Europa: el ridícul no mata, però surt car

M'agradaria seguir parlant d'una de les darreres astracanades que s'ha inventat Europa amb l'excusa de protegir el dret a la intimitat dels seus ciutadans: la sentència del Tribunal que va reconèixer el dret dels ciutadans a ser "oblidats" per Google, reclamant a aquest buscador que retiri els enllaços a informacions que  perjudiquen els ciutadans i que "ja no són pertinents".

Ja vaig dir el que'n pensava sobre aquest atac al dret a la informació a una entrada d'aquest blog del passat 17.05.2014: Erdogan's Spirit Strikes Again. El passat dissabte, El Periódico ens deia que Google ja havia rebut més de 12'000 sol·licituds d'europeus que volen ocultar informació sobre ells, el que va ser valorat positivament per la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, que va amenaçar però amb que "haurà d'estudiar com funciona el formulari de l'oblit de Google a la pràctica".

• I com vol que funcioni, Mrs Reding? Doncs dissabte passat hi havien ja més de 12'000 sol·licituds. Algun tribunal, que no te res pressupostat per a fer-ho, haurà d'analitzar-les -cas per cas- i decidir si els resultats del motor de recerca inclouen informació pertinent sobre el sol·licitant, així com si hi ha interès públic per aquesta informació; per exemple, informació sobre estafes financeres, negligència professional, condemnes penals o comportament públic de funcionaris del Govern.

• Com m'imagino que la decisió del tribunal podrà ser recorreguda ... tenim al nostre davant un sobrecost en justícia que sospito que acabarà impactant els pressupostos dels estats on hi hagi més gent que es vulgui amagar del motor de recerca.

• Amb tot però, el més perillós és que tinc el sentiment que la decisió del tribunal no ha tingut compte de que hi ha molta gent que porta el mateix nom i cognoms. Si jo busco els meus a Google, me trobo amb que puc ser un famós jugador de rugby, un banquer, un responsable informàtic a Amazon, un dissenyador d'interiors, etc., etc.  

• Aixi doncs, si vull desaparèixer de Google, hauré d'identificar-me, transmetent d'informacions personals que fins ara no existien de manera estructurada. A partir del moment en que les transmeti, com pensa impedir Mrs. Reding que no puguin ser consultades fora d'Europa? Com vosté sap el fet que Google sigui el motor de recerca més utilitzat no el fa ni l'únic ni el més potent motor de recerca.

Com a la Turquia d'Erdogan (candidata a entrar a l'UE), o a l'Iran dels ayatollahs, uns senyors de negre ens diran quines son les informacions que podem consultar i quines no. I cas que no volem que siguin les nostres que apareguin, haurem de transmetre informació personal per identificar-nos. Gràcies a la col·laboració dels candidats a l'oblit, les seves informacions personals podran així creuar-se amb aquelles recollides pel motor de recerca. Aquesta serà la pràctica amb la que Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) garantirà la protecció del dret a la seva intimitat

Imagino que els serveis d'intel·ligència d'Estats Units, Rússia i Xina deuen estar morts de riure. I que Interpol ja deu estar preparant-se una llista de sospitosos potencials com a resultat del creuament de tots aquells ciutadans que no sortiran a les recerques fetes a Europa amb aquells que sí sortiran a les recerques fetes a la resta del món. No, d'això m'ho acabo d'inventar.

Mentre tant, els nostres drets seguiran protegits i continuarem rebent un munt de publicitat que no hem demanat gràcies al seguiment personalitzat que es fa de les compres que hem fet amb les nostres targetes de crèdit.