consumisme no sostenible que no dona resposta a les qüestions essencials que es posen els joves.

Interrogat pels equips d'investigació de GS Globe, un dels membres del grup ha expressat la seva satisfacció per l'acollida del públic: "Com podeu veure a una de les fotos, el públic ens acull amb el mateix entusiasme de sempre", va afirmar exultant. No ens queda sinó desitjar als membres d'aquesta banda mítica l'èxit que es mereix.