Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filosofia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filosofia. Mostrar tots els missatges
diumenge, 13 de novembre del 2016
divendres, 8 de juliol del 2016
roy batty: sis mesos en funcionament
Blade Runner: escena final i monòleg de Roy Batty amb subtítols en espanyol
 |
| Roy Batty. Incept Date 08.01.2016 |
Les necessitats de màquines antropomòrfiques destinades a la producció industrial estan cobertes per les activitats de la premsa i la televisió, amb el recolzament decidit de les brigades de tertulianos en el cas espanyol, que continuen demostrant la seva eficàcia en el modelat dels cervells de la penya.
Però si deixem de banda el passat en el que seguim vivint, veurem que la reconstrucció biònica de la ma amputada per Dark Vador a Luc Skywalker sembla avui superada per les expectatives posades en els resultats de les investigacions de l'equip de Gerrit Begemann sobre el funcionament de l'àcid retinoïc. Veurem també que el drama dels tests dels implants de memòria per Eldon Tyrell a la Nexus 6 coneguda com Rachel, pot ser superat aviat per les investigacions sobre el funcionament dels interruptors del records. Finalment, veurem també que Maria V. Ruiz-Blondet i el seu equip d'investigadors, semblen haver condemnat els passaports biomètrics, les càmeres de vigilància, el test Voight-Kampff i bona part de la ciència ficció a la prehistòria.
Prenent en préstec el nom d'un film de Pedro Barbero: El futuro no es lo que era.
- García, Julián (2016): Roy Batty, replicant de 'Blade runner', va néixer el 8 de gener 2016. El Periódico, 08.01.2016.
- How zebrafish rebuild the skeleton of amputated fins. Eureka Alert. Science News. Universität Bayreuth, 24.08.2015.
- On/off button for passing along epigenetic ‘memories’ to our children discovered. Kurzweil AI Weekly Newsletter, 29.03.2016
- Ruiz-Blondet, Maria V. (2016): A Novel Method for Very High Accuracy Event-Related Potential Biometric Identification, IEEE Transactions on Information Forensics and Security (July 2016, Volume:11 , Issue: 7), IEEE, DOI: 10.1109/TIFS.2016.2543524
- Wikipedia: List of Blade Runner characters
dimarts, 7 de juny del 2016
willie nelson - roll me up and smoke me when I die
Si és que, els que'm critiquen la musica country ... moltes vegades es queden amb el que es queden! En fi, sento rebentar aprioris, però hi ha una Amèrica diferent i una pila de penya que l'adora !!!
dilluns, 6 de juny del 2016
don McLean - american pie
American Pie, és un dels temes més estranys que mai s'han editat. Hi ha qui diu haver descodificat el significat d'alguna de les seves estrofes. Es un gran mèrit, perquè ningú pot afirmar que Don McClean hagi arribat mai a fer-ho: tot i que alguns dels seus fans van intentar descodificar el tema.
Ens ho confirma Wikipedia: McLean dedicated the American Pie album to Holly. It is also speculated that the song contains numerous references to post World War II American culture, 1960s' culture including sock-hops, cruising, Bob Dylan, The Beatles, Charles Manson and much more ... Amb tot però, com el tema data de 1971, els experts tertulianos sí semblen haver descartat els rumors de que al tema hi hagi cap referència ni a la filla ni al bar de la senyora Elvira.
De totes maneres, malgrat que ningú arribi a trobar-li un significat al tema en conjunt, els mots que va deixant anar repartits durant els seus llargs vuit minuts fan que la penya es vagi construint una historia personal sobre el seu significat. I no passa res si el teu veí s'ha construït una historia que no té res a veure amb la teva. Tampoc si va néixer molts anys més tard de la publicació del tema i no ha escoltat parlar mai de cap personatge dels que es mencionen.
A qui pot importar-li el que diu el tema, si el tema li diu a la penya allò que aquesta vol que li digui, i la transporta a la nostàlgia d'un passat que no va conèixer i del que no en té cap idea? La modernitat en estat pur als anys 70's! No tenir ni idea del que es parla, sense que això t'impedeixi tenir la teva pròpia opinió sobre el tema. I encara hi ha qui creu que s'ha descobert alguna cosa en psicologia social durant aquests anys.
dimarts, 17 de maig del 2016
albert einstein - why socialism? (1949)
 |
- Albert Einstein (1949, reprise 2009): Why Socialism? Monthly Review. Volume 61, Issue 01 (May)
- Wikipedia: Why Socialism?
dijous, 10 de març del 2016
dilluns, 7 de març del 2016
pepe mujica: sobre la felicitat
La felicidad, si no la llevas adentro y no la tienes con poco, no la tienes con nada
dijous, 3 de març del 2016
dilluns, 29 de febrer del 2016
rompicoglioni: pino maniaci contra la màfia
Un home contra la màfia. Al cor de Sicília, on la màfia campa al seu aire, un home manté viu un canal de televisió familiar que s'ha convertit en la veu més directa i crua contra la corrupció i el crim organitzat. La Vall de Jato segueix la vida diària de Pino Maniaci, periodista fet a si mateix, que ha convertit la seva existència en una croada per alliberar Sicília de la màfia, gràcies a l'ajuda de la seva dona i els seus fills.
- Bárbara Ayuso. (2015): Informar rompiendo los cojones - Jot Down Cultural Magazine.
- filmin.es (2015): El valle del Jato.
dissabte, 27 de febrer del 2016
dijous, 25 de febrer del 2016
dimecres, 24 de febrer del 2016
el gran lebowski: el sentit de la vida
Perquè és una de les millors escenes de la historia del cinema, heus aquí una reposició d'una vella entrada d'aquest blog: Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris (21.12.2012)
dimarts, 23 de febrer del 2016
good will hunting (1997)
Una escena inoblidable d'un molt bon film: Good Will Hunting amb un guió escrit per Matt Damon i Ben Affleck, que va obtenir un Oscar.
diumenge, 21 de febrer del 2016
dissabte, 20 de febrer del 2016
des de cuba amb pepe mujica
Pepe Mujica, brutal com sempre, entrevistat per la televisió publica cubana (si, val, no hi ha cap altra ... no et perdis les pauses 'publicitàries'!).
Algunes perles de l'entrevista que pots trobar resumida a una publicació força interessant, Iniciativa Debate (2016) Entrevista. Pepe Mujica: “Los únicos derrotados son los que bajan los brazos, los que dejan de luchar. 30/01/2016.
Algunes perles de l'entrevista que pots trobar resumida a una publicació força interessant, Iniciativa Debate (2016) Entrevista. Pepe Mujica: “Los únicos derrotados son los que bajan los brazos, los que dejan de luchar. 30/01/2016.
Primero, eso del poder es complicado. Ser presidente es en todo caso sentarse en un esquinita del poder. Ningún presidente del mundo actual puede considerarse dueño del poder. El poder es una cosa mucho más vasta, que nos trasciende en sociedades donde la riqueza está muy concentrada, donde hay una globalización creciente que hace que decisiones tomadas a miles de kilómetros repercutan en el país. Entonces, lo primero es ser un poquito más humilde.
El verdadero liderazgo es aquel que hace pensar, o que lo provoca y llena de interrogantes. Naturalmente, desde el punto de vista nuestro, el que cultiva esperanzas. El horizonte no puede ser el egoísmo. El horizonte tiene que ser permanentemente la apuesta a una esperanza creativa, y que tiene que ser en el fondo positiva. Eso no quiere decir que la concretemos a la vuelta de la esquina, pero si vivimos sin esperanza no tiene sentido la vida.
Por ejemplo, lucho por trabajo para la gente de mi pueblo como presidente, y le tengo que dar ventaja a las inversiones que vienen de afuera. Y tengo que hacerlo porque tengo que generar trabajo para mi gente. Pero le estoy dando ventaja a los que ya tienen muchos recursos económicos, con lo cual estoy ayudando a la concentración de la riqueza. De ese círculo infernal no se puede salir así como así, y hay que ser consciente de ello.
Cuando tengo que salir a buscar inversiones afuera. Porque tengo que invertir para movilizar la economía de mi país y para darle trabajo a mi gente, estoy ayudando al enriquecimiento de gente que ya es rica.
Esto es lo que quiero transmitir: no somos tan fuertes como podemos pensar; ni tan independientes.
Yo soy de los escalones más pobres de lo que se puede llamar una clase media incipiente. Y me formé en mis barrios rodeado, me crié en un lugar donde morían las chacras y venían los solares de la vieja clase obrera, de sindicatos anarquistas y gorda de cuero. De los que hacían quintitas con una pala y se pasaban 20 años para construir una casa de a poco. Esos recuerdos no existen más: ni existe la gorda de cuero, ni las tradiciones libertarias, ¿verdad? Se fue.
dimecres, 17 de febrer del 2016
la gran qüestió sobre la vida, l'univers i la resta
Fa uns dies, en un article que portava per títol: punk, biopunk i altres ciències et presentava un periodista i divulgador científic que m'agrada seguir: Javier Yanes.
Quan vaig passar-me pel seu espai a twitter vaig llegir una presentació de sí mateix que no va deixar-me indiferent:
Sigo preguntándome qué hago yo aquí (en Twitter, en el periodismo, en este país, en la sociedad, en la vida...). Pero cuando veo a mis hijos, me acuerdo.
Una presentació que va donar-me peu a escriure aquesta entrada.
I és que, malgrat que les dues pàgines més visitades d'aquest blog puguin fer pensar el contrari [1][2], tothom sap que la majoria dels nostres lectors continuen demanant-se cada dia pel matí quin és el sentit de la vida, de l'univers i de tota la resta. Bé, en realitat és més probable que s'ho demanin al vespre, a la barra d'un bar, sota la freda indiferència de l'enèsima cambrera a la que han intentat oferir una nit de brasa anestesiant.
Els nostres lectors que, amb tota seguretat, també ho han estat abans del llibre de Douglas Adams: Guía del autoestopista galáctico (1979), recordaran que Slartibartfast va presentar a Arthur la historia d'una raça d'éssers pandimensionals que buscaven el sentit de la vida. I que per respondre a aquesta qüestió, van construir 'Pensament Profund', un super-ordinador que s'identificava a si mateix com el segon millor computador de l'univers. I si no se'n recorden, que deixin de dissimular i es mirin aquest vídeo!.
Ara que la majoria ja s'ha mirat el vídeo, també recordaran que quan se li preguntava a 'Pensament Profund' per la «resposta definitiva» (al sentit de la vida, l'univers i tota la resta) el superordinador argumenta que necessitarà set milions i mig d'anys per a respondre-la. I també recordaran que, després de passat aquest temps, la resposta és 42. I que, incomodat per la perplexitat dels seus creadors davant d'aquesta resposta, 'Pensament Profund' es rebota dient que el que han de descobrir és la «pregunta definitiva».
De totes maneres, el més divertit ja fora del cinema va ser el freaky-show que es va organitzar al voltant de la resposta: el numero 42, sobre els múltiples significats del qual pots repassar un article a la versió del wiki en anglès. La comunitat freak es va llençar a publicar un munt de teories abracadabrantes al voltant de la resposta, unes més delirants que les altres, sobre bases científiques que tenies interès a fer veure que entenies si no volies passar per un ruc, i que trobaràs ben documentades a la versió del wiki en anglès, junt amb altres teories només aptes per freaks.
I com tothom està obligat a tenir una opinió, encara que no sàpiga del que parla, jo vaig adherir-me de manera vehement a l'explicació de que 42 era el número amb el qual Déu crea l'univers segons la tradició cabalística hebraica. I acte seguit justificava amb ardor aquest punt de vista amb una serie de histories que havia memoritzat de no sé on i que avui pots trobar a wikipedia. Retrospectivament no estic orgullós del que vaig fer. Però quan els freaks interpretaven que estava pitjor que ells i que entrava en un terreny que fins i tot ells desconeixien, me deixaven en pau: i aquest era l'objectiu! Perquè te n'adonis de fins on podia arribar el deliri en aquells temps -força justificat si tenim en compte el que passava al món exterior-, afegir que fins i tot la banda Level 42 es va inspirar per trobar el seu nom en el llibre de Douglas Adams (la banda i el llibre van sortir el mateix any) .
L'intriga pel significat del numero 42 era tant gran que els periodistes no deixaven en pau Douglas Adams demanant-li perquè el va triar com a resposta. Afortunadament, la versió del wiki en francès ens dona la més plausible de les respostes: El 3 de novembre de 1993, Douglas Adams va respondre així al grup de debat alt.fan.douglas-adams: "La resposta és molt simple. Era una broma. Havia de ser un numero ordinari i bastant petit, i vaig triar aquest. Representacions binàries, la base tretze, els monjos tibetans, tot plegat no té cap sentit. Em vaig asseure al meu escriptori i, mentre mirava al jardí, vaig dir-me: 42 anirà bé. I així el vaig escriure. Fi de la història."
La versió del wiki en francès acaba afegint que: Hi ha filòsofs que afirmen que Douglas Adams només pretenia mostrar que l'ésser humà es passa la vida fent-se preguntes estúpides per coses per les que no hi ha cap resposta. Sense voler molestar l'amic Yanes, és la versió oficial aprovada per la permanent del Politburo del GS i ratificada ulteriorment per una enquesta entre els nostres apreciats lectors.
I cas que aquesta resposta no t'acabi de convèncer, agafa l'iPhone que tinguis més a prop, demana-li a Siri per quin és el sentit de la vida i ja me diràs què és el que t'ha dit. Clar que, per fer-te una idea aproximativa del que podria ser la veritable resposta, millor li demanes a Ok Google. O encara millor, passa't uns dies de vacances a la Corea del Nord Kimunista (pel nom de la dinastia dels Kim) amb un tour operator local i estic segur que tornaràs amb un bon munt de respostes a les qüestions que no has de perdre el temps en posar-te.
Quan vaig passar-me pel seu espai a twitter vaig llegir una presentació de sí mateix que no va deixar-me indiferent:
Sigo preguntándome qué hago yo aquí (en Twitter, en el periodismo, en este país, en la sociedad, en la vida...). Pero cuando veo a mis hijos, me acuerdo.
Una presentació que va donar-me peu a escriure aquesta entrada.
I és que, malgrat que les dues pàgines més visitades d'aquest blog puguin fer pensar el contrari [1][2], tothom sap que la majoria dels nostres lectors continuen demanant-se cada dia pel matí quin és el sentit de la vida, de l'univers i de tota la resta. Bé, en realitat és més probable que s'ho demanin al vespre, a la barra d'un bar, sota la freda indiferència de l'enèsima cambrera a la que han intentat oferir una nit de brasa anestesiant.
Els nostres lectors que, amb tota seguretat, també ho han estat abans del llibre de Douglas Adams: Guía del autoestopista galáctico (1979), recordaran que Slartibartfast va presentar a Arthur la historia d'una raça d'éssers pandimensionals que buscaven el sentit de la vida. I que per respondre a aquesta qüestió, van construir 'Pensament Profund', un super-ordinador que s'identificava a si mateix com el segon millor computador de l'univers. I si no se'n recorden, que deixin de dissimular i es mirin aquest vídeo!.
Ara que la majoria ja s'ha mirat el vídeo, també recordaran que quan se li preguntava a 'Pensament Profund' per la «resposta definitiva» (al sentit de la vida, l'univers i tota la resta) el superordinador argumenta que necessitarà set milions i mig d'anys per a respondre-la. I també recordaran que, després de passat aquest temps, la resposta és 42. I que, incomodat per la perplexitat dels seus creadors davant d'aquesta resposta, 'Pensament Profund' es rebota dient que el que han de descobrir és la «pregunta definitiva».
De totes maneres, el més divertit ja fora del cinema va ser el freaky-show que es va organitzar al voltant de la resposta: el numero 42, sobre els múltiples significats del qual pots repassar un article a la versió del wiki en anglès. La comunitat freak es va llençar a publicar un munt de teories abracadabrantes al voltant de la resposta, unes més delirants que les altres, sobre bases científiques que tenies interès a fer veure que entenies si no volies passar per un ruc, i que trobaràs ben documentades a la versió del wiki en anglès, junt amb altres teories només aptes per freaks.
I com tothom està obligat a tenir una opinió, encara que no sàpiga del que parla, jo vaig adherir-me de manera vehement a l'explicació de que 42 era el número amb el qual Déu crea l'univers segons la tradició cabalística hebraica. I acte seguit justificava amb ardor aquest punt de vista amb una serie de histories que havia memoritzat de no sé on i que avui pots trobar a wikipedia. Retrospectivament no estic orgullós del que vaig fer. Però quan els freaks interpretaven que estava pitjor que ells i que entrava en un terreny que fins i tot ells desconeixien, me deixaven en pau: i aquest era l'objectiu! Perquè te n'adonis de fins on podia arribar el deliri en aquells temps -força justificat si tenim en compte el que passava al món exterior-, afegir que fins i tot la banda Level 42 es va inspirar per trobar el seu nom en el llibre de Douglas Adams (la banda i el llibre van sortir el mateix any) .
L'intriga pel significat del numero 42 era tant gran que els periodistes no deixaven en pau Douglas Adams demanant-li perquè el va triar com a resposta. Afortunadament, la versió del wiki en francès ens dona la més plausible de les respostes: El 3 de novembre de 1993, Douglas Adams va respondre així al grup de debat alt.fan.douglas-adams: "La resposta és molt simple. Era una broma. Havia de ser un numero ordinari i bastant petit, i vaig triar aquest. Representacions binàries, la base tretze, els monjos tibetans, tot plegat no té cap sentit. Em vaig asseure al meu escriptori i, mentre mirava al jardí, vaig dir-me: 42 anirà bé. I així el vaig escriure. Fi de la història."
La versió del wiki en francès acaba afegint que: Hi ha filòsofs que afirmen que Douglas Adams només pretenia mostrar que l'ésser humà es passa la vida fent-se preguntes estúpides per coses per les que no hi ha cap resposta. Sense voler molestar l'amic Yanes, és la versió oficial aprovada per la permanent del Politburo del GS i ratificada ulteriorment per una enquesta entre els nostres apreciats lectors.
I cas que aquesta resposta no t'acabi de convèncer, agafa l'iPhone que tinguis més a prop, demana-li a Siri per quin és el sentit de la vida i ja me diràs què és el que t'ha dit. Clar que, per fer-te una idea aproximativa del que podria ser la veritable resposta, millor li demanes a Ok Google. O encara millor, passa't uns dies de vacances a la Corea del Nord Kimunista (pel nom de la dinastia dels Kim) amb un tour operator local i estic segur que tornaràs amb un bon munt de respostes a les qüestions que no has de perdre el temps en posar-te.
dijous, 4 de febrer del 2016
non aspettarti nessuna risposta, oltre la tua!
En plena crisis política y de valores, Enrico Oliveri, secretario general del principal partido de la oposición italiana, decide desaparecer. Su desesperado asistente, para salir del apuro y al borde de perder la credibilidad, decide sustituirlo por su hermano gemelo, un filósofo bipolar recién salido del psiquiátrico. Una auténtica locura que se tornará acierto cuando el electorado vuelva a ver en Enrico una opción real. Todo ello se deberá a un lenguaje distinto e irónico, que pondrá nuevamente al ficticio Enrico en la cresta de la ola. labutaca.net, Viva la Libertà! (2013)
A continuació una escena brutal on Toni Servillo recita un poema de Bertolt Brecht: An Den Schwankenden (1933)
A continuació una escena brutal on Toni Servillo recita un poema de Bertolt Brecht: An Den Schwankenden (1933)
divendres, 8 de gener del 2016
arturo pérez-reverte entrevistat per jordi évole
Arturo Pérez-Reverte, capaç del millor i del seu contrari, en una entrevista realitzada el 2013 a Ciutat Meridiana per un Jordi Évole que va saber traure petroli d'aquest singular personatge.
Jordi Évole: Entrevista completa a Arturo Pérez Reverte. Salvados, La Sexta, 20.10.2013
Jordi Évole: Entrevista completa a Arturo Pérez Reverte. Salvados, La Sexta, 20.10.2013
dimarts, 29 de desembre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)