|
Gràcies a en Batty, que té una superagenda ben informada, ens ha recordat que el nostre estimat Pierre Nodoyuna (familiarment conegut com a "Doc"), fa anys. Uns quants anys, no molts, quelcom així com 60. I des d'aquest modest bloc el volem felicitar i recordar-li que sempre tindrà al seu costat la tripulació que integra aquest desballestat vaixell. Estaria bé celebrar-ho amb 60 ampolles de cervesa damunt la taula i retrobar-nos un cop més. Tot és possible. En fi, una abraçada i per molts anys, amic.
7 comentaris:
Un petonàs, Doc. I queda clar que, si hi ha una cosa que mai no deixes de recordar-nos, és que és més fàcil parlar per telèfon amb Rajoy que amb tu. En tot cas, avui he whatsapejat amb your wife (ho fem de tant en tant, però com amics), i m'havia dit de trucar-te cap a les 8h. En fi, tu sabràs que estàs fent i amb qui, perquè no hi ha manera de parlar amb ningú d'altre que amb el contestador. Un cop més, feliç aniversari, Doc. I gràcies per aquella agenda que'm permet recordar els aniversaris de la tripulació.
Solament me sap greu no haver pogut desembarcar amb 60 birres i uns quants detalls per alimentar la teva tegestophilie. Però com no m'agradaria fer empipar na Assun, he pensat que una Chimay Grande Réserve per barba (ho sento, Long John) podria ser suficient per l'aperitiu, abans de passar a coses més serioses.
LX birres... no sona malament, no? Totes diferents? Una cada dia? Dos mesos seguits fent vacances i bevent cervesa?
En tot cas, us imagineu que abans d'arribar als LXI ens haguéssim posat d'acord per trobar-nos en algun lloc del món (del nord, del sud, de l'est o de l'oest) per fer el tastet cerveser? (repartides entre tots nosaltres és més assequible, només toquen unes quantes, oi?)
Us agraeixo que hàgiu pensat en mi. Ahir a les 20:00 era al cinema amb l'Assun i no se li va acudir altra cosa que apagar-lo mentre érem a dintre...
Per acomiadar-me de la dècada dels 50, els dies previs (del 18 al 21 de gener) vaig passar-los al Pallars i a la Vall d'Aran fent un parell d'excursions hivernals (sense gaires pretensions, és clar) que em van encantar. Un cop més em va saber greu no haver après mai a fer esquí de muntanya (jo anava amb raquetes mentre la resta esquiava), però si una cosa té l'edat (la seixantena) és que saps molt bé quins són els teus límits i has après a ser feliç amb ells.
Gràcies a tothom, una abraçada!
(m'agradaria afegir una fotografia d'aquests dies al comentari, però no sé si es pot fer i, en tot cas, no ho sé fer)
Hi, Doc. No et preocupis, envia'm la foto per email i jo la canvio/afegeixo a la de l'entrada. I si en tens més no te n'estiguis d'enviar-les. Ja coneixes la tradició de discreció que és marca de la casa. En fi, ja veus el que vull dir.
Als altres membres de la tripulació
Per favor. Mireu de trucar en Doc tant ràpidament com podeu, abans que no sigui massa tard. Vull dir que aquest mati l'he enganxat al phone i m'ha dit que si ahir no el vam poder enganxar és perquè estava celebrant el seu aniversari al cinema veient, The Danish Girl. Sobre el film no vull dir res, que la dona d'en Sinfu també és artista i no sé si també l'utilitza com model. Però sobre les maneres de passar el 60 aniversari ... Estic segur que ja veieu el que vull dir.
Si tot s'acabés aquí ... També m'ha explicat que es va comprar uns grampons per pujar l'Aneto amb en Nunes! I abans de que pogués reaccionar m'ha penjat dient-me que la dona l'estava esperant per esmorzar.
En fi, que haurem de fer alguna cosa i sotmetre'l a un tractament de birres ràpidament, abans que no sigui massa tard. I si la proposta de Pennsilvània no us acaba de convèncer, sempre me queda proposar-vos un tour amb la penya de L'échapée bière, passar-nos per Innertkirchen (CH) o les Franches Montagnes(CH) ... clar que si ho preferiu, també podem fer un tour amb bici per Bèlgica (si ho voleu fer en carro cap problema, com des de que'n Sinfu és doctor, fa vida sana i ja ha deixat de beure, ell podria conduir mentre els altres ... admirem el paisatge).
Ara ho entenc tot. Ja podia anar trucant ahir... Però encara que tard, happy birthday, Doc!
email enviat per en Doc avui a les 10:50 AM
Ascensió al Tuc de Salana, a la Val d'Aran. És un cim discret (no gaire alt) i molt senzill de pujar (obvi, si hi vaig pujar jo), però la seva posició separada de l'eix de la carena pirinenca li confereix una vista molt bona. A la foto surt el Tuc de Montarto. Com es pot deduir de la fotografia, jo anava sempre l'últim...
... l'enllaç cartogràfic: http://www.icc.cat/vissir3/index.html?r9TXluIJX
Acabo de llegir una ponència presentada recentment per la Dra. Victoria Marzol: Una aproximación lineal al movimiento hipster en las universidades del Vallès.
En realitat, un assaig que té per objectiu demostrar que'n Doc ja era Hipster molt abans que aquest moviment es fiqués de moda. L'autora -de qui mai no s'ha pogut demostrar que toqués el baix en una banda punk que tenia per bateria el Dr. Martin Vide, presenta com a proves els desplaçaments d'en Doc a Cerdanyola en una bicicleta que havia de pujar i baixar varis cops al dia al seu pis de Gràcia, en una època en que Axe encara no feia furor entre el jovent. Els seus ous al forn a les fines herbes i una copeta de gran reserva Canals & Domingo, ... L'assaig ens presenta un Doc inèdit que ja coneixia la Quinoa i la rocola, la lasanya d'albergínies, el caviar de llenties i el tofu a la barbacoa.
Es veritat que van haver rumors que afirmaven que, tot plegat, no era sinó una estratègia perquè la penya no es deixés caure a sopar a casa seva a les tantes de la matinada després d'anar de farra per Gràcia. Però quan hom veia en Doc saborejar la seva dieta vegana ... són coses que no es poden fingir, creieu-me.
Publica un comentari a l'entrada