L´altre dia va caure a les meves mans un artícle de la Vanguardia del qual em van cridar dues coses: la primera, el títol, que vaig trobar un xic de "perogrullo" (aquí és on heu de punxar el link i llegir-ho,clar), i la segona cosa ve ser la foto. Vet aquí amb quí em vaig trobar: aquells dos grans enginyers que, per una estranya raó, van acabar donant classe a la Facultat de Lletres de la UAB. Un d´ells, ara ja jubilat, va gaudir d´una certa fana en aquell coi de departament, per protagonitzar més d´una tira de Mafalda i per el Geògraf Solitari li havia posat l´ull al damunt. L´altre, se suposa que encara en actiu,potser va tenir un paper més discret,però el fet de ser soci de l´altre també l´implicava en les seves correduries.
Bromes a part (si no tenim en compte que el primer molí de vent que van instal.lar els hi va caure al cap de pocs mesos), em sembla més que obvi que al cap de trenta anys i amb les butxaques plenes (suposo que Alstom els deuria pagar una bona pasta), aquells pioners de l´energia eòlica segueixin apostant per l´energia verda (també pot dir-se alternativa,ja sabeu), i que malgrat tot,obrissin una miqueta la llauna sobre l´obtenció d´energia d´una manera més neta i,segurament,racional (i aquí en Batty té molt a dir). Què més puc dir? Ah sí! senyors Corominas i Puig, per molts anys!
12 comentaris:
Doncs la veritat es que no estava al corrent ni de la venda de la companyia a la Corporació Mondragón, ni de que l'empresa acabés a Alstom que, entre les seves múltiples activitats, també es dedica a fabricar els grups turbo-alternadors i els motors auxiliars diesel que equipen les centrals nuclears franceses (bé que darrerament han tingut una forta picabaralla amb EDF).
Pel que fa al CV d'en Makarios, he trobat a faltar el seu pas per Berkeley i pel departament de Geografia d'una de les més prestigioses universitats del Vallès: per no parlar dels molt il·lustres alumnes a qui va tenir el privilegi d'amargar la vida amb els seus àbacs.
També m'ha sobtat un xic el triomfalisme de l'articulista car, sinó recordo malament, fa molts anys que vaig visitar el famós parc eòlic de l'Empordà i hi havia un herbar de Cal Déu i els molins estaven rovellats.
Però consti que una cosa no treu l'altra. I que segurament es podrien mencionar una sèrie d'empreses que, tot i no conèixer la raó del seu oblit a l'article, es van mullar -i molt!- en estendre el que avui és una de les principals -i més interessants- fonts d'energia del país.
Just per acabar he trobat que ha estat una veritable rucada que, per cridar l'atenció sobre l'energia eòlica, l'autor de l'article s'hagi cregut obligat a menysprear el que hauria de ser la principal font d'energia d'aquest país: la solar tèrmica i fotovoltaica.
He de confessar que en Doc i jo també vàrem visitar aquell herbassar amb els molins al mig.Un lloc tremendament solitari (no sé ara,llavors deuria ser l´any 86 més o menys).
I és cert,també,que l´articuliste ha passat per alt les altres fonts d´energia que dius,de la mateixa manera que em sobta que les inquietuds sobre la renovació de les fonts d´energia d´aquell grup d´enginyers,n anessin més enllà de l éòlica.
Per cert,tu creus que estaven "al loro" de que Alstom tenia com a clientela les nuclears franceses?
No ho sé, la veritat. He trobat una explicació de perquè van deixar el Grup Mondragon en aquest blog. Però com el que diu l'autor és més aviat lleig, segur que no és veritat.
A la base de dades de Windpower, no s'amaga que Ecotecnia fa part de Alstom. I a la pàgina de Alstom no s'amaguen precisament del fet que més del 30% de les centrals nuclears del planeta estan equipades amb les seves turbines.
En relació al fotovoltaic, segons wikipedia sembla que també es van dedicar, però molt marginalment.
I si puc permetre'm la suggestió, crec que el millor seria que'n Sinfu agafi el bloc de notes i arregli una entrevista amb els susodichos: sempre pot dir que ara treballa per Forbes.
Ara tens raó.Jo penso que en Sinfu és el candidat ideal per a esbrinar tota la veritat sobre el cas Makarios.
Mireu, tot i les meves influències a Forbes, només hem pogut trobar una dada molt sospitosa sobre el cas Makarios: Just abans de l'examen final de carrera, l'any 1986 una empresa de Terrassa, Pon S.A va comprar el 51% de les accions de la prometedora empresa Makario&Puig. La resta, si sabeu llegir entre línies, ja és història, i veureu que és fàcil treure'n conclusions.
Jo vaig escoltar dir a en Manel De Miró que, gràcies al capital aportat per Pon S.A., havien pogut creat una empresa: The Slag Brothers que tenia com objectiu la producció d'un clean car fabricat amb materials reciclables. El model, que s'anomenava Boulder Mobile va resultar ser massa avançat per una època en la que la sensibilitat per l'ecologia just començava a despuntar.
Més o menys és el mateix que va passar amb la marca de complements vestimentaris: Captain Caveman i la seva línia de cinturons fashion fabricats a partir de velles cordes de persiana. Com les vendes no van respondre a les expectatives, els membres del Consell d'Administració de l'empresa van utilitzar el nom de la marca per crear una banda de Blues Band de la que'n Long John no s'ha perdut un sol concert
Doncs han sortit a la tele: Makario&Puig
Vosaltres creieu que el tàndem Makarios-Puig utilitza vehícle elèctric o,com a mínim hibrid?.
Clar que potser conserven algún dels models que utilitzaven per a desbancar al nostre estimat Doc Nodoyuna.
Home, si comencem a parlar d'hibridacions, podem acabar malament... (per això d'un cotxe híbrid)
[I fins aquí la meva aportació de l'any 2014]
Sobre el vehicle, crec haver escoltat que el Boulder Mobile dels Slag Brothers (Hnos. Macana) era una versió sport ja que també havien produït un monovolum familiar que va ser molt apreciat pel public d'aquella època: particularment per unes prestacions esportives i un design que no tenien res a envejar al 4L d'en Doc (també conegut com l'alambique veloz, pel munt de garrafes -d'aigua mineral- que transportava). Va ser sobre la base d'aquell monovolum que'n Joan Nunes va dissenyar un vehicle que va fer furor en aquella època: l'espantomòbil. En canvi, el carro d'en Bow i en Wazza no va tenir el mateix èxit.
Canviant de tema, parlem d'Ecotècnia que, segons el video de TV3 d'en Sinfu, es va convertir en una de les empreses eòliques més importants del món! Quina ràbia que me fa que tothom conegui Gamesa i Acciona i ens amaguin la importància d'Ecotècnia i Alstom.
** Large Wind Turbine Manufacturers in the World by Business Name
** Classement des constructeurs d’éoliennes
Me fa gairebé la mateixa ràbia que quan a TV3 van dir que només hi havia un fabricant al món que venia les pedres del cúrling: i era català. Els canadencs i als escocesos no deurien veure el reportatge i van seguir fabricant-ne com si res.
Hi ha qui diu que TV3 ha assolit la performance de ser més chauvinista que les cadenes franceses. Però estic segur que ho diuen perquè ens tenen mania.
Publica un comentari a l'entrada