hitler provides it support

the iPhone 7 has no headphone jack

ikea - the power of a bookbook

una perillosa descoberta

Un grup de joves investigadors en arqueologia industrial ha descobert l'ordinador en el que Israel Hands va passar milers d'hores que es justificaven oficialment en l'entrada i l'actualització de dades del cens ramader del Bages.

Després de les oportunes tasques de neteja de teranyines del terminal DEC VT100, els joves arqueòlegs van activar accidentalment un joc que, en els registres dels logs de l'aparell, va mostrar haver estat utilitzat durant els milers d'hores que s'haurien de haver dedicat a l'anàlisi de l'evolució de la població porcina al Bages.

Prosseguint la investigació, també van descobrir l'astuciós sistema de comunicació que va permetre a en Sinfu iniciar la seva activitat d'apostes il·legals amb els principals actors de les illes britàniques.

look over the rainbow

un robot amb una paciència infinita

Esperem que, a més d'una paciència infinita, el robot tingui mala memòria. Perquè, sinó és així, el barbes no arriba a vell. Una altra cosa és que el robot camini com algú que tots coneixem, quan torna de farra de matinada a casa.

pirate jokes

Acusada per Reporters sans Frontières de ser un dels "enemics d'Internet", la companyia milanesa Hacking Team, especialitzada en la venda de tecnologia de vigilància, va patir dilluns passat un  atac cibernètic que no ha estat encara reivindicat.

Els hackers van publicar a través d'un enllaç .torrent més de 400 GB de dades confidencials: correus electrònics, contrasenyes, arxius i codis font del seu programari.

L'atac va ser anunciat a través del compte Twitter de la companyia: @hackingteam, que va ser segrestat i canviat de nom pels hackers.

Hacking Team és coneguda per vendre un programari de espionatge anomenat DaVinci, compatible amb Windows, OS X, Linux, iOS, Android, Symbian i BlackBerry, que té com clients a governs d'arreu del món. Discretament instal·lat en un ordinador, aquest troià monitoritza totes les activitats d'una màquina en un servidor remot sense el consentiment del seu usuari. Segons la companyia, aquest programari és capaç de controlar els arxius i els correus electrònics (fins i tot els que utilitzen la tecnologia PGP), les converses de Skype i tots els altres protocols de VoIP i missatges de missatgeria instantània. També és capaç de geolocalitzar els objectius i d'activar micròfons i càmeres a distància.

Segons els documents publicats a la xarxa, entre els millors clients de la companyia hom pot trobar el règim islamista de Sudan (objecte de mesures restrictives per part de les Nacions Unides, inclòs un embargament d'armes), però també Aràbia Saudita, Kazakhstan, Líban, Xile, Etiòpia, Malàisia, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Espanya, Rússia, Estats Units, Colòmbia, Azerbaidjan i Corea del Sud.

Christian Pozzi, un dels membres de la companyia, va tuitejar dient que estaven treballant en estreta col·laboració amb la policia per arrestar els autors dels atacs: "Gairebé tot el que diuen de nosaltres és fals. Deixin de difondre mentides sobre els serveis que oferim", poc després ja no va poder dir gran cosa més, car el seu compte a Twitter també va ser hackejat. (La firme d'espionnage Hacking Team piratée, 20minutes.ch, 06.07.2015)

---

Veure també a eldiario.es

• Simona Levi: “Los gobiernos de PP y PSOE deben explicar para que se contrataba a Hacking Team”
• El CNI compra material de espionaje en Italia para colarse en los principales sistemas operativos

Europa: el ridícul no mata, però surt car

M'agradaria seguir parlant d'una de les darreres astracanades que s'ha inventat Europa amb l'excusa de protegir el dret a la intimitat dels seus ciutadans: la sentència del Tribunal que va reconèixer el dret dels ciutadans a ser "oblidats" per Google, reclamant a aquest buscador que retiri els enllaços a informacions que  perjudiquen els ciutadans i que "ja no són pertinents".

Ja vaig dir el que'n pensava sobre aquest atac al dret a la informació a una entrada d'aquest blog del passat 17.05.2014: Erdogan's Spirit Strikes Again. El passat dissabte, El Periódico ens deia que Google ja havia rebut més de 12'000 sol·licituds d'europeus que volen ocultar informació sobre ells, el que va ser valorat positivament per la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, que va amenaçar però amb que "haurà d'estudiar com funciona el formulari de l'oblit de Google a la pràctica".

• I com vol que funcioni, Mrs Reding? Doncs dissabte passat hi havien ja més de 12'000 sol·licituds. Algun tribunal, que no te res pressupostat per a fer-ho, haurà d'analitzar-les -cas per cas- i decidir si els resultats del motor de recerca inclouen informació pertinent sobre el sol·licitant, així com si hi ha interès públic per aquesta informació; per exemple, informació sobre estafes financeres, negligència professional, condemnes penals o comportament públic de funcionaris del Govern.

• Com m'imagino que la decisió del tribunal podrà ser recorreguda ... tenim al nostre davant un sobrecost en justícia que sospito que acabarà impactant els pressupostos dels estats on hi hagi més gent que es vulgui amagar del motor de recerca.

• Amb tot però, el més perillós és que tinc el sentiment que la decisió del tribunal no ha tingut compte de que hi ha molta gent que porta el mateix nom i cognoms. Si jo busco els meus a Google, me trobo amb que puc ser un famós jugador de rugby, un banquer, un responsable informàtic a Amazon, un dissenyador d'interiors, etc., etc.  

• Aixi doncs, si vull desaparèixer de Google, hauré d'identificar-me, transmetent d'informacions personals que fins ara no existien de manera estructurada. A partir del moment en que les transmeti, com pensa impedir Mrs. Reding que no puguin ser consultades fora d'Europa? Com vosté sap el fet que Google sigui el motor de recerca més utilitzat no el fa ni l'únic ni el més potent motor de recerca.

Com a la Turquia d'Erdogan (candidata a entrar a l'UE), o a l'Iran dels ayatollahs, uns senyors de negre ens diran quines son les informacions que podem consultar i quines no. I cas que no volem que siguin les nostres que apareguin, haurem de transmetre informació personal per identificar-nos. Gràcies a la col·laboració dels candidats a l'oblit, les seves informacions personals podran així creuar-se amb aquelles recollides pel motor de recerca. Aquesta serà la pràctica amb la que Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) garantirà la protecció del dret a la seva intimitat

Imagino que els serveis d'intel·ligència d'Estats Units, Rússia i Xina deuen estar morts de riure. I que Interpol ja deu estar preparant-se una llista de sospitosos potencials com a resultat del creuament de tots aquells ciutadans que no sortiran a les recerques fetes a Europa amb aquells que sí sortiran a les recerques fetes a la resta del món. No, d'això m'ho acabo d'inventar.

Mentre tant, els nostres drets seguiran protegits i continuarem rebent un munt de publicitat que no hem demanat gràcies al seguiment personalitzat que es fa de les compres que hem fet amb les nostres targetes de crèdit.

la nova oligarquia del ciberespai ...

un tio molt simpàtic!

La imatge 'cool' dels emprenedors digitals s'evapora. Com a Wall Street, a Silicon Valley també hi ha excessos i, sobretot, un capitalisme ferotge. Així comença l'article publicat per Idoya Noain a El Periódico el passat diumenge 23.02.2014: Els oligarques del ciberespai. Llops en xancletes. Una lectura que't recomano i que'ns parla d'una elit que, aïllada del mon que l'envolta, acaba transmetent-li unes necessitats de consum compulsiu que li revenen sota la forma de somes colossals de capitals.

L'economista Umair Haque, col·laborador del Harvard Business Review, ho tuitejava així «el sector tecnològic és com el nou Wall Street: principalment paios blancs fent-se rics creant coses de propòsit i impacte social limitat». L'article destaca les tendències monopolístiques i la concentració de poder, inigualable en cap altre sector (Mark Zuckerberg controla gairebé el 30% de Facebook; Larry Page, Sergey Brin i Eric Schmidt, gairebé dos terços de Google, i Larry Ellison, el 23% d'Oracle, mentre que ningú controla, per exemple, més de l'1% de General Motors). Provoca recels la potent entrada en el món del lobby (l'any 2012 Google es va gastar en aquest camp més que Boeing o Lockheed Martin).

enemy of the state (1998)

Quan va esclatar l'affaire de Edward Snowden i es va "descobrir" l'historia de l'abast de les escoltes telefòniques, dels emails, etc. estava segur que alguna cadena de TV aprofitaria per emetre un film que ja fa 15 anys ho denunciava tot amb pels i senyals.

Enemy of the State és un film amb un argument genial, dirigit de manera genial per Tony Scott, produït pel no menys genial Jerry Bruckheimer i interpretat brillantment per un càsting on pots trobar en Will Smith, en Gene Hackman o en Jon Voight. Ahir vespre va semblar-me que era un bon moment per tornar a veure'l i, francament, segueixo sense comprendre que hi ha de nou en les revelacions de Edward Snowden que no se sabés ja. Deixa'm afegir que, ja quan va sortir el film, tot el que deia era vell d'almenys 10 anys: per aquells que éreu massa joves, doneu un cop d'ull a l'entrada de wikipedia sobre l'organització Echelon.

En fi, deixant de banda el circ mediàtic i la manca de cultura i d'informació que demostren quotidianament els tertulianos en particular i els periodistes en general dir-te que, si vols veure el film en versió original, pots punxar aquest enllaç de youtube. Estic segur que trobaràs que la seva audiència no es correspon amb els milions de persones que han manifestat la seva opinió durant l'affaire de Edward Snowden. Potser és que la penya està més preocupada de que li haguessin punxat el phone a Merkel que el que puguin fer-li al seu.

---

Nota: he repetit el nom de Edward Snowden vàries vegades per activar els robots de recerca i fer augmentar el nombre de visites al bloc. Es l'única raó car, com ja t'he dit, no crec que l'homeens hagi après res de nou que no se sabés ja fa almenys 25 anys!

preparant la revolució del transport de demà?

Un dels blocs més interessants al que estic subscrit és: Next Big Future. Dirigit per en Brian Wang, presenta cada dia una llista de línies de innovació que segueixo amb interès.  L'edició del passat 20.10.2013 parlava, entre altres coses, del treball que estan fent a EADS per fer realitat un avió comercial als voltants de 2030. M'ha donat peu per afegir-li una altra línia de recerca actualment en curs a l'EPFL. Potser la combinació de les dues transformi demà el transport aeri tal i com el coneixem avui. 

aprendre altrament

En un dels emails que hem creuat recentment, en Toni Durà me deia que: pel departament ens apreten també per a que ens gravem classes i a penjar-les. Me va semblar interpretar que hi havia un deix de preocupació sobre quina era la millor tècnica a seguir per a motivar els professors a fer-ho i als alumnes per seguir-les amb interès. Es a dir, fer quelcom de diferent a penjar una pedrada de Power Points i de classes anestesiantes, a l'imatge del que es fa en altres facultats.

cartografia interactiva: tràfic marítim

Live Ships Map
MarineTraffic.com

MarineTraffic.com és una aplicació increïble. En el moment en que estic escrivint aquesta entrada, hi han 60'000 vaixells a la seva base de dades, son els que actualment estan equipats amb el sistema anti-col·lisió AIS, i que es poden amb aquesta aplicació. 

Comencem per fer un tomb pel port de Rotterdam, i de fer uns quants zooms fins arribar al detall dels vaixells: impressiona, oi? A continuació escolliu un vaixell punxant la seva posició. Consulteu la fitxa amb els detalls de la nau: i, si heu escollit l'espanyol com a llengua, per més detalls, punxeu l'opció 'Datos del barco'.  Torneu a la fitxa resumida i seleccioneu l'opció 'Ver la derrota de los barcos' i veureu un històric recent de la trajectòria del vaixell. Si voleu anar més lluny en el temps, aneu al menu 'All Actions' que teniu a la fixa resumida i seleccioneu 'Histórico de rutas'.

sobre la descoberta d'aigua subterrània

El passat 16.09.2013, parlàvem de la descoberta d'una gran reserva d'aigua subterrània a Kenya, i en Sinfu es demanava si en Doc sabria trobar-ne, d'aigua subterrània. 

Al dibuix que teniu a l'esquerra podeu veure en Doc en una de les seves primeres sortides de pràctiques (era molt més jove, llavors), seguint el curs de tècniques professionals en geografia del que encara guarda els pergamins que, degudament fotocopiats, segueix passant als seus alumnes.

De totes maneres, si punxeu aquest enllaç o a l'imatge, veureu que la competència al departament és més aviat dura. I es que, el dels mayordomos, està tant enganxat amb això de buscar aigua, que fins i tot es va canviar el cognom.

ESA’s Earthnet programme

L'agència espacial europea ha obert una pàgina des de la que es poden baixar gratuïtament prop de 150'000 imatges del satèl·lit Landsat-5. Aquestes imatges van ser adquirides entre 1984 i 2011 per l'estació terrestre de Kiruna, al nord de Suècia, i son el resultat d'un treball de re-processament de dades amb una qualitat més alta que mai. Aquests productes estan alineats amb els del satèl·lit Landsat-8 , que el govern americà ha posat a disposició per la seva descàrrega gratuita. L'ESA ha anunciat que també està treballant en el processament de les dades del Enhanced Thematic Mapper del satèl·lit Landsat-7 i en el tractament de les dades de l'escàner multi-espectral de les primeres cinc missions Landsat, de fa més de 40 anys. Aquests productes seran publicats gradualment en el transcurs del 2014.

---

Referències 

• Landsat satellites data released for online access - Landsat 8 now accessible in near-real time, The Watchers, 06.09.2013
• About Earthnet Online, European Space Agency

Google Maps Strikes Again: The Galapagos Islands

Explore the Galapagos and be Darwin for a day, a Street View. Un altre treball de l'equip de Google Maps que és senzillament impressionant. Mireu el vídeo i feu un tomb per l'enllaç al blog de Google i veureu que no s'ha d'afegir res més.

Visit Nuclear Power Plant of Fukushima

View Fukushima I Nuclear Power Plant in a larger map

Ho confesso. La penya de Google Street View no deixa d'impressionar-me. Francament, començo a pensar sinó seria una bona idea demanar a Google d'afegir la selecció de les dates de les imatges que van publicant (i ja de pas, una roadmap dels plannings d'imatges a realitzar) per, acte seguit, demanar a l'UNESCO que protegeixi el fons cartogràfic i d'imatges amb el label de 'Patrimoni Cultural de la Humanitat'. 

Pel que fa a aquesta entrada, us proposo una visita amb Google Street View dels voltants de les instal.lacions de la central nuclear de Fukushima i les zones evacuades: obtindreu una millor qualitat si amplieu l'imatge amb l'enllaç que podeu trobar al peu de l'imatge que teniu al damunt.

---

Japó: aturats els 50 reactors nuclears amb que compta el país

Fins el 2011, 30% de l'electricitat produïda a l'arxipèlag era d'origen nuclear. La nit del 15 al 16 de setembre es va aturar l'últim reactor nuclear en funcionament al Japó.
Els operadors hauran de demostrar ara que els reactors responen a les noves normes de seguretat imposades després de la catàstrofe de Fukushima abans de rebre l'autorització de tornar-los a fer funcionar. Un procés que podria prendre mesos.

---

Japó: el solar fotovoltaic arriba a la fita dels 10 GW

Sanyo Solar Ark building

Segons reneweconomy el fotovoltaic del Japó ha passat la barrera dels 10 GW de capacitat acumulada. Japó que, el 2004, va ser el primer país en arribar a 1 GW es converteix així en el cinquè país que arriba a aquesta capacitat, després d'Alemanya, Itàlia, Xina i els EUA: els dos últims només va aconseguir la fita fa uns mesos.

l'energia renovable menys cara que la clàssica

La newsletter de reneweconomy del 17.09.2013 publicava un article on ens informava de la decisió d'una de les empreses energètiques més importants dels USA, Xcel Energy, d'invertir en tecnologia solar i eòlica perquè els seus costos son més competitius que el de les centrals tèrmiques de gas. Us recomano llegir l'article, perquè val la pena.

l'economia circular ja no és el que era ... dimecres

Dimecres passat reproduïa al GS un extracte d'un discurs del ministre francès de l'ecologia, on l'home ens parlava de la mina urbana i del potencial de creació de llocs de treball de l'economia circular. Doncs bé, avui, mentre tornava a casa en bus, he llegit una noticia d'enerzine que ha fet mistos el missatge del ministre. L'empresa francesa SUEZ Environnement, va anunciar dimarts passat la seva intenció distribuir arreu del món un sistema robotitzat de reciclatge, desenvolupat per l'empresa finlandesa ZenRobotics Recycled (AIR). Aquest sistema, que ha estat provat des del 2011 per la societat SITA, a Finlàndia,  és capaç de triar i recuperar, amb una eficiència d'entre el 70 i el 90%, la matèria primera dels residus de la construcció i de la demolició: per exemple, la fusta, la pedra i el metall. Pels llocs de treball, el ministre haurà de pensar en una altra cosa. No és fantàstic que Catalunya es pugui comparar a Finlàndia?

beyond classic cartography: google street view

Street View: Behind the Scenes

Cada cop que he de visitar una ciutat que no conec, faig un tomb des de casa amb Google Street View i, quan hi arribo, és com si ja hagués estat. També ho faig en aquelles ciutats que m'agradaria visitar un dia. En fi, si la cartografia és la ciència que'ns permet modelitzar la realitat tridimensional en un plànol bidimensional, està clar que Google Street View ha anat més enllà de tot el que podíem esperar.