Els temps eren durs, érem joves, necessitàvem pasta per pagar-nos la matricula de la Uni i Naranjito era la mascota oficial del mundial de futbol de Espanya'82. Mentre en Long John es feia unes propines com a pianista en cabarets tipus "cage aux folles", en Sinfu i jo ens guanyàvem la vida fent de ganxos per uns trileros equatorians a les Rambles. He de confessar però que, res del que havia vist fins aquells moments, no va tenir un impacte tant gran en la meva formació científica com la lectura d'algunes tesis doctorals. En fi, tot aquest recordatori per presentar-vos el vídeo: Messages from Water, del Dr. Masaru Emoto (amb la discreta col·laboració d'el nostre expert internacional). En termes del que els anglosaxons anomenen entertainment, no dubtaria en catalogar el vídeo com a pura poesia. Ara bé, en termes de ciència, us he de confessar que van impressionar-me molt més els amics equatorians d'en Sinfu. Dit això, cadascú es guanya la vida com pot: mireu sinó la Asistente para la atención de los señores Diputados del Grupo Parlamentario Catalán o en Hands, que treballa per un "salari" monumental. Ara bé, en Hands no ha enganyat mai a ningú. Bé, si, però no és el moment de traure l'historia aquella de que el seu pare, quan era jove, va ser bateria de Jimmy Hendrix, just abans de retirar-se a tocar amb uns amics al Far de Finisterre. Per no parlar de tot el que en Hands li va prometre a la tia Emma sobre el gran business de la cria de gambes perquè s'anés a viure amb ell al Delta. Però això, companys, és una altra historia. Us deixo veure aquest vídeo que mai no oblidareu.
5 comentaris:
En Sinfu i jo érem tant bons com a ganxos que, un dia, un tio que treballava per una coneguda caixa d'estalvis, ens va proposar de contractar-nos. Recordo que ens vam empipar molt i li vam dir: Per qui ens pren? Nosaltres encara tenim uns principis!. Menys mal que havíem fet unes lectures d'en Groucho pels cursos de Geo Rural (ens vam equivocar d'autor a la biblio) i també teníem guardats uns altres principis. Es per això que, quan els equatorians van acabar a la garjola, ens vam haver de resignar a donar classes al departament de geografia.
Per cert, Sinfu. Me menja la curiositat de saber com començaves el curs a les teves classes de Geo d'Espanya.
Ja et falla la memòria? no eren equatorians, eren peruans! per la resta, i tant si m'enrecordo....ara que, d'aigua no en bebíem massa! Bé, sí, al garito del Long John, el jefe era molt rata i només ens donava aigua.
Les classes? jo feia una classe sobre geografia de Catalunya (divisió territorial, xarxa urbana...) ara que no em vaig poder resistir i el primer dia vaig dir que Catalunya era "Un marco de incompable belleza"
Si, ara me'n recordo. Menys mal que, abans que els expulsessin del país, els vas poder fer arribar aquells guions que anaves escrivint a estones al garito d'en Long John (Les amis de la poésie, bon jour!. I ara s'estan fent d'or adaptant-los a la TV peruana.
Publica un comentari a l'entrada