ahir va ser primer de maig

(Continua des de l'entrada d'ahir: avui és primer de Maig)

Com a conclusió d'aquesta sèrie d'entrades en relació al Primer de Maig, m'agradaria dir que l'article que Wire dedicava el passat mes de Març (1) ha posat a la llum la meva ignorància sobre moltes coses que resumeixo a continuació:

• No havia llegit gran cosa sobre Murray Bookchin (2) i encara menys sobre l'anarquisme a Turquia (3)
• No tenia ni idea de que, des de la presó on està complint una sentència de cadena perpetua, Abdullah Öcalan (4), lider del PKK, tingués un bescanvi de correspondència amb Murray Bookchin que va tenir com resultat la reorientació de l'estratègia política del PKK, l'abandonament del marxisme-leninisme i el llançament d'un projecte internacionalista basat en un Confederalisme Democràtic (5) que té per objectiu el rebuig del nacionalisme i de la presa del poder, que son reemplaçats per un projecte de democràcia assembleària, molt propera del  municipalisme llibertari, una economia col·lectivista, un sistema de federalisme integral entre municipis i una cooperació paritària i multiètnica en un sistema d'organització i de presa de decisions autogestionats (6).
• Tampoc tenia ni idea de l'existència de Rojava (7), ni molt menys de que en aquest territori ja s'estigui aplicant des del Març del 2016 el projecte del Confederalisme Democràtic, després d'una declaració realitzada pels representants dels pobles que viuen en aquest territori: kurds, àrabs, assiris i altres pobles encara més minoritaris. I encara tenia menys idea de que aquesta declaració es va presentar com un model federal de futur pel conjunt de Síria (7). 

Tot aquest cúmul de coses que desconeixia les resumia força bé en 2014 David Graeber en un article publicat a The Guardian, on exposava la seva incomprensió pel desconeixement que hi havia al món sobre tot el que estava passant al Kurdistan Siri i ho comparava amb el desconeixement sobre el que havia passat durant la Revolució i la Guerra Civil a Espanya (9).

Com tenim la premsa que tenim, i ens informa del que ens informa, potser no estigui de més de fer un salt de tant en tant a aquest enllaç per trobar una informació més contrastada: thekurdishproject.org

---

1. Andy Greenberg: How an Anarchist Bitcoin Coder Found Himself Fighting ISIS in Syria, Wire, 29.03.2017
2. Wikipedia: Murray Bookchin
3. Wikipedia: Anarchisme en Turquie
4. Wikipedia: Abdullah Öcalan
5. Wikipedia: Confederalisme Democratique
6. Wikipedia: Influences de la pensée libertaire sur le mouvement kurde
7. Wikipedia: Rojava 
8. Syria conflict: Kurds declare federal system, BBC, 17.03.2016
9. David Graeber: Why is the world ignoring the revolutionary Kurds in Syria?, The Guardian, 08.10.2014

avui és primer de maig

A female fighter from the Kurdish People’s Protection Units, seen in Raqqa province on May 25 2016. DELIL SOULEIMAN/AFP/Getty Images

(Continua des de l'entrada d'ahir: demà és primer de Maig)

Seguint amb les declaracions recollides per Wire (1), després del seu viatge a Rojava, Amir Taaki deia que:

No hi ha hagut una revolució com la de Kurdistan sirià des de 1930", diu Taaki, comparant-lo amb Catalunya i la Guerra Civil espanyola. "És una de les coses més importants que han succeït en la història de l'anarquisme. La gent del Kurdistan sirià estava posant en pràctica els ideals anarquistes que Taaki esperava que l'Internet i bitcoin algun dia podria fer possible.

Taaki va quedar molt impressionat per la formació política dels rebels kurds que va conèixer, que citaven autors com Proudhon, Bakunin, i un filòsof nord-americà molt conegut al Kurdistan sirià, Murray Bookchin.

Després del seu fracàs com a combatent, es va instal·lar a la ciutat nord-oriental d'Al Malikiya, i després de Qamishli, la capital. Es va unir a la comissió d'economia de la regió i es va inscriure a l'acadèmia de la llengua del Kurdistan sirià per aprendre kurd. Va començar a treballar per fer-se útil en la reconstrucció del país. Va formar la població local sobre l'ús de programari de codi obert i l'Internet, creant un pla d'estudis ideològic per a tots els estrangers que van venir a Kurdistan sirià. Va ajudar a construir una fàbrica de producció de fertilitzants, també va treballar en un projecte de recerca sobre panells solars, va escriure una guia per als estrangers que volguessin aprendre kurd, i va ajudar a iniciar la revista revolucionària de dones joves.

El Maig del 2016. Amir torna a Londres per recollir fons pel finançament de nous projectes a Rojava, en un viatge que presumia seria de curta durada. La policia britànica l'esperava i el va emmanillar a l'avió, li va confiscar els seus tres telèfons i els ordinadors portàtils i el va conduir a un centre especial d'investigació anti-terrorista on va ser interrogat. Un dia després, Amir es trobava sota arrest domiciliari a la casa de la seva mare a Broadstairs, i havia de presentar-se a la policia local tres cops per setmana. Ha estat des de llavors en una mena de limbe legal i sense passaport.

---

1. Andy Greenberg: How an Anarchist Bitcoin Coder Found Himself Fighting ISIS in Syria, Wire, 29.03.2017

demà és primer de maig

Amir Taaki

Hi ha gent que recorda que demà és commemora la lluita obrera per l'obtenció de la jornada de vuit hores i el record als anarquistes caiguts sota la repressió que va seguir aquella data (1). La majoria però, només pensa en no trobar massa caravana en el retorn del pont. A França, altres pensaran amb el Muguet (2). I uns pocs, davant de la indiferència més absoluta, seguiran enredant la troca ficant a la pàgina que Wikipedia dedica al 1er de Maig les imatges de Marx, Engels, de la Unió Soviètica o d'allò que ells anomenaven la República Democràtica Alemanya ... com si els comunistes haguessin estat al darrera d'aquella conquesta social.

Però avui no tinc ganes de parlar ni de la Revolta de Haymarket ni dels anarquistes coneguts com els Màrtirs de Chicago (3). No tinc ganes de recordar als morts, sinó als seus hereus. Uns hereus que es troben a llocs insospitats per la majoria dels que avui es passaran fent cues a la carretera o als aeroports.

Avui m'agradaria compartir amb tu un article sobre Amir Taaki publicat el passat mes de Març a Wire (4). Potser sigui millor començar dient que vaig descobrir que Amir no té encara 30 anys, que és fill d'un pare iranià i d'una mare britànica i que és practicant i proselitista de l'esperanto (6).

Autodidacta en programació de software, va participar al moviment Free Software (7) i es va convertir en un remarcable desenvolupador de software per Jocs i en programes de criptografia,  alhora que defensor de moviments com Anonymous (8). Tot i que possiblement no sigui el seu creador, Amir és conegut arreu del món com el lider del projecte Bitcoin (9): una moneda digital descentralitzada que escaparia al control dels governs i de les institucions financeres internacionals (10).

Després d'una curta estada en un esquat a Catalunya en 2013 (11), a principis del 2014 la revista americana Forbes l'incloïa en una llista de 'Britànics menors de 30 anys ... i propers multimilionaris que donaran forma al món en les pròximes dècades' (12). Un any després al Febrer del 2015, Amir va agafar un vol a Madrid per desplaçar-se fins Suleimaniya al nord de l'Iraq, una etapa que el portaria fins a Rojava, al Kurdistà que es troba dins de les fronteres sirianes, on un inesperat moviment anarquista estava lluitant per la seva supervivència contra l'Estat Islàmic i el Govern de Damasc.

En unes declaracions recollides per Wire, Amir deia que:

"No hi ha hagut una revolució com la de Kurdistan sirià des de 1930", diu Taaki, comparant-la amb la de Catalunya i la que va tenir lloc durant la Guerra Civil espanyola. "És una de les coses més importants que han succeït en la història de l'anarquisme."

(Continuarà)

---

1. Wikipedia: Día Internacional de los Trabajadores
2. Pourquoi offre-t-on des brins de muguet le 1er mai?, Le Figaro, 01.05.2016
3. Wikipedia: Revuelta de Haymarket
4. Andy Greenberg: How an Anarchist Bitcoin Coder Found Himself Fighting ISIS in Syria, Wire, 29.03.2017
5. Wikipedia: Amir Taaki
6. Wikipedia: Esperanto 
7. Veure Stallman: Free Software for a Free Society, publicat el 16.01.2017 en aquest blog
8. Wikipedia: Anonymous 
9. Wikipedia: Bitcoin
10. Guide: What is Bitcoin and how does Bitcoin work?, BBC, 24.01.2014
11. Eva Dallo: El gurú del 'bitcoin' vive en una comuna de Barcelona, El Mundo, 01.12.2013
12. Rob Cooper: British, under 30... and the world's next billionaires: The UK entrepreneurs that Forbes say will shape the world for decades to come, Daily Mail, 07.01.2014

pogos perillosos a lausanne

Molt en la línia de bandes com Blink-182 o The Offspring (alguns companys diuen que massa en la línia), els canadencs de Sum 41 es va deixar caure a Lausanne dijous de la setmana passada. Jo no hi vaig anar però, segons La Tribune, la penya que s'ho estava passant la mar de bé ballant pogos no va trigar gaire a realitzar que els seus smartphones havien desaparegut. La Tribune parla d'algunes desenes de víctimes que es van dedicar a buscar els mòbils per terra abans de realitzar que els havien robat. Imagino que per no ficar més sal a la ferida, la noticia no diu res sobre punk-rockers fent cua a la comissaria per posar la denuncia que els permetria cobrar l'assegurança per robatori del mòbil.

mediterráneo (1974-2016)

pyongyang café a tarragona

En Espagne, un café des «amoureux» de la Corée... par 20Minutes

Fa un parell de dies que la premsa francòfona ha descobert amb estupor l'existència d'un Pyongyang Café a Tarragona. En parla l'Agence France-Presse en aquest vídeo del seu canal a youtube, Libération i un munt d'altres diaris que seria llarg mencionar. També a Suïssa en parlaven a Le Matin a l'edició d'avui.

No entenc massa bé quina és la diferència entre el tracte que es dona al terrorisme teocràtic que estem vivint i l'extermini, l'esclavatge, la tortura, les violacions, els avortaments forçats, les desaparicions, els desplaçaments forçats, la provocació nuclear,  ... Alguna diferència deu haver per prohibir l'obertura d'uns locals i autoritzar-ne uns altres. Jo no la conec.

geografia humana del Regne Unit

WE' RE OUT

'A long time ago in a galaxy far far away' hi havia un canal català de TV que passava unes sèries que no produïen efectes anestesiants. Va ser reemplaçat per la programació que avui patim amb resignació. Afortunadament, encara queda al GS 'un village peuplé d'irréductibles Gaulois qui résiste encore et toujours à l'envahisseur'. I que recorda els millors moments d'aquell canal, conegut en aquells temps amb el nom de Canal 3XL, i que tenia per eslògan: Estàs viu? Demostra-ho. Molts interpreten la mort del Canal 3XL i del seu eslògan com una metàfora d'aquell sector de la galàxia.

Tot aquest rotllo per dir-vos que aquella desapareguda cadena va produir com a presentació d'una sèrie de la BBC "Little Britain" aquest vídeo genial: Geografia humana del Regne Unit (pots comparar amb la presentació que van fer de la sèrie a TV3). Tot i que, per ser justos, deixeu-me afegir que el qualificatiu de genial és molt personal, vist el nombre de visites que el vídeo ha tingut des de que va ser publicat el 2011.

En fi, crec que és una contribució a la Geografia Humana del Regne Unit que els centenars de milers de geògrafs que visiten a diari aquesta pàgina havien de conèixer.  I més ara, que tindrem una PM britànica: Theresa May que, a part de tenir un il·lustre cognom, molt apreciat per un gran nombre de geògrafs jamaicans, comparteix també amb ells el fet de haver estudiat geografia.

Val, si Theresa va estudiar al St Hugh's College de Oxford, no va ser per culpa seva. Tampoc el fet de haver estudiat a les escoles a les que la van inscriure fins que va tenir 13 anys. Tampoc és culpa seva no haver creuat mai altres obrers que els que puguin haver treballat al servei domèstic de casa seva, al del Banc d'Anglaterra o al del Parlament britànic. Amb tot però, hom no pot sinó estar segurs que la política que aplicarà respondrà a les esperances dels jubilats i dels obrers que van votar pel Brexit. Hom pot també estar segur que sabrà fer honor al seu il·lustre cognom per, després de haver defensat el Remain durant el referèndum, fer prova d'un patriotisme a l'alçada del de Boris Johnson o el de Nigel Farage, per negociar de manera honorable el Brexit del Regne Unit.

En un altre ordre de coses, sento comunicar a tots els centenars de milers de lectors que ens demanaven perquè servia estudiar geografia i quines sortides professionals tenia aquesta disciplina, que es quedaran amb les ganes d'una resposta. Més que res, perquè l'autor d'aquest article no comparteix l'il·lustre cognom de la nova PM britànica. Així que, a falta d'una resposta adequada, què tal si feu alguna cosa de profit i us mireu el vídeo? 

don McLean - american pie

American Pie, és un dels temes més estranys que mai s'han editat. Hi ha qui diu haver descodificat el significat d'alguna de les seves estrofes. Es un gran mèrit, perquè ningú pot afirmar que Don McClean hagi arribat mai a fer-ho: tot i que alguns dels seus fans van intentar descodificar el tema. 

Ens ho confirma Wikipedia: McLean dedicated the American Pie album to Holly. It is also speculated that the song contains numerous references to post World War II American culture, 1960s' culture including sock-hops, cruising, Bob Dylan, The Beatles, Charles Manson and much more ... Amb tot però, com el tema data de 1971, els experts tertulianos sí semblen haver descartat els rumors de que al tema hi hagi cap referència ni a la filla ni al bar de la senyora Elvira. 

De totes maneres, malgrat que ningú arribi a trobar-li un significat al tema en conjunt, els mots que va deixant anar repartits durant els seus llargs vuit minuts fan que la penya es vagi construint una historia personal sobre el seu significat. I no passa res si el teu veí s'ha construït una historia que no té res a veure amb la teva. Tampoc si va néixer molts anys més tard de la publicació del tema i no ha escoltat parlar mai de cap personatge dels que es mencionen.  

A qui pot importar-li el que diu el tema, si el tema li diu a la penya allò que aquesta vol que li digui, i la transporta a la nostàlgia d'un passat que no va conèixer i del que no en té cap idea? La modernitat en estat pur als anys 70's!  No tenir ni idea del que es parla, sense que això t'impedeixi tenir la teva pròpia opinió sobre el tema. I encara hi ha qui creu que s'ha descobert alguna cosa en psicologia social durant aquests anys.

robert dragovic

Je suis Robert Magneto, j’attire les objets en métal

Es possible que encara no hagis escoltat parlar de Robert Dragovic, un ciutadà de Biel/Bienne (Kanton Bern) que, amb 26 ans, té el do d'atreure objectes metàl·lics que romanen magnetitzats al seu cos. El seu pare fa el mateix, igual que la seva mare i la seva germana. I diuen que la seva nòvia també sembla ser capaç d'aquesta proesa. Tot plegat, un xic estrany.

Al 20minutes.ch del passat 26.04.2016, un periodista inspirat li demanava si es tractava d'un fenomen genètic (imagino que en relació als poders de la seva novia). Però Robert diu que no en sap res i que mai ha visitat un metge per aclarir aquest misteri.

Mentre hom intenta trobar una resposta a aquest fenomen, cal constatar que hi han vídeos a Youtube mostrant fenòmens de fira que presenten els mateixos efectes sobre el metall que els observats amb Robert "Magneto" Dragovic. Potser no sigui res d'altre que d'un truc. Clar que, me sembla recordar que encara ningú ha pogut demostrar com s'ho feia Uri Geller per reparar els despertadors a distància.

5.5 designstudio i l'economia circular

Réanim from Vimeo.

El dissabte 16.04.2016 vaig engegar la TV mentre me prenia un cafè pel mati i vaig enganxar una re-emissió del 2011 de TV5Monde que portava per nom: Portraits: Les 5.5 Designers (l'enllaç al vídeo de 5'30" serà disponible fins 01.12.2016), on el col.lectiu de Les 5.5 Designers presentava el projecte que els va fer conèixer arreu del mon: Réanim, la médecine des objets.

En aquest reportatge, un hiperventilat Anthony ens diu que: 

Com a dissenyadors ens hem de demanar de què servirà realment que dissenyem un objecte més. Es una gran responsabilitat saber que cada vegada que dissenyem un nou objecte costa diners i també té un cost en energia i en materials. Com a dissenyadors hem de ser conscients d'aquest fet, perquè en som responsables del seu resultat.

Malgrat existir una estratègia 2015 de la Generalitat sobre l'impuls a l'economia verda i a la economia circular (1) que havia de fer de Catalunya un país capdavanter a Europa, fonamentat en l’harmonització del desenvolupament econòmic amb la millora del benestar humà i l’equitat social, assumint reptes globals com l’eradicació de la pobresa, el canvi climàtic i l’ús eficient dels recursos ...,  a la wikipedia catalana, que segons el diari Ara és la primera del món (2), no he trobat cap article sobre Economia circular. Sí que l'he trobat a la wikipedia en espanyol: Economía circular. Però després de llegir l'article et proposo que't passis a la versió en anglès: Circular economy que, tot i no ser segurament tant perfecta com la catalana, té la virtut d'existir i de ser comprensible per la majoria dels mortals. En fi, per no ficar-nos en política millor tornar a la definició que fan els 5.5 Designers del seu treball (3):

Com donar una segona vida a un producte? Aquesta nova disciplina està lligada als objectes quotidians que es troben als abocadors, al carrer, les cases dels particulars, sense vendre als comerços o a les fàbriques. No es tracta de restaurar-los al seu estat original, ni de canviar la seva funció original, sinó de rehabilitar-los amb accions senzilles que poden ser reproduïdes per tothom.

El cas és que acabava de veure el vídeo del seu show a BCN el 2009, el vídeo de la seva expo al Centre Pompidou el 2011 ... i quan, emocionat, ja havia decidit escoltar Somewhere Over the Rainbow, de Israel Kamakawiwo'ole, vaig passar-me per la web de 5.5 Design Studio i vaig  descobrir un munt d'objectes amb una relació nul·la amb el discurs de l'Anthony.

I entre aquests objectes, dos low-cost que corren per casa: un robot de cuina Moulinex i una clau USB de LaCie. Menys mal que vaig trobar un article divertidíssim que els dedicava Libération (4) on els designers acaben confessant que:

Massa sovint, el dissenyador no accepta fer front a les realitats industrials que poden posar en qüestió la seva creació. Es així que, volent superar els exercicis estilístics i sense trencar amb un disseny experimental d'autor, desitgen treballar amb grans grups industrials, però també amb PIME, start-ups, marques, per fer evolucionar els prejudicis d'aquestes en contra del disseny. No volem quedar-nos per sempre en el paper de esvalotadors!"

En fi, m'ho he passat bé escrivint aquesta entrada que, un cop més, me demostra que viure a Suïssa, en un cantó d'arrel protestant, i treballar en el camp de l'enginyeria m'ha permès estalviar-me un contacte freqüent amb una pila de fantasmes: dona igual que siguin designers, falsos progres, polítics demagògics i/o periodistes amb chauvinisme patològic.

---

1. Generalitat de Catalunya (2015): Impuls a l'economia verda i a la economia circular. Retrieved April 16, 2016, from http://www10.gencat.cat/ecofin_jcca/ni/docs/Estrategia 2015.pdf
2. Ara/Europa Press (2013): La Wikipedia catalana, la primera del món a ser considerada "perfecta". Ara. 27.07.2013. Retrieved April 16, 2016, from http://www.ara.cat/tecnologia/Wikipedia-catalana-primera-considerada-perfecta_0_963503839.html
3. 5.5 Designers (2004): Réanim, la médecine des objets - 5.5 designstudio. Retrieved April 16, 2016, from http://www.5-5designstudio.com/fr/projet/2004-55designers-reanim#
4. Anne-Marie FèVre. (2013): 5.5 Designers qui font 10 - Libération / Culture. Retrieved April 16, 2016, from http://next.liberation.fr/design/2013/09/20/55-designers-qui-font-10_933181

sobre zalec i la seva font de birra

Un dels somnis d'en Doc podria finalment veure la llum a Zalec (Eslovènia), on l'ajuntament ha decidit invertir $400'000 en la construcció d'una font on, enlloc de rajar aigua, rajaria birra.

'La veritat és que teníem ganes d'endeutar el nostre municipi amb la construcció d'una infraestructura destinada a un turisme improbable i amb l'objectiu que no es pogués amortir', va declarar a GS News Janko Kos, alcalde de la localitat. 'Vam avaluar l'idea de construir un aeroport a més de 160 km de les pistes d'esquí més properes: però tant el relleu com les dimensions del nostre país ens haurien obligat a construir-lo a l'estranger'. 'Finalment, vam retenir el concepte de sanitat publica que s'utilitza a un país que va reeixir a construir aquest tipus d'aeroport, i el vam aplicar a la nostra font que, tot i ser qualificada com a publica, demanarà el pagament de la consumició per aquells que vulguin beure'. 'Ara mateix, esperem il·lusionats tant la fi dels treballs com l'enfonsament de les finances del nostre municipi.'

---

Slovenian town goes ahead with beer fountain plan. BBC News, 09.02.2016

¡La primera fuente pública de cerveza estará en Eslovenia. Strambotic/Público, 10.02.2016

sobre l'aparellament dels sapiens i els neardenthals

Segons un estudi publicat a la revista Nature, els ancestres dels neandertals de les muntanyes siberianes d'Altai, prop de la frontera entre Rússia i Mongòlia, i els humans moderns van poder coincidir i creuar-se múltiples vegades al llarg de molts milers d'anys.

Si et costa de creure-ho, llegeix l'article i els comentaris dels lectors.

---

Sapiens y neandertales tuvieron hijos hace 100.000 años, Público, 17.02.2016

humanity is our power !

si creies haver-ho vist tot en aquesta vida ...

master in geography

Sinfu, com tornis a traure l'anècdota de la Donya (Bangkok i Vancouver), juro pels morts de qui et faci més ràbia que't mato!

Josep Antoni Duran i Lleida: "I de què viuré, què menjaré?"

Sap greu que totes les esperances que va dipositar l'amic Long John en el Cerillo se n'hagin anat a norris. Com ja va dir-li el de Pontevedra fa mesos, "sé fuerte, Cerillo".

no és pot reciclar tot, company!

Elle se pointe à la décharge avec de la dynamite. Une retraitée a voulu jeter un carton au contenu surprenant, à la déchetterie de Monthey. Rempli d'explosifs, il a été évacué par la police.

20minutes.ch, 02.12.2015

Des bâtons de 30 cm remplis d'explosifs utilisés pour faire sauter les bâtiments et la roche: voilà ce qu'ont découvert les responsables de la déchetterie de Monthey, il y a quelques jours, en inspectant le contenu d'un carton apporté par une vieille dame. Selon «Le Nouvelliste», un employé du site a été apostrophé par la retraitée, qui cherchait la benne appropriée pour se débarrasser de son colis. C'est là qu'il a remarqué un «sigle alarmant» sur le carton... Avisée, la police cantonale est venue prendre en charge les explosifs, qui seront éliminés dans les règles de l'art à Brigue (VS) par la Société suisse des explosifs.

«Le Nouvelliste» a cherché à en savoir davantage sur la propriétaire du colis. Celle-ci a expliqué que sa famille avait l'habitude, par le passé, d'utiliser ces bâtons explosifs pour faire sauter les souches d'arbres et qu'elle ne risquait rien en les manipulant tant qu'ils n'étaient pas reliés à un détonateur, ce que confirme la police. Or, sans la vigilance des employés de la déchetterie, le matériel aurait fini à l'usine d'incinération. Là, il aurait pu péter sous l'effet de la chaleur et de la compression, selon le directeur technique de la Société suisse des explosifs interrogé par le quotidien valaisan. «Dans ce cas, les dégâts peuvent être très importants dans le four de l'usine d'incinération», affirme-t-il.

viatge espacial ofert a donald trump

El passat 7 de desembre, la penya de The Verge publicava una noticia segons la qual el patró de Amazon, Jeff Bezos, preocupat per la logorrea d'en Donald Trump (sense ma esquerra en aquesta imatge) i creient que seria una bona idea donar-li un descans, va pensar en oferir-li un viatge inoblidable, enviant-lo a l'espai en una de les naus de la seva companyia aeroespacial: Blue Origin. Si hagués una plaça lliure ...

leonard nimoy: old rockers never die

Quina gràcia i quin salero que tenen tots plegats! (clar, és un muntatge)
Tor Dif smusma je! (gràcies per recordar-m'ho, Nuri!)

galeria de geògrafs il·lustres

El passat 21 d'Octubre, l'edició en francès de 20minutes.ch ens presentava així al guanyador de les eleccions al Canadà: Justin Trudeau. Son profil est atypique: diplômé en littérature et en gèographie, il a été guide de rafting et moniteur de snowboard, notamment.

Es tracta d'un perfil molt proper al d'en Sinfu, també en el terreny medi-ambiental, quan en Sinfu era un assidu visitant dels terrenys de golf i els abocadors del Vallès no tenien cap secret per ell. Diuen que una gran complicitat amb la seva companya de recerca, teixida durant llargues converses al caliu de la llar de foc, el van decidir a preferir Irlanda al Lluçanès.

Jo el veig preparat per seguir els passos de M. Trudeau en aquest país.