mad sin - cursed

german psychobilly? horror punk? ... deixo les definicions per a d'altres. Però, de veritat que cada cop que escolto Cursed noto que el cos me demana guerra! No sé que'n pensaràs, però trobo que els Mad Sin toquen de conya i me moro de riure cada cop que veig el seu look.

monstres en concert (8): joe bonamassa

I si escoltéssim un tema de bon blues? Avui m'agradaria compartir un tema d'un mostre del blues: Joe Bonamassa. Espero que t'agradi tant com a mi.

the fighting jamesons - drunken sailor

The Fighting Jamesons, una banda de folk rock cèltic de Virginia que sona de conya!

german punk rock - dritte wahl

.

Fa poc que vam escoltar Dritte Wahl en un tema que no deixa indiferent: Resolution der Kommunarden. Avui et proposo escoltar dos temes addicionals d'aquesta banda de Rostock, a l'antiga RDA: Morgen Schon Weg (lletra), Zeit bleib stehen! (lletra)

frei.wild a BCN - deutsch rock en espanyol

.

Frei.Wild, un grup del SüdTirol, va voler trencar fronteres i demostrar que el deutsch rock pot agradar també en altres llengües: es van deixar caure per BCN i van gravar aquest tema en espanyol (una demostració més de que als defensors de les llengües minoritàries no els faria cap mal tenir algunes nocions de lingüística): si no entens de què va el tema, tens la lletra a youtube. També pots escoltar la versió en italià, amb una traducció força més reeixida! 

Altres, com Toten Hosen, ho van fer abans amb temes com ara Viva la revolución. El resultat en ambdós casos és francament millorable (pel que fa als Toten Hosen, Campino confessa que va traduir el tema amb un diccionari, aïe!). però com el que compte és la intenció i, siguem sincers, ells canten millor en espanyol del que nosaltres ho farem mai en alemany ... Gràcies pel detall, tios!

the black tartan clan - kilt song

I ara, una banda de celtic punk rock que ... francament, sonen de conya i, a fe de déu que amb el look que'm porten ningú diria que venen de Bèlgica! Més temes d'aquesta banda a Last.fm. I abans que algú deixi anar una rucada, deixeu-me dir que el bateria no és cap cosí de l'Orlando.

So much can be written

So much can be told

But the best way to know

is to come to our shows

and you'll see five guys rockin'

having fun like young kids

we are there to make fun

that's all

And in this year We, The Clan declare

A pint of guiness, a shot of scotch

Hey tenant hurry up!

a south africa's celtic punk n' roll band

Una banda de celtic punk rock que pocs endevinarien que és originaria de Johannesburg, a la República Sud-africana. Una nova primícia geo-musical oferta pel GS!

rise against - re-education (through labor)

un vídeo dur, amb missatges i imatges que inciten a la reflexió.

punkrock aus dem Heidi-Land!

.

Avui et presento una selecció personal de grups de punk rock suïssos. Ni estant tots, ni tampoc tots son actuals ... però tots els que't presento tenen algun detall que m'ha cridat l'atenció. Espero que trobis alguna banda que t'agradi.

En primer lloc, cantant en anglès, vull presentar-te The Bucks. A part del vídeo de l'entrada Punk Rockers, tots els temes d'aquest grup de Zürich estan impregnats per la veu i la personalitat remarcables del seu vocalista: Rams, a Goin' in all the gears ja en solitari. A continuació, encara que sigui difícil classificar-los en el punk rock, et proposo escoltar aquest tema de Snitch: Nothing. Un altre grup singular son la penya de A.F. (abreviació de Allpot Futsch que es podria traduir com "tot s'ha anat a l'olla"), venen de l'Oberwallis (la zona germànica del cantó de Valais) i fan un punk rock a la californiana. Mentre dones un cop d'ull al canal youtube de la banda, pots anar escoltant aquest tema: Raise your fist 2009. Seguint amb la llengua anglesa, podem trobar els ginebrins de Hateful Monday. No he trobat cap canal youtube aixi que, si et dona per buscar temes de la banda, que tal si mentre llences la recerca escoltes aquest tema: A Life Well-Wasted.

Ja en alemany i des del cantó de Zug, la penya de Cadizier, és una altra cosa. Tant pel que fa a la musica com a les lletres, políticament molt compromeses, en general contra la dreta i l'exèrcit. Mentre li dones un cop d'ull al seu canal youtube pots escoltar aquest tema: Es brenn, A Zürich també hi havien els vells Crazy: un tio ha creat una playlist a youtube d'aquest grup.

Cantant en italià i alemany, vull presentar-te a continuació els Punkrott. Una banda de l'Oberwallis que, en la seva nota d'acomiadament, son d'una educació ... que demostra un cop més que s'ha de ser un pijo per no tenir cap educació! En fi, mentre et dones una volta pel seu canal youtube, et proposo escoltar Il cielo d'Irlanda,

I com això se m'està fent llarg i tinc altres coses que fer,  ja per acabar et presento un grup divertidíssim de Ginebra (aka Calvingrad) i que canta en francès: Les Vaches Laitières. El canal youtube és més aviat fluixet però, mentre li dones un cop d'ull, que tal si escoltes aquest tema: Achète-moi!

I ja per acabar del tot, la versió punk suïssa de: We are the world

german rock - die toten hosen (subtitulades)

.

amb el permís dels experts en economia

Hom no necessita haver passat per Harvard per arribar a la conclusió de que l'industria exportadora alemanya està més interessada en una Europa amb una classe mitja solvent que no pas en un proletariat amb l'aigua al coll.

Hom no necessita tampoc passar per cap gran institut geoestratègic per saber que si el potencial industrial alemany es basés en la ma d'obra qualificada i a baix preu, a l'Europa de l'Est en pot trobar en abundància i amb coneixement d'idiomes: entre ells l'alemany.

Qualsevol persona amb dos dits de seny podria arribar a aquestes conclusions. Però no sembla ser el cas dels experts en economia que animen les tertúlies i les pàgines d'opinió dels medis de comunicació de l'estat espanyol, que es passen el dia descobrint complots dirigits per Frau Merkel, que es passa el dia imaginant com pot esclavitzar econòmicament els països del sud d'Europa. Possiblement aquesta idea no faci res d'altre que transferir als alemanys el que és l'ocupació principal de molts empresaris, polítics i economistes del nostre país.

En fi, com sembla que bona part dels nostres experts locals en economia sí que necessiten passar per Harvard, ho farem de la manera més econòmica per les finances del país: els hi portarem Harvard a casa. En concret un article de la Harvard Business Review: Why Germany Dominates the U.S. in Innovation? publicat el passat 27.05.2014.  Un article en el que es posa de manifest que la RFA és tant o més bona que els USA en el terreny de la innovació i, de llarg, molt millor en tot el que te a veure en el terreny de la recerca i la transferència dels seus resultats a la industria (quan no és la industria qui s'ocupa directament de la recerca!). Que aquesta superioritat s'explica també en una diversificació industrial que es recolza en una ma d'obra qualificada amb una formació continua remarcable. Més encara, l'èxit industrial xinès està basat fonamentalment en les màquines i bens d'equip produïts pels alemanys.

L'article acaba fent una reflexió en clau americana:

It’s high time for the U.S. to revamp its innovation system. Americans need to recognize that the purpose of innovation isn’t to produce wildly popular internet services. It’s to sustain productivity and employment growth in order to ensure real income expansion. We need new policies that allow American innovation to be scaled up and produced on American soil, by American workers. Changes need to happen in how we transfer radical inventions from the lab to the marketplace, via a set of public-private institutions that do for America what the Fraunhofer centers do for Germany. We need to think about skills training as a lifelong endeavor, with workers across the spectrum of education being taught how to use new technologies to increase productivity.

Crec que ja aniria sent hora de que els experts locals en economia desapareguessin de l'escena mediàtica i que el nostre país es fiqués les piles per prendre el 'rebufo' de l'economia alemanya, de compartir amb ella el progrés i créixer el suficient per donar-li un cop de ma quan les coses li vagin malament. A això podríem dir-li construcció europea i europeisme: el demés no son més que paraules buides i pur parasitisme.

Ara bé, si preferim seguir donant-li la culpa de tot el que ha passat (i passa!) en aquest país a Frau Merkel, seguim escoltant els experts locals en economia, demanem-lis almenys quines son les seves receptes per aixecar el país (BCN World, EuroVegas?) ... I, per damunt de tot, no impliquem mai a la banca espanyola en el retorn del deute que Europa es va esgarrapar dels seus pressupostos nacionals i dels dels seus fons de pensions. Seria anti-revolucionari!

Only in Switzerland (8): els secrets dels Alps

Aquest vídeo et mostra un seguit de belles imatges de Suïssa i dels Alps. Unes imatges que potser ja hauràs vist anteriorment. Sigui fent turisme, sigui a qualsevol dels documentals que s'han passat sobre aquest país a les cadenes de TV. Malgrat viure-hi, son imatges que no deixen d'emocionar-me cada cop que les veig pels records que'm porten. De totes maneres, el més impressionant d'aquestes imatges son els secrets que amaguen. 

T'estic parlant de les fortificacions dels Alps i dels seus secrets. Et proposo començar per una introducció al sistema de fortificacions camuflades en el paisatge amb un reportatge filmat per una cadena francesa que no podia creure en la realitat del que estaven filmant. Ara podem seguir amb els petits bunkers amagats en bucòlics xalets de l'Oberland. A una altra escala, podem fer una visita pels diferents aeròdroms militars excavats als Alps. I per acabar amb aquest recorregut, et proposo de visitar el vell bunker de Sonnenberg, a Luzern: el bunker més gran del món, amb una capacitat teòrica per acollir 20'000 persones (les instal·lacions et semblen netes i en ordre?).

Com la Guerra Freda fa temps que s'ha acabat, i diferents referèndums i iniciatives populars han anat retallant els pressupostos de la defensa nacional, l'exèrcit ha desmantellat moltes instal·lacions i les ha transferit en general a la iniciativa privada.  Es així que, al St. Gotthard (2'091m), podem trobar un dels hotels més increïbles del món: La Claustra (no el confonguis amb el Zero Star de Sevelen, militarment frugal).

En realitat moltes de les antigues fortificacions segueixen essent utilitzades en tasques relacionades amb la seguretat: pots veure dos exemples en aquest impressionants reportatge de Bloomberg sobre una empresa que gestiona un Data Center en una antiga fortificació; o en aquest altre reportatge de Reuters sobre una empresa especialitzada en l'emmagatzematge en caixes fortes de tot tipus d'informació.

I ara que ja hem vist alguns dels secrets que amaguen al seu interior els Alps, què tal si aprofitem que tot està ja preparat per anar a fer un tomb en plena natura?

ed sheeran - drunk

Sembla demostrat que els animals domèstics tenen un efecte beneficiós sobre la salut: la reducció de l'estrès, de la pressió arterial i del ritme cardíac. Una perspectiva més optimista de la vida, la reducció de l'ansietat i del sentiment de solitud  (PasseportSanté.net, 15.05.2014).  

No estic segur que el gat d'Ed Sheeran respongui a aquest enunciat. Jo porto dies passant-li el vídeo al meu, aviam si aprèn alguna cosa,  i he de confessar que no funciona. Seguiré insistint!

dos temes brutals de frei.wild

.

Land der Vollidioten i Schwarz und Weiss, dos temes brutals dels que't proposo que't busquis les lletres i les tradueixis ... amb la ment oberta. 

Vull dir que miris de no caure en associacions de realitats que no tenen res a veure i les situïs en el context de la banda i el seu avorriment contra la violència cultural en particular, i contra la violència a seques en general: la lluita contra tot tipus de totalitarismes.

Pel que fa al context, tingues en compte que la idea que tenen de l'anarquisme no és exactament la mateixa que podem tenir nosaltres: coneixent la carrera dels anarquistes italians i alemanys... no puc culpar-los. De totes maneres me sembla clar que també hi ha una part de provoc' amb la idea d'escandalitzar la confraria dels amics dels 'ismes'.  Sorry, guys. I'm too old to fall into this trap! ;D

En canvi l'avorriment contra l'associació de tot el que és alemany amb el nazisme, ja és una realitat que ens és molt més coneguda, oi?  Per la resta ... senzillament impressionants!

sobre l'obra social de les elèctriques espanyoles

Boníssim! Gràcies pel vídeo JoanMa.

el racisme en clau de humor delirant

El cinema francès ens va sorprendre recentment amb un film que tractava en clau d'humor el drama de la vida d'un tetraplègic: Les Intouchables (Intocable, a la versió espanyola) que vaig comentar a l'entrada del passat 28.01.2014) i que, després de veure'l, vaig trobar que era un dels millors films que mai havia vist. 

El passat dijous vam veure una altra joia del cinema francès: Qu'est-ce qu'on a fait au bon Dieu?  No crec que acabi a Hollywood, però feia temps que no me reia tant amb un film: un film que tracta el racisme en clau d'humor !

Claude Verneuil, notari de província adscrit a la dreta republicana gaullista i la seva dona Marie, burgesa i catòlica practicant, són pares de quatre filles. Les tres primeres han acabat casades amb un musulmà nord-africà, un jueu sefardita i un xinés. Els dinars de família, malgrat les aparences inicials per ocultar els típics tòpics racistes que cadascú té envers l'altre, son una bomba de rellotgeria que acaba esclatant sistemàticament amb qualsevol comentari desafortunat. Quan la filla petita anuncia als pares que es vol casar, que l'escollit és catòlic, que es diu Charles, com el general De Gaulle, els pares creuen estar en un nuvol. Cauran del més alt quan descobreixin que Charles és negre. Però la sorpresa serà majúscula quan descobreixin que les altres filles, els gendres i, sobretot, la família de Charles, son tant o més racistes que ells.

En una successió de sketchs d'una comicitat delirant, el film ens presenta els pitjors clichés i aprioris racistes. Un film que val el que les millors campanyes anti-racistes o anti-semites, perquè té el coratge de dir que, al joc del racisme, tothom hi juga. I que la recepta màgica per superar-lo és és una bona dosi de tolerància, de humor i ... com la cosa es passa a França, res acaba per unir més a la gent que una bona taula i una bona trompa (Obelix dixit)

Seria una llàstima que el doblatge del film a l'espanyol l'acabi destrossant, com ha passat amb tants altres films. Espero que no passi i que us ho pogueu passar tant bé com jo ho he fet. I malgrat l'argument, espero que tu també t'ho passis d'allò més bé, Hands ;D

german punk rock - broilers

.

.
Quina canya de concerts!

carinyo, lo nostre no funciona

Espanya, carinyo, lo nostre no funciona!  Au, apa buenas!
Artur, Oriol ... necessito aire, i si féssim una pausa?
Josep Antoni, Pere, Alícia ... ja ens anirem escrivint, val?
Per la resta ... seguim en contacte al WhatsApp?

The Ramones and I

.
No te'l perdis!

comunicat contundent d'ERC sobre Can Vies

Interessat per saber quina era la posició d'ERC davant el follón que ha organitzat en Trias amb la destrucció de Can Vias, m'he trobat amb aquest comunicat contundent de Gemma Calvet (l'Oriol està tant emocionat que no sap què dir). Amb valentia i coratge, ERC expressa de manera contundent la seva posició sobre les derives polítiques de CiU. 

Gemma Calvet ha fet ‘una crida perquè a les protestes convocades (per avui mateix) contra el desallotjament de Can Vies no hi hagi cap mena d’acte de violència’. ‘Reconeixem el dret a la protesta, a la desobediència civil però demanem de forma molt coratjosa la condemna de qualsevol tipus de violència' i ha destacat la capacitat del poble català d’exercir 'aquesta resistència i desobediència des d’una actitud absolutament cívica i pacífica’. Calvet ha insistit en la ‘condemna enèrgica dels fets violents perquè els que surten perjudicats son els veïns, som tots plegats. Defensem la llibertat de manifestació i reunió sense ús de violència, amenaces i coaccions’ (web ERC)

Segons la meva interpretació, ERC entén que el Centre Social Autogestionat de Can Vies (wikipedia) col·lectivitzat per la CNT primer, espoliat pels sindicats verticals del franquisme després i, finalment recuperat per joves del barri de Sants el 10 de Maig del 1997, és una part integrant del teixit associatiu del barri. I des d'una posició de defensa sense ambigüitats dels veïns, interpreto que Gemma Calvet demana als elements externs: Ajuntament, Constructores, Empreses de Seguretat, Banca i Mossos que expressin la seva opinió de manera democràtica, admetent fins i tot que exerceixin la desobediència civil, i que abandonin qualsevol tipus de violència. Com les agressions físiques als ciutadans (mossos d'esquadra), agressions al patrimoni construït (excavadores) o agressions visuals com les de les empreses de seguretat equipades amb gossos que donen l'imatge de les pitjors èpoques del nazisme.

Des d'aquesta columna m'agradaria estar segur de haver interpretat correctament el missatge de Gemma Calvet i voldria tornar a saludar el coratge, la claredat i la contundència amb la que aquesta formació política prepara la seva futura acció de govern.

Però també m'agradaria condemnar aquells que han llençat falses acusacions dient que els responsables de la Smart City han fet tot el possible per demanar la desactivació de la recerca de vídeos conflictius a youtube i el filtre de les imatges incomodes a Google. Prou ja de informacions que confonen els ciutadans i no els deixen reflexionar responsable i assossegadament en la decisió adequada a prendre el dia de la consulta sobre el futur de Catalunya. Ara que, vist el present ...