Les portades dels diaris electrònics de BCN presentaven aquesta tarda en titulars que Unió i els empresaris no apreciaven gens un pacte de govern amb ERC, i que se sentien més a prop d'altres opcions. Com per art de màgia, aquest vespre era ja difícil de trobar aquests titulars. Com si no n'haguéssim tingut prou amb la interdependència, Puerto Rico i altres bajanades per l'estil ... sembla que les ganes de fer el ridícul continuen estant d'actualitat: la banda d'en Cerillo i la colla del Fem pinya semblen haver-se posat d'acord perquè The Show Must Go On ... I mira que el cap de setmana deu haver estat d'allò més dur pels nacionalistes espanyols. Perquè, es fiquin com es fiquin, el parlament és més independentista del que mai ho ha estat, en Alonso no va guanyar el campionat de la F1, el Madrid està a 11 punts del Barça i ... bé, la noticia s'ho val i la deixo pel final: La Caixa comprarà el Banco de Valencia. I per si encara volien fer-se cap il·lusió, resulta que, des de fora, els/ens recorden la realitat: 'The Guardian' i 'The New York Times' avisen Rajoy que segueix tenint un problema amb Catalunya. I què estan fent ara aquest parell de CiU? Amenaçant ERC amb que si volen un pacte de govern s'hauran d'alinear amb una política de retallades més dura que la dels dos anys precedents i, en paral.lel, una caiguda d'ulls al PSC. Imagino que, quan es reuneixen en privat es deuen veure a si mateixos interpretant els rols d'el poli bo i d'el poli dolent amb ERC i el del Dr Jekyll i Mr Hyde amb el PSC. Del que no crec que siguin conscients es que, en aquest moment que hauria de ser històric, per molta gent no estan interpretant cap altre paper que el de Mortadelo y Filemón Pi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada