la nova oligarquia del ciberespai ...

un tio molt simpàtic!

La imatge 'cool' dels emprenedors digitals s'evapora. Com a Wall Street, a Silicon Valley també hi ha excessos i, sobretot, un capitalisme ferotge. Així comença l'article publicat per Idoya Noain a El Periódico el passat diumenge 23.02.2014: Els oligarques del ciberespai. Llops en xancletes. Una lectura que't recomano i que'ns parla d'una elit que, aïllada del mon que l'envolta, acaba transmetent-li unes necessitats de consum compulsiu que li revenen sota la forma de somes colossals de capitals.

L'economista Umair Haque, col·laborador del Harvard Business Review, ho tuitejava així «el sector tecnològic és com el nou Wall Street: principalment paios blancs fent-se rics creant coses de propòsit i impacte social limitat». L'article destaca les tendències monopolístiques i la concentració de poder, inigualable en cap altre sector (Mark Zuckerberg controla gairebé el 30% de Facebook; Larry Page, Sergey Brin i Eric Schmidt, gairebé dos terços de Google, i Larry Ellison, el 23% d'Oracle, mentre que ningú controla, per exemple, més de l'1% de General Motors). Provoca recels la potent entrada en el món del lobby (l'any 2012 Google es va gastar en aquest camp més que Boeing o Lockheed Martin).

Joel Kotkin, professor d'urbanisme que investiga des de fa anys aquesta nova oligarquia i la seva influència social, subratlla que: «Aquestes companyies no necessiten que els ciutadans comprin casa, cotxe o electrodomèstics ... Només necessiten que comprin un telèfon. No s'hi juguen res en l'existència d'una classe mitjana àmplia».

Ara, si m'ho permets, m'agradaria fer una reflexió personal: ja va sent hora que deixem de donar les culpes a d'altres d'allò on nosaltres som els únics responsables. El software gratuït i obert fa temps que existeix: sinó ens dona la gana d'utilitzar-lo és la nostra responsabilitat i la de ningú més. La creativitat de Steve Jobs (Apple) i el pragmatisme de Bill Gates (Microsoft) han universalitzat una sèrie d'eines i de coneixements que, altrament, estarien reservades a un altre tipus d'elits. Larry Page i Sergueï Brin (Google) han creat un motor de recerca que ha fet accessible el saber a tothom a qui l'interessi accedir-hi. I amb el capital que han acumulat, han difós eines com Android, Translate, Google Maps, Youtube i tantes altres que fan part de la nostra vida quotidiana. 

Què han fet amb els diners que han guanyat? No seria just oblidar les inversions en tecnologia  d'aquests actors (deixam que exclogui de la llista a Mark Zuckerberg i a Larry Ellison). Ni molt menys infravalorar els resultats del capitalisme filantròpic, del que tenim uns bons exemples en les parelles Steve Jobs - Laurene Powell (Emerson Collective) i Bill i Melinda Gates (Bill and Melinda Gates Foundation). En el cas d'aquests darrers, tant la seva política de beques com les seves accions orientades a l'eradicació de malalties com ara la polio o la malària semblen estar donant uns resultats molt interessants. 

El 2013, Bill Gates va fer una donació de 28 miliards de US$, El 2014, Mark Zuckerberg ha  "invertit" més de 19 miliards de US$ en la compra de Whatsapp i el seu gran objectiu és estendre l'accés gratuït a Internet arreu del mon per seguir afegint valor a la seva companyia. Tot i que, per reeixir, s'ha de resoldre un problema: molta gent no entén perquè vol Internet, o què fer amb ell.

A les smart cities, on hi ha gent que busca de què menjar als contenidors, hi ha un munt de penya que es mata fent cues per comprar els productes que treu Apple i per assistir a les conferències de Mark Zuckerberg, que es va fer milionari traint als seus companys de Harvard. No és doncs d'estranyar que les donacions de particulars al software lliure, o a projectes com el de Wikipedia, o la simple difusió de projectes com els de la Bill and Melinda Gates Foundation tinguin unes cotes de popularitat molt més baixes. Seguim buscant culpables?