A la TV poden dir el que vulguin, però aquesta senyora està explicant el que li va passar un dia que van trucar a la porta de casa seva i va trobar-se amb en Sinfu fent treball de pràctiques de butanero a Pyongyang. Si no t'ho creus, passa't pel Pyongyang Café de Tarragona i els hi ho demanes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asia. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 de setembre del 2016
dijous, 5 de setembre del 2013
Zomia: anarquisme i geopolítica?
![]() |
| Mapa de Zomia |
Corria l'any 2002 quan el neerlandès Willem van Schendel va sorprendre un munt de geògrafs (i també a membres d'altres disciplines) amb la publicació de l'article: Geographies of Knowing, Geographies of Ignorance: Jumping Scale in Southeast Asia, Development and Planning D: Society and Space, 20 (2002), 647-668. Van Schendel (veure sumari) analitzava quines son les bases de la delimitació de les fronteres en els estudis regionals: els espais físics, els simbòlics o els institucionals. Proposava abandonar els límits regionals actuals, perquè no son uns contenidors eterns d'historicitat, i reemplaçar-los pels espais socialment construïts: passar de les 'trait geographies' a les 'process geographies'. A través d'una sèrie de proposicions metodològiques presentava, com a resultat de la seva reflexió, l'exemple d'una regió que anomenava Zomia [1][2]: un espai transnacional, marginal respecte als estats que el controlen nominalment i que és homogeni en la seva diversitat -religiosa, ètnica, cultural, lingüística- i la seva inaccessibilitat. Tot plegat feia de Zomia una mena de santuari de comunitats aïllades no assimilades.
dijous, 8 d’agost del 2013
la nova ruta de la seda ...
El passat 30 de Juny comentava al vídeo los García, Catalunya y el futuro de todos ... la idea -modestament barcelonesa- segons la qual la capital del Principat estava cridada a ser un centre intermodal en el transport internacional de mercaderies entre Europa i Xina: rebent al seu port els containers dels vaixells que arribarien de Xina i carregant-los en trens que utilitzarien la xarxa europea d'alta velocitat per transportar-los al cor del continent. En aquells moments, només vaig pensar en el menyspreu que aquesta idea tenia del potencial logístic d'altres ports de la Mediterrània, com ara el de Marsella. I també la miopia geopolítica que representa basar el futur econòmic del país en una infraestructura controlada per l'estat francès (la meva idea es va confirmar amb l'aturada de les inversions al Corredor Mediterrani). Confesso que, en aquells moments, no havia escoltat pas parlar de la Chongqing-Xinjiang-Europe International Railway: una línia de tren, de poc més de 11'000 km, que surt de Chongqing (la cinquena ciutat més gran de Xina) i, després de travessar el Kazakhstan, Rússia, Belarús i Polònia, arriba a fins la ciutat de Duisburg, prop de Düsseldorf i dels grans ports del Mar del Nord. Tampoc sabia que aquesta ruta no és sinó una de les tres que surten actualment del Chongqing Railway Container Centre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
