GAIA · La Gran Mare

albert einstein - why socialism? (1949)

• Albert Einstein (1949, reprise 2009): Why Socialism? Monthly Review. Volume 61, Issue 01 (May) 
• Wikipedia: Why Socialism?

punk, biopunk i altres ciències

Per acabar amb el tema d'aquesta setmana, dedicat a tot allò del que amb tota seguretat no es parlarà a l'exposició del MACBA (veure entrada el punk al macba), avui m'agradaria compartir amb tu un article publicat en 2014 per Javier Yanes:  El punk no ha muerto, está en la ciencia. Just deixa'm dir que Yanes va passar el seu doctorat en Ciencias, Bioquímica y Biología Molecular, amb un sobresaliente cum laude a la Universidad Autónoma de Madrid.

Probablement va estudiar per sobre de les seves possibilitats, el que explica que es guanyi la vida com a periodista científic free lance a 20 Minutos, Huffington Post, El Español i BBVA OpenMind, entre altres coses. Per motius que segurament comprendràs, només el segueixo a la versió en espanyol del Huffington Post.

“Pienso que la ciencia encaja bien con el punk” (...) “Veo paralelismos en lo que se refiere a la creatividad, el aspecto DIY [siglas en inglés de Do It Yourself, hazlo tú mismo] y la capacidad de cuestionar las cosas, al menos en el tipo de ciencia que me interesa” (...) “Es la naturaleza visceral del punk, la euforia pura que provoca la música. Cuando hago un descubrimiento en el laboratorio, me siento de la misma manera. Es la capacidad de ambos de inspirar y de excitar”.

L'autor d'aquests comentaris és Milo Aukerman, antic vocalista de Descendents i actualment investigador bioquímic a la multinacional DuPont. Yanes, que no va tenir  la sort de tocar a una banda punk als USA per trobar feina del mateix, aprofita aquests comentaris per presentar-nos membres d'altres bandes punk que també es dediquen a la ciència. Com Dexter Holland, cantant i guitarrista de The Offspring i, accessòriament, el doctor en biologia molecular que el 2013 va signar el seu primer treball de recerca a la revista PLOS One amb un article en el que se identifiquen diverses seqüències genòmiques que es podrien utilitzar per a contrarestar la resposta defensiva d'una cèl·lula infectada pel VIH (el virus del sida). O com Greg Graffin, vocalista de Bad Religion, autor del llibre: Anarchy Evolution: Faith, Science, and Bad Religion in a World Without God (veure entrevista de la NPR), doctor en zoologia per la Universitat de Cornell (Ithaca, NY) i professor en aquesta universitat i també a la de Califòrnia (UCLA): "Pienso que el punk es una actitud y un modo de vida que desafía a la autoridad de la misma manera que la nueva ciencia desafía a la antigua”.  Yanes afegeix que:

La relación entre biología y punk surgió a principios de este siglo como un movimiento de ciencia ciudadana basado en la filosofía del DIY [siglas en inglés de Do It Yourself, hazlo tú mismo]. Su campo principal es la biología sintética; su material de experimentación, el ADN; y sus principios, la disidencia del oficialismo científico y el acceso libre a la información. Esta corriente suele conocerse con los nombres de Biohacking, DIYbio o Biopunk. Al mismo tiempo, esta tendencia ha inspirado un magma cultural e intelectual que a menudo se manifiesta a través de la ciencia ficción, lo que ha llevado a etiquetar como punk la ciencia fronteriza y a menudo imposible que anima muchas obras de este género.

Yanes també ens presenta el fenomen de la Arqueologia Punk, de la que Andrew Reinhard és pioner i coeditor del llibre: Punk Archaeology. Un manual que serveix com "anti-manifiest" d'aquest "moviment irreverent i irrellevant". Un llibre creat a partir d'una recopilació d'articles de blogs, assaigs i conferències i que va començar a gestar-se arrel de l'acte fundacional del moviment, que va tenir lloc a un bar el 2 de febrer de 2013. El llibre es va publicar el 2014 i el pots descarregar gratuïtament, entre altres llocs, en aquest enllaç.

la geografia i l'educació

Un ministre que no té ni idea del meridià del que està parlant, i uns periodistes que tampoc tenen ni idea de que el meridià 0° no sempre ha estat el de Greenwich ...

Des del segle II, Ptolomeu va definir la que seria durant molts segles la posició del meridià zero, basant-se en la posició més occidental del món conegut, que es trobava a la illa de El Hierro: el que permetia donar valors positius als meridians a mesura que hom es desplaçava ver l'est. Una expedició francesa va establir el 1634 el meridià a la Punta de la Orchilla, i no va ser fins el 1884 que la International Meridian Conference va establir el meridià de Greenwich com nou meridià d'origen.

fack ju Göhte

Zeki Müller és un atracador que surt de la presó endeutat fins a les celles. Per poder pagar els seus deutes decideix recuperar els diners que segueixen al lloc on una amiga els va enterrar. Un edifici en construcció on ara hi ha una escola de secundària: l'escola Göthe.

Amb la intenció de recuperar el seu botí, Zeki presenta la seva candidatura per reemplaçar un conserge que acaba de morir. Però, a causa d'un error administratiu, acaba com a professor substitut a una classe plena de cretins. La confrontació entre un ex-presidiari com a professor i una banda d'adolescents a l'edat del pavo és, per dir-ho d'alguna manera, interessant. Particularment quan Zeki aplica la seva particular idea sobre el respecte: estar a classe a l'hora, deixar l'accés lliure a portes, passadissos i escales, no tenir res a fotre de les crisis melancòliques dels adolescents, ...

Desconegut a la resta d'Europa, el film va ser un èxit als països de parla alemanya. Sols a la RFA el film va ser vist per 7 milions d'espectadors el 2013 (3 milions en poc més de 15 dies, wikipedia). El pots trobar doblat en francès o, en stream, en versió subtitulada en anglès si el busques a Google.

Traduït al francès com Un prof pas comme les autres, quan vaig llegir a la critica de Le Monde que el personatge de Zeki havia erigit l'incultura, l'arrogància cínica i la virilitat en paradigma del que és "cool", vaig dir-me que segurament el film presentava una alternativa pedagògica trash i que potser valdria la pena de veure'l. Encara no ho he fet.

ahir com avui: mariano rajoy

erasmus responsable d'un baby-boom europeu

Ahir pel matí, al bus, camí de la feina, m'estava llegint l'edició en francès del 20 minuts suís quan vaig caure sobre una noticia consternant: Erasmus seria responsable d'un baby-boom a nivell europeu. Com eren les 6h del matí i anava mig ensopit, et confessaré que vaig anar a mirar-me ràpidament La Vanguardia per veure si aquest senyor es deia Erasmus i era el responsable d'aquesta proesa. I resulta que no, que la noticia feia referència a un comunicat de premsa del 22.09.2014 de la Comissió Europea que, en un dels seus paràgrafs, ens diu que:

Els antics estudiants Erasmus tenen més possibilitats de formar parelles transnacionals: 33% dels ex-alumnes Erasmus comparteixen la seva vida amb algú d'una nacionalitat diferent, davant del 13% dels que es van quedar al seu país d'origen per seguir els seus estudis; un 27% dels estudiants Erasmus va trobar al seu cònjuge o company de vida durant la seva estada Erasmus. El resultat, segons una estimació de la Comissió, es que hom pot associar a les parelles formades durant el programa el naixement de al voltant d'un milió de nadons des del 1987.

Jo, no és que no m'ho cregui, però espero impacient una confirmació de la part d'en Doc. Que d'aquests de la Comissió, des de que han fitxat en Cañete, jo no me crec res.

una nova crisi en 2015 ?

Potser hagis escoltat parlar del World Competitiveness Yearbook que, publicat a Lausana per l'IMD (1) des del 1989, analitza la competitivitat de 60 països del món (2).  De manera més precisa, aquest informe està realitzat per un centre de recerca: el World Competitiveness Center (WCC).

Des del passat mes de Gener el WCC està dirigit per Arturo Bris, que des del 2005 ha donat classes de finances a l'IMD. Si d'una cosa pots estar segur és que el seu nomenament no ha estat lligat ni al seu origen (3), ni a un cognom sorprenent, ni al seu accent en anglès. El que a l'IMD han tingut en compte en la seva nominació és el seu talent en economia i finances, però també per ser un comunicador remarcable (4).

Després d'aquesta llarga introducció m'agradaria entrar en matèria amb un article publicat el passat 07.07.2014 a l'edició en francès del 20 Minutes: Déprime planétaire prévue à partir de 2015. Des menaces considérables pèsent sur l’économie mondiale. Et tradueixo els punts que més han retingut la meva atenció:

"Una crisi econòmica mundial podria desencadenar-se entre els mesos d'Abril del 2015 i el Març del 2016. Actualment, Microsoft podria comprar més del 50% de Singapur, el que és immoral. L' excés de tresoreria en poder de les empreses i dels bancs centrals és susceptible d'alimentar la hiperinflació. Altrament, les empreses acumulen un deute massa gran. En cas d'un augment del 2% de la taxa d'interès, la meitat del sector empresarial podria ser aniquilat". 

Segons Bris, dues bombolles podrien explotar en breu. Una d'elles és la de la borsa: "Els mercats han realitzat rendiments poc realistes. En cas de correcció dels mercats cap a valors més reals, la caiguda podria anar del 30 al 35%. Pel que fa a l'altra bombolla, la immobiliària, també està inflant-se perillosament a Alemanya, la Xina i el Brasil.

Altrament, "si els Estats Units, actualment primer productor de gas del món, decidissin exportar-lo massivament, Rússia, acorralada, podria provocar una tempesta geopolítica".

Arturo Bris també assenyala el sistema bancari xinès, controlat inadequadament, i l'augment de la pobresa a escala planetària (5). I lamenta que no hagi s'adoptat cap mesura per evitar una crisi major.

Com deia en Jaume Perich: Un optimista és aquell que pensa que tot té solució. Un pessimista és aquell que pensa el mateix, però sap que ningú ho intentarà. Intentem ser optimistes!

---

• (1) L'IMD és una escola de negocis que, segons Forbes, ofereix el millor programa MBA del món:va ocupar el primer rang el 2011 i el 2013.
• (2) Una de les particularitats d'aquesta anàlisi és que Suïssa no fa part de la llista dels 60 països. Per veure on para, cal anar a l'informe que publica una altra entitat suïssa: el World Economic Forum: The Global Competitiveness Report, on participa activament en Xavier Sala i Martin.
• (3) Veure la seva bio a IMD: imd.org/about/facultystaff/bris.cfm
• (4) Pots trobar un exemple de les dots de comunicador d'Arturo Bris en aquest article: Cinq idées fausses sur la compétitivité des pays, Le Temps (CH), 07.05.2014.
•  (5) En Grande-Bretagne, les pauvres sont toujours plus pauvres, Le Soir (BE), 19.06.2014
  Royaume-Uni : améliorer les possibilités d’emploi pour lutter contre la pauvreté des enfants et des familles, European Union, 15.05.2014
  veure també l'entrada del passat 30.06.2014 en aquest blog: U.S. food prices rising 367% faster than inflation.

les fronteres de l'absurd: el principat d'Arbézie

La història del Principat d'Arbézie comença el 1862, quan França i Suïssa decideixen acabar amb els litigis fronterers i modificar la frontera comuna amb el Traité des Dappes, signat el 8 de desembre.

Com la nova frontera creuava un camp que pertanyia a Mr. Ponthus, i aquest sabia que el tractat establia que cap edifici construït abans de la ratificació podria ser enderrocat, va construir ràpidament una casa exactament a la línia de fontera, abans que el tractat fos ratificat per Suïssa el 20 de febrer de 1863. Entre un munt d'anècdotes, on és difícil de destacar la més surrealista, Maryse Obez-Arbez ens explica al seu llibre l'Arbézie (1997) que Mr. Ponthus va obrir una bodega a la banda francesa i uns ultramarins a la banda Suïssa. Aprofitant la diferència de taxes a una o altra banda d'una frontera plagada de contrabandistes, la penya feia els seus business, venent després al poble el que havia comprat a la botiga. Anys més tard, les relacions infectes entre els dos germans que van heretar el negoci van fer que Mr. Arbez fes una proposició de compra als hereus i l'edifici passés el 1921 a la seva família, que el va convertir en l'Hotel Franco-Suisse.  

Durant la II Guerra Mundial, l'hotel va ser utilitzat per la resistència francesa, donat que les tropes alemanyes només podien accedir a la zona francesa a una part del bar i una altra del menjador: la resta éssent zona suïssa. Aquesta situació de caràcter surrealista es complementava amb l'activitat de Max i Angèle Arbez, membres de la resistència, que van ajudar a travessar la frontera i, d'aquest fet, salvar la vida a centenars de resistents i de jueus. En reconeixement a aquest fet, Max Arbez va ser reconegut  Just entre les Nacions a títol pòstum pel Institut Yad Vashem.

Antic membre de la resistència i diputat radical, Edgar Faure va proclamar el reconeixement "oficial" del Principat d'Arbézie va i designa el propietari de l'hotel: Max Arbez com "Príncep Max 1er, sobirà de Arbezie". El primer ciutadà d'honor de la d'aquella nació de conya va ser el general Charles de Gaulle. I entre els ciutadans d'honor del principat destaquen el famós explorador polar francès Paul-Emile Victor i l'escriptor Bernard Clavel.

«Endormez-vous en France et réveillez-vous en Suisse !» va ser durant molt de temps el slogan utilitzat pels propietaris. Jo no he anat encara. Però aquells que ho han fet parlen d'un ambient simpàtic i familiar presidit per una copia modificada de "Les joueurs de Cartes", de Paul Cézanne.

Però el més divertit segueix sent que, en algunes habitacions, la frontera passa pel mig del llit, que al menjador hi ha una taula on els comensals estan a un o altre país segons com seguin. I que el mateix val per la barra del bar.

topònims: endònims i exònims en català

Joan Carles Membrado, és un professor del Departament de Geografia de la Universitat de València que vaig seguint sempre que trobo el temps de fer-ho.

Avui m'agradaria recomanar-te un article que ha publicat recentment: Tractament dels exònims en català/valencià a les pàgines turistiques on-line: hauràs d'inscriure't a academia.edu per llegir-lo i/o baixar-te'l, però ja veuràs com no fa cap mal i, amb el temps, ho acabaràs apreciant.

Quan es tracta de companyies aèries que han fet l'esforç de posar al nostre abast les seves pàgines de reservació en català/valencià, com ara EasyJet, Ryanair, Ibèria o Vueling, hom assumeix que han utilitzat el traductor de Google per traduir certes coses i que, més enllà de la qualitat, el resultat ens presenta una certa orientació client. Es el que t'aconsello que pensis. Perquè si has d'arribar a imaginar que darrere de certs errors monumentals hi ha un llicenciat en filologia catalana o en geografia ... n'hi ha per llogar-hi cadires!  De totes maneres, no hi ha res d'extraordinari si pensem en totes les barbaritats que hem d'escoltar als telenotícies de TV3, per no parlar de la meteo de la cadena...

A les conclusions, en Joan Carles fa un comentari amb el que estic plenament d'acord, i que ens hauria de fer reflexionar en aquests moments de febre d'independència:  

De vegades la influencia del castellà és notable, bé perquè s’empra l’exònim castellà i no el català, bé perquè quan la llengua espanyola té una forma pròpia per a un topònim estranger (Aviñón, Carcasona, Burdeos, Turín…), el català sol emprar-la també (Avinyó, Carcassona, Bordeus, Torí…), encara que no sempre (Fráncfort, en castellà/Frankfurt, en català). I tanmateix, quan el castellà l’ha deixat de fer servir (Toulouse, Lille, Cagliari), el català també tendeix a deixar d’usar-lo, a pesar de posseir uns exònims ben tradicionals.

quim monzó: l'educació

.

sobre la diada de la Catalunya Nord

El passat 7 de novembre es va celebrar a la cinquena part de Catalunya, també coneguda com a Catalunya Nord, la diada que recorda el Tractat dels Pirineus i la repartició de Catalunya entre els Àustries i els Borbons. Un dels actes reivindicatius contra aquell maleït tractat fou l'encerclada de les institucions franceses, organitzada per la Federació d'entitats en defensa de la llengua i la cultura catalana. En contrast amb l'afluència de nord catalans a les commemoracions del 11 de Setembre, la participació dels catalans meridionals va ser més aviat discreta, com si diguéssim.

la educación prohibida

El passat 10 d'octubre, al post l'école 42: una revolució pedagògica? deia que, entre els joves que havien passat per l'experiència, vaig caure al bloc de Laurène Castor, i que m'havia agradat tant, que vaig subscriure'm a la seva newsletter. Doncs bé, a la newsletter que vaig rebre ahir, Laurène parlava d'un film que no coneixia: la educación prohibida. Com sempre me passa, potser arribi tard i ja et trobis entre els més de 100'000 fans que te a Facebook, els més de 8 milions de persones que ja han vist el film a youtube, o igual ja te l'has baixat des de educacionprohibida.com. Si no és el cas, et proposo de començar per veure el trailer que tens al damunt i mirar de trobar poc més de dues hores aquesta setmana per veure'l. Estic segur que valdrà la pena!

l'école 42: una revolució pedagògica?

Xavier Niel, és un self-made man que simbolitza a França la reeixida d'un empresari atípic que, format a l'escola catòlica, va començar programant pàgines roses (si veus el que vull dir), i ha acabat sent el propietari d'un dels grups de telefonia més importants dels país i accionista dels principals medis de comunicació.  

vinga, parlem de la recerca científica

una sobre la validació de la recerca científica i sobre el que es publica

L'edició del mes de Març de la revista Reflex, editada per l'escola politècnica de Lausana (EPFL), publicava una noticia inquietant. Mencionava el cas d'una empresa, Science Exchange, que ofereix un servei: Reproducibility Initiative, destinat a la validació per un laboratori independent de les descobertes realitzades per la recerca científica .

más limpias que las de Bilbao ...

Doncs resulta que el meu cosí se'n va anar dijous per passar uns dies a Donostia per celebrar el seu aniversari. I va enviar-me aquestes fotos, que mostren quin "ambientasso" hi ha a la vila per la nit. Tornant-les a veure, no sé què pensar de l'article del Noticias de Gipuzkoa, publicat el passat dimarts 10.09.2013: Las calles de Gasteiz y Donostia, más limpias que las de Bilbao. No és per preocupar-se per l'estat dels carrers de Bilbo (per Bilbao)? Espero que la brigada d'esclaus, que s'ocupa de netejar la vila per les enquestes, passés d'hora el dia següent per deixar-ho tot net. No afegiré res sobre l'educació cívica i el respecte dels altres, no sigui que me faci tractar de feixista!

aprendre altrament

En un dels emails que hem creuat recentment, en Toni Durà me deia que: pel departament ens apreten també per a que ens gravem classes i a penjar-les. Me va semblar interpretar que hi havia un deix de preocupació sobre quina era la millor tècnica a seguir per a motivar els professors a fer-ho i als alumnes per seguir-les amb interès. Es a dir, fer quelcom de diferent a penjar una pedrada de Power Points i de classes anestesiantes, a l'imatge del que es fa en altres facultats.

Oops! hi ha massa professors universitaris

jove professora titular sota l'atenta
vigilància d'una catedràtica

El 3|24 publicava ahir que: El Tribunal de Comptes ha denunciat la "falta de rigor" amb què es van elaborar els comptes de les universitats públiques espanyoles els anys 2008-2009. L'informe sobre la fiscalització del sector públic que ha presentat el seu president, Ramón Álvarez de Miranda, parla de plantilles de professors "sobredimensionades" (...) on la mitjana dels crèdits impartits per professors era inferior als 24 anuals exigits legalment i la mitjana d'alumnes per professor era molt baixa a les universitats estudiades, "amb una disminució en els últims anys, cosa que evidencia un sobredimensionament del professorat en relació amb el nombre d'alumnes".  Sense voler molestar a ningú, me demano si potser no seria doncs l'hora d'anticipar la jubilació d'alguns membres del professorat. Clar que, igual la idea que té al cap el Sr. Álvarez de Miranda és una altra. Naturalment, no estic pensant en cap universitat privada.

Equador recerca 500 professors espanyols

El passat 22 de Juliol, vaig llegir una noticia insòlita a El País: Ecuador ofrece salario, comida y vivienda a profesores españoles. El Gobierno ecuatoriano ofrece sueldos de entre 2.000 y 5.000 dólares mensuales. Busca 500 profesionales con doctorados, máster o licenciaturas. Tipo de contrato: semanal, mensual o indefinido. Sueldo: entre 2.000 y 5.000 dólares (1.600 y 3.800 euros), más un bono adicional de vivienda (de 300 a 530 euros), comida en el centro de trabajo y transporte al mismo. Empleo: dar clases en la Universidad Nacional de Educación (UNAE) de Ecuador. Candidatos: cualquier profesional español con un doctorado, un máster o una licenciatura, y experiencia demostrable en la docencia. Empleador: el Gobierno ecuatoriano. 

the Perseid Meteor Shower

Lluvia de meteoros y alineación planetaria 11, 12 y 13 agosto 2012 byAlberto Gutiérrez, Tlalpan. Una narració espelusnant!

La pluja de meteorits de les Perseides ha arribat amb puntualitat a la seva cita estiuenca. Tot i que va començar el dimecres 17 de Juliol i desapareixerà el proper 24 d'Agost, podrà observar-se de manera optima durant les nits d'avui fins el dimarts 13 d'Agost. I encara que la màxima freqüència (fins a 100 estrelles fugaces per hora) es produirà entre les 20h15 i les 22h45 durant la nit del 12 al 13 d'Agost, sembla que el millor moment per observar-la serà unes hores abans de la matinada, quan la nit estigui més tancada.

Malauradament per aquells que pensin observar-la durant el retorn a casa després del tancament dels bars i amb unes quantes birres al damunt, diguem que malgrat que els prismàtics no siguin necessaris, una vista clara serà un plus. Com també ho serà estar allunyat de la contaminació lumínica de les zones urbanitzades.

Ja que toquem el tema de la contaminació lumínica, us recomano la lectura d'un article molt interessant publicat per Paul BOGARD al National Geographic el passat 19.07.2013: Bright Nights, Big Problems. Why we should turn off the lights and appreciate the dark. Una introducció al seu llibre The End of Night: Searching for Natural Darkness in an Age of Artificial Light.

En fi, tornant a la pluja d'estels, si no podeu allunyar-vos de la vila i/o si la vista, després d'una nit de birres no acompanya, sempre podeu engegar el vostre ordinador i connectar-vos a les pàgines de la NASA o del Instituto de Astrofísica de Canarias.