avui farà vuit anys ...

la samarreta de l'aniversari
by Israel Hands

Com la penya del GS va tenint una edat avançada i se li obliden les coses, m'agradaria recordar a l'amical de l'alzheimer del GS que avui festegem els vuit anys de vida d'aquest blog. 

En Sinfu el va inaugurar a la mateixa hora amb una entrada que portava per títol: Tabernas. Guardeu-la, perquè té una invitació de visita a Cork amb totes les despeses pagades, així com una proposició de treball de camp sobre el tema de la Geografia Etílica. 

Moltes de les imatges que incloïa ja han estat arxivades per la NSA, però encara en queda una d'un col·lega d'en Sinfu que va acabar treballant com a funcionari al consolat d'Espanya i que, entre birra i birra, i que hay de lo mio?, li va donar un cop de ma a en Sinfu, permetent-li gaudir d'una posició privilegiada en el món de la cultura hispànica.  

Per honorar aquest aniversari i omplir a rebentar (encara més!) el cofre fort de l'amical de l'alzheimer del GS, podeu passar comanda de la samarreta de l'aniversari a Israel Hands. Cas d'una previsible ruptura de stock, aquest conegut designer ens ha garantit que enviarà una exclusiva samarreta passada pel retolador.

Tots aquells que encara no us heu hagut d'exiliar podeu passar-vos pel despatx d'en Doc a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Sereu obsequiats amb una recopilació dedicada dels posts publicats aquest estiu per en Long John a LinkedIn, una cistella d'herbes medicinals recollides personalment i sota l'amenaça pels estudiants d'en Doc i una reedició en clau d'humor de la tesi doctoral d'en Toloriu.

GS: la lluita continua (ara des de Punta Cana)

Els espies més guardonats del món lliure es van donar cita aquesta setmana per lliurar als representants del GS el premi Joan Pujol García, creat pel Foreign Office en reconeixement al treball de la nostra organització. L'acte, que va ser molt emotiu, va tenir lloc a un pub de Cerdanyola que no estem autoritzats a desvelar. Després d'una etílica i emotiva introducció d'un espia local que utilitza l'extravagant pseudònim d'Orlando per camuflar la seva identitat, l'acte va començar amb un discurs ditiràmbic d'un representant del MI6 que utilitzava el pseudònim de Wilfred Dunderdale.

Wilfred va destacar l'èxit de la nostra organització: en concret del nostre batalló "Style", en missions on la CIA o el MI6 havien fracassat. Va citar com exemples la infiltració dels nostres agents als vestuaris dels líders comunistes del Carib, que va tenir com a resultat l'adopció per aquests del look Adidas. I també va destacar com l'acte d'infiltració més destacat de la historia de l'espionatge, el del nostre perruquer de Pyongyang, responsable del tall de cabell de Kim Jong-Un i dels consells al líder comunista perquè tregui una llei que el faci obligatori: el que podria acabar amb el règim en un parell de dies si prosperés aquest pla diabòlic. Wilfred va acabar la seva intervenció recordant als membres del GS que sempre tindran la porta oberta per treballar al MI6.

Jacques Clouseau, pseudònim del representant de la DGSE a l'acte d'homenatge, va lamentar a continuació que el batalló "Style" no hagués pogut infiltrar C's: afirmant que els resultats d'aquesta formació no haurien estat els mateixos si Albert Rivera s'hagués presentat als meetings amb el look Adidas i el tall de cabell de Kim Jong. Va alabar però l'acte més demolidor que mai s'ha fet contra els nacionalismes espanyol i americà, gràcies a la difusió de tweets i emails que informaven els ciutadans d'ambdós països del nom de dues bases americanes en territori espanyol, afegint uns enllaços que traduïen pels uns i pels altres el significat dels noms de les localitats on es troben: Moron, on es troba la base de la United States Air Force, i Rota on es troba la base de submarins nuclears de la Navy i un important destacament del US Marine Corps.

L'acte va continuar amb una simpàtica intervenció de Mortadelo, pseudònim del representant del CNI a l'acte, que va destacar entre les accions més remarcables del GS la difusió per la xarxa d'imatges destinades a dinamitar les accions comercials de Marca España. Va negar que el batalló "Style" del GS es trobés darrera del tall de cabell d'alguns dels més destacats representants de la CUP, o la responsabilitat del GS en la paràlisi observada a la secció "fotgrafies" al blog de Procés Constituent. Va afirmar que estaven seguint amb molta atenció al monitor que li ha proposat seguir cursos de zumba  a Miquel Iceta, car sospiten que pugui ser un agent infiltrat del GS, encara que no poden afirmar-ho encara. Va mostrar el seu escepticisme sobre els rumors de la publicació a youtube d'un curs on l'Antoni Duran i Lleida explicaria als estudiants d'ESADE com pensa tornar els 20 milions d'euros de deute de Unió Democràtica de Catalunya i el pagament dels salaris endarrerits a la seva secretaria al congrés de diputats de Madrid. I tot i no creure en la veracitat dels rumors d'una campanya de tweets del GS comparant les declaracions del lider de l'ANC  abans de les eleccions (Sense l’ANC, sense ÒMNIUM... no haguéssim arribat ni al 9N) amb les que està deixant anar després de les eleccions (Sànchez ha considerat que el líder de CDC és "imprescindible" en el procés sobiranista), va afirmar que el CNI s'estava preparant per protegir a C's: l'invent del Banc de Sabadell amb el suport de La Sexta, d'una nova campanya del GS que portaria per nom: CiU-Dadanos.

L'acte va acabar amb la recollida del premi del Foreign Office per en Doc, que es va deixar créixer la barba per l'ocasió i es va presentar amb el pseudònim de Professor Bacterio. En el seu speach d'agraïment va deixar-li anar al CNI que lo de la campanya de CiU-Dadanos podria no ser sinó una cortina de fum que amagués altres accions més devastadores pel futur dels nacionalismes d'aquest país, com ara els pentinats que portaven en algunes farres alguns dels seus líders als anys 80's. Després de mirar el rellotge de la sala i dir que tenia molta feina, va fer entrega del trofeu i del taló que l'acompanyava a l'equip del GS i va marxar. L'equip del GS, després d'acomiadar-se dels participants, i deixar a Orlando la responsabilitat de la neteja del local, va mirar-se les ofertes de Last Minute i va agafar el primer avió amb destí a Punta Cana, que es des d'on estem transmetent aquesta crònica.

feliç aniversari, sinfu

Que passis un feliç aniversari envoltat de tots aquells que t'estimen (perquè dels altres no et lliurarà ni 10). Aquest cop, mira de no acabar a les Urgències del Bon Secours. I, cas de tornar-la a liar, intenta no tornar a empaitar les monges pels passadissos, no sigui que acabem tenint un disgust i la Koplowitz hagi d'anar amb en Long John en plan Alberto per pagar-te la fiança.

I abans d'acomiadar-me, deixa'm dir-te que, en aquests moments en que el teu llibre està gaudint d'un èxit de vendes arreu del món, val la pena recordar el que deia als seus crítics el gran G.K. Chesterton: 'La mediocritat, possiblement, consisteix en estar davant la grandesa i no adonar-se'n'. 

sinfu: la pàgina definitiva

Francament, en Sinfu és un tio increïble. No acaba d'imprimir la tesi que va i me publica un extracte al twitter, li surt un editor, el llibre es converteix en un best seller ... i aquí el tens corregint galerades amb dues becàries de l'editorial a la platja de Llavaneres.

En Long John m'ha dit que qui ha enganxat una empipada de pronostic és en Toloriu. Es veu que no s'ha acabat d'empassar que el seu doble cercle versus cercle únic, es llegís menys que el manual d'un vídeo robat, que la única becària que li va posar l'editorial va ser Sor Citroën i que l'edició de la tesi la haguès de pagar de la seva butxaca.  I el pitjor és que, després de tants anys de fitness, mai no ha arribat a fer la musculació que'n Sinfu ha reeixit a fer aixecant gerres de cervesa. 

gs: les estadístiques de la setmana

powered by blogger

hores de perruqueria a stykkishólmur

Davant l'allau de missatges dels seguidors d'aquest blog demanant-me on s'amagava la resta de la tripulació del Flint, GS Records m'ha autoritzat a comunicar-vos que, després d'estar tancats durant un any als estudis que la companyia té a la simpàtica vila de Stykkishólmur (en islandès: [ˈstɪhcɪsˌhoulmʏr̥]), la banda GSsi James ja té pràcticament acabat el seu proper àlbum. La discogràfica no ha fet public encara quin serà el seu nom, però corren rumors segons els quals la inversió en perruqueria dels membres de GSsi James podria trobar-se darrera d'un nom com "Zona Pel·làgica". Tot i que la presència de Dr. John podria imposar un nom com "Morrena, la de los rojos claveles".

Hom espera aviat el retorn de la banda i la presentació del nou àlbum a la sala Sibaris de BCN. 

happy birthday, GS !!!

happy birthday, geògraf solitari ...

Segur que tots recordeu que el 27 de desembre del 2005, la tripulació del Flint es va retrobar després de la tira d'anys al Zürich de BCN. 

Tot i que no hi érem tots els que som, ni som tots els qui hi érem, el resultat d'aquella trobada roman a la capçalera d'aquest blog i, gràcies a Internet, l'imatge no ha engroguit gens ni mica. Dic jo que, aprofitant l'avinentesa dels 10 anys de la saga i de les 100'000 visites al blog, podríem aprofitar per muntar una farra tots plegats.

merry christmas !

Bones Festes a tothom i Feliç Any Nou !!!
(punxa aquí per l'animació)

the orlando's last one

Els nostres scanners a la xarxa van detectar fa uns dies que un conegut agent secret, al servei d'un país que no podem mencionar, havia participat a la producció d'un vídeo on es ridiculitzava Irene Rigau, coneguda psicòloga nascuda a Banyoles. Gràcies a un iphone que vam poder demanar en préstec a una estudiant de la UAB que portava una turca de Cal 10, vam poder reemplaçar la imatge de la consellera per la d'una estàtua de bronze i tornar a pujar el vídeo a la xarxa.  

Se'ns havia passat pel cap d'utilitzar una imatge d'Alícia Sànchez-Camacho, però la Convenció de Ginebra es prou explicita en aquests casos i no vam voler fer córrer cap risc psicològic al nostre adversari, ni acabar davant d'un tribunal per crims de guerra en el futur.  

Bolets 2014

De tots vosaltres es ben sabuda l´afició que tenim els monsters al mon dels bolets. Així que no ens importa massa fer kilòmetres per trobar a veure on s´amaguen. Val a dir que enguany, per aquí les voltes i a bona part del territori ha estat un molt bon any, fet, però, que no ens ha tret la il.lusió de desplaçar-nos a altres indrets. La realitat, a més a més de la "passió boletaire, és que després de cinc intensos mesos vivint a l´illa i només tenint a la vista planura, sorra i sal, ens ve molt de gust canviar de paisatge i veure muntanyes, arbres...i bolets.

En fi, com a prova de les nostres singladures, us deixem aquesta mostra fotogràfica, i ja de passada podreu veure quina cara fem.

1) Ports de Beseit.
2) Vall d´Ultzama.
3) La Tarayuela (1.742 m.) Maestrat de Terol.(amb el selfie que havia promés a en Batty.
4) Pla de Senarta (Posets-Maladeta)

dinar pels 80 anys d'en Simó

Diumenge passat vam celebrar els 80 anys del meu pare al restaurant Saó, de Sabadell. Com podeu veure a la imatge, no ha canviat gaire en aquests darrers anys. La veritat és que vam menjar força bé i ens ho vam passar també molt bé amb la família de la seva dona.

Per la nit, vam quedar amb uns amics que'ns havien vingut a visitar aquest estiu a casa i vam anar a un local que us recomano si mai us deixeu caure per Sabadell: CalaBoca, al carrer Marià Fortuny, prop de la plaça de l'ajuntament i les obres eternes del metro.

Doncs res, Sinfu. Aviam si un dia tens un detall i ja saps.

videotrucada del 18.10.2014

Avui fa una setmana que, poc després de haver-nos menjat una excel·lent truita de bacallà i porros que va preparar en Doc, i d'acabar-nos una ampolla de sidra, vam passar una vídeo trucada a en Sinfu. Puc imaginar-me el que estareu pensant sobre la truita i sobre la sidra, però no és el cas. Sí que hi havia un "globo" i nans màgics, però surten al darrera de la foto: coses d'en Doc, que diu que porten bon fario.  Per la resta, la cosa anava de la tesi d'en Sinfu, que'ns va llegir uns paràgrafs de la introducció i ens va demanar que'n pensàvem. El que va pensar ell de nosaltres ... crec que la seva foto ho diu tot.

Aviam si un dia en Hands pot gorrejar-li el wifi al seu veí i podem organitzar una vídeo trucada amb tota la tripulació del Flint.

hopp GS, més de 90'000 visites !!! (2/2)

GS: visites del mes de Juny 2014

En resposta a la qüestió que'n Hands va fer ahir sobre l'orígen de les visites, pots trobar en aquesta imatge un extracte de les estadístiques d'aquest darrer mes.

La veritat és que l'orígen de les visites no és estable. Per exemple, des de que vam crear la pàgina, el nombre de visites més alt té el seu orígen a Irlanda (> 25'000). 

Sistema operatiu i navegadors utilitzats me permeten afirmar que'n Sinfu no és la única font d'aquestes visites.


Personalment crec que les visites d'orígen irlandès son el resultat de la publicitat que'n Sinfu ha anat fent del GS pels pubs del país. També, perquè amagar-ho? per l'atracció que sempre ha despertat el seu look fashion. Tots sabem però que, després de les seves declaracions a la premsa rosa afirmant que era heterosexual, vivia en parella i no volia acabar com l'Antonio Banderas, les visites d'orígen irlandès van deixar pas a les de països com els USA, França, Xina, RFA, Rússia, ... Naturalment també les visites que els altres membres del GS -amb un look molt menys fashion- hem aconseguit atreure des dels nostres països de residència respectius.

De totes maneres, com ja he dit, els orígens dels nostres visitants canvien per períodes. Per exemple, hi han hagut mesos en que estàvem força visitats per coreans i també per penya del sud-est asiàtic. D'altres, en que hem estat força visitats per russos, ucrainians i xinesos. Té el seu mèrit, si tenim en compte que la majoria d'articles estan escrits en català. I ens demostra, un cop més, que el traductor de Google pot obrir horitzons insospitats.

Per articles, el més visitat segueix sent Estadístiques futboleres (>5'800), que va prendre el relleu del VII Congrés Espanyol de Biogeografia (> 2'600).

Ara bé, una de les coses que han canviat es que, ara que a Catalunya tothom és nacionalista, ja no som els primers en el rànquing dels Catalans Universals. Menys mal que seguim tenint una plaça d'honor a Passats Tèrbols (no punxis aquí, please) i Geògrafs sense Fronteres.

El que si que no ha canviat és que seguim sent una pàgina independent. Per aquells que no ho sàpiguen, hem rebut moltes proposicions per incloure publicitat a la nostra pàgina. Però, gràcies a déu, podem viure honradament de les nostres activitats en l'import-export, les nostres carteres d'accions i les darreres inversions que'n Sinfu ha anat fent al sector hoteler de La Junquera.

bar refaeli i la banda de halloween

Estava buscant imatges de Bar Refaeli -perquè en Sinfu diu que és cosina seva, i jo no acabo de trobar-li un aire de família- quan vaig trobar-me amb aquest vídeo que una banda de caxondos va filmar per Halloween. A Bar Refaeli no li veig cap retirada amb en Sinfu, però les cares de la penya del vídeo me recorden a algú i no sé ben bé a qui.

je t'aime. moi non plus ...

Per accedir al vídeo pots punxar a qui et faci més ràbia: en Duran o na Soraya.

happy easter, folks!

walking on sunshine

erin go bragh !

Comencen els assaigs per preparar la St. Patrick Day del 17.03.2014 !

feliç aniversari, tia Emma !!!

Avui, dimarts 13, allunyada de la seva família per un crim que ella assegura no haver comés, la tia Emma comparteix el dubtós honor de festejar l'aniversari el mateix dia que'n Fidel Castro. En fi, en Hands no ha volgut entrar en detalls sobre els rumors que la situen servint cafès a un bar de carretera prop d'Aspen (Colorado). Però ens ha confirmat que li envia la pasta suficient per poder viure tranquil·lament a una illa paradisíaca de la Mediterrània, on es dedica a la meditació, la lectura de El País i, quan el temps li ho permet, també a la pesca. En fi, tia Emma, on vulgui que t'amaguis, Feliç aniversari !!!

Sinfu: fenòmen de moda arreu del món

Els corresponsals del GS d'arreu del món ens han enviat un munt d'imatges on es pot constatar com, les ciutats més importants del planeta i les grans multinacionals, han decidit organitzar un just homenatge a un dels més grans pensadors que ha vist el segle i destacar així els seus 50 anys de treball infatigable.