Un dels misteris més insondables del nostre país és que tingui un himne i un dia de festa nacional que no enganxen ni amb cola.
Un himne, Els Segadors, que commemora una revolta popular contra l'ocupació de les tropes espanyoles en guerra contra el rei francès.
I un dia de festa nacional, l'11 de Setembre, on es commemora la derrota d'aquell poble contra les tropes d'un rei espanyol d'origen francès: Felip V. Un dia de festa nacional on hom canta l'himne de Els Segadors.
En això estava pensant jo ahir, dia de Corpus Christi. La mateixa festa religiosa que s'havia de celebrar el 7 de juny del 1640 i que va acabar en la revolta de Els Segadors que va començar al meu barri, Sant Andreu, va acabar foragitant les tropes imperials espanyoles i els botiflers, i va acabar espantant a la noblesa catalana.
I és que, encara que ningú t'ho recordi, més enllà d'un fet patriòtic, la Generalitat es va veure davant d'una revolta social que amenaçava amb escombrar tot l'entramat de la noblesa catalana. I mentre la Generalitat negociava amb els revoltats, aquell gran president que fou el religiós Pau Claris, va signar d'amagat el Pacte de Ceret amb el rei francès. Un mes després, aquell president morí després de beure's un got de Acqua di Napoli, un popular còctel de l'època fet amb arsènic i herbes verinoses.
El Pacte de Ceret signat amb el mateix rei que, un any abans, havia passat a foc i a sang el nord de Catalunya, estipulava que a canvi de rebre el suport militar necessari (per acabar amb els revoltats: els Segadors, és el nostre himne nacional), Catalunya se separaria de la Monarquia Hispànica (també dels altres territoris de la Confederació Catalano-Aragonesa) i el nostre país es constituiria en una república "lliure" (proclamada el 17 de Gener de 1641) sota la protecció del rei francès (proclamat una setmana més tard comte de Barcelona).
Per la resta, poca cosa a afegir. La repressió de la revolta social a càrrec dels nous aliats francesos. Els historiadors que, per embolicar al personal, han guardat el nom de Guerra dels Segadors a 10 anys de guerra entre les monarquies francesa i espanyola en terres catalanes.Una població que va acabar farta dels mercenaris del rei de França, que no eren millors que els mercenaris del rei d'Espanya. Catalans que es mataven als dos bàndols. Un any de setge i una epidèmia de peste a Barcelona. Felip IV, que va restablir els drets de la noblesa catalana i entregant 1/5 del territori de Catalunya al rei francès ... El rei francès, que després de la signatura de la Conferència de Ceret, va prohibir l'us de la llengua catalana i va massacrar aquells catalans que lluitaven per la reunificació.
Els segadors van tenir dret a un petit carreronet al barri de Sant Andreu, Pau Claris un altre a l'Eixample, ningú se'n recorda d'aquella república catalana i TV3 ens sorprèn de vegades designant el nord de Catalunya com a França: però estic convençut que, tot plegat, ja no li treu la son a ningú.
En fi, jo no sé que'n penseu vosaltres. Però si l'himne de Catalunya ha de ser Els Segadors, caldria reflexionar sobre si hom no prefereix festejar una revolta social enlloc d'una derrota militar. No hi ha pressa, estic segur que, el dia que siguem independents, el poble tindrà dret a decidir també sobre el seu himne, la seva festa nacional i sobre quin nou nom donar al carrer que la vila de BCN va dedicar a Pau Claris ... i a d'altres!
Un himne, Els Segadors, que commemora una revolta popular contra l'ocupació de les tropes espanyoles en guerra contra el rei francès.
I un dia de festa nacional, l'11 de Setembre, on es commemora la derrota d'aquell poble contra les tropes d'un rei espanyol d'origen francès: Felip V. Un dia de festa nacional on hom canta l'himne de Els Segadors.
En això estava pensant jo ahir, dia de Corpus Christi. La mateixa festa religiosa que s'havia de celebrar el 7 de juny del 1640 i que va acabar en la revolta de Els Segadors que va començar al meu barri, Sant Andreu, va acabar foragitant les tropes imperials espanyoles i els botiflers, i va acabar espantant a la noblesa catalana.
I és que, encara que ningú t'ho recordi, més enllà d'un fet patriòtic, la Generalitat es va veure davant d'una revolta social que amenaçava amb escombrar tot l'entramat de la noblesa catalana. I mentre la Generalitat negociava amb els revoltats, aquell gran president que fou el religiós Pau Claris, va signar d'amagat el Pacte de Ceret amb el rei francès. Un mes després, aquell president morí després de beure's un got de Acqua di Napoli, un popular còctel de l'època fet amb arsènic i herbes verinoses.
El Pacte de Ceret signat amb el mateix rei que, un any abans, havia passat a foc i a sang el nord de Catalunya, estipulava que a canvi de rebre el suport militar necessari (per acabar amb els revoltats: els Segadors, és el nostre himne nacional), Catalunya se separaria de la Monarquia Hispànica (també dels altres territoris de la Confederació Catalano-Aragonesa) i el nostre país es constituiria en una república "lliure" (proclamada el 17 de Gener de 1641) sota la protecció del rei francès (proclamat una setmana més tard comte de Barcelona).
Per la resta, poca cosa a afegir. La repressió de la revolta social a càrrec dels nous aliats francesos. Els historiadors que, per embolicar al personal, han guardat el nom de Guerra dels Segadors a 10 anys de guerra entre les monarquies francesa i espanyola en terres catalanes.Una població que va acabar farta dels mercenaris del rei de França, que no eren millors que els mercenaris del rei d'Espanya. Catalans que es mataven als dos bàndols. Un any de setge i una epidèmia de peste a Barcelona. Felip IV, que va restablir els drets de la noblesa catalana i entregant 1/5 del territori de Catalunya al rei francès ... El rei francès, que després de la signatura de la Conferència de Ceret, va prohibir l'us de la llengua catalana i va massacrar aquells catalans que lluitaven per la reunificació.
Els segadors van tenir dret a un petit carreronet al barri de Sant Andreu, Pau Claris un altre a l'Eixample, ningú se'n recorda d'aquella república catalana i TV3 ens sorprèn de vegades designant el nord de Catalunya com a França: però estic convençut que, tot plegat, ja no li treu la son a ningú.
En fi, jo no sé que'n penseu vosaltres. Però si l'himne de Catalunya ha de ser Els Segadors, caldria reflexionar sobre si hom no prefereix festejar una revolta social enlloc d'una derrota militar. No hi ha pressa, estic segur que, el dia que siguem independents, el poble tindrà dret a decidir també sobre el seu himne, la seva festa nacional i sobre quin nou nom donar al carrer que la vila de BCN va dedicar a Pau Claris ... i a d'altres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada