dimecres, 5 de febrer del 2014

cinema - equilibrium (2002)



Peter Bradshaw (The Guardian) va fer aquesta critica del film: The fight scenes are technically impressive, but as for the rest: you may find yourself heading for the perfect equilibrium of sleep. Una opinió que segurament no compartiran els experts en cinema d'anar per casa que, quan parlen, utilitzen les 'a' obertes i les 's' en profusió (també el 'sabes?', a cada dues o tres frases). En fi, abans de proposar-te donar un cop d'ull als extractes del film et proposo llegir aquestes notes.

sinopsi del film
L'argument està basat en una distopia que ens presenta un règim feixista, sortit de la III Guerra Mundial, que ha acabat amb les guerres gràcies a l'obligació de consumir prozium, una droga que proporciona un sentiment de felicitat i l'absència de tot altre tipus de sentiment: equilibrium és el nom dels centres on es distribueix aquesta droga i que dona nom al film. Els objectes que puguin provocar qualsevol tipus d'emoció estan doncs rigorosament prohibits: tenir un llibre, un quadre o escoltar musica fan part dels delictes castigats amb una mort horrible per incineració. El clergue John Preston (l'evangelista, a la versió francesa) és el màxim responsable de destruir aquells que es resisteixen a seguir les regles. Quan oblida prendre una dosi de prozium, Preston, que ha estat entrenat per fer complir les lleis estrictes del règim, es converteix en l'única persona capaç d'enderrocar-lo ... (veure imdb)
The only thing more powerful than the system is the man who will overthrow it
curiositats
El film va ser rodat als més distopics escenaris del present: Berlín i l'Alemanya de l'Est (més detalls ...). Si el seu realitzador, Kurt Wimmer, afirmava que l'argument s'havia inspirat en Huxley, Orwell i Bradbury ... (allocine) crec que puc afegir que també ho va fer en els Wachowski Brothers, realitzadors de Matrix, potser amb una touche menys aèria dels combats.

Ara bé, coincidint amb Peter Bradshaw, el més curiós del film és la coreografia dels combats: basada en el gun-kata, un art marcial inventat per Kurt Wimmer i desenvolupat pel coreògraf d'arts marcials Jim Vickers. Un nou art marcial que, bàsicament, combina la potència de foc de les armes occidentals amb les arts marcials orientals
A través de l'anàlisi de milers de combats, el clergue ha determinat que la distribució geomètrica dels adversaris en qualsevol tiroteig és un element estadísticament predictible. El gun-kata utilitza la pistola com a arma total, cada posició de fluids (adversaris) representa una zona que permet infligir el màxim dany al màxim nombre d'oponents, estudiant estadísticament la defensa a partir de les trajectòries tradicionals del foc de resposta. Guardar en memòria aquestes informacions permet obtenir una eficiència de no menys del 120%.
Tornant al film, i en relació a la puntuació (7,6 sobre 10) que li han donat les més de 1'000 persones que l'han votat a imdb, jo també me demano: Why is this film so highly rated? Potser que la resposta més adient sigui la d'una noia que va respondre amb aquesta frase: I love tapas. They're like appetizers for a meal that never comes! (M'encanten les tapes. Són com els aperitius per a un dinar que mai no arriba!)