sobre la suspensió temporal de militància d'en sinfu

En Sinfu de farra amb unes biòlogues.
Es va quedar sorprès per la suspensió.
Però tenia feina i no va comentar-la.

Una trucada anònima, posteriorment localitzada a una cabina de Terrassa, denunciava al GS que Ciutadans havia presentat com candidat a l'alcaldia de Sabadell un "geógrafo, cartógrafo y amante de la historia" que havia estudiat al Pau Vila. L'enregistrament va ser enviat per la secretaria a un motorista de Viladecans perquè el fes arribar ràpidament al comitè de disciplina del GS, que es trobava en aquell moment reunit al Bar Budo.

Seguint escrupolosament els estatuts del GS (prometem redactar-los un dia) en Sinfu va quedar suspès temporalment de militància mentre el comitè obria un expedient informatiu. Segons es va comunicar en una roda de premsa realitzada als reservats del Bar Budo, el motiu no era la presumpta militància a C's d'en Sinfu car, segons els estatuts, els membres del GS poden exercir el seu dret a fer el ridícul de la manera que estimin més convenient: una mostra d'aquesta afirmació la tenim en aquest blog!  El motiu de la suspensió temporal seria l'obertura d'un expedient informatiu per clarificar l'ús comunitari de les dietes, dels cotxes oficials i del numero de telèfon d'Alícia Sanchez-Camacho.

Reunit al casino clandestí del bar, el comitè va pensar en un primer moment que les interrupcions constants del patró, que al·legava com excusa voler cobrar les birres que encara se li devien des del mes de Febrer del 2013, el convertien en el principal sospitós de la trucada. Més encara quan va pretendre afegir a la factura tot el que s'estaven bevent el motorista i un conegut seu d'Hostafrancs amb el que s'havia trobat a la barra.

Tornant a la reunió del comitè, en Long John va dir que n'estàvem fent un gra massa i que altres geògrafs també s'havien presentat a les eleccions. Va recordar alguns professors que s'havien presentat per llistes stalinistes i trotskistes o, pitjor encara, el PSUC o el PSC.  També va citar com exemple el d'un altre geògraf, regidor i candidat de la Crida x Sabadell, o el d'un conegut seu que es va presentar com candidat per Vamos, Granada!. Per no parlar d'un altre al que li havien dedicat un carrer a Alacant.

En Doc va donar la raó a en Long John i, molt en el seu rol de tresorer del GS, va proposar que'n Sinfu pagués amb la seva primera nomina com a regidor les factures de les birres consumides pel comitè des del 2013 (i que es fes càrrec, amb els properes tres nomines, de la factura del consum del motorista i el seu amic d'Hostafrancs). Però va ser en Hands qui va proposar al comitè l'anàlisi en detall de l'enregistrament, perquè lo de definir en Sinfu com "cartògraf" li feia pensar que es tractava d'un clar error d'identificació.

Seguidament, el comitè va decidir visitar la pàgina de C's amb un iPhone que'n Hands li havia guanyat a un tio jugant al pòquer. Després de deixar alguns comentaris al darrer editorial de "El Periodista Didital" signats amb el numero de phone de l'Antoni F., el comitè es va connectar a la pàgina de C's i va poder constatar que, com es temia en Hands, la denuncia era infundada i es referia a un tio conegut per la AGE com: Joan Garcia (twitter, youtube).

Finalment el comitè va aprovar restablir la militància d'en Sinfu i, aprofitant que el patró del bar s'estava discutint amb el seu cunyat, va dir-li a un dels cambrers que el motorista de Viladecans, que s'havia quedat a la barra del bar esperant per cobrar la carrera, es faria càrrec de les factures del comitè i de les dels altres parroquians perquè era el seu aniversari.

beyond classic cartography: google street view

Street View: Behind the Scenes

Cada cop que he de visitar una ciutat que no conec, faig un tomb des de casa amb Google Street View i, quan hi arribo, és com si ja hagués estat. També ho faig en aquelles ciutats que m'agradaria visitar un dia. En fi, si la cartografia és la ciència que'ns permet modelitzar la realitat tridimensional en un plànol bidimensional, està clar que Google Street View ha anat més enllà de tot el que podíem esperar.

Ubuntu Edge

Imagineu que teniu un ja vell Samsung Galaxy S3 a les mans. Segons All-In-One-Toolbox, una eina que aconsello a tots aquells que tinguin un telèfon Android, veureu que ve equipat amb un processador de 1.4 GHz quad-core, amb 1GB de RAM, 16GB de memòria flash de base per l'emmagatzematge (l'alta gamma comptava amb 32 o 64GB) que poden estendre's amb 32GB més amb una targeta micro SD. A més, trobareu que ve equipat amb una pantalla que dona una resolució de 1280 x 720 pixels. Imagineu que, després de donar un cop d'ull a les aplicacions que heu instal.lat al telèfon, us adoneu que omplen les mateixes funcionalitats que les que teniu instal·lades al vostre ordinador. La conclusió a la que arribeu és que el que porteu a la butxaca és, accessòriament, un aparell que us permet telefonar, un ordinador amb més gadgets que el que teniu a casa. Potser menys potent, però amb una optimització brutal dels seus recursos i, a sobre, portàtil.

Bé, doncs, aquestes son les premisses més importants sobre les que s'ha basat el projecte que la firma sud-africana Canonical ha decidit llençar cap endavant: Ubuntu Edge, D'una manera super resumida, es pot dir que la idea és construir una aparell amb el que hi ha de millor en hardware avui en dia, i instal.lar-li una versió del lynux Ubuntu (en dual-boot amb Android) que canviaria d'ergonomia segons que el desktop es visualitzés al smartphone o, via un cable HDMI (perquè no via el Wi-Fi), a un monitor (TV, computer, ...): : This could be the mobile device that finally has enough power and moxie to replace a PC, because it can act just like one (c|net, 23.07.2013). A més, que si li doneu un cop d'ull al vídeo, veure que el design de l'aparell és super atractiu. No puc sinó estar totalment d'acord amb l'opinió de l'expert de ZD Net: Ubuntu Edge might just change the computing world.

La idea pot revolucionar el mon de la informàtica no solament pel fet d'estar basada en part en un sistema d'explotació Open Source, no solament pel concepte, no solament per la potència que tindrà l'aparell sinó, sobretot, perquè Canonical ha decidit que no val la pena de tirar endavant el projecte sinó està sostingut per aquells que seran els seus futurs clients. Es per això que havent estimat a 32 Mio de USD el finançament d'una primera sèrie de producció de 40'000 aparells, s'han arriscat a utilitzar la via de les donacions o crowdfunding. Segons Canonical, van recollir 1 Mio USD durant les primeres cinc hores, després els dons ja no van tenir l'effet d'appel i l'entusiasme va baixar. Podeu seguir en aquesta pàgina on es troben en aquest moment.
Personalment, crec que la idea de base té una lògica implacable. Jo no sé si Ubunti Edge serà el primer phone que segueix aquesta lògica, però estic segur que no serà l'únic. 

immaterialització: música ... (2)

FreeMake Converter

Si el passat mes de juny parlàvem del procés global de la immaterialització del munt de llibres, CD's i fotos que arribem a emmagatzemar tots a casa, el mes de setembre passat, us explicava quina havia estat la meva experiència en la immaterialització i la catalogació dels CD's amb que corrien per casa. El nostre bescanvi d'opinions estava lligat a la música que ja teníem a casa sobre un suport digital.

Avui us proposo de parlar d'aquella música que encara no tenim a casa.

1. Si el procés comença per un tema que ens crida l'atenció quan l'escoltem a una emissora de ràdio o a un anunci de la TV, soc de la opinió que l'eina incontournable per a tots aquells que tenen un smartphone és shazam: els usuaris apropen el mòbil a la font del só i capturen la música de fons durant 10 segons, l'aplicació analitza el so capturat, en crea una empremta digital acústica i busca una coincidència a una base de dades amb millons de cançons (atenció amb la descripció del wiki, car necessita ser actualitzada! Actualment, tot és més senzill ).
2. Un cop conegut quin és l'autor i el nom del tema, depen de cadascú on el vulgui escoltar: potser al tag que shazam haurà creat automàticament, potser a grooveshark (el meu preferit), potser a spotify (on hom podrà escoltar la resta de l'àlbum, temes similars d'altres grups, ...), goear, lastfm, etc. I naturalment, youtube on es pot trobar el vídeo del tema, els comentaris de la penya i també, si n'hi han, els vídeos dels concerts en directe: a més, el meu compte google, me permet d'incloure el tema en una playlist accessible des del meu ordinador (o qualsevol altre) i també des del meu smartphone.
3. Potser que, abans d'adquirir el tema (tothom té dret a guanyar-se la vida), voleu guardar una copia personal del vídeo abans que desaparegui de youtube. O potser que voleu baixar-lo en format mp3 per incloure'l a songbird, per llegir la lletra mentre l'escolteu. Seguint amb la estratègia de utilitzar eines senzilles, gratuïtes, però d'una eficàcia redoutable, que podeu utilitzar segons les vostres preferències pel que fa a la qualitat, la velocitat de càrrega, el nombre de formats de sortida, ... :
• El meu swiss army knife és FreeMake: t'ho permet fer tot i t'assegura que tot correrà sense cap problema en la plataforma que hagis escollit com a destinació. Es molt fàcil d'utilitzar, ràpid en les càrregues i les conversions, i la qualitat és força acceptable.  
• Una altra alternativa swiss army knife és free studio, una eina molt completa i també d'un ús molt fàcil que també us recomano si voleu transformar els fitxers descarregats en un format optimitzat per escoltar-lo a un smartphone o a una tablet.
• Per acabar, no podem oblidar a tube catcher, una bona eina que també permet baixar-se una copia de qualitat al menys igual a la de la copia publicada. 
4. Finalment, una bona catalogació del nostre material audiovisual ens permetrà trobar ràpidament l'artista, l'àlbum o el tema que cerquem al nostre lector: jo us vaig proposar Songbird (del que també us recomano la versió pels smartphones), però el mateix val per Windows Media o iTunes. Per a la catalogació dels vídeos i dels fitxers mp3, jo utilitzo un una eina alemanya gratuïta que trobo genial: Mp3tag. Es molt fàcil d'utilitzar, pots barrejar temes de grups i estils diferents i editar-los individualment, pots incloure el cover de l'àlbum que estarà encapsulat al fitxer per sempre més ... Voilà, el trobo de conya.

Notes: 

• Gairebé totes les eines de les que us he parlat son gratuïtes i sense cap tipus de publicitat. No oblideu de fer una donació si us satisfan. Recordeu que tothom té dret a guanyar-se la vida amb el fruit del seu treball.
• Fer-nos participar de les vostres experiències o opinions en els comments d'aquesta entrada no farà sinó millorar-la i donar-nos idees que potser mai no se'ns haurien ocorregut.
• Punxeu aquest enllaç per consultar d'altres articles sobre la immaterialització en aquest bloc.

no deixis el teu mòbil a ningú !

El mon està ple de psicòpates. Ho vam poder veure a una conferència d'en Jon Ronson: Strange answers to the psychopath test.  I el vostre mòbil es pot convertir en una eina pels psicòpates. No es tracta de caure ara en cap paranoia, sinó d'estar informats i d'utilitzar aquest aparell de manera adequada.
Disposem d'una tecnologia que'ns permet trucar des de qualsevol lloc sense preocupar-nos d'on hi ha una cabina o si està destrossada. No necessitem monedes ni una agenda o una guia telefònica a la que algú pot haver arrencat la pàgina que necessitem. No necessitem mapes ni guies urbanes per saber on ens trobem ni on anem. Bescanviem missatges text  i naveguem a Internet per trobar una informació que necessitem. Tot això quedi enregistrat, clar. El problema és l'us que algú en pugui fer d'aquestes dades.
Dos articles de divulgació que han aparegut en la premsa aquesta setmana m'han donat peu a escriure aquest post. El primer, publicat a Le Matin: Mode d’emploi de l’adultère par SMS, el segon publicat avui a La Vanguardia: Como afecta el whatsapp a las relaciones de pareja? Malauradament, ambdós articles centren el problema del control de la privacitat només al nivell de la parella i presenten un munt de briconsejos amb experiències personals que permeten de fugir-ne.
Però hi ha un munt de programes informàtics (el més conegut és Flexispy, n'hi han un munt d'altres) que permeten saber a quina adreça heu estat i quan temps; a qui heu trucat, quan de temps i a quines hores, a qui heu enviat missatges (sms, whatsapp, etc) i quin és el seu contingut. Fins i tot, permeten d'activar el micro del vostre aparell sense que us adoneu.
Aquests programes poden instal·lar-se en un moment al vostre mòbil, o aquestes dades es poden enviar a un servidor responent de manera explicita a un sms que us demana si voleu que, per raons de seguretat (pèrdua, robatori, etc), el vostre mòbil envii totes aquestes informacions. Naturalment aquest sms pot ser enviat i contestat per algú a qui li deixeu el vostre mòbil uns minuts, i aquesta persona pot suprimir la resposta enviada des del vostre aparell, sense que vosaltres ni us adoneu. Qualsevol que sigui el camí seguit (instal·lació o resposta d'un sms), no veureu res al vostre mòbil. 
Hom pot crear-se una il·lusió de privacitat bloquejant el last seen del whatsapp, esborrant els sms (també els emails) o desactivant el GPS. Però si teniu davant un@ psicòpata o una empresa que us ha donat graciosament un mòbil ... potser no serà el cas. Es més, si la penya (amics, companys i caps de la feina) comencen a veure coses rares en els vostres mails, els vostres sms i els last seens al whatsapp, no estareu fent res d'altre que crear sospites enllà on abans no les havien. 
Què fer, doncs? En primer lloc seria una bona idea no acceptar cap telèfon com regal: en particular si bé d'un amic que us estima molt (sabeu de què parlo si heu vist el film protagonitzat per en Sergi López: Harry, un ami qui vous veut du bien), molt menys si és l'empresa qui l'ofereix. En segon lloc, no deixar-li mai el teu telèfon a ningú, perquè ningú t'instal·li res o envii cap sms.
Ara bé, consell d'amic, no caiguis en paranoies de seguretat amb el teu mòbil si després publiques animalades al whatsapp, al facebook, o si la penya que coneixes (en particular el boss) et pot trobar a pàgines de l'estil del Embarrassing Night Club o del Java Club. Pitjor encara si el dia després de la data de la foto has demanat una baixa per malaltia. I per res del nom oblidis que la teva ciutat és més petita del que creus, que el teu cercle de coneguts ho és encara més i que ... tothom coneix algú, que coneix algú, que't coneix a tu. I en això, el mòbil no té res a veure.

What's Up, Doc? II

Seguint amb les reflexions sobre l'impacte sociològic del whatsapp, un curt presentat al festival de curts notodofilm basat sobre la controversia del double check: i es que ... the double check is not God.

What's Up, Doc?

Una mica a l'imatge del que deia na Milà al Gran Hermano, avui m'agradaria veure si arribo a provocar un petit debat amb aquest fenòmen sociològic que és el WhatsApp. En tot cas és un fenòmen de societat a casa nostra, perquè jo no he vist a la penya per aquí ni la meitat d'enganxada amb aquesta historia.  Què voleu? A mi se'm fa curiós rebre missatges de penya que està prenent una copa o sopant amb uns amics per dir-me lo bé que s'ho està passant. En tot cas, se'm fa super curiós que puguis estar amb la teva parella o un grup d'amics i estiguis enviant missatges a penya que pot estar lluny o que fa dues hores o dos anys que no has vist. Se'm podria dir que enviar els missatges amb el WhatsApp és molt menys car (i si tens una wifi a prop, gratuït) que si envies un SMS. Però es que hi han altres aplicacions gratuïtes, com ara el Viber, que també te permeten fer una trucada passant pel wifi. Vull dir que, si tant urgent és contactar a algú de manera "gratuïta", perquè no parlar amb ell i no estar enviant-li monosílabs i frases curtes més pròpies de la vella l'època dels telegrames? Pero també hi han altres applicacions gratuïtes, com ara Skype o Google Talk que, a més de parlar, te permeten veure en directe a la persona (o un grup de persones) amb qui ho fas. Què fa doncs que la penya del nostre pais passi hores i hores amb el WhatsApp i que gairebé ignori les altres aplicacions (parlo en hores de dedicació, és clar). I què fa doncs que la penya del nostre pais estigui amb els seus amics pero pendent del que fa altra penya que no està amb ells? Algun membre de la tripulació té una teoria acceptable que ho expliqui?