El mon està ple de psicòpates. Ho vam poder veure a una conferència d'en Jon Ronson: Strange answers to the psychopath test. I el vostre mòbil es pot convertir en una eina pels psicòpates. No es tracta de caure ara en cap paranoia, sinó d'estar informats i d'utilitzar aquest aparell de manera adequada.
Disposem d'una tecnologia que'ns permet trucar des de qualsevol lloc sense preocupar-nos d'on hi ha una cabina o si està destrossada. No necessitem monedes ni una agenda o una guia telefònica a la que algú pot haver arrencat la pàgina que necessitem. No necessitem mapes ni guies urbanes per saber on ens trobem ni on anem. Bescanviem missatges text i naveguem a Internet per trobar una informació que necessitem. Tot això quedi enregistrat, clar. El problema és l'us que algú en pugui fer d'aquestes dades.
Dos articles de divulgació que han aparegut en la premsa aquesta setmana m'han donat peu a escriure aquest post. El primer, publicat a Le Matin: Mode d’emploi de l’adultère par SMS, el segon publicat avui a La Vanguardia: Como afecta el whatsapp a las relaciones de pareja? Malauradament, ambdós articles centren el problema del control de la privacitat només al nivell de la parella i presenten un munt de briconsejos amb experiències personals que permeten de fugir-ne.
Però hi ha un munt de programes informàtics (el més conegut és Flexispy, n'hi han un munt d'altres) que permeten saber a quina adreça heu estat i quan temps; a qui heu trucat, quan de temps i a quines hores, a qui heu enviat missatges (sms, whatsapp, etc) i quin és el seu contingut. Fins i tot, permeten d'activar el micro del vostre aparell sense que us adoneu.
Aquests programes poden instal·lar-se en un moment al vostre mòbil, o aquestes dades es poden enviar a un servidor responent de manera explicita a un sms que us demana si voleu que, per raons de seguretat (pèrdua, robatori, etc), el vostre mòbil envii totes aquestes informacions. Naturalment aquest sms pot ser enviat i contestat per algú a qui li deixeu el vostre mòbil uns minuts, i aquesta persona pot suprimir la resposta enviada des del vostre aparell, sense que vosaltres ni us adoneu. Qualsevol que sigui el camí seguit (instal·lació o resposta d'un sms), no veureu res al vostre mòbil.
Hom pot crear-se una il·lusió de privacitat bloquejant el last seen del whatsapp, esborrant els sms (també els emails) o desactivant el GPS. Però si teniu davant un@ psicòpata o una empresa que us ha donat graciosament un mòbil ... potser no serà el cas. Es més, si la penya (amics, companys i caps de la feina) comencen a veure coses rares en els vostres mails, els vostres sms i els last seens al whatsapp, no estareu fent res d'altre que crear sospites enllà on abans no les havien.
Què fer, doncs? En primer lloc seria una bona idea no acceptar cap telèfon com regal: en particular si bé d'un amic que us estima molt (sabeu de què parlo si heu vist el film protagonitzat per en Sergi López: Harry, un ami qui vous veut du bien), molt menys si és l'empresa qui l'ofereix. En segon lloc, no deixar-li mai el teu telèfon a ningú, perquè ningú t'instal·li res o envii cap sms.
Ara bé, consell d'amic, no caiguis en paranoies de seguretat amb el teu mòbil si després publiques animalades al whatsapp, al facebook, o si la penya que coneixes (en particular el boss) et pot trobar a pàgines de l'estil del Embarrassing Night Club o del Java Club. Pitjor encara si el dia després de la data de la foto has demanat una baixa per malaltia. I per res del nom oblidis que la teva ciutat és més petita del que creus, que el teu cercle de coneguts ho és encara més i que ... tothom coneix algú, que coneix algú, que't coneix a tu. I en això, el mòbil no té res a veure.
Disposem d'una tecnologia que'ns permet trucar des de qualsevol lloc sense preocupar-nos d'on hi ha una cabina o si està destrossada. No necessitem monedes ni una agenda o una guia telefònica a la que algú pot haver arrencat la pàgina que necessitem. No necessitem mapes ni guies urbanes per saber on ens trobem ni on anem. Bescanviem missatges text i naveguem a Internet per trobar una informació que necessitem. Tot això quedi enregistrat, clar. El problema és l'us que algú en pugui fer d'aquestes dades.
Dos articles de divulgació que han aparegut en la premsa aquesta setmana m'han donat peu a escriure aquest post. El primer, publicat a Le Matin: Mode d’emploi de l’adultère par SMS, el segon publicat avui a La Vanguardia: Como afecta el whatsapp a las relaciones de pareja? Malauradament, ambdós articles centren el problema del control de la privacitat només al nivell de la parella i presenten un munt de briconsejos amb experiències personals que permeten de fugir-ne.
Però hi ha un munt de programes informàtics (el més conegut és Flexispy, n'hi han un munt d'altres) que permeten saber a quina adreça heu estat i quan temps; a qui heu trucat, quan de temps i a quines hores, a qui heu enviat missatges (sms, whatsapp, etc) i quin és el seu contingut. Fins i tot, permeten d'activar el micro del vostre aparell sense que us adoneu.
Aquests programes poden instal·lar-se en un moment al vostre mòbil, o aquestes dades es poden enviar a un servidor responent de manera explicita a un sms que us demana si voleu que, per raons de seguretat (pèrdua, robatori, etc), el vostre mòbil envii totes aquestes informacions. Naturalment aquest sms pot ser enviat i contestat per algú a qui li deixeu el vostre mòbil uns minuts, i aquesta persona pot suprimir la resposta enviada des del vostre aparell, sense que vosaltres ni us adoneu. Qualsevol que sigui el camí seguit (instal·lació o resposta d'un sms), no veureu res al vostre mòbil.
Hom pot crear-se una il·lusió de privacitat bloquejant el last seen del whatsapp, esborrant els sms (també els emails) o desactivant el GPS. Però si teniu davant un@ psicòpata o una empresa que us ha donat graciosament un mòbil ... potser no serà el cas. Es més, si la penya (amics, companys i caps de la feina) comencen a veure coses rares en els vostres mails, els vostres sms i els last seens al whatsapp, no estareu fent res d'altre que crear sospites enllà on abans no les havien.
Què fer, doncs? En primer lloc seria una bona idea no acceptar cap telèfon com regal: en particular si bé d'un amic que us estima molt (sabeu de què parlo si heu vist el film protagonitzat per en Sergi López: Harry, un ami qui vous veut du bien), molt menys si és l'empresa qui l'ofereix. En segon lloc, no deixar-li mai el teu telèfon a ningú, perquè ningú t'instal·li res o envii cap sms.
Ara bé, consell d'amic, no caiguis en paranoies de seguretat amb el teu mòbil si després publiques animalades al whatsapp, al facebook, o si la penya que coneixes (en particular el boss) et pot trobar a pàgines de l'estil del Embarrassing Night Club o del Java Club. Pitjor encara si el dia després de la data de la foto has demanat una baixa per malaltia. I per res del nom oblidis que la teva ciutat és més petita del que creus, que el teu cercle de coneguts ho és encara més i que ... tothom coneix algú, que coneix algú, que't coneix a tu. I en això, el mòbil no té res a veure.
7 comentaris:
I després encara hi ha qui no entén que jo no tingui mòbil...
Es una decisió personal que respecto. Ara bé, t'he vist llogar carros que, segurament, portaven un GPS integrat. I potser tu no ho facis, però el més invasiu que existeix és pagar amb una targeta de crèdit. Hem de deixar de fer-ho? Es una decisió personal. Jo trobo pràctic de poder llogar un carro quan me desplaço en avió. I detesto portar pasta en metàl·lic al damunt. En realitat, deu ser més fàcil per a mi perquè considero que la tecnologia és neutra: el que no ho és el l'us que se'n pugui fer d'ella. D'aquí que doni una gran importància a conèixer-la, a compartir el que conec, i a evitar ser còmplice de la seva mala utilització.
Gran frase,si senyor:"la tecnologia és neutra".De tota manera,personalment duc un mòbil d´aquells que ni feien fotos,o sigui que no em fa patir massa.I tarjetes de crèdit...home,jo tinc el crèdit limitat i segons com em toca portar la pasta al damunt,no sé si recordes.
Pierre,no tindràs mòbil però diu en Sinfu que tens twiter;això com t´ho fas?
Sento desil·lusionar a la parròquia però, tinguis el mòbil que tinguis, gairebé tot el que deia al post és vàlid. I és que, encara que no tinguis GPS, el teu mòbil és localitzable per la triangulació de les antenes (les mateixes que el capten i l'identifiquen perquè puguis rebre una trucada). I sobre els sms i el control de les trucades ... doncs passa el mateix que amb els smartphones. I si, a mi també m'interessa conèixer el twitter d'en Doc. Aviam si envieu els enllaços per correu privat, home!
Clar que,per a que vol en Doc el twitter si es passa la vida a alta muntanya i allà no hi ha cobertura...
Doncs no et creguis, que sempre porta al damunt un paraigua de pastor que, quan li dona la volta, diu que li fa de parabòlica i pot escoltar la seva emissió favorita a Ràdio Patagònia: "La hora de los lentos" con "El chino Leunis"
Publica un comentari a l'entrada