passats tèrbols (1979-1980)

En senyal d'agraïment als més de 100 russos que ens han visitat avui, m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquestes fotografies de 1979-1980 (me sembla, vaja) que Neus, la noia que surt al meu costat a la platja, li va passar a en Juan Manuel (a.k.a. Cholo), a la dreta de la imatge de la platja, i que aquest va passar-me a mi. 

En resposta a la pregunta que va fer-me en Sinfu al wsp, la imatge de la dreta la va fer imagino que el meu amic Ricard a la Platja de Garbet, entre Llançà i Colera. La imatge de l'esquerra, no sé ni per qui ni on està feta. De totes maneres, veient que tinc una San Miguel al davant, no crec que sigui d'un lloc on tornés a ficar mai més els peus.

Com ja haureu observat, l'interès d'aquestes imatges rau en què són unes de les rares ocasions en les que'm veureu sense barba. I, d'altra banda, si us fixeu bé en la imatge de la platja, veureu al fons la camioneta amb la que vaig guanyar-me la vida durant una temporada treballant als Encants de BCN. 

Res més sinó desitjar bones festes a tothom (els russos les fan més tard, però també aprofitaré per saludar-los) i recordar-vos que heu de deixar-li una copeta de cognac a Santa Klaus la nit de nadal. Més que res, per si me dona per passar-me per l'antro on viviu, que al menys hagi valgut la pena de fer-ho.

tv series - river monsters

River Monsters (1) és una sèrie de documentals protagonitzada per Jeremy Wade (2) i realitzada per Icon Films (Bristol) per Animal Planet (3). Si a Espanya us la passen al Discovery Channel amb el nom de "Monstruos de río", jo la veig amb el nom original a RMC Découverte (4).


Tot i que he vist que hi ha un episodi dedicat als silurs de l'Ebre publicat a youtube per un tal Bellotas87, el que més m'agrada de l'emissió és el lligam que fan entre la mitologia, les llegendes locals i el coneixement de la biologia local per anar a la recerca de les bèsties que pesca en Jeremy Wade. També, com a geògraf, m'impressionen els paisatges increïbles de les zones on es troben les bèsties. I, last but not least, l'equipament que utilitzen per capturar-les.

De totes maneres, cap dels episodis d'en Jeremy Wade podrà fer-me oblidar aquell dia de pesca al Baix Ebre amb en Hands, en Sinfu i en Bou. Aquell material sofisticat i aquelles captures extraordinàries que'n Sinfu es va encarregar de netejar abans de transformar-les en un àpat digne d'entrar a la Guia Michelin.  

---

• (1) veure descriptiu de la sèrie a Wikipedia (en),  IMDb (en) i Discovery (es)
• (2) veure biografia de Jeremy Wade a Wikipedia (en) i Wikipedia (ca)
• (3) veure descripció d'Animal Planet a Wikipedia (en), la seva pàgina i el seu canal a youtube.
• (4)  Just per la petita historia, RMC Découverte és una cadena on passen  emissions per freaks i geeks entre les que hom pot trobar subhastes de tot el que't puguis imaginar, protagonitzades per infraseres que desmenteixen els postulats en els que Darwin va basar la seva teoria.  Histories d'extra-terrestres i de conspiracions internacionals improbables. I una emissió absolutament trash que la canalla i jo adorem veure: Ink Masters. Un concurs que reuneix uns tatuadors genials com artistes, pero impresentables com a persones, amb dos líders indiscutibles del trash: Robbie Ripoll i Emily Elegado.
• (5) Abans que'm feu un comentari desagradable sobre la meva edat i la meva memòria, recordeu que vaig rebre una educació de gentleman a una de les més exclusives universitats del Vallès.

el sibaris ha canviat d'adreça

El Sibaris, aquell lloc on ens trobàvem pels matins abans d'anar a Bellaterra. Aquell lloc on, amb en  Bou, vam descobrir les Bangles i ens vam enamorar de Susanna Hoffs, ha canviat d'adreça. En fi, s'ha mogut just uns metres i ara està on es trobava Confeccions Mitjavila, a la cantonada del Passeig Verdum i el carrer Felanitx. No el confoneu amb El Voy-Voy.

passats tèrbols: suzi quatro i el cock rock

Era una avorrida tarda de diumenge, tindria uns 14 anys i estava escoltant la radio quan va sonar aquest tema: Can the Can. Eren els anys previs al post-franquisme que encara vivim. Temps en que a la ràdio et passaven sàdics com Richard Anthony, però rarament Lou Reed o, més tard, els Sex Pistols.

Possiblement va ser el motiu pel que vaig augmentar el volum de la ràdio i vaig dir-me que, malgrat que segurament no era sinó un altre subproducte de les discogràfiques, tenia molta més canya que Status Quo, per posar un dels múltiples exemples que'm poden passar pel cap en relació als grups que passaven a la ràdio, i vaig dir-me que potser valia la pena escoltar altres temes de Suzi Quatro.

En aquells temps, no hi havia internet. Si volies escoltar un tema no tenies moltes més alternatives que passar-te pel carrer Tallers i demanar que't posessin el single. Va ser així que vaig poder escoltar  48 Crash i Devil Gate Drive (Rock Hard, possiblement el seu millor tema, sortiria anys més tard).

La nostra relació no va ser fàcil. Mai vaig entendre lo de Stumblin' In, pero ja no vaig poder tancar els ulls el 1978 amb If You Can't Give Me Love. I la cosa es va glaçar tant un any després, amb She's in love with you, que ja ni Rock Hard ho va poder arreglar. Per no parlar del dia que vaig llegir al diari, enllà pel 1981, que havia de sortir a un programa de TVE que es deia Aplauso: allò va ser el divorci definitiu!

Queden els bons moments que vam passar junts i una lliçó que no oblidaré mai: els crítics musicals son uns gilipolles. I és que, veient les poses i les veus dels tios amb qui tocava Suzi, puc fer l'esforç de comprendre que alguns classifiquessin el seu estil com glam rock: que Marc Bolan i Bowie (*) me perdonin.

Però el que no entendré mai és que d'altres  classifiquessin el seu estil de cock rock, que una publicació feminista va descriure com:  un estil dominat pels homes que es va convertir en un sinònim de rock dur, posant l'accent en l'expressió agressiva de la sexualitat masculina, lletres misògines i l'ús de la imatgeria fàl·lica.

Podria sonar a petita venjança si hom llegeix aquest paràgraf de la seva bio a wikipedia, però en realitat no és res d'altre que una mostra més de que el bullshit intel·lectual dels crítics musicals ve de lluny i no té límits.

---

(*) "Què peazo de hombre!", que comentaven dues ties fa anys al patatabrava.

la nova guia gastronòmica del GS (4)

S'ha acabat. Estic cansat!  M'acabo de guanyar tres bronques suplementaries. La primera, de la propietària del local de l'anunci, empipada perquè no l'hem mencionat. Tres quarts del mateix amb un tio que m'ha trucat per telèfon i me parlava en mexicà amb accent del Bages. La tercera bronca, de l'editor de la Nova Guia Gastronòmica del GS, amenaçant-me amb trencar el contracte si continuàvem afegint locals.  

Doncs això, que si ens hem oblidat del vostre local, l'any vinent hi haurà una nova guia. Contacteu en Sinfu i us assegureu de que us tingui en compte. 

Au, vinga. Apa buenas!

la nova guia gastronòmica del GS (3)

Aquest matí he rebut un mail incendiari de la filla de la senyora Elvira. Estava molt empipada i m'ha dit que, després de tot el que vam compartir al bistrot de la seva mare, no podíem oblidar-nos d'incloure a la guia el local que va obrir fa uns anys a Benidorm. M'he excusat i l'he demanat si tenia una foto, per allò dels passats tèrbols. La veritat és que m'ha costat de reconèixer-la, segurament pel canvi de pentinat. En fi, sabeu que he negociat un vermut per la tripulació del Flint a canvi de la publicitat del seu local. Quan us passeu per Benidorm, no oblideu de passar a saludar-la.

la nova guia gastronòmica del GS (2)

Seguin amb el post d'en Batty, voldria recomanar als responsables del Departament de Geografia que a les possibles sortides professionals que tant gran carrera ofereix, s´afegís l´hostaleria. Sabem de part certa que aquesta activitat ha estat, fins ara, un recurs amagat per part de tots aquells que van ser capaços de completar els estudis amb millor o pitjor fortuna. El cas és que ja seria hora que sortís a la llum tota la veritat sobre com va acabar bona part de l´alumnat i professorat que han passat per aquell coi de departament.

passats tèrbols

Aquest vídeo me recorda a un company que corria per la nostra classe i que portava el mateix pentinat. Però, no sé si deuen ser coses de l'edat, que no acabo de recordar-me de com es deia. Algú pot ajudar-me? 

.

Hi ha un altre tio que anava a classe amb nosaltres i que surt en aquest vídeo fent-se passar per en Norbert (O.J. Simpson). Recordo que vaig seguir-li la corrent mentre estava a la barra amb un tio de Sabadell que volia fer-me empassar que tenia un cognom irlandès.

Passats Tèrbols: capítol X.

L´altre dia va caure a les meves mans un artícle de la Vanguardia del qual em van cridar dues coses: la primera, el títol, que vaig trobar un xic de "perogrullo" (aquí és on heu de punxar el link i llegir-ho,clar), i la segona cosa ve ser la foto. Vet aquí amb quí  em vaig trobar: aquells dos grans enginyers que, per una estranya raó, van acabar donant classe a la Facultat de Lletres de la UAB. Un d´ells, ara ja jubilat, va gaudir d´una certa fana en aquell coi de departament, per protagonitzar més d´una tira de Mafalda i per el Geògraf Solitari li havia posat l´ull al damunt. L´altre, se suposa que encara en actiu,potser va tenir un paper més discret,però el fet de ser soci de l´altre també l´implicava en les seves correduries.

Bromes a part (si no tenim en compte que el primer molí de vent que van instal.lar els hi va caure al cap de pocs mesos), em sembla més que obvi que al cap de trenta anys i amb les butxaques plenes (suposo que Alstom els deuria pagar una bona pasta), aquells pioners de l´energia eòlica segueixin apostant per l´energia verda (també pot dir-se alternativa,ja sabeu), i que malgrat tot,obrissin una miqueta la llauna sobre l´obtenció d´energia d´una manera més neta i,segurament,racional (i aquí en Batty té molt a dir). Què més puc dir? Ah sí! senyors Corominas i Puig, per molts anys!

passats tèrbols: santa coloma

jo en tenia una d'igual ... bé, més o menys

El meu amic Ricard va recordar-me fa poc una anècdota que va passar un cap de setmana del 1978, de matinada, travessant el Besòs pel pont que uneix el barri de Sant Andreu amb Santa Coloma, en una furgoneta similar a la de la foto (1). 

passats tèrbols: Xavier Sanclimens

Vaig conèixer en Xavier Sanclimens i Solervicens un dia que, amb en Xavier Campillo, van enganxar-me dinant acompanyat a un dels millors restaurants de Tuixén. Van veure'm només entrar i, realitzant que no tenia escapatòria, els vaig invitar a seure's a taula amb nosaltres.

passats tèrbols: David Molina

Anava de birres amb un amic per Edimburg quan vaig veure en David Molina anunciat a la portada de l'Evening News. Vaig comprar el diari i vaig llegir que havia rebut un Strahler Award per una vida de sacrifici i publicacions ininterrompudes al DAG. Vaig recordar aquell jove estudiant, al que un dia vaig suggerir marxar de classe sinó callava. I també, amb molt de carinyo, quan apuntant-me amb un Bic Naranja va dir-me en un to patibulari: un dia seré jo sol qui parlarà a classe i tothom haurà de callar! No sé perquè s'ho va prendre així: en Manel ho va fer unes quantes vegades amb mi, i vam acabar la mar d'amics.

passats tèrbols: una nit amb Brian Adams

Hi ha moments de la vida que, sense saber perquè, et queden gravats per sempre. Era pràcticament l'alba i m'havia passat la nit estudiant al reducte del garatge de casa: el meu pare encara l'utilitza! Unes hores més tard tenia un examen. No recordo de què. Però recordo que m'era impossible concentrar-me sense musica. I que, en el silenci de la nit, la radio va emetre aquest tema de Brian Adams: Cuts Like A Knife. I acte seguit, un altre tema del mateix àlbum: Straight From The Heart.

Passats Tèrbols: João Nunes

recordant el temps en que
passava microfilms de
contraban cap Andorra

Pocs saben que'n João Nunes, antic missioner, va ser enviat per la intel·ligència portuguesa a BCN per infiltrar els centres neuràlgics del país. Va començar fent Químiques, però va decidir canviar de estratègia, i de nom!. I va inscriure's al departament de geografia d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. 

Qui recorda com es va convertir en un dels primers becaris vitalicis del departament? Com va sorprendre propis i estranys treballant amb Paul Happy Xmas, i dressed amb un look insòlit en aquell reducte de professors comunistes i d'alumnes heavies i punks, però també kumbas i pijos: eren els anys 80's, què voleu?. 

Passats Tèrbols: Joan Carles Llurdés

Vaig tenir en Joan Carles com estudiant de Tècniques Quantitatives el 1988 i, malgrat aquest handicap al seu CV, crec que se'n ha sortit prou bé. Tot i que hi ha qui diu que segueix castigant-se el cos, corrent sense parar, per intentar oblidar aquella època. O també hi ha qui diu que va vendre la seva ànima a en Toloriu per poder tornar-lis als estudiants tot el que ell va haver de patir. O encara també hi ha qui diu que la seva passió compulsiva per l'ortografia es va despertar amb les meves notes a la pissarra. 

En fi, ja sabeu què son capaces de dir les llengües viperines. Més, quan tothom sap que tot això ho ha fet per intentar oblidar el fet de haver nascut a Manresa.

Passats Tèrbols: Corrupció a Miami 2

Bé, hem volgut esperar a que passés la diada i la via catalana per publicar més imatges comprometedores sobre les activitats a Miami de l'Eduard Boukinski, conegut al món del hampa com Edu Pinyassu. Després de tants anys ho podem dir: una de les raons per la qual es va frustrar la compra de les canyes de pescar va ser que, tot i pescar un llenguado, en Boukinsky va abusar del vinagre i no vam tenir un altre remei que passar un cap de setmana a base de pa amb nocilla. Llavors va ser quan en Batty, tot i la negativa inicial del Hands, va dir allò de que "más vale nocilla en mano que lenguado envinagrado" i el negoci es va parar. Tot i això, l'emprenyamenta de l'Edu Pinyassu va ser de campionat! Segur que per això em va deixar la pua de les samarretes.

foraminífers planctònics i anti-franquisme

en Manel omplint un doggy bag
el dia del meu casament ...

Corria l'any 1972 i la penya mirava ensopida a la tele com s'enlairava cap a la lluna una enèsima missió Apollo: l'Apollo 16. Això passava mesos abans de la que seria la darrera vegada que els americans posarien el peu a la lluna, amb la missió Apollo 17. Era també l'any en que Nixon va visitar la Xina en la campanya electoral del que més tard seria conegut com el Watergate. A Espanya, mentre tant,  en Gregorio López-Bravo declarava que "los saharauis elegirán libremente su destino", el moviment sindical era durament reprimit i, per si tot plegat no fos suficient, s'organitzava per primer cop el festival de la OTI.

Passats Tèrbols: Corrupció a Miami

Ha estat una tasca difícil, gegantina, fins i tot diria que perillosa, però, ha pagat la pena. Després de girar i regirar durant la darrera setmana els arxius de la Stasi, a l'antic Berlín Oriental, el Geògraf Solitari ha trobat les evidències que mostren, per fi, unes imatges del famós espia de la Stasi i la KGB, Eduard Boukinski durant la seva estada a Miami, quan pretenia vendre informació ultrasecreta al la tripulació del GS sobre les canyes de pescar que utilitzaven els agents de Kaos per passar informació al Kremlin durant els darrers anys del Mur de Berlín.

Val a dir que ell no sabia que estava sota constant vigilància i que això va estar a punt d'acabar amb la seva carrera com a topo. Anys després, ho va tornar a intentar sota la cobertura d'una agència de missatgeria, però això, ja és una altra història...

Passats Tèrbols (1984)

Bé, regirant calixos per Sabadell, vaig trobar algunes fotografies, (menys de les que pensava trobar) de la nostra gira atlàntica de 1984. Voldria pensar que no m'equivoco i que va ser aquell estiu. Les dues fotografies superiors a l'esquerra són a Santander, i la superior a la dreta a un bosc d'eucaliptus a Galícia, on en Hands fa el mono. Ara bé, les dues inferiors són a Praia Samil i a Vigo. No em deixa indiferent la similitut dels colors que vesteix en Hands amb els de l'uniforme de la Guardia Civil o de la Legión! Ara que, en Long John amb espardenyes i mitjons blancs esportius, va crear escola en el món de la moda, per no parlar del color de la camisa ...

Ah, quins temps! Praia Samil, bressol d'una banda imprescindible per  qualsevol amant de la música dels vuitanta: Mercator & Cia, amb els temes dels seu únic single. 

• Cara A: No plantes ajos en mi tumba.
• Cara B: Cementerio en el Atlántico. 

L'Assumpta encara té dubtes sobre la qualitat dels espaguetis quadrats o rodons? 

I el Doc, s'ha despenjat mai més la càmera o encara la porta al damunt? 

passats tèrbols (1984-1987)

Galícia (1984)

Port de la Bonaigua (1987)

Fisterra (1984)

Com dèiem ahir, la troballa d'aquestes fotos vintage per en Doc es mereixien obrir un nou capítol de la sèrie passats tèrbols.  Conversant per phone amb en Sinfu, ens hem inclinat per pensar que les fotos corresponen més aviat al 1984. El cas és que jo no vaig poder anar amb vosaltres: possiblement perquè, per aquella època, treballava a Danone. De totes maneres, m'ha fet il·lusió afegir-me al grup amb una foto que'm va fer Lluïsa al Port de la Bonaigua el 1987, i ficar al dia les etiquetes 'passats tèrbols', on podreu trobar la sèrie de fotos vintage que hem anat penjant al GS (no estan totes les que son, però son totes les que estan!). De les fotos de Galícia dir que, en primer lloc, crec que hauríem d'agrair la realització a la Castanheira do Tenes. Dit això, destacar que m'ha fet riure el vostre look. Més, si penso amb la polèmica que s'ha muntat enguany amb la moda dels mini-shorts. En fi, que sinó fos pels mitjons blancs de tenis, esteu d'un glam total i, encara que els tios segueixin amb la moda dels bermudes d'anar a fangar, estic segur que les adolescents us trobaran d'una rabiosa actualitat. Una altra cosa son en Sinfu i na Assumpta, clar. Però és que ells, això de les modes ... A més, que a en Sinfu li anava més el look d'en Mungo Jerry. Per cert, Sinfu, si encara tens la càmera que portaves a Fisterra, pensa que a eBay podries treure't una pasta!  I ara una qüestió que me treu la son. Si punxeu la foto del carro i l'amplieu, veureu que hi ha un tio al darrera. Estava fent el que jo m'imagino que estava fent?