 |  |
 |  |
Tot i que hi ha una imatge que ha estat a punt de fer-me desistir d'anar-hi, aquesta tarda m'he deixat caure per la Riponne (Lausanne) per anar a veure l'entrenament dels castells que els Xiquets de Reus presentaran demà al migdia a Ginebra, dins de l'acció Catalans Want to Vote, que reunirà 5.000 castellers de 71 colles que intentaran omplir les places de Londres, Berlin, Brussel·les, Ginebra, Lisboa i Roma. Però també de BCN i altres 41 localitats de Catalunya (més info a Vilaweb).
Deixant de banda el gust pels Guinness Book Show que tant arrelat sembla a casa nostra per tot tipus de events, i el fet que hi havien més castellers que public, dir que avui me sentia a casa per partida doble, i que veure muntar i desmuntar els castells, sobretot escoltar el: anxanetes amunt! ... doncs m'ha emocionat, i molt! En fi, molt més que la penya que es passejava amb la samarreta del Barça, o la de les 4 barres de Qatar Airways. Altrament, m'ha agradat (molt!) veure que, entre la penya dels Xiquets de Reus hi havia algun africà fent pinya i també senyores que parlaven entre elles en espanyol.
L'anècdota, una senyora espanyola que tenia al costat i que s'havia atansat per veure de què anava la moguda i que, de sobte, enganxant a la primera el simbolisme dels castells, va i surt amb un: "Por Diosss, como puede una madre dejar subirse tan arriba una niña tan pequeña?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada