Mes enllà del missatge que transmet el tema, m'he mort de riure pensant en la cara que posaran els convergents quan busquin altres temes de la banda a Youtube i es trobin amb: 'Voca de Dios' (live) o 'El seminarista y los Boy Scouts'. I ja no dic res quan vegin l'Alfredo Pérez (Fray) amb samarretes de Hitler o amb la bandera d'Espanya. O la bandera d'Espanya i els graffitis de 'Viva Espanya' al local d'assaig de la banda (Viento de libertad) ... Tot plegat, res que lligui amb les lletres dels temes de la banda, revolucionàries a més no poder! Imagino que algú dirà què ho feien just per provocar ... Ok, però a qui?
I ja no podia més pensant que si el gang de 'Inès i els 155' segueix donant la tabarra amb l'invent que anomenen 'Tabarnia' i si, tirant de la canya que els va passar en Jordi Evole, segueix donant la brasa amb el barri de Sant Ildefons ("La Sati", o "La Ciudad Satélite" de Cornellá) jo ja no descartaria un retorn polititzat de grups com La Banda Trapera del Río (Morfi Grei - La losa, vinga, una mica de historia ...)
En fi, traiem la birra i les crispetes perquè: The show must go on!
(Continua des de l'entrada d'ahir: avui és primer de Maig)
Com a conclusió d'aquesta sèrie d'entrades en relació al Primer de Maig, m'agradaria dir que l'article que Wire dedicava el passat mes de Març (1) ha posat a la llum la meva ignorància sobre moltes coses que resumeixo a continuació:
No havia llegit gran cosa sobre Murray Bookchin (2) i encara menys sobre l'anarquisme a Turquia (3)
No tenia ni idea de que, des de la presó on està complint una sentència de cadena perpetua, Abdullah Öcalan (4), lider del PKK, tingués un bescanvi de correspondència amb Murray Bookchin que va tenir com resultat la reorientació de l'estratègia política del PKK, l'abandonament del marxisme-leninisme i el llançament d'un projecte internacionalista basat en un Confederalisme Democràtic (5) que té per objectiu el rebuig del nacionalisme i de la presa del poder, que son reemplaçats per un projecte de democràcia assembleària, molt propera del municipalisme llibertari, una economia col·lectivista, un sistema de federalisme integral entre municipis i una cooperació paritària i multiètnica en un sistema d'organització i de presa de decisions autogestionats (6).
Tampoc tenia ni idea de l'existència de Rojava (7), ni molt menys de que en aquest territori ja s'estigui aplicant des del Març del 2016 el projecte del Confederalisme Democràtic, després d'una declaració realitzada pels representants dels pobles que viuen en aquest territori: kurds, àrabs, assiris i altres pobles encara més minoritaris. I encara tenia menys idea de que aquesta declaració es va presentar com un model federal de futur pel conjunt de Síria (7).
Tot aquest cúmul de coses que desconeixia les resumia força bé en 2014 David Graeber en un article publicat a The Guardian, on exposava la seva incomprensió pel desconeixement que hi havia al món sobre tot el que estava passant al Kurdistan Siri i ho comparava amb el desconeixement sobre el que havia passat durant la Revolució i la Guerra Civil a Espanya (9).
Com tenim la premsa que tenim, i ens informa del que ens informa, potser no estigui de més de fer un salt de tant en tant a aquest enllaç per trobar una informació més contrastada: thekurdishproject.org
A female fighter from the Kurdish People’s Protection Units, seen in Raqqa province on May 25 2016.
DELIL SOULEIMAN/AFP/Getty Images
(Continua des de l'entrada d'ahir: demà és primer de Maig)
Seguint amb les declaracions recollides per Wire (1), després del seu viatge a Rojava, Amir Taaki deia que:
No hi ha hagut una revolució com la de Kurdistan sirià des de 1930", diu Taaki, comparant-lo amb Catalunya i la Guerra Civil espanyola. "És una de les coses més importants que han succeït en la història de l'anarquisme. La gent del Kurdistan sirià estava posant en pràctica els ideals anarquistes que Taaki esperava que l'Internet i bitcoin algun dia podria fer possible.
Taaki va quedar molt impressionat per la formació política dels rebels kurds que va conèixer, que citaven autors com Proudhon, Bakunin, i un filòsof nord-americà molt conegut al Kurdistan sirià, Murray Bookchin.
Després del seu fracàs com a combatent, es va instal·lar a la ciutat nord-oriental d'Al Malikiya, i després de Qamishli, la capital. Es va unir a la comissió d'economia de la regió i es va inscriure a l'acadèmia de la llengua del Kurdistan sirià per aprendre kurd. Va començar a treballar per fer-se útil en la reconstrucció del país. Va formar la població local sobre l'ús de programari de codi obert i l'Internet, creant un pla d'estudis ideològic per a tots els estrangers que van venir a Kurdistan sirià. Va ajudar a construir una fàbrica de producció de fertilitzants, també va treballar en un projecte de recerca sobre panells solars, va escriure una guia per als estrangers que volguessin aprendre kurd, i va ajudar a iniciar la revista revolucionària de dones joves.
El Maig del 2016. Amir torna a Londres per recollir fons pel finançament de nous projectes a Rojava, en un viatge que presumia seria de curta durada. La policia britànica l'esperava i el va emmanillar a l'avió, li va confiscar els seus tres telèfons i els ordinadors portàtils i el va conduir a un centre especial d'investigació anti-terrorista on va ser interrogat. Un dia després, Amir es trobava sota arrest domiciliari a la casa de la seva mare a Broadstairs, i havia de presentar-se a la policia local tres cops per setmana. Ha estat des de llavors en una mena de limbe legal i sense passaport.
Hi ha gent que recorda que demà és commemora la lluita obrera per l'obtenció de la jornada de vuit hores i el record als anarquistes caiguts sota la repressió que va seguir aquella data (1). La majoria però, només pensa en no trobar massa caravana en el retorn del pont. A França, altres pensaran amb el Muguet (2). I uns pocs, davant de la indiferència més absoluta, seguiran enredant la troca ficant a la pàgina que Wikipedia dedica al 1er de Maig les imatges de Marx, Engels, de la Unió Soviètica o d'allò que ells anomenaven la República Democràtica Alemanya ... com si els comunistes haguessin estat al darrera d'aquella conquesta social.
Però avui no tinc ganes de parlar ni de la Revolta de Haymarket ni dels anarquistes coneguts com els Màrtirs de Chicago (3). No tinc ganes de recordar als morts, sinó als seus hereus. Uns hereus que es troben a llocs insospitats per la majoria dels que avui es passaran fent cues a la carretera o als aeroports.
Avui m'agradaria compartir amb tu un article sobre Amir Taaki publicat el passat mes de Març a Wire (4). Potser sigui millor començar dient que vaig descobrir que Amir no té encara 30 anys, que és fill d'un pare iranià i d'una mare britànica i que és practicant i proselitista de l'esperanto (6).
Autodidacta en programació de software, va participar al moviment Free Software (7) i es va convertir en un remarcable desenvolupador de software per Jocs i en programes de criptografia, alhora que defensor de moviments com Anonymous (8). Tot i que possiblement no sigui el seu creador, Amir és conegut arreu del món com el lider del projecte Bitcoin (9): una moneda digital descentralitzada que escaparia al control dels governs i de les institucions financeres internacionals (10).
Després d'una curta estada en un esquat a Catalunya en 2013 (11), a principis del 2014 la revista americana Forbes l'incloïa en una llista de 'Britànics menors de 30 anys ... i propers multimilionaris que donaran forma al món en les pròximes dècades' (12). Un any després al Febrer del 2015, Amir va agafar un vol a Madrid per desplaçar-se fins Suleimaniya al nord de l'Iraq, una etapa que el portaria fins a Rojava, al Kurdistà que es troba dins de les fronteres sirianes, on un inesperat moviment anarquista estava lluitant per la seva supervivència contra l'Estat Islàmic i el Govern de Damasc.
En unes declaracions recollides per Wire, Amir deia que:
"No hi ha hagut una revolució com la de Kurdistan sirià des de 1930", diu Taaki, comparant-la amb la de Catalunya i la que va tenir lloc durant la Guerra Civil espanyola. "És una de les coses més importants que han succeït en la història de l'anarquisme."
Avui fa 4 anys, Toni de l'Hostal festejava al Palau de Congressos de València el primer aniversari de la Primavera Valenciana. I ho feia amb un divertit monòleg i un dels seus temes més coneguts: "Les putes Falles" (també conegut entre els valencians ben educats com "València en Falles").
Però el que molts intel·lectuals sospitaven, s'ha confirmat recentment: Les putes Falles i el pentinat que llueix en Toni al vídeo no són sinó un cover d'un conegut tema de Johnny Cash: Ring of Fire.
També que, malgrat que a Wikipedia es diu que Toni de l'Hostal va nàixer a l'Alcúdia, molts barcelonins s'han quedat completament desconcertats en saber que no es tracta ni del carrer homònim de Nou Barris, ni tampoc del municipi balear situat al nord de Mallorca, sinó d'un municipi valencià de la Ribera Alta, del que mai no havien escoltat parlar, com possiblement tampoc de la Ribera Alta.
Solament alguns enteradillos que tenen la gran sort de compartir amb mi grup als whatsapp, ja hauran escoltat algun dels temes de Toni de l'Hostal, Figura Mundial al IV Encontre de Figures Mundials celebrat a La Ribera en 2004. Temes com el seu inoblidable cover de l'himne valencià, que tant va fer riure a l'humorista Francisco. Els altres descobriran amb esglai que'n Toni no és una reencarnació en vida de Jonathan Huang, ni la Valenciclopèdia que ell va crear se sembla en res a la Uncyclopedia de Huang.
Com lo de la reencarnació en vida és difícil d'explicar, millor que apreneu quatre coses sobre Godella i la seva emissió de ràdio, on va nàixer Kale Barraka. Visiteu-los, per exemple, a youtube i a facebook. Si us voleu passar per twitter .... millor consulteu també alguna de les seves fonts, com ara: curatsD'espanto.
No sé si mai has escoltat parlar d'un dels més grans revolucionaris de tots els temps: Nèstor Majnó o del destí tràgic que li van reservar els comunistes a ell i a la seva família. Si no has escoltat parlar d'ell possiblement tampoc ho hagis fet ni de l'anarquisme a Ucraïna ni de l'Exèrcit Negre, que es va enfrontar a una aliança dels exèrcits roig i blanc de la que cap comunista et parlarà.
Avui m'agradaria proposar-te que escoltis el tema del vídeo primer i que et llegeixis els enllaços que t'he passat abans. També que, just per reconèixer-li la idea del xilè que ha penjat el vídeo, et llegeixis el text que l'acompanya, et passo els paràgrafs finals:
Els pocs supervivents que van quedar de l'exèrcit negre i del territori que aquest havia alliberat emigrarien lluny de l'URSS, i comptarien la història de Makhno i les comunes anarquistes d'Ucraïna ... Makhno no tornaria a Ucraïna i moriria a Paris ... Allà, en l'ocàs de la seva vida, coneixeria a un jove anarquista anomenat Buenaventura Durruti, i posaria en alerta a l'anarquisme occidental sobre quina era l'altre cara del marxisme leninista. Del testament del majnovisme ens queda la frase: "Proletaris del món: baixeu a les profunditats i busqueu-hi la veritat: creeu-la vosaltres mateixos! Perquè a cap altre lloc la trobareu."
Res no t'impedeix seguir veient a la TV tot el circ mediàtic que ens venen sobre Ucraïna. Però si vols saber-ne quatre coses més sobre la historia del moviment anarquista a Ucraïna, et proposo veure aquest altre vídeo remarcable.
"Acollint-nos als drets estipulats per la Llei Orgànica 2/1984, del 26 de Març, reguladora del dret de rectificació, volem manifestar que després de l'amplia difusió per twitter de la noticia publicada abans de ahir pel GS, un exèrcit de trolls ens ha acusat injustament de compartir amb els membres del Ku Klux Klan el fet de ser treballadors blancs, misogins i racistes.
Volem doncs declarar públicament que, tot i compartir amb els membres del KKK les mateixes disfresses i, gràcies a la globalització, uns treball i salari miserables, nosaltres apliquem rigorosament a les nostres dones els principis de la legislació vigent. I pel que fa al nostre tracte amb els estrangers recordar si cal que, un cop per any, passegem per la ciutat les pesades imatges d'un conegut jueu i la de la seva mare".
En complement d'aquest comunicat, i en la línia del periodisme d'investigació propi de la nostra publicació, en Sinfu assegura haver escoltat al The River Cafè de Girona que la Junta de Confraries estaria estudiant el llançament d'accions legals per 'usurpació d'imatge' contra els membres del KKK.
PostScriptum: A la demanda del penitent que surt rient a la foto, desmentim que es tracti d'un professor del departament de geografia de l'UdG i que participés activament a la manifestació independentista que, amb el lema: Catalonia is not Spain, va tenir lloc recentment a la ciutat.
En una entrevista concedida al GS, Albert Rivera ha denunciat que les acusacions dels medis de comunicació espanyols contra la futura política energètica de Donald Trump no són res d'altre que una nova campanya mediàtica contra el partit que lidera.
Un acord que defensaria la necessitat de garantir la prosperitat de les comarques que acullen les mines de carbó i aquelles on es procedeix a la seva combustió per a la producció d'electricitat. Una de les peces mestres d'aquest acord seria la d'imposar una taxa al carbó estranger, de tal manera que les elèctriques es veurien obligades a comprar l'autòcton, garantint així els llocs de treball i la independència energètica del país.
Els medis de comunicació espanyols, que es passen el dia criticant la política d'altres països en el tracte dels immigrants i que mai van mostrar un gran interès per quina seria la política energètica en un govern de coalició PSOE-C's, ni tampoc sobre la catàstrofe anunciada des de fa anys a la central nuclear de Cofrentes (just per posar un altre exemple), segueixen criticant de manera vehement els perills ambientals que comportarà la futura política energètica de Trump i el drama humà que representarà la construcció de la tanca a la frontera amb Mèxic.
Entretant, els treballadors blancs nord-americans segueixen fent prova de la seva xenofòbia i no mostren cap interès per llegir una sola línia del que puguin publicar sobre el seu país els diaris espanyols.
els membres del kkk de Tennessee estan francament emprenyats!
Un diari de Tennessee publicava avui que els treballadors de la neteja de Nashville havien trobat centenars de carnets del Ku Klux Klan als contenidors. Segons aquest diari, els adherents estarien molt emprenyats després de haver descobert la traició de milions de treballadors blancs, racistes i misogins, que haurien votat durant dues legislatures a un negre demòcrata per ocupar la Casa Blanca.
