Ara resulta que, segons aquest gran estadista d'en Montilla: Franco organitzava referèndums i que aquests son la modalitat preferida dels dictadors. Vaja, doncs resulta que, gràcies al govern Zapatero, jo no podré votar el dia 25 a Catalunya, però el mateix dia sí que podré votar sobre cinc lleis federals i la modificació de dos articles de la constitució del meu estat. Però clar, aquestes coses només passen en un país dictatorial com el meu, i no en països modèlics com en el que ens proposa de seguir el senyor Montilla. Aquesta penya del PSC, fumen molt, oi? Ho dic perquè porten una carrera inquietant en la que cada bajanada va seguida poc després per una de més grossa. Perquè, aviam, no va haver un referèndum per la constitució, no en va haver un per l'entrada a l'OTAN, no en va haver un per aprovar un estatut que es va passar per l'arc de triomf en Guerra i en Zapatero? I qui era president de la Xene quan es va organitzar aquest referèndum? Menys mal que se m'ha passat la mala gaita llegint els comentaris al meneame.net, una de les poques coses que es pot llegir en aquests temps. Per cert, un dels comentaris que més m'ha agradat és aquest: Sin embargo Franco solo hacia referéndums de acuerdo con la legalidad. Es mas, Franco gobernó España dentro de la legalidad (la suya, que impuso por la fuerza). Quizá deberíamos dejar de mitificar tanto la legalidad, no? Tu que dius, Montilla?
2 comentaris:
haurien de penalitzar l'abús del "Montilla"
Una mica en la línia del meu post, en Màrius Carol publica avui a La Vanguardia un article que porta per títol: La relliscada de les paraules. Comença així: Charles de Gaulle, que sempre es va considerar més militar que governant, va deixar escrit que els polítics mai no creuen el que diuen, per això se sorprenen quan algú se'ls creu. Us recomano llegir-lo.
Publica un comentari a l'entrada