how to send an email in 1984

Corria l'any 1984, en Doc encara era jove, en Hands ja era punk, en Long John tocava el piano en antros de mala mort i en Sinfu ... bé, era jove i necessitava pasta, no burxarem en la ferida.

Va ser també l'any de l'emissió Database, de Thames TV, que va interviuar un jove Antoni F., darrera del qual somreia una investigadora que ens ha demanat no revelar la seva identitat. L'emissió pretenia ser una presentació senzilla, destinada a fomentar la utilització del correu electrònic entre el personal científic d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. 

Si malgrat la difusió de les adreces ILGEn@uab.es, la utilització del correu electrònic entre el personal investigador va prendre anys, el tallat de cabell de la presentadora de l'emissió de Thames TV va causar furor entre el personal docent i l'alumnat d'aquella època. I cal dir que les fotografies d'aquells temps es negocien a preus increïbles entre els alumnes de la facultat.

please, don't feed the trolls

Whitson Gordon (2014): How to Stop Caring About Trolls and Get On With Your Life. Lifehacker.com 16.05.2014 [online][Accessed 29 Dec. 2015] (more about trolls)

Tots hem viscut l'experiència inquietant de veure com els espais de llibertat que la premsa ofereix als seus lectors es converteixen en abocadors del pensament de la dreta nacionalista, qualsevol que sigui el seu origen (1). I la fi de l'any passat ens ha demostrat que aquestes estratègies no semblen tenir límits quan es tracta d'ofegar la llibertat d'expressió d'aquells que no comparteixen les seves idees: i me temo que ara serà el torn de l'Ada Colau.

El resultat és decebedor. D'una banda perquè tinc molt bons amics que estan malbaratant part de la seva vida lluitant contra el que ells consideren una nova modalitat intolerable de feixisme. D'altra banda, perquè moltes publicacions comencen a suprimir la zona de comentaris dels lectors de la seva oferta, incapaces de moderar l'allau de violència verbal feixista i la resposta militant d'aquells que volen combatre-la.

Afortunadament la conferència "Trolls i Periodisme", organitzada per Hack/Hackers, el passat 17 de novembre 2015 a Berlin, amb l'increïble Linus Neumann -psicòleg, hacker i assessor del parlament alemany- com a conferenciant, ens va recordar algunes claus per resoldre el problema.

En primer lloc, Neumann va recordar que la millor manera de combatre els trolls és no jugar al seu joc: el que es resumeix en el famós "don't feed the trolls". Ignorar-los i no respondre les seves carallotades els farà morir d'avorriment. Altrament, hom haurà perdut el combat contra ells si una sola d'aquestes regles es compleix:

1. si en la teva resposta utilitzes més paraules que el troll, has perdut;
2. si has d'explicar la teva resposta, has perdut;
3. si has de justificar perquè respons, has perdut;
4. si t'emprenyes, has perdut;
5. si no rius, has perdut;
6. si et prens massa seriosament a tu mateix, has perdut; 
7. si necessites ficar-te medalles, has perdut;
8. si necessites amenaçar als trolls, has perdut.

En el cas de la resposta dels directors dels diaris al fenomen troll, el segon acte de la conferència de Neumann, va començar per recordar que cal tenir presents dos preceptes en la moderació dels comentaris:

1. Si suprimeixes el comentari d'un troll li estàs donant el sentiment de què és més important que un munt d'escombraries.
2. Si el diabolitzes estàs legitimant les seves teories.

Com exemple, Neumann va recordar que a Alemanya, es parla de "ciutadans preocupats" per referir-se a les persones que es manifesten contra la islamització de la societat o en contra dels immigrants, evitant catalogar-los com xenòfobs i no alimentant els trolls amb la supressió dels seus comentaris, evitant així qualsevol acusació de censura o d'atac a la llibertat d'expressió.

Neumann va presentar dues velles tècniques com a recolzament del manteniment de la llibertat d'expressió col·lectiva a la premsa :

• Stealth banning (també coneguda com Shadow banning o Hell banning) aplicada des del 2006 en diversos fòrums, té en compte que cada vegada que algú publica un comentari controvertit i sovint estúpid, rebrà un munt de respostes que acabaran qualificant el seu autor de nazi -o altres insults per l'estil segons la versió local-, engegant un debat interminable, Per evitar-ho, sols l'autor del comentari podrà veure'l publicat a la pàgina, però no la resta dels visitants. I és així com el troll no reeixirà al primer dels seus objectius: provocar la reacció indignada dels altres. Els trolls podran seguir publicant a la seva illa deserta, però no obtindran cap reacció. Psicològicament, és la forma més eficaç per descoratjar-los a continuar amb el seu objectiu. En el moment en què un troll és neutralitzat, podrà continuar abocant el seu verí feixista fins l'esgotament, sense que ningú d'altre que ell se n'adoni.
  
• The troll-throttle: probablement la idea més intel·ligent i la més sàdica en la lluita contra els trolls es basa en la utilització de captchas: les proves que verifiquen abans de publicar un comentari que no ets un robot. Com Neumann, graduat en psicologia i portaveu del Chaos Computer Club sap que la utilització dels captchas frena la passió dels trolls per abocar sense fre els seus comentaris plens de bilis, ha desenvolupat un sistema que obliga a les persones que volen publicar un comentari a completar un captcha. Després d'enviar un comentari, el sistema calcula la probabilitat de que l'autor sigui un troll i, cas que aquest sigui identificat com a tal, una rutina li demanarà d'omplir un nou codi, i així fins a l'esgotament. Normalment, el troll no farà més de quinze intents abans d'abandonar. Com l'eina és automàtica, evita qualsevol acusació de censura arbitrària, genera una gran frustració en el troll i el moderador pot dedicar la seva jornada laboral a activitats més creatives.

Neumann va presentar els resultats d'un estudi empíric de dos anys, durant els quals va analitzar més de 116.000 comentaris publicats a un blog alemany. Amb l'objectiu d'identificar els missatges redactats pels trolls va analitzar els continguts insultants, la velocitat de redacció dels comentaris, les paraules més freqüentment utilitzades, el nivell d'ortografia i de gramàtica ... "He rebut moltes peticions de editors de diaris alemanys". No va haver d'afegir res més: la cara d'esperança que feien els periodistes que hi havia a la sala ho deia tot. La pregunta del milió de dollars és però quants periodistes de l'estat espanyol hi havia a la sala i quants d'ells van considerar que seria una bona idea.

---

• Just com a demostració de que els trolls s'amaguen on menys hom s'ho hauria pogut esperar, et proposo llegir aquests articles: Luis B. García (2016). Los insultos machistas se extienden a propósito de la política catalana. La Vanguardia [online] [Accessed 7 Jan. 2016].
  e-noticies.cat, (2016). Un militant de CDC li diu puta traïdora a una diputada de la CUP. e-noticies.cat, 04.01.2016 [online] [Accessed 7 Jan. 2016].
• Jacques Pezet (2015). L’art du trolling ou comment troller les trolls. L'Obs avec Rue 89 18.12.2015 [online] [Accessed 29 Dec. 2015].
• Stéphane Le Calme (2015). Comment contrer les commentaires qui visent à générer la polémique? Un troll allemand propose plusieurs parades Developpez.com 19.12.2015  [online] [Accessed 29 Dec. 2015].
  
• Whitson Gordon (2014): How to Stop Caring About Trolls and Get On With Your Life.  Lifehacker.com 16.05.2014 [online][Accessed 29 Dec. 2015] (more about trolls)

free music composition and notation software

apple engineer talks about the new 2015 macbook

An Apple engineer explains how they developed the new 2015 Macbook and the day Tim Cook saw it for the first time.

facebook: deixar-ho no és fàcil

Si vols marxar de facebook no et sentis culpable, perquè no ets el primer que ho farà, ni tampoc el darrer. I sinó t'ho acabes de creure, només has d'obrir Google  i, en la versió espanyola,  començar a teclejar "borrarme del " . Ja veuràs com el buscador sap què és exactament el que vols demanar-li. Però si encara et queda algun dubte, i creus que val la pena seguir-hi, passat aquest diaporama amb 20 imatges que t'acabaran de convèncer.

Cas que que t'hagi passat pel cap de fer el que a molts els ha passat abans que a tu, et proposo de donar-li un cop d'ull a aquest article: How to Completely Delete Facebook From Your Life, publicat el passat 02.07.2014 a Mashable.

Podràs trobar com enregistrar tot el que has anat guardant: converses, fotos, vídeos, ... Com esborrar les teves dades de les aplicacions a les que't connectes des de FB. Com esborrar definitivament (i no solament desactivar) tot l'històric de les teves converses. I com fer-ho tot sense que la penya estigui avisada del que estàs fent i cridin a la blasfèmia.

Ara que ja ho saps tot, pots continuar si vols a veure les fotos dels nens, de les tietes i els oncles: de la teva família o de la de qui sigui. A llegir importantíssimes informacions com si algú te mal de cap i no ha anat a la feina. O si està a punt d'agafar el bus i fa molta calor. Les fotos de New York d'aquells amics que's passen tot l'any plorant perquè no tenen un duro. Les critiques constructives que es fan els teus millors amics. A llegir els comentaris que t'ha enviat sobre una calçotada un tio que coneixes a penes i que surt a una foto amb una penya que no coneixes de res ...  

no et creguis ni la meitat del que t'envien

Sabies que l'Aznar, quan arriba a casa, es vesteix de flamenca, es fica una peineta i, mentre es fica cec de whisky DYC, escolta plorant les cançons de Camarón? 


Doncs bé, aquesta parida que m'acabo d'inventar, si la fessis circular i es convertís en un fenòmen viral seria un Hoax. Ens podria fer riure sols de pensar-ho. I ens ho podríem passar d'allò més bé imaginant la cara que se li posaria quan ho llegís, quan sabés que milions de persones ho han llegit, i que 3/4 parts d'entre elles s'ho han cregut. Però continuaria sent una mentida.

Quan reps una d'aquelles noticies que't fan dubtar si pot haver-hi alguna cosa de veritat, pot passar que vulguis assabentar-te ràpidament de si és un hoax, abans de participar com un beneit en la seva difusió. En aquest cas, et proposo de donar un cop d'ull a alguna d'aquestes pàgines:

• snopes.com: una compilació de les llegendes urbanes que han anat circulant a Internet (i fora d'Internet) des de 1995, classificades per temes.
• hoaxbusters.org: una altra referència en la matèria, amb una col·lecció impressionant i un index alfabètic a la pàgina d'acollida.
• hoaxslayer: informacions valuoses sobre els emails i els scams amagats en els seus enllaços.
• pel que fa als virus (o suposats virus), abans d'esverar-se val la pena donar un cop d'ull a aquestes pàgines: sophos threat center, McAfee i symantec.
• pel que fa a les noticies relacionades amb el govern americà, et recomano dues pàgines: federal trade commission scam alerts i onGuardOnline.

dues apps imprescindibles pel teu mòbil

Mossèn Sinfu Bergader

Un antic canonge del Vallès, Mossèn Sinfu Bergader, m'ha passat dues aplicacions que crec que hauries d'instal·lar al teu mòbil.

Dios es bueno: una aplicació que permetrà rebre cada dia les reflexions i els versets de la bíblia que reconfortaran la teva ànima i et donaran la pau.

Camino, amb tot el que volies saber sobre les reflexions cristianes de José Ma. Escrivà de Balaguer i que mai et vas atrevir a demanar a Sor Citroën.

Europa: el ridícul no mata, però surt car

M'agradaria seguir parlant d'una de les darreres astracanades que s'ha inventat Europa amb l'excusa de protegir el dret a la intimitat dels seus ciutadans: la sentència del Tribunal que va reconèixer el dret dels ciutadans a ser "oblidats" per Google, reclamant a aquest buscador que retiri els enllaços a informacions que  perjudiquen els ciutadans i que "ja no són pertinents".

Ja vaig dir el que'n pensava sobre aquest atac al dret a la informació a una entrada d'aquest blog del passat 17.05.2014: Erdogan's Spirit Strikes Again. El passat dissabte, El Periódico ens deia que Google ja havia rebut més de 12'000 sol·licituds d'europeus que volen ocultar informació sobre ells, el que va ser valorat positivament per la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, que va amenaçar però amb que "haurà d'estudiar com funciona el formulari de l'oblit de Google a la pràctica".

• I com vol que funcioni, Mrs Reding? Doncs dissabte passat hi havien ja més de 12'000 sol·licituds. Algun tribunal, que no te res pressupostat per a fer-ho, haurà d'analitzar-les -cas per cas- i decidir si els resultats del motor de recerca inclouen informació pertinent sobre el sol·licitant, així com si hi ha interès públic per aquesta informació; per exemple, informació sobre estafes financeres, negligència professional, condemnes penals o comportament públic de funcionaris del Govern.

• Com m'imagino que la decisió del tribunal podrà ser recorreguda ... tenim al nostre davant un sobrecost en justícia que sospito que acabarà impactant els pressupostos dels estats on hi hagi més gent que es vulgui amagar del motor de recerca.

• Amb tot però, el més perillós és que tinc el sentiment que la decisió del tribunal no ha tingut compte de que hi ha molta gent que porta el mateix nom i cognoms. Si jo busco els meus a Google, me trobo amb que puc ser un famós jugador de rugby, un banquer, un responsable informàtic a Amazon, un dissenyador d'interiors, etc., etc.  

• Aixi doncs, si vull desaparèixer de Google, hauré d'identificar-me, transmetent d'informacions personals que fins ara no existien de manera estructurada. A partir del moment en que les transmeti, com pensa impedir Mrs. Reding que no puguin ser consultades fora d'Europa? Com vosté sap el fet que Google sigui el motor de recerca més utilitzat no el fa ni l'únic ni el més potent motor de recerca.

Com a la Turquia d'Erdogan (candidata a entrar a l'UE), o a l'Iran dels ayatollahs, uns senyors de negre ens diran quines son les informacions que podem consultar i quines no. I cas que no volem que siguin les nostres que apareguin, haurem de transmetre informació personal per identificar-nos. Gràcies a la col·laboració dels candidats a l'oblit, les seves informacions personals podran així creuar-se amb aquelles recollides pel motor de recerca. Aquesta serà la pràctica amb la que Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) garantirà la protecció del dret a la seva intimitat

Imagino que els serveis d'intel·ligència d'Estats Units, Rússia i Xina deuen estar morts de riure. I que Interpol ja deu estar preparant-se una llista de sospitosos potencials com a resultat del creuament de tots aquells ciutadans que no sortiran a les recerques fetes a Europa amb aquells que sí sortiran a les recerques fetes a la resta del món. No, d'això m'ho acabo d'inventar.

Mentre tant, els nostres drets seguiran protegits i continuarem rebent un munt de publicitat que no hem demanat gràcies al seguiment personalitzat que es fa de les compres que hem fet amb les nostres targetes de crèdit.

Erdogan's Spirit Strikes Again

Crec que no és un secret per a ningú que aquells que "detenien el saber" (potser millor que canvii "saber" per "informació") mai no han suportat la seva democratització i, par extensió, la tasca de Wikipedia, Wikileaks, ... o Google.

El darrer episodi per erdoganitzar aquest espai de llibertat que és la xarxa ha estat la sentència del Tribunal Europeu, que obliga Google a respectar el "dret a l'oblit" defensat per Espanya i retirar els enllaços a informacions publicades en el passat si es comprova que perjudiquen un ciutadà i ja no són pertinents. 

El primer que'm passa pel cap és que aquesta sentència és un greu atac als meus drets en general i al dret a la informació en particular. El segon que'm passa pel cap és que aquells que l'han redactat no tenen ni idea del que és un motor de recerca, que no fa res d'altre que presentar el que ha trobat a la xarxa. I en tercer lloc trobo senzillament inadmissible que la Agencia de Protección de Datos, denegués al ciutadà que va posar la demanda que aquesta informació desaparegués de La Vanguardia, i s'ataqués després a Google perquè suprimís el que el seu motor de recerca no havia fet res d'altre que trobar i inventariar.

Cuando La Vanguardia digitalizó su hemeroteca, esta información apareció en Google. El demandante reclamó al diario y a Google la retirada del contenido, y denunció los hechos a la la Agencia de Protección de Datos. La AEPD denegó la petición del ciudadano de que se borrara el anuncio original en el periódico, al considerar que la publicación de los datos en cuestión tenía justificación legal y su fin era dar la máxima publicidad a las subastas para conseguir la mayor concurrencia de licitadores.

Sin embargo, el organismo español instó a Google España y Google International a que eliminasen el contenido. Google no retiró ningún enlace y recurrió la decisión, y otros casos similares, ante la Audiencia Nacional, alegando que corresponde a la fuente original de la información corregirla si es incorrecta y que obligarle a suprimirla del resultado de sus búsquedas constituye un atentando contra la libertad de expresión.

(La Vanguardia, 25.06.2013)

Imagineu un quiosc que exposi una sèrie de revistes, que vosaltres arribeu i preneu nota de qui surt a les portades i que us cau el pes d'una sentència judicial al damunt, perquè a la portada surt algú que vol preservar la seva intimitat, mentre el quiosquer segueix fent mots encreuats.

Me demano quant ha costat el procés judicial i qui ha pagat els advocats. Perquè és una veritable llàstima el que pot haver-li costat al demandant, que hauria pogut utilitzar Google per trobar i seguir els consells de persones que expliquen com modular els resultats dels motors de recerca. O potser si que ho va fer, ...

Ara, el perill és que en un país tant familiaritzat amb el "dret a l'oblit", comencin a arribar-li a Google demandes de la part de tota aquella gent que té un munt de coses a fer oblidar.

el GS als motors de cerca de la xarxa

Hi ha dies que me dona per fer coses un tant excèntriques.  Per exemple, fa poc que'm va donar per veure quina era resposta dels més importants motors de cerca a la qüestió "geògraf solitari".

Google és imbatible pel que fa als articles i a les imatges indexades. Curiosament, amb la de vídeos de youtube que arribem a penjar, la indexació que fa és molt decebedora. A continuació, i he de confessar que no m'ho esperava, trobem AOL.  Yahoo i Bing el resultat és justet pel que fa als articles i a les imatges, però decebedor pel que fa als vídeos. Qwant m'ha semblat força interessant pel que fa als articles recollits, però sobretot als medias (imatges i vídeos).

duckduckgo presenta com entrada una selecció dels millors vídeos del GS però, pel que fa als articles, la llista és més aviat curta i molt mal barrejada. StartPage presenta uns quants articles i una selecció de fotografies, però és incapaç de trobar un sol vídeo. Yandex, el motor de cerca més popular a Rússia, presenta un resultat decebedor pel que fa als articles, sorprenent pel que fa a les imatges i molt complet pel que fa als vídeos. Ask, Metacrawler o Search, presenten un resultat de veritables mínims. Baidu, el motor de cerca xinès ... 'peor imposible!'

Just per acabar, m'ha fet gràcia veure el GS mencionat a llocs com ara un recull de premsa castellera del novembre del 2011, a un article sobre Flogging Molly a cyclopaedia.net ... o fins i tot a La Vanguardia (veure 5 blogs enlazando a este artículo). Tot i que, potser el més sorprenent sigui l'anàlisi comparativa que'n fan a similarsites.com , l'anàlisi de la pàgina que fan els de craftkeys o l'article on se'ns menciona a wikiworldbook.com.

la nova oligarquia del ciberespai ...

un tio molt simpàtic!

La imatge 'cool' dels emprenedors digitals s'evapora. Com a Wall Street, a Silicon Valley també hi ha excessos i, sobretot, un capitalisme ferotge. Així comença l'article publicat per Idoya Noain a El Periódico el passat diumenge 23.02.2014: Els oligarques del ciberespai. Llops en xancletes. Una lectura que't recomano i que'ns parla d'una elit que, aïllada del mon que l'envolta, acaba transmetent-li unes necessitats de consum compulsiu que li revenen sota la forma de somes colossals de capitals.

L'economista Umair Haque, col·laborador del Harvard Business Review, ho tuitejava així «el sector tecnològic és com el nou Wall Street: principalment paios blancs fent-se rics creant coses de propòsit i impacte social limitat». L'article destaca les tendències monopolístiques i la concentració de poder, inigualable en cap altre sector (Mark Zuckerberg controla gairebé el 30% de Facebook; Larry Page, Sergey Brin i Eric Schmidt, gairebé dos terços de Google, i Larry Ellison, el 23% d'Oracle, mentre que ningú controla, per exemple, més de l'1% de General Motors). Provoca recels la potent entrada en el món del lobby (l'any 2012 Google es va gastar en aquest camp més que Boeing o Lockheed Martin).

l'école 42: una revolució pedagògica?

Xavier Niel, és un self-made man que simbolitza a França la reeixida d'un empresari atípic que, format a l'escola catòlica, va començar programant pàgines roses (si veus el que vull dir), i ha acabat sent el propietari d'un dels grups de telefonia més importants dels país i accionista dels principals medis de comunicació.  

Apple Strikes Again!

Més anuncis a Gizmodo ...

tècniques professionals en geografia II ...

Tot i recordar que els il·lustres membres del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i paisatge (GRAMP) prefereixen visitar el Pirineu, els Alps francesos o, fins i tot, l'Atlas del Marroc, als Alps Suïssos (altra cosa és venir a cruspir-se una fondue a Le Chalet Suisse de Lausana), crec que aquest vídeo pot ser un bon complement als que vaig presentar ahir sobre la utilització dels drons en el treball de camp en geografia.

tècniques professionals en geografia ...

Tot i que fa temps que no treballo professionalment en el tema dels Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS), segueixo amb passió com avança la tecnologia en aquesta disciplina: en concret, en la utilització dels drons. Si decidiu seguir llegint el contingut d'aquesta entrada, veureu com aquests enginys estan revolucionant el treball de camp en la geografia/geologia, l'arqueologia, l'enginyeria ... i, encara que no toqui el tema, en el terreny militar.

Primera cita, o els perills de Facebook

Pep Puig a "Singulars"

patridiota 2.0 : ets un bon català?

...

Ein Volk ein Reich ein Idiot Software. El somni iPhone pels geògrafs catalans.

L’aplicació indispensable pels geògrafs patriotes que sempre han defensat la devisa: Si no et saps orientar, no ets un bon català. L’aplicació Ai català! permet, mitjançant una brúixola, mostrar-te en cada moment l’orientació on es troben els sis símbols principals del catalanisme. Quants cops no has volgut resar-li un avemaria a la Moreneta i no sabies cap a on dirigir els teus precs per manca d’orientació? Quants cops no has pensat fer-li una promesa al Pi de les Tres Branques i te n’has desdit perquè no sabies si havies de mirar al nord o al sud? Gràcies a l’aplicació Ai català! no tornaràs a tenir aquest problema i et convertiràs en el centre d’atenció de qualsevol trobada patriòtica. A més a més de la Moreneta i el Pi de les Tres Branques, l’aplicació Ai català! et dona l’orientació del Camp Nou, de la Fàbrica de Galetes Trias i de les tombes de Guifré el Pilós i de Jaume I. Així doncs, Ai català! dóna resposta a la necessitat amb la que s’han trobat tants catalans i catalanes a casa estant o viatjant arreu del món, la de saber en quina direcció estan els seus referents, i així, d’aquesta manera, les noves tecnologies venen a omplir un buit que tenien aquelles persones que han fet de la identitat catalana la seva raó de ser. Amb Ai català! ja no podràs dir “Carai, no sé cap on està el Camp Nou!”

reparació d'ordinadors per telepatia!

Realitzeu que Mamadou és mundialment conegut al seu barri !