how to send an email in 1984

Corria l'any 1984, en Doc encara era jove, en Hands ja era punk, en Long John tocava el piano en antros de mala mort i en Sinfu ... bé, era jove i necessitava pasta, no burxarem en la ferida.

Va ser també l'any de l'emissió Database, de Thames TV, que va interviuar un jove Antoni F., darrera del qual somreia una investigadora que ens ha demanat no revelar la seva identitat. L'emissió pretenia ser una presentació senzilla, destinada a fomentar la utilització del correu electrònic entre el personal científic d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. 

Si malgrat la difusió de les adreces ILGEn@uab.es, la utilització del correu electrònic entre el personal investigador va prendre anys, el tallat de cabell de la presentadora de l'emissió de Thames TV va causar furor entre el personal docent i l'alumnat d'aquella època. I cal dir que les fotografies d'aquells temps es negocien a preus increïbles entre els alumnes de la facultat.

please, don't feed the trolls

Whitson Gordon (2014): How to Stop Caring About Trolls and Get On With Your Life. Lifehacker.com 16.05.2014 [online][Accessed 29 Dec. 2015] (more about trolls)

Tots hem viscut l'experiència inquietant de veure com els espais de llibertat que la premsa ofereix als seus lectors es converteixen en abocadors del pensament de la dreta nacionalista, qualsevol que sigui el seu origen (1). I la fi de l'any passat ens ha demostrat que aquestes estratègies no semblen tenir límits quan es tracta d'ofegar la llibertat d'expressió d'aquells que no comparteixen les seves idees: i me temo que ara serà el torn de l'Ada Colau.

El resultat és decebedor. D'una banda perquè tinc molt bons amics que estan malbaratant part de la seva vida lluitant contra el que ells consideren una nova modalitat intolerable de feixisme. D'altra banda, perquè moltes publicacions comencen a suprimir la zona de comentaris dels lectors de la seva oferta, incapaces de moderar l'allau de violència verbal feixista i la resposta militant d'aquells que volen combatre-la.

Afortunadament la conferència "Trolls i Periodisme", organitzada per Hack/Hackers, el passat 17 de novembre 2015 a Berlin, amb l'increïble Linus Neumann -psicòleg, hacker i assessor del parlament alemany- com a conferenciant, ens va recordar algunes claus per resoldre el problema.

En primer lloc, Neumann va recordar que la millor manera de combatre els trolls és no jugar al seu joc: el que es resumeix en el famós "don't feed the trolls". Ignorar-los i no respondre les seves carallotades els farà morir d'avorriment. Altrament, hom haurà perdut el combat contra ells si una sola d'aquestes regles es compleix:

1. si en la teva resposta utilitzes més paraules que el troll, has perdut;
2. si has d'explicar la teva resposta, has perdut;
3. si has de justificar perquè respons, has perdut;
4. si t'emprenyes, has perdut;
5. si no rius, has perdut;
6. si et prens massa seriosament a tu mateix, has perdut; 
7. si necessites ficar-te medalles, has perdut;
8. si necessites amenaçar als trolls, has perdut.

En el cas de la resposta dels directors dels diaris al fenomen troll, el segon acte de la conferència de Neumann, va començar per recordar que cal tenir presents dos preceptes en la moderació dels comentaris:

1. Si suprimeixes el comentari d'un troll li estàs donant el sentiment de què és més important que un munt d'escombraries.
2. Si el diabolitzes estàs legitimant les seves teories.

Com exemple, Neumann va recordar que a Alemanya, es parla de "ciutadans preocupats" per referir-se a les persones que es manifesten contra la islamització de la societat o en contra dels immigrants, evitant catalogar-los com xenòfobs i no alimentant els trolls amb la supressió dels seus comentaris, evitant així qualsevol acusació de censura o d'atac a la llibertat d'expressió.

Neumann va presentar dues velles tècniques com a recolzament del manteniment de la llibertat d'expressió col·lectiva a la premsa :

• Stealth banning (també coneguda com Shadow banning o Hell banning) aplicada des del 2006 en diversos fòrums, té en compte que cada vegada que algú publica un comentari controvertit i sovint estúpid, rebrà un munt de respostes que acabaran qualificant el seu autor de nazi -o altres insults per l'estil segons la versió local-, engegant un debat interminable, Per evitar-ho, sols l'autor del comentari podrà veure'l publicat a la pàgina, però no la resta dels visitants. I és així com el troll no reeixirà al primer dels seus objectius: provocar la reacció indignada dels altres. Els trolls podran seguir publicant a la seva illa deserta, però no obtindran cap reacció. Psicològicament, és la forma més eficaç per descoratjar-los a continuar amb el seu objectiu. En el moment en què un troll és neutralitzat, podrà continuar abocant el seu verí feixista fins l'esgotament, sense que ningú d'altre que ell se n'adoni.
  
• The troll-throttle: probablement la idea més intel·ligent i la més sàdica en la lluita contra els trolls es basa en la utilització de captchas: les proves que verifiquen abans de publicar un comentari que no ets un robot. Com Neumann, graduat en psicologia i portaveu del Chaos Computer Club sap que la utilització dels captchas frena la passió dels trolls per abocar sense fre els seus comentaris plens de bilis, ha desenvolupat un sistema que obliga a les persones que volen publicar un comentari a completar un captcha. Després d'enviar un comentari, el sistema calcula la probabilitat de que l'autor sigui un troll i, cas que aquest sigui identificat com a tal, una rutina li demanarà d'omplir un nou codi, i així fins a l'esgotament. Normalment, el troll no farà més de quinze intents abans d'abandonar. Com l'eina és automàtica, evita qualsevol acusació de censura arbitrària, genera una gran frustració en el troll i el moderador pot dedicar la seva jornada laboral a activitats més creatives.

Neumann va presentar els resultats d'un estudi empíric de dos anys, durant els quals va analitzar més de 116.000 comentaris publicats a un blog alemany. Amb l'objectiu d'identificar els missatges redactats pels trolls va analitzar els continguts insultants, la velocitat de redacció dels comentaris, les paraules més freqüentment utilitzades, el nivell d'ortografia i de gramàtica ... "He rebut moltes peticions de editors de diaris alemanys". No va haver d'afegir res més: la cara d'esperança que feien els periodistes que hi havia a la sala ho deia tot. La pregunta del milió de dollars és però quants periodistes de l'estat espanyol hi havia a la sala i quants d'ells van considerar que seria una bona idea.

---

• Just com a demostració de que els trolls s'amaguen on menys hom s'ho hauria pogut esperar, et proposo llegir aquests articles: Luis B. García (2016). Los insultos machistas se extienden a propósito de la política catalana. La Vanguardia [online] [Accessed 7 Jan. 2016].
  e-noticies.cat, (2016). Un militant de CDC li diu puta traïdora a una diputada de la CUP. e-noticies.cat, 04.01.2016 [online] [Accessed 7 Jan. 2016].
• Jacques Pezet (2015). L’art du trolling ou comment troller les trolls. L'Obs avec Rue 89 18.12.2015 [online] [Accessed 29 Dec. 2015].
• Stéphane Le Calme (2015). Comment contrer les commentaires qui visent à générer la polémique? Un troll allemand propose plusieurs parades Developpez.com 19.12.2015  [online] [Accessed 29 Dec. 2015].
  
• Whitson Gordon (2014): How to Stop Caring About Trolls and Get On With Your Life.  Lifehacker.com 16.05.2014 [online][Accessed 29 Dec. 2015] (more about trolls)

free music composition and notation software

brewtarget: una aplicació interessant?

L'altre dia vaig caure sobre una aplicació que va semblar-me que podria interessar tant a alguns dels membres de la tripulació com a alguns dels personatges que ens visiten: Brewtarget.

Una eina gratuïta per la creació de receptes de cervesa de codi obert, disponible per a Linux, Mac i Windows.

Segons l'autor, l'aplicació té un munt d'eines, entre les que pots trobar la del càlcul automàtic del color, l'amargor, i altres paràmetres que aniran completant la recepta. També pot exportar i importar receptes en BeerXML, el que li permet compartir receptes amb altres programes, com BeerSmith, que també disposa d'una versió per android

A mi m'agafa tard per la diabetis, a en Sinfu i en Hands pel fetge i a en Long John per la religió. Així que només quedaria en Doc per fer els tests. El que passa és que, des de que van retirar els VAX, en Doc i la informàtica no es parlen gaire  ...

pirate jokes

Acusada per Reporters sans Frontières de ser un dels "enemics d'Internet", la companyia milanesa Hacking Team, especialitzada en la venda de tecnologia de vigilància, va patir dilluns passat un  atac cibernètic que no ha estat encara reivindicat.

Els hackers van publicar a través d'un enllaç .torrent més de 400 GB de dades confidencials: correus electrònics, contrasenyes, arxius i codis font del seu programari.

L'atac va ser anunciat a través del compte Twitter de la companyia: @hackingteam, que va ser segrestat i canviat de nom pels hackers.

Hacking Team és coneguda per vendre un programari de espionatge anomenat DaVinci, compatible amb Windows, OS X, Linux, iOS, Android, Symbian i BlackBerry, que té com clients a governs d'arreu del món. Discretament instal·lat en un ordinador, aquest troià monitoritza totes les activitats d'una màquina en un servidor remot sense el consentiment del seu usuari. Segons la companyia, aquest programari és capaç de controlar els arxius i els correus electrònics (fins i tot els que utilitzen la tecnologia PGP), les converses de Skype i tots els altres protocols de VoIP i missatges de missatgeria instantània. També és capaç de geolocalitzar els objectius i d'activar micròfons i càmeres a distància.

Segons els documents publicats a la xarxa, entre els millors clients de la companyia hom pot trobar el règim islamista de Sudan (objecte de mesures restrictives per part de les Nacions Unides, inclòs un embargament d'armes), però també Aràbia Saudita, Kazakhstan, Líban, Xile, Etiòpia, Malàisia, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Espanya, Rússia, Estats Units, Colòmbia, Azerbaidjan i Corea del Sud.

Christian Pozzi, un dels membres de la companyia, va tuitejar dient que estaven treballant en estreta col·laboració amb la policia per arrestar els autors dels atacs: "Gairebé tot el que diuen de nosaltres és fals. Deixin de difondre mentides sobre els serveis que oferim", poc després ja no va poder dir gran cosa més, car el seu compte a Twitter també va ser hackejat. (La firme d'espionnage Hacking Team piratée, 20minutes.ch, 06.07.2015)

---

Veure també a eldiario.es

• Simona Levi: “Los gobiernos de PP y PSOE deben explicar para que se contrataba a Hacking Team”
• El CNI compra material de espionaje en Italia para colarse en los principales sistemas operativos

tom goodwing: something interesting is happening

facebook: deixar-ho no és fàcil

Si vols marxar de facebook no et sentis culpable, perquè no ets el primer que ho farà, ni tampoc el darrer. I sinó t'ho acabes de creure, només has d'obrir Google  i, en la versió espanyola,  començar a teclejar "borrarme del " . Ja veuràs com el buscador sap què és exactament el que vols demanar-li. Però si encara et queda algun dubte, i creus que val la pena seguir-hi, passat aquest diaporama amb 20 imatges que t'acabaran de convèncer.

Cas que que t'hagi passat pel cap de fer el que a molts els ha passat abans que a tu, et proposo de donar-li un cop d'ull a aquest article: How to Completely Delete Facebook From Your Life, publicat el passat 02.07.2014 a Mashable.

Podràs trobar com enregistrar tot el que has anat guardant: converses, fotos, vídeos, ... Com esborrar les teves dades de les aplicacions a les que't connectes des de FB. Com esborrar definitivament (i no solament desactivar) tot l'històric de les teves converses. I com fer-ho tot sense que la penya estigui avisada del que estàs fent i cridin a la blasfèmia.

Ara que ja ho saps tot, pots continuar si vols a veure les fotos dels nens, de les tietes i els oncles: de la teva família o de la de qui sigui. A llegir importantíssimes informacions com si algú te mal de cap i no ha anat a la feina. O si està a punt d'agafar el bus i fa molta calor. Les fotos de New York d'aquells amics que's passen tot l'any plorant perquè no tenen un duro. Les critiques constructives que es fan els teus millors amics. A llegir els comentaris que t'ha enviat sobre una calçotada un tio que coneixes a penes i que surt a una foto amb una penya que no coneixes de res ...  

no et creguis ni la meitat del que t'envien

Sabies que l'Aznar, quan arriba a casa, es vesteix de flamenca, es fica una peineta i, mentre es fica cec de whisky DYC, escolta plorant les cançons de Camarón? 


Doncs bé, aquesta parida que m'acabo d'inventar, si la fessis circular i es convertís en un fenòmen viral seria un Hoax. Ens podria fer riure sols de pensar-ho. I ens ho podríem passar d'allò més bé imaginant la cara que se li posaria quan ho llegís, quan sabés que milions de persones ho han llegit, i que 3/4 parts d'entre elles s'ho han cregut. Però continuaria sent una mentida.

Quan reps una d'aquelles noticies que't fan dubtar si pot haver-hi alguna cosa de veritat, pot passar que vulguis assabentar-te ràpidament de si és un hoax, abans de participar com un beneit en la seva difusió. En aquest cas, et proposo de donar un cop d'ull a alguna d'aquestes pàgines:

• snopes.com: una compilació de les llegendes urbanes que han anat circulant a Internet (i fora d'Internet) des de 1995, classificades per temes.
• hoaxbusters.org: una altra referència en la matèria, amb una col·lecció impressionant i un index alfabètic a la pàgina d'acollida.
• hoaxslayer: informacions valuoses sobre els emails i els scams amagats en els seus enllaços.
• pel que fa als virus (o suposats virus), abans d'esverar-se val la pena donar un cop d'ull a aquestes pàgines: sophos threat center, McAfee i symantec.
• pel que fa a les noticies relacionades amb el govern americà, et recomano dues pàgines: federal trade commission scam alerts i onGuardOnline.

beyond classic cartography: google street view

Street View: Behind the Scenes

Cada cop que he de visitar una ciutat que no conec, faig un tomb des de casa amb Google Street View i, quan hi arribo, és com si ja hagués estat. També ho faig en aquelles ciutats que m'agradaria visitar un dia. En fi, si la cartografia és la ciència que'ns permet modelitzar la realitat tridimensional en un plànol bidimensional, està clar que Google Street View ha anat més enllà de tot el que podíem esperar.

tècniques professionals en geografia II ...

Tot i recordar que els il·lustres membres del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i paisatge (GRAMP) prefereixen visitar el Pirineu, els Alps francesos o, fins i tot, l'Atlas del Marroc, als Alps Suïssos (altra cosa és venir a cruspir-se una fondue a Le Chalet Suisse de Lausana), crec que aquest vídeo pot ser un bon complement als que vaig presentar ahir sobre la utilització dels drons en el treball de camp en geografia.

tècniques professionals en geografia ...

Tot i que fa temps que no treballo professionalment en el tema dels Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS), segueixo amb passió com avança la tecnologia en aquesta disciplina: en concret, en la utilització dels drons. Si decidiu seguir llegint el contingut d'aquesta entrada, veureu com aquests enginys estan revolucionant el treball de camp en la geografia/geologia, l'arqueologia, l'enginyeria ... i, encara que no toqui el tema, en el terreny militar.

do you remember DEC VAX VT-100 ?

què feia la meva ex a la Uni?

Estic segur que, veient aquesta imatge, recordareu les hores que vau passar davant d'aquesta meravella de la tecnologia dels 80's. Si us entra el neguit de no recordar quin era el nom del programa que utilitzàvem per l'edició de dades, era el EDT : Y Dios dijo: apreta el return siete veces siete. I si no recordeu com funcionava tot plegat, encara corren guies per la xarxa per ajudar-vos. Aquelles màquines eren les versions modernes de les que van permetre als americans arribar a la Lluna, i a en Makarios dissenyar les seves primeres eòliques. Nosaltres vam tenir el rar privilegi de presenciar els inicis de la segona revolució, que es presentava amb l'arribada del color als terminals de la UAB i a la reducció de la talla i l'ergonomia de pantalles i teclats. Per no parlar de la revolució del Rainbow 100 i el programa que li permetia connectar-se al VAX, el Kermit. Altres recordaran les connexions terminal a terminal que'ls van permetre petar la xerrada amb les estudiantes de psicologia durant les llargues nits al centre de càlcul, els programes caça-passwords que els permetien connectar-se des dels comptes d'altres pardillos ... D'altres potser encara busquin als teclats actuals la seqüència de tecles PF1-PF4!

google translate: bad news per Lluïsa i Sinfu?

Molts de vosaltres utilitzeu correntment google translate: des del navigador del vostre ordinador o des del vostre mobil android. Es tracta d'una eina molt pràctica que us permet traduir pràcticament qualsevol llengua: fins i tot el llatí o, en el cas d'en Sinfu, també comunicar-se amb la gossa i el gat que corren per casa. D'altra banda, estem segurs que els amics que ens visiten des dels USA, Rússia, Corea, Ucraïna, i altres llocs d'arreu del món, se'n serveixen per entendre de què va el nostre bloc (no podem afirmar però si google translator els és de cap ajuda). Doncs bé, la noticia que es va publicar el passat 26 de Juliol a The Times és que Google vol anar encara més lluny, i els seus equips  estan treballant en un traductor vocal instantani integrat als smartphones android. Segons Hugo Barra, els guru d'Android, els resultats son molt esperançadors i arriben gairebé al 100% de precisió en el cas de la traducció del portuguès a l'anglès, comentari que va agafar al vol la penya de C|net per fotre's d'ell (els portuguesos ho apreciaran). Recordem que el sistema actual de traducció reemplaça les regles gramaticals per un mètode estadístic que fa que, en ocasions, la traducció no tingui cap sentit. Si a més afegiu les diferències en sintaxi i en l'ordre de les paraules entre la llengua a traduir i la traduïda, us podeu trobar amb un resultat que us recordarà les entrevistes a Johann Cruyff o les classes de na Gerda Priestley. Sembla doncs que hi ha una nova aproximació basada en la intel·ligència artificial, però com he pogut llegir a Yahoo, if devices were at their early stages (...) the technology is developing fast, however, and Google has spent the last couple of years improving on those translation obstacles. Esperem que els resultats no tinguin res a veure amb els que Samsung havia anunciat pel seu Galaxy S4: tot i que, si el fort dels enginyers de Samsung fos el soft, se sabria des de fa molt de temps, i puc assegurar que no és el cas. 

el FBI pot activar els micros dels aparells android

Si ja has vist algun episodi de la sèrie Person of Interest no et sorprendrà la noticia publicada en l'edició de dissabte passat 03.08.2013 del The Wall Street Jornal que informava de les activitats de Hacking del FBI. Activitats que poden concretar-se, entre d'altres, en l'activació a distància dels micròfons dels telèfons Android. Abans que caiguis en l'il·lusió de creure que el teu iPhone o el teu labtop no estan implicats per la noticia, sento dir-te que no és el cas. Com professionalment sé que ocupar-se de una massa tant ingent d'informació no és tècnicament gens fàcil, demana uns recursos immensos i és extremadament cara d'analitzar i de mantenir, estic segur que els federals es concentren sobre el que de debò els interessa: que és més o menys també la conclusió a la que arriben els guionistes de Person of Interest. Ara bé, si l'angoixa t'ataca, et diré el mateix que un tal Matis ha deixat en el seu comentari a l'article del WSJ: If you care about your privacy and security, do NOT use software from ANY of these manufacturers for anything you want to keep private. Ara bé, si segueixes aquest consell, assegurat que els "manufacturers" alternatius no estiguin lligats a una dictadura oriental que no estigui obligada a respectar tota la bateria legislativa sobre drets civils que han de respectar les agències federals americanes. Ja per acabar, dir que me sento molt menys espiat pels federals del que me sentia per la portera de la meva escala.

LibreOffice 4.1 en català !

La darrera versió de LibreOffice, el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet actualment, està disponible a les pàgines de Softcatalà. Desenvolupat per la comunitat LibreOffice es pot descarregar gratuïtament per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux. El paquet inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). També inclou les següents eines lingüístiques de sèrie: corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims, corrector gramatical i assistent d'estil. La interfície del LibreOffice es troba traduïda completament al català i l'ajuda en un grau superior al 95%. L'instal·lador per a Windows detecta automàticament la llengua de configuració del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar abans el Catalanitzador (http://catalanitzador.softcatala.org) i, posteriorment, instal·lar el LibreOffice que us podeu baixar des del Rebost de Softcatalà: http://www.softcatala.org/libreoffice. Per aquells que prefereixin instal·lar-ho a un llapis USB podeu descarregar gratuïtament la versió portàtil a la pàgina oficial.  

Ubuntu Edge

Imagineu que teniu un ja vell Samsung Galaxy S3 a les mans. Segons All-In-One-Toolbox, una eina que aconsello a tots aquells que tinguin un telèfon Android, veureu que ve equipat amb un processador de 1.4 GHz quad-core, amb 1GB de RAM, 16GB de memòria flash de base per l'emmagatzematge (l'alta gamma comptava amb 32 o 64GB) que poden estendre's amb 32GB més amb una targeta micro SD. A més, trobareu que ve equipat amb una pantalla que dona una resolució de 1280 x 720 pixels. Imagineu que, després de donar un cop d'ull a les aplicacions que heu instal.lat al telèfon, us adoneu que omplen les mateixes funcionalitats que les que teniu instal·lades al vostre ordinador. La conclusió a la que arribeu és que el que porteu a la butxaca és, accessòriament, un aparell que us permet telefonar, un ordinador amb més gadgets que el que teniu a casa. Potser menys potent, però amb una optimització brutal dels seus recursos i, a sobre, portàtil.

Bé, doncs, aquestes son les premisses més importants sobre les que s'ha basat el projecte que la firma sud-africana Canonical ha decidit llençar cap endavant: Ubuntu Edge, D'una manera super resumida, es pot dir que la idea és construir una aparell amb el que hi ha de millor en hardware avui en dia, i instal.lar-li una versió del lynux Ubuntu (en dual-boot amb Android) que canviaria d'ergonomia segons que el desktop es visualitzés al smartphone o, via un cable HDMI (perquè no via el Wi-Fi), a un monitor (TV, computer, ...): : This could be the mobile device that finally has enough power and moxie to replace a PC, because it can act just like one (c|net, 23.07.2013). A més, que si li doneu un cop d'ull al vídeo, veure que el design de l'aparell és super atractiu. No puc sinó estar totalment d'acord amb l'opinió de l'expert de ZD Net: Ubuntu Edge might just change the computing world.

La idea pot revolucionar el mon de la informàtica no solament pel fet d'estar basada en part en un sistema d'explotació Open Source, no solament pel concepte, no solament per la potència que tindrà l'aparell sinó, sobretot, perquè Canonical ha decidit que no val la pena de tirar endavant el projecte sinó està sostingut per aquells que seran els seus futurs clients. Es per això que havent estimat a 32 Mio de USD el finançament d'una primera sèrie de producció de 40'000 aparells, s'han arriscat a utilitzar la via de les donacions o crowdfunding. Segons Canonical, van recollir 1 Mio USD durant les primeres cinc hores, després els dons ja no van tenir l'effet d'appel i l'entusiasme va baixar. Podeu seguir en aquesta pàgina on es troben en aquest moment.
Personalment, crec que la idea de base té una lògica implacable. Jo no sé si Ubunti Edge serà el primer phone que segueix aquesta lògica, però estic segur que no serà l'únic. 

immaterialització: tuneIn i el punk rock cèltic

TuneIn és una aplicació que, instal.lada sobre un smartphone, una tableta o altres dispositius et permet accedir a més de 70'000 emissores de ràdio d'arreu del mon en live. Una de les meves emissores preferides és Celtic Rock Music que, curiosament, emet des de Leverkusen (RFA). Normalment l'escolto al smartphone o a la tablet (de vegades tindreu problemes des d'un PC). Un dels grups que vaig descobrir en aquesta emissora va ser Bastards on Parade. Es tracta d'un grup gallec que porta el mateix nom que un conegut tema dels Dropkick Murphys i que toca un punk rock cèltic amb un accent anglès que, com confirmarà en Sinfu, és força particular (veure al vídeo d'aquesta entrada). Un altre grup que he descobert recentment son The Moorings. No puc confirmar si tots els membres del grup son francesos, però tenen tres temes que m'agraden molt: Friendship, Away From Home i Working Class Heroes.

la terra vista des de l'espai: NASA 2012

Deixeu-me compartir amb vosaltres una sèrie d'apunts que he anat prenent aquests darrers dies amb Evernote. I deixeu-me començar amb aquesta compilació d'imatges fantàstiques de l'estació espacial internacional (l'ISS) amb les que la NASA ha creat aquest vídeo (més detalls en la descripció a youtube) que us recomano veure en full screen. Entre les imatges que presenta el vídeo m'agradaria destacar les de: 'Gulf Stream Sea Surface Currents and Temperatures' i, dedicades a en Hands, les de 'Aquarius data swath and sea surface salinity on rotating globe'. Sobre l'ISS, us recomanaria donar un cop d'ull a les escenes de vida quotidiana de manteniment de l'estació realitzades en Sept. 2012.  I perquè recordem que, malgrat tot el que ens aboquen als telenotícies, hi ha gent que segueix treballant en el futur, donar un cop d'ull al report del darrer mes de febrer del NASA's Mars Curiosity Rover. Tot això i molt més ho podeu trobar al canal de TV de la Nasa a youtube. Només vull demanar-vos que, quan mireu aquestes imatges, mireu de trobar uns minuts per recordar alguns dels missatges d'aquell gran home que fou en Carl Sagan [en][es]: estic segur que seguiran donant un xic de caliu i de claror en la foscor que caracteritza el moment present.

Primera cita, o els perills de Facebook

museus del món ...

Centre Georges Pompidou (Beaubourg)

insecula.com o, la seva versió en anglès worldvisitguide.com, és una pàgina que us recomano de guardar als bookmarks del vostre navegador. Ambdues pàgines us presenten una selecció de sales dels principals museus del mon (no n'he trobat cap d'espanyol, però) que podreu visitar a través de fotografies panoràmiques a 360°: no necessiteu més que punxar amb el cursor l'imatge i desplaçar-lo en la direcció que desitgeu. Aquestes imatges s'acompanyen d'un munt d'informacions interessants pel museu seleccionat (més si es troba a França, clar), la resta ... la resta ja es cosa de la vostra imaginació i de la vostra curiositat ...

Exemples, Le Louvre:

• Bernard Martorell (La peinture en Catalogne et à Valence dans la première moitié du XVème siècle)
• Jaume Huguet (La peinture en Catalogne et en Castille aux XVème et XVIème siècles)