andrade - el valioso tiempo de los maduros

Mário Raul de Morais Andrade, 1893 - 1945 El valioso tiempo de los maduros “...Conté mis años y descubrí que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que viví hasta ahora. Me siento como aquel chico que ganó un paquete de golosinas: las primeras las comió con agrado, pero, cuando percibió que quedaban pocas, comenzó a saborearlas profundamente. Ya no tengo tiempo para reuniones interminables donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos sabiendo que no se va a lograr nada. Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido. Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades. No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados. No tolero a maniobreros y ventajeros. Me molestan los envidiosos que tratan de desacreditar a los más capaces para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.  Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo. Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos. Mi tiempo es escaso como para discutir títulos. Quiero la esencia, mi alma tiene prisa ... Sin muchas golosinas en el paquete ... Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana. Que sepa reír de sus errores. Que no se envanezca con sus triunfos. Que no se considere electa antes de hora. Que no huya de sus responsabilidades. Que defienda la dignidad humana. Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez. Caminar junto a cosas y personas de verdad, disfrutar de un afecto absoluto y sin fraudes, nunca será pérdida de tiempo. Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena. Quiero rodearme de gente que sepa tocar el corazón de las personas ... Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma. Sí... tengo prisa ... por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar. Pretendo no desperdiciar parte alguna de las golosinas que me quedan ... Estoy seguro que serán más exquisitas que las que hasta ahora he comido. Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia. Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás...”

avui farà vuit anys ...

la samarreta de l'aniversari
by Israel Hands

Com la penya del GS va tenint una edat avançada i se li obliden les coses, m'agradaria recordar a l'amical de l'alzheimer del GS que avui festegem els vuit anys de vida d'aquest blog. 

En Sinfu el va inaugurar a la mateixa hora amb una entrada que portava per títol: Tabernas. Guardeu-la, perquè té una invitació de visita a Cork amb totes les despeses pagades, així com una proposició de treball de camp sobre el tema de la Geografia Etílica. 

Moltes de les imatges que incloïa ja han estat arxivades per la NSA, però encara en queda una d'un col·lega d'en Sinfu que va acabar treballant com a funcionari al consolat d'Espanya i que, entre birra i birra, i que hay de lo mio?, li va donar un cop de ma a en Sinfu, permetent-li gaudir d'una posició privilegiada en el món de la cultura hispànica.  

Per honorar aquest aniversari i omplir a rebentar (encara més!) el cofre fort de l'amical de l'alzheimer del GS, podeu passar comanda de la samarreta de l'aniversari a Israel Hands. Cas d'una previsible ruptura de stock, aquest conegut designer ens ha garantit que enviarà una exclusiva samarreta passada pel retolador.

Tots aquells que encara no us heu hagut d'exiliar podeu passar-vos pel despatx d'en Doc a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Sereu obsequiats amb una recopilació dedicada dels posts publicats aquest estiu per en Long John a LinkedIn, una cistella d'herbes medicinals recollides personalment i sota l'amenaça pels estudiants d'en Doc i una reedició en clau d'humor de la tesi doctoral d'en Toloriu.

la velocitat de la llum vs la velocitat del so

El passat mes d'agost un conegut consultor informàtic del cap i casal publicava a LinkedIn aquesta imatge que circula per twitter des del 2013. Més val que no t'ho prenguis en clau de conya, perquè fa pocs dies, a La Vanguardia (1), parlaven d'un estudi publicat ja fa temps a PLOS|One (2) que afirma que: 'el nostre cervell triga menys d'un segon a generar una primera impressió de les persones a les que acabem de conèixer'. I que 'la primera impressió dominarà sempre, sense importar la quantitat de vegades que vegem a aquesta persona' ...

Et proposo que et passis per qualsevol dels articles referenciats a continuació i que et llegeixis la noticia o les conclusions de la 'recerca' amb més detall. En concret, crec que la historia del 'hello' o la dels 'colors' et permetrà comprovar que el teorema de la imatge també es pot confirmar sense necessitat d'escoltar a ningú.

Tot això de les primeres impressions que'ns fem d'algú i que no canvien amb el temps no son més que rucades però. Jo recordo que quan vaig conèixer en Hands, la primera impressió que'm va fer era la d'estar davant del cosí de Calimero. I uns mesos després, amb el canvi de look, vaig tenir la impressió de creuar-me el cunyat de Marvin a una processió de Setmana Santa. En cap moment però vaig pensar que me l'acabaria estimant tant, com ha acabat passant amb el temps.

També és veritat que, quan vaig conèixer en Sinfu, vaig anar disparat a l'església de Sant Martí, a Cerdanyola, per pregar-li al sant que aquell individu no fos mai el meu gendre. Com el sant ha respectat el tracte, també m'estimo molt en Sinfu.

Pel que fa als altres membres del politburó, com son homes públics (que lleig que queda en versió femenina!) i tenen l'agenda saturada, no afegiré res més. 

---

1. TORRES, Guillermina (2016): Cómo podemos cambiar la primera impresión que tenemos de alguien, La Vanguardia, 20.09.2016 (veure article original a Cribeo)
2. McALEER, Phil; TODOROV, Alexander and BELIN, Pascal (2016): How Do You Say ‘Hello’? Personality Impressions from Brief Novel Voices, PLOS|One, 12.03.2014, http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0090779

una perillosa descoberta

Un grup de joves investigadors en arqueologia industrial ha descobert l'ordinador en el que Israel Hands va passar milers d'hores que es justificaven oficialment en l'entrada i l'actualització de dades del cens ramader del Bages.

Després de les oportunes tasques de neteja de teranyines del terminal DEC VT100, els joves arqueòlegs van activar accidentalment un joc que, en els registres dels logs de l'aparell, va mostrar haver estat utilitzat durant els milers d'hores que s'haurien de haver dedicat a l'anàlisi de l'evolució de la població porcina al Bages.

Prosseguint la investigació, també van descobrir l'astuciós sistema de comunicació que va permetre a en Sinfu iniciar la seva activitat d'apostes il·legals amb els principals actors de les illes britàniques.

look over the rainbow

how to send an email in 1984

Corria l'any 1984, en Doc encara era jove, en Hands ja era punk, en Long John tocava el piano en antros de mala mort i en Sinfu ... bé, era jove i necessitava pasta, no burxarem en la ferida.

Va ser també l'any de l'emissió Database, de Thames TV, que va interviuar un jove Antoni F., darrera del qual somreia una investigadora que ens ha demanat no revelar la seva identitat. L'emissió pretenia ser una presentació senzilla, destinada a fomentar la utilització del correu electrònic entre el personal científic d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. 

Si malgrat la difusió de les adreces ILGEn@uab.es, la utilització del correu electrònic entre el personal investigador va prendre anys, el tallat de cabell de la presentadora de l'emissió de Thames TV va causar furor entre el personal docent i l'alumnat d'aquella època. I cal dir que les fotografies d'aquells temps es negocien a preus increïbles entre els alumnes de la facultat.

push to add drama ...

Doc: anant sumant.

ascensió al Tuc de Salana, a la Val d'Aran (veure comentaris)

Gràcies a en Batty, que té una superagenda ben informada, ens ha recordat que el nostre estimat Pierre Nodoyuna (familiarment conegut com a "Doc"), fa anys. Uns quants anys, no molts, quelcom així com 60. I des d'aquest modest bloc el volem felicitar i recordar-li que sempre tindrà al seu costat la tripulació que integra aquest desballestat vaixell. Estaria bé celebrar-ho amb 60 ampolles de cervesa damunt la taula i retrobar-nos un cop més. Tot és possible. En fi, una abraçada i per molts anys, amic.

sobre la república galàctica

Hi ha una cosa amb això de la República Galàctica i la princesa Leia Organa que no havia entès mai abans de llegir-me la versió curta de la seva vida al Wiki (per la versió llarga, hi ha el banc de dades de Star Wars) . Com es pot ser princesa i dir-te Leia Organa si la teva mare és la senadora Padme Amidala i el teu pare el cavaller Jedi Anakin Skywalker? Com es pot ser princesa si el teu germà bessó no és príncep i tampoc porta el teu nom? I com es pot ser princesa i casar-te amb un contrabandista galàctic per defendre l'antiga república? Finalment, anava a afegir que com es pot ser princesa i portar un pentinat tant ridícul com el que porta quan la detenen ... però, després de haver viscut durant anys veient el de l'antiga reina, la veritat és que impressiona molt menys.

Si algú està esperant que ara comenci a fer paral·lelismes amb la política de casa nostra, vull recomanar-li que es compri La Vanguardia i es llegeixi els comentaris dels trolls de la FAES.  Perquè del que vull parlar avui és de la decisió de Disney d'aturar la producció de joguines de la princesa Leia en plan esclava de Jabba_the_Hutt, vestida amb un dels bikinis més cutres que ha produït Hollywood. Un bikini que, paradoxalment, ha encès durant dècades la flama del desig d'uns quants milers de geeks. Bé, diguem que també ha encès el desig d'alguns coneguts professors de paleontologia, entre els que no podem incloure el nostre amic Orlando: més que res perquè, ni és paleontòleg, ni és conegut fora de les rutes nocturnes dels pubs del Vallès.

Carrie Fisher també ha sortit amb la historia de que odiava aquest bikini, que havia descrit com: el que les supermodels portarien en el setè cercle de l'infern. Tot el que jo puc fer és mostrar el meu acord amb en Sinfu, quan diu que: Carrie Fischer no ha vist mai els prêt-à-porter d'algunes professores d'antropologia de la UAB, per fer aquest tipus de declaracions.

Espero que, ara que també són propietaris de Pixar, Disney no decideixi de carregar-se cap altre personatge. Qui sap on podria portar-nos aquest procés. No, no penso en política. Sinó en un bon amic a qui el món se li cauria al damunt si Warner decidís un dia carregar-se a Marvin.

galeria de geògrafs il·lustres

El passat 21 d'Octubre, l'edició en francès de 20minutes.ch ens presentava així al guanyador de les eleccions al Canadà: Justin Trudeau. Son profil est atypique: diplômé en littérature et en gèographie, il a été guide de rafting et moniteur de snowboard, notamment.

Es tracta d'un perfil molt proper al d'en Sinfu, també en el terreny medi-ambiental, quan en Sinfu era un assidu visitant dels terrenys de golf i els abocadors del Vallès no tenien cap secret per ell. Diuen que una gran complicitat amb la seva companya de recerca, teixida durant llargues converses al caliu de la llar de foc, el van decidir a preferir Irlanda al Lluçanès.

Jo el veig preparat per seguir els passos de M. Trudeau en aquest país.

GS: la lluita continua (ara des de Punta Cana)

Els espies més guardonats del món lliure es van donar cita aquesta setmana per lliurar als representants del GS el premi Joan Pujol García, creat pel Foreign Office en reconeixement al treball de la nostra organització. L'acte, que va ser molt emotiu, va tenir lloc a un pub de Cerdanyola que no estem autoritzats a desvelar. Després d'una etílica i emotiva introducció d'un espia local que utilitza l'extravagant pseudònim d'Orlando per camuflar la seva identitat, l'acte va començar amb un discurs ditiràmbic d'un representant del MI6 que utilitzava el pseudònim de Wilfred Dunderdale.

Wilfred va destacar l'èxit de la nostra organització: en concret del nostre batalló "Style", en missions on la CIA o el MI6 havien fracassat. Va citar com exemples la infiltració dels nostres agents als vestuaris dels líders comunistes del Carib, que va tenir com a resultat l'adopció per aquests del look Adidas. I també va destacar com l'acte d'infiltració més destacat de la historia de l'espionatge, el del nostre perruquer de Pyongyang, responsable del tall de cabell de Kim Jong-Un i dels consells al líder comunista perquè tregui una llei que el faci obligatori: el que podria acabar amb el règim en un parell de dies si prosperés aquest pla diabòlic. Wilfred va acabar la seva intervenció recordant als membres del GS que sempre tindran la porta oberta per treballar al MI6.

Jacques Clouseau, pseudònim del representant de la DGSE a l'acte d'homenatge, va lamentar a continuació que el batalló "Style" no hagués pogut infiltrar C's: afirmant que els resultats d'aquesta formació no haurien estat els mateixos si Albert Rivera s'hagués presentat als meetings amb el look Adidas i el tall de cabell de Kim Jong. Va alabar però l'acte més demolidor que mai s'ha fet contra els nacionalismes espanyol i americà, gràcies a la difusió de tweets i emails que informaven els ciutadans d'ambdós països del nom de dues bases americanes en territori espanyol, afegint uns enllaços que traduïen pels uns i pels altres el significat dels noms de les localitats on es troben: Moron, on es troba la base de la United States Air Force, i Rota on es troba la base de submarins nuclears de la Navy i un important destacament del US Marine Corps.

L'acte va continuar amb una simpàtica intervenció de Mortadelo, pseudònim del representant del CNI a l'acte, que va destacar entre les accions més remarcables del GS la difusió per la xarxa d'imatges destinades a dinamitar les accions comercials de Marca España. Va negar que el batalló "Style" del GS es trobés darrera del tall de cabell d'alguns dels més destacats representants de la CUP, o la responsabilitat del GS en la paràlisi observada a la secció "fotgrafies" al blog de Procés Constituent. Va afirmar que estaven seguint amb molta atenció al monitor que li ha proposat seguir cursos de zumba  a Miquel Iceta, car sospiten que pugui ser un agent infiltrat del GS, encara que no poden afirmar-ho encara. Va mostrar el seu escepticisme sobre els rumors de la publicació a youtube d'un curs on l'Antoni Duran i Lleida explicaria als estudiants d'ESADE com pensa tornar els 20 milions d'euros de deute de Unió Democràtica de Catalunya i el pagament dels salaris endarrerits a la seva secretaria al congrés de diputats de Madrid. I tot i no creure en la veracitat dels rumors d'una campanya de tweets del GS comparant les declaracions del lider de l'ANC  abans de les eleccions (Sense l’ANC, sense ÒMNIUM... no haguéssim arribat ni al 9N) amb les que està deixant anar després de les eleccions (Sànchez ha considerat que el líder de CDC és "imprescindible" en el procés sobiranista), va afirmar que el CNI s'estava preparant per protegir a C's: l'invent del Banc de Sabadell amb el suport de La Sexta, d'una nova campanya del GS que portaria per nom: CiU-Dadanos.

L'acte va acabar amb la recollida del premi del Foreign Office per en Doc, que es va deixar créixer la barba per l'ocasió i es va presentar amb el pseudònim de Professor Bacterio. En el seu speach d'agraïment va deixar-li anar al CNI que lo de la campanya de CiU-Dadanos podria no ser sinó una cortina de fum que amagués altres accions més devastadores pel futur dels nacionalismes d'aquest país, com ara els pentinats que portaven en algunes farres alguns dels seus líders als anys 80's. Després de mirar el rellotge de la sala i dir que tenia molta feina, va fer entrega del trofeu i del taló que l'acompanyava a l'equip del GS i va marxar. L'equip del GS, després d'acomiadar-se dels participants, i deixar a Orlando la responsabilitat de la neteja del local, va mirar-se les ofertes de Last Minute i va agafar el primer avió amb destí a Punta Cana, que es des d'on estem transmetent aquesta crònica.

la geografia i l'educació

Un ministre que no té ni idea del meridià del que està parlant, i uns periodistes que tampoc tenen ni idea de que el meridià 0° no sempre ha estat el de Greenwich ...

Des del segle II, Ptolomeu va definir la que seria durant molts segles la posició del meridià zero, basant-se en la posició més occidental del món conegut, que es trobava a la illa de El Hierro: el que permetia donar valors positius als meridians a mesura que hom es desplaçava ver l'est. Una expedició francesa va establir el 1634 el meridià a la Punta de la Orchilla, i no va ser fins el 1884 que la International Meridian Conference va establir el meridià de Greenwich com nou meridià d'origen.

imelda may - mayhem

Imelda May

Diu la llegenda que quan en Long John va descobrir que Mario Lanza era rocker i que Imelda May tenia una relació sentimental a Viladecans, amb el propietari d'una franquícia d'una coneguda multinacional de l'alimentació, la seva vida va canviar i va decidir deixar la musica per seguir la traça de Richard Branson.

Va ser llavors que va trucar en Sinfu que, en aquells temps, treballava pel GS sota la cobertura d'un pastor anomenat Manolín a la Iglesia Evangélica Filadelfia de Sabadell. Durant un temps tot va anar força bé. En Sinfu i en Long John es van fer una pasta transformant vells números del DAG en paper de fumar, tenien unes caravanes pagades per la Xene que no estaven gens malament (en Sinfu encara en té una!), i el Mercedes oficial, clar. Un bon dia però, en Sinfu va dir-li al patriarca que'n Long John era del Madrid i van haver de sortir per cames. Després va passar el que va passar i, la resta, ja no és més que una vella historia.

sobre la suspensió temporal de militància d'en sinfu

En Sinfu de farra amb unes biòlogues.
Es va quedar sorprès per la suspensió.
Però tenia feina i no va comentar-la.

Una trucada anònima, posteriorment localitzada a una cabina de Terrassa, denunciava al GS que Ciutadans havia presentat com candidat a l'alcaldia de Sabadell un "geógrafo, cartógrafo y amante de la historia" que havia estudiat al Pau Vila. L'enregistrament va ser enviat per la secretaria a un motorista de Viladecans perquè el fes arribar ràpidament al comitè de disciplina del GS, que es trobava en aquell moment reunit al Bar Budo.

Seguint escrupolosament els estatuts del GS (prometem redactar-los un dia) en Sinfu va quedar suspès temporalment de militància mentre el comitè obria un expedient informatiu. Segons es va comunicar en una roda de premsa realitzada als reservats del Bar Budo, el motiu no era la presumpta militància a C's d'en Sinfu car, segons els estatuts, els membres del GS poden exercir el seu dret a fer el ridícul de la manera que estimin més convenient: una mostra d'aquesta afirmació la tenim en aquest blog!  El motiu de la suspensió temporal seria l'obertura d'un expedient informatiu per clarificar l'ús comunitari de les dietes, dels cotxes oficials i del numero de telèfon d'Alícia Sanchez-Camacho.

Reunit al casino clandestí del bar, el comitè va pensar en un primer moment que les interrupcions constants del patró, que al·legava com excusa voler cobrar les birres que encara se li devien des del mes de Febrer del 2013, el convertien en el principal sospitós de la trucada. Més encara quan va pretendre afegir a la factura tot el que s'estaven bevent el motorista i un conegut seu d'Hostafrancs amb el que s'havia trobat a la barra.

Tornant a la reunió del comitè, en Long John va dir que n'estàvem fent un gra massa i que altres geògrafs també s'havien presentat a les eleccions. Va recordar alguns professors que s'havien presentat per llistes stalinistes i trotskistes o, pitjor encara, el PSUC o el PSC.  També va citar com exemple el d'un altre geògraf, regidor i candidat de la Crida x Sabadell, o el d'un conegut seu que es va presentar com candidat per Vamos, Granada!. Per no parlar d'un altre al que li havien dedicat un carrer a Alacant.

En Doc va donar la raó a en Long John i, molt en el seu rol de tresorer del GS, va proposar que'n Sinfu pagués amb la seva primera nomina com a regidor les factures de les birres consumides pel comitè des del 2013 (i que es fes càrrec, amb els properes tres nomines, de la factura del consum del motorista i el seu amic d'Hostafrancs). Però va ser en Hands qui va proposar al comitè l'anàlisi en detall de l'enregistrament, perquè lo de definir en Sinfu com "cartògraf" li feia pensar que es tractava d'un clar error d'identificació.

Seguidament, el comitè va decidir visitar la pàgina de C's amb un iPhone que'n Hands li havia guanyat a un tio jugant al pòquer. Després de deixar alguns comentaris al darrer editorial de "El Periodista Didital" signats amb el numero de phone de l'Antoni F., el comitè es va connectar a la pàgina de C's i va poder constatar que, com es temia en Hands, la denuncia era infundada i es referia a un tio conegut per la AGE com: Joan Garcia (twitter, youtube).

Finalment el comitè va aprovar restablir la militància d'en Sinfu i, aprofitant que el patró del bar s'estava discutint amb el seu cunyat, va dir-li a un dels cambrers que el motorista de Viladecans, que s'havia quedat a la barra del bar esperant per cobrar la carrera, es faria càrrec de les factures del comitè i de les dels altres parroquians perquè era el seu aniversari.

el sibaris ha canviat d'adreça

El Sibaris, aquell lloc on ens trobàvem pels matins abans d'anar a Bellaterra. Aquell lloc on, amb en  Bou, vam descobrir les Bangles i ens vam enamorar de Susanna Hoffs, ha canviat d'adreça. En fi, s'ha mogut just uns metres i ara està on es trobava Confeccions Mitjavila, a la cantonada del Passeig Verdum i el carrer Felanitx. No el confoneu amb El Voy-Voy.

gs: les estadístiques de la setmana

powered by blogger

happy birthday, GS !!!

happy birthday, geògraf solitari ...

Segur que tots recordeu que el 27 de desembre del 2005, la tripulació del Flint es va retrobar després de la tira d'anys al Zürich de BCN. 

Tot i que no hi érem tots els que som, ni som tots els qui hi érem, el resultat d'aquella trobada roman a la capçalera d'aquest blog i, gràcies a Internet, l'imatge no ha engroguit gens ni mica. Dic jo que, aprofitant l'avinentesa dels 10 anys de la saga i de les 100'000 visites al blog, podríem aprofitar per muntar una farra tots plegats.

Bolets 2014

De tots vosaltres es ben sabuda l´afició que tenim els monsters al mon dels bolets. Així que no ens importa massa fer kilòmetres per trobar a veure on s´amaguen. Val a dir que enguany, per aquí les voltes i a bona part del territori ha estat un molt bon any, fet, però, que no ens ha tret la il.lusió de desplaçar-nos a altres indrets. La realitat, a més a més de la "passió boletaire, és que després de cinc intensos mesos vivint a l´illa i només tenint a la vista planura, sorra i sal, ens ve molt de gust canviar de paisatge i veure muntanyes, arbres...i bolets.

En fi, com a prova de les nostres singladures, us deixem aquesta mostra fotogràfica, i ja de passada podreu veure quina cara fem.

1) Ports de Beseit.
2) Vall d´Ultzama.
3) La Tarayuela (1.742 m.) Maestrat de Terol.(amb el selfie que havia promés a en Batty.
4) Pla de Senarta (Posets-Maladeta)

rutes de degustació de tapes per nou barris

Dimarts passat, abans de participar a una apassionant reunió de veïns vam fer un tomb amb l'Enric (us l'he de presentar un dia, és un tio collonut!) i vam acabar al Sibaris. El mític meeting-point on es trobàvem els matins abans d'anar a la Uni.

El patró del bar, en José Mari, ha anat millorant durant tots aquests anys l'oferta en tapes i en els menús del migdia, i la veritat és que paga la pena deixar-se caure. El bar fa part de la ruta vermella de tapes per Noubarris. Tots els dijous, de 19h00 a 22h00 pots prendre una tapa per 1,95 euros ... i les tapes que té ... Mmmmm. En fi, que si mai us passeu pel barri i seguiu la ruta, feu-me 5 cts aviam que us ha semblat, ok?

---

Més informació a la web del districte

dinar pels 80 anys d'en Simó

Diumenge passat vam celebrar els 80 anys del meu pare al restaurant Saó, de Sabadell. Com podeu veure a la imatge, no ha canviat gaire en aquests darrers anys. La veritat és que vam menjar força bé i ens ho vam passar també molt bé amb la família de la seva dona.

Per la nit, vam quedar amb uns amics que'ns havien vingut a visitar aquest estiu a casa i vam anar a un local que us recomano si mai us deixeu caure per Sabadell: CalaBoca, al carrer Marià Fortuny, prop de la plaça de l'ajuntament i les obres eternes del metro.

Doncs res, Sinfu. Aviam si un dia tens un detall i ja saps.