"L´avi de cent anys que es va escapar per la finestra" és un llibre escrit pel suec Jonas Jonasson que s´aparta de la temàtica de novela negra (tot i que hi té alguna cosa) que darrerament ens arriba des d´aquells indrets.El resum bàsic d´aquesta lectura: m´he pixat de riure.I és que llegint-la m´han vingut al cap,de forma inevitable,un parell de films que adoro:"El Gran Lebowsky" i "Forrest Gump",tot i que això és una apreciació personal.En fi,si teniu oportunitat no us el deixeu passar i si en voleu 5 cts més,podeu visitar la web del autor a http://www.jonasjonasson.com/home/. Que vagi de gust.
11 comentaris:
Collons, Hands! Que encara tinc per llegir els quatre llibres d'en Simon Scarrow i l'altre d'en Jordi Bayona que'm vas passar. Però en fi, com soc una persona humana i tinc ganes de riure, m'he guiat per la teva recomanació i pel resum que he vist del llibre a Amazon i l'he baixat en francès, que en català encara no el tenen. Merci pour le tuyau!
Home Hands, si t'ha vingut al cap The Big Lobowsky me l'hauré de llegir!
No dubto que el llibre us farà riure,i una bona dosi d´humor ajuda sempre a tirar endavant.
Doncs jo ja porto gairebé la meitat llegida i he de dir que m'he trencat el pit un munt de cops. Sobretot amb l'historia del cadàver a la vagoneta i el seu periple fins que acaba a la Mar Roja. Globalment, com acaben amb el gang. Però, on ja no podia més, era amb l'historia de l'elefant. El trobo molt en la linia d'en Tom Sharpe, tot i que li trobo ruptures de ritme que segurament s'amilloraran en les proximes obres. Seguiré informant.
Parlant d'en Tom Sharpe, algú s'ha tornat a llegir darrerament algun dels seus llibres? Jo vaig agafar aquell de Deteneos, Oh hombres, ante la Virgen. A La gran pesquisa, 1977 ... i vaig tornar a plorar de riure!
Ja està, me'l vaig acabar ahir. La veritat és que, tret del business amb els pollastres i les síndries, el ritme es va trencar gairebé amb l'historia de l'elefant deixant fora de combat al darrer dels Never Again. Sinó, dir que, per moments, l'anecdotari me recordava al que'ns explicava en Sinfu a la Vall de la Liébana i la trobada amb en Fraga. En resum, que per ser un autor novell m'ha agradat molt i que m'ha fet riure de valent. Sols espero que, als propers llibres, tingui un bon suport editorial que li permeti d'aguantar la tensió del humor fins al final.
El cert és que s´ha posat el llistó una mica alt.Mira que em costa un ou riure llegint,però amb aquest llibre no ho he pogut evitar de cap manera en més d´una ocasió.(una d´elles amb el canvi de nom que pateix la banda The Violence).
Bé, no tot és riure, que també he aprés un munt de coses. Per exemple, l'existència d'una cervesa de Bali que es diu Tuak Wayah que té un procés de fermentació sorprenent :Tuak is a Balinese beer that is popular within all regions of the island. The beer is mild and made from the juice of palm flowers. The beer making process is rather simple: the flowers are picked in the afternoon, juiced overnight and, by morning, are completely fermented and ready to drink. Tuak is best drunk fresh, as after three days it develops a strong vinegar taste. There are two types of Tuak that are produced in Bali. Tuak manis is a sweet beer, whereas tuak wayah has a stronger alcoholic taste. The more popular beer around the island is tuak wayah as most of the locals appreciate the higher alcohol content and the heavy beer taste. A més, que la birra té una pinta que no vegis, és molt recomanable no confondre el seu nom amb el d'un local molt popular de l'illa. Ara bé, en Doc diu que, posats a prendre una birra que es fa tant lluny, el prefereix d'altres.
Si,tots sabem com les gasta en Doc en aquest aspecte.Tot i que reconec que la Tuak Wayah té un aspecte molt poc recomanable.Clar que una altra cosa seria que la birra en qüestió es fabriqués en un lloc diguem-ne d´aquests que li agraden al Doc.
Si, ja m'imagino què vols dir pel que fa a en Doc. Ara que, el becari que surt a l'anunci del link es pot dir que té delicte ... De totes maneres, no desespero de veure'l un dia corrent pel departament.
Ja el tinc! espero llegir-lo aviat...
Publica un comentari a l'entrada