españa: guerra zombi

Malgrat que hi hagin tertulianos erudits que afirmen que tota la conya del fenomen zombi amaga una estratègia de l'activisme alternatiu d'esquerres per a afavorir la incineració dels familiars (evitant haver de matar-los salvatgement en defensa pròpia en un futur indeterminat) i així poder transformar els cementiris en espais de convivència a les nostres estimades ciutats, jo no m'ho acabo de creure.

Bàsicament, perquè ficar les esquerres d'acord en qualsevol tema si que'm sembla pura ciència ficció. Tot i que no descartaria que hi hagin uns quants vegans i defensors de la dieta mediterrània darrera el finançament d'aquest fenomen.

Ara bé, una cosa no trau l'altra. I cas que t'hagin agradat la lectura de les novel·les de zombies de Manel Loureiro: Apocalipsis Z (segons en Doc, la bíblia!) i de Miguel Ángel Uriondo: Guerra Zivil, potser també et digui de llegir-te la novel·la delirant de Jaime Noguera, España: Guerra Zombi: Libro 1 - Proyecto Betania. Com gaudeix d'un cert consens de qualitat i humor (llegeix-te la critica de Iñaki Berazaluce a Strambotic, no et perdis els comentaris dels lectors erudits!) entre l'exigent public d'aquest tipus de literatura i pots llegir-la gratuïtament si tens un Kindle, jugues sobre segur.

De totes maneres si, com en Sinfu, estàs molt més interessat per la saga de Star Wars, en particular pel bikini de la Princesa Leia i el seu pentinat de fallera major, millor que't miris aquest article: La historia del bikini dorado de la Princesa Leia que nos robó el aliento en Star Wars.

y dios irrumpió de buen rollo

Si vols que't digui la veritat, en David Torres és un tio que'm té un xic despistat. Llicenciat en hispàniques, escriu a El Mundo, però també té un excel·lent blog d'opinió: Punto de Fisión, al diari Público i, entre altres moltes activitats també és professor del centre de estudis literaris Hotel Kafka.

M'agrada molt com escriu. I la veritat és que no havia acabat de riure amb el seu excel·lent: Tácticas de ligue en el Congreso, que avui s'ha superat amb la ressenya del llibre del mallorquí Román Piña Valls: Y Dios irrumpió de buen rollo. Et passo unes línies amb la idea d'animar-te a llegir primer l'article i després el llibre.

Una monja, sor Eulalia, pide una intervención divina para impedir que España se rompa (...) Tras salir del convento, sor Eulalia descubre los placeres de la vida pecaminosa y se le empieza a ir la mano en su labor de apostolado. Cuando se cubre la piel de tatuajes y se hace punk, el lector ya no sabe si está ante un trasunto de Teresa Forcades o ante una versión alternativa de Ada Colau. La monja le dice a Mas que aunque Mariano no, Dios sí que está dispuesto a negociar. El diálogo tiene lugar entonces entre Mas y Dios, un delirio que tampoco es muy distinto del monólogo esquizofrénico que Mas mantenía consigo mismo hasta hace poco. Pero como la voluntad divina siempre es un misterio y los caminos del Señor inescrutables, resulta que la independencia catalana tiene por objetivo que Cataluña invada y conquiste España y así terminemos otra vez todos juntos. El problema más grave de la escisión (el exilio del Barca del campeonato de liga) también tiene una solución drástica porque a Dios no le gusta el fútbol, al que considera, y ahí no le falta razón, el verdadero opio del pueblo.

A tono con el disparate surrealista y para subrayar el poderío divino, empiezan a sucederse los milagros: Francesc Cambó resucita; el Cristo de Subirachs baja de su cruz en la Sagrada Familia y se va a pedir limosna a la Rambla; la Virgen de Montserrat se pone a recitar poemas en castellano y a bailar break dance.

Clar que, potser que millor vagis a comprar-te el llibre, per veure si és tant divertit com sembla. I si és el cas i vols tenir un detall amb els exiliats que, com en Sinfu o jo, no el trobarem a la FNAC local, doncs no et direm que no, mira.

Victus 1714

Ja sé que el Hands té aquest llibre al damunt de la taula, i per això no explicaré el final.... Jo me'l vaig llegir d'una tacada. Mentre el llegia, anava entenent, en part, el què passa 300 anys després a Catalunya. Allò de que la història es repeteix potser és veritat. Us deixo una entrevista a l'autor, Albert Sánchez Piñol al diari ARA. Quan vaig acabar la darrera pàgina només vaig poder dir GUAU!!!

Simon Scarrow - L'Aliga

El passat 18 de juliol, seguint el programa literari del GS "Us recomano aquest llibre ...", vaig parlar dels llibres que m'havia llegit de la serie Myron Bolitar, d'en Harlan Coben. Gairebé un mes després, m'agradaria parlar-vos dels nou llibres de la sèrie de l'Aliga d'en Simon Scarrow que m'he llegit des de llavors (ja vaig dir-vos que això del Kindle era un vici) . Vists els comentaris que han inondat aquella entrada, seré breu. En primer lloc dir que, dels nou llibres que m'he llegit (no he llegit encara The Legion, 2010) ni Praetorian, Roman Legion II, 2011), els quatre primers me'ls va passar en Hands aquest passat hivern, quan va estar a casa amb la family. No puc fer res més que agraïr-li la seva recomanació. Tret del darrer llibre que he llegit (The Gladiator, que està força bé, pero no té el nivell dels precedents, a causa d'una barreja de situacions força improvable), l'autor utilitza un llenguatge tant actual que fa que ens apropi en el temps un context històric a priori molt llunyà. La descripció de l'Imperi Romà en tota la seva extensió i diversitat cultural, i la seva columna vertebral, les legions, s'inicia a l'introducció de cada llibre, i es complementa en el quotidià de cada relat d'una manera que't sembla viure-ho en directe. Ara que, parlant del directe, és en la descripció de l'acció, en particular les estratègies de combat i la composant salvatge del combat, que l'autor arriba a crear situacions on pots sentir dintre teu l'olor de la pols, de la sang, de la por ... Però no és, ni de lluny, l'unica manipulació a la que't veus sotmés. Car l'autor et condueix sovint al davant de situacions en les que albires un punt Jonbar i, tu sol, amb tots els elements que el relat t'ha donat abans i sense que l'autor intervingui per res, comences a submergir-te en una ucronia que t'apartany, perquè ningú més l'ha construït. No diré més sinò que, si us agrada la novel.la històrica, us recomano la lectura d'aquesta sèrie i d'aquest autor excepcional. Donat que la sèrie es desenvolupa al llarg del regnat de Claudi és altament recomanat haver llegit abans, durant, o després, la sèrie de Robert Graves: Jo, Claudi i Claudi el Déu i la seva esposa Messalina. O aquella excel.lent sèrie de la BBC.

Una altra novela escandinava

"L´avi de cent anys que es va escapar per la finestra" és un llibre escrit pel suec Jonas Jonasson que s´aparta de la temàtica de novela negra (tot i que hi té alguna cosa) que darrerament ens arriba des d´aquells indrets.El resum bàsic d´aquesta lectura: m´he pixat de riure.I és que llegint-la m´han vingut al cap,de forma inevitable,un parell de films que adoro:"El Gran Lebowsky" i "Forrest Gump",tot i que això és una apreciació personal.En fi,si teniu oportunitat no us el deixeu passar i si en voleu 5 cts més,podeu visitar la web del autor a http://www.jonasjonasson.com/home/. Que vagi de gust.

El Polifacètic JB

Doncs si companys, el polifacètic Jordi Bayona (corredor i mecànic de motos, participant a les 24 hores de Montjuïc, membre dels grups de teatre independent "La Pipironda" i "El Camaleó", vinculat fortament al món de la historieta i el còmic a l´Ed.Bruguera, guionista i director de curtmetratges i de llargmetratges i, des de fa un temps, escriptor de novel·les), m´ha sorprès amb un nou llibre basat en les vivències de certa persona (no ens està permès dir el nom, per desig exprés d'aquesta persona, tot i que ja va morir), que havent perdut la guerra civil va ser capturat pels nazis i traslladat al camp de Mauthausen, d'on va ser alliberat pels americans al Maig del 45. Si en tinc ocasió us el faré arribar, a veure que us sembla.

Ombres en la nit

"Ombres en la nit, narra la història d'un gitano valencià, antic militant del Partit Comunista, que, després d'haver sobreviscut al camp de concentració nazi de Dachau, el 1947 torna a terres valencianes com a membre d'un escamot que té la intenció d'acabar amb un exlíder del règim nazi que s'amaga a Espanya, protegit per les autoritats franquistes. Ambientada a València, Madrid, Viena i Mònaco, la novel·la explora les contradiccions vitals del protagonista, que dedica la seva existència a caçar caçadors d'altres persones, amb el ritme trepidant i les complexes trames que caracteritzen l'obra de Torrent".

Personalment, he de dir que el llibre m'ha agradat, encara que jo li tinc debilitat al Trigre de València, i potser no sóc massa crític. Ja em direu...

La fiesta del oso

La fiesta del oso és una novel·la de Jordi Soler, escriptor mexicà, fill d'exiliats catalans a La Portuguesa, una finca prop de Veracruz. El relat comença, casualment ara fa 73 anys, durant la retirada republicana de 1939: "Se sabe que el estallido de la primera bomba pasó a rastras, como un animal, por debajo de su catre y que, un instante después, se fragmentó en un estertor de luz que subió por las paredes y dibujó un relámpago en el techo. Se sabe que ese estallido, más los cuatro que siguieron, hicieron pensar a Oriol que sus esperanzas de abandonar ese catre con vida eran escasas. Se sabe también que..."Coneixeu l'obra? a mi em va agradar. Sembla que hagi de ser una novel·la sobre la Guerra Civil, però és molt més que això.

blanc bo busca negre pobre ...

No sé si algun membre de la tripulació ja s'ha llegit aquest llibre. Si és així, m'agradaria demanar una critica i, ja de pas, el compromís formal de passar-me el llibre perquè me'l pugui llegir. I sinó l'heu llegit encara us passaré uns extractes i unes ressenyes per veure si us animeu. Doncs resulta que és un llibre escrit per Gustau Nerín, un antropòleg i africanista resident a Bata (Guinea Equatorial) que s'ha proposat de desmitificar una cooperació internacional que coneix de ben a prop. Entre les perles que podeu trobar, hi ha aquesta: El continent africà és un immens cementiri. Un cementiri ple de projectes abandonats: d'hospitals que mai no han arribat a ser inaugurats, de latrines mai no utilitzades, de granges de pollastres que han durat tant com les subvencions ... (Vilaweb, avançament editorial). Amb una clau d'humor, Nerín presenta una situació instal.lada en l'absurd, per exemple: trameses d'aliments que acaben perjudicant els agricultors de la zona, una dona que munta una ONG en deprimir-se perquè el seu marit l'ha deixada, la confusió entre ajuda humanitària i ajuda militar, la "ximpleria" de les caravanes solidaries ... personatges que volen passar a la categoria de famós amb consciència: des de carla Bruni fins a Leire Pajín, passant pels fantasmes de José Maria Mendiluce o Bernard Kouchner.  Us proposo també de llegir l'entrevista que li van fer al ara.cat (us haureu d'enregistrar per llegir l'article complet, val la pena de fer-ho!)

Unes lectures

Salut a tots:doncs que aprofitant el viatge nadalenc a BCN,vaig adquirir uns llibres;a veure que us semblen i si els heu llegit podeu deixar algún comentari:

"Motí al Bounty" de John Boyne,(el clàssic,reescrit sota el punt de vista d´un grumet que s´embarca amb el temible William Bligh),"La Resistència",d´Agnès Humbert,"Gomorra " de Roberto Saviano,i "El Eco de los Pasos",una autobiografia de Juan García Oliver.Vinga,a veure si us animeu.