 |
| Una de les convidades pel Sinfu sota els efectes de la Rovira's Drink |
Feia temps que ho sospitàvem, però després de llegir el diari, en Long John va arribar a la conclusió de que Marta Rovira consumia alguna substància que no ens havien servit mai al Bar Sibaris de Nou Barris. Després de demanar-li al Sinfu que utilitzés els seus contactes als bars de BCN, vam identificar de què es tractava, vam passar comanda d'unes caixes al patró d'un conegut Duty Free de Viladecans i vam organitzar una festa amb VIP's al Sibaris.
La festa va ser un èxit de participació. A més d'uns punkies que havia invitat en Hands, també hi havien unes cangrejas que encara no sabem de què coneixien en Sinfu.
Gràcies a una agenda que'm vaig trobar a un taxi, també vam invitar uns quants parlamentaris i un tio que feia poc que ho havia deixat. Justament, vaig fixar-me en un tio alt i ros, vestit de militar, que estava bevent amb aquell ex-parlamentari, que no deixava de donar-li la brasa. Jo no sabia qui era el militar però, en un moment donat, es va dirigir a mi en noruec (idioma que, modestament, parlo sense accent en la intimitat) per presentar-se com el Station Commander de l'illa de Jan Mayen. Va dir-me que s'havia deixat caure en un vol privat a BCN per passar el cap de setmana, que a l'oficina de turisme li havien recomanat passar pel Sibaris abans de tornar a casa, que la beguda i les cangrejas d'en Sinfu tenien vici, però que no entenia res del que li deia l'ex-parlamentari.
Després de presentar-me amb el nom d'un antic propietari d'un pub irlandès de Cerdanyola, vam anar a reunir-nos amb l'ex-parlamentari. Vaig dir-li al noruec que l'altre estava buscant un lloc tranquil on retirar-se per escriure les seves memòries i, veient passar en Toloriu, vaig presentar-lo com el seu secretari. Sense deixar d'omplir-lis els gots a tots, vaig fer veure que traduïa del noruec i vaig dir-li a l'ex-parlamentari i en Toloriu que el comandant els invitava a fer un tomb amb el seu avió particular per anar a sopar a Londres. Tots dos van acceptar amb entusiasme i, sabent que el comandant havia de tornar a Jan Mayen, vaig tornar a omplir altre cop els gots i els vaig ficar en un taxi en direcció de l'aeroport, en un estat molt proper al coma etílic.
La festa continuava i el personal semblava ja molt perjudicat sota els efectes de la Rovira's Drink quan en Sinfu li va passar al patró del Sibaris una Visa Gold -que deia que se li havia caigut al Toloriu quan va entrar al taxi- i va demanar marisc per a tothom. Després de veure que Marta havia plantat un desconegut que se la volia lligar per anar a ballar pogos amb els punkies, vaig anar a veure en Romeva, a qui tampoc aquí ningú li feia cas. Vaig dir-li que l'ex-parlamentari que acabava de marxar l'esperava per crear la primera ambaixada del nou estat a la ciutat de Longyearbyen, a l'Arxipèlag Svalbard, on no li demanarien cap visat per entrar gràcies al fet que jo coneixia personalment al governador. Es va entusiasmar tant que en Sinfu li va passar la Visa Gold d'en Toloriu. afegint que la podia utilitzar per comprar-se un bitllet en Business Class aquell mateix vespre.
I així estaven les coses quan, a les 3h del mati, van arribar els mossos, car uns veïns s'havien queixat perquè una de les amigues d'en Sinfu, que portava un pet fenomenal, no deixava de cridar animalades pujada a un skateboard. Després d'identificar-me com l'antic propietari del pub irlandès de Cerdanyola, vaig explicar als mossos que estàvem celebrant l'aniversari de na Marta que, en aquell moment, estava dormint sota els braços de Morpheus -un amic punk d'en Hands- mentre la rata del seu nou amic li corria pel damunt. Vam dir als mossos que era ella qui havia portat les begudes comprades de contraban i qui havia forçat a beure dues ampolles a la monja del skateboard. Els mossos van anar a despertar-la, cosa que no van apreciar gaire ni ella, ni en Morpheus, ni la rata. Potser va ser per aquest motiu que van respondre a l'amable invitació dels mossos amb cops de puny i mossegades, abans de sortir emmanillats: una escena entranyable que'n Sinfu va immortalitzar amb el seu mòbil.
Res més, sinó afegir que escric aquesta crònica sota els cocoters d'aquesta meravellosa illa del Carib on ens trobem, gràcies a una pasta que'ns va passar en Paquitu Marhuenda. La cosa va de que, quan a La Razón es van assabentar del vídeo que havia fet en Sinfu amb el mòbil, van contactar-nos per adquirir-lo. D'en Sinfu i dels seus principis morals s'han dit moltes coses (i gairebé totes son veritat!), però va ser ell qui va citar Marhuenda a un bar que està a la cruïlla dels carrers Casp i Lepant de BCN, li va fer pagar la seva consumició i la de la resta de clients i, a canvi d'una maleta que contenia l'equivalent del que li paguen per publicar el que publica, i opinar el que opina, va rebre en un llapis USB ... el vídeo de la versió en català de Zulu Dawn que'n Long John s'havia baixat feia poc per festejar el seu aniversari de noces.
Just per acabar amb aquesta historia, segons les darreres informacions que ens ha passat en Doc, l'ex-parlamentari i en Toloriu segueixen a l'illa de Jan Mayen. I pel que fa a en Romeva, mentre espera a que el rebi el governador de l'Arxipèlag Svalbard, es guanya la vida cantant cançons russes a un karaoké de Longyearbyen.
La festa va ser un èxit de participació. A més d'uns punkies que havia invitat en Hands, també hi havien unes cangrejas que encara no sabem de què coneixien en Sinfu.
Gràcies a una agenda que'm vaig trobar a un taxi, també vam invitar uns quants parlamentaris i un tio que feia poc que ho havia deixat. Justament, vaig fixar-me en un tio alt i ros, vestit de militar, que estava bevent amb aquell ex-parlamentari, que no deixava de donar-li la brasa. Jo no sabia qui era el militar però, en un moment donat, es va dirigir a mi en noruec (idioma que, modestament, parlo sense accent en la intimitat) per presentar-se com el Station Commander de l'illa de Jan Mayen. Va dir-me que s'havia deixat caure en un vol privat a BCN per passar el cap de setmana, que a l'oficina de turisme li havien recomanat passar pel Sibaris abans de tornar a casa, que la beguda i les cangrejas d'en Sinfu tenien vici, però que no entenia res del que li deia l'ex-parlamentari.
Després de presentar-me amb el nom d'un antic propietari d'un pub irlandès de Cerdanyola, vam anar a reunir-nos amb l'ex-parlamentari. Vaig dir-li al noruec que l'altre estava buscant un lloc tranquil on retirar-se per escriure les seves memòries i, veient passar en Toloriu, vaig presentar-lo com el seu secretari. Sense deixar d'omplir-lis els gots a tots, vaig fer veure que traduïa del noruec i vaig dir-li a l'ex-parlamentari i en Toloriu que el comandant els invitava a fer un tomb amb el seu avió particular per anar a sopar a Londres. Tots dos van acceptar amb entusiasme i, sabent que el comandant havia de tornar a Jan Mayen, vaig tornar a omplir altre cop els gots i els vaig ficar en un taxi en direcció de l'aeroport, en un estat molt proper al coma etílic.
La festa continuava i el personal semblava ja molt perjudicat sota els efectes de la Rovira's Drink quan en Sinfu li va passar al patró del Sibaris una Visa Gold -que deia que se li havia caigut al Toloriu quan va entrar al taxi- i va demanar marisc per a tothom. Després de veure que Marta havia plantat un desconegut que se la volia lligar per anar a ballar pogos amb els punkies, vaig anar a veure en Romeva, a qui tampoc aquí ningú li feia cas. Vaig dir-li que l'ex-parlamentari que acabava de marxar l'esperava per crear la primera ambaixada del nou estat a la ciutat de Longyearbyen, a l'Arxipèlag Svalbard, on no li demanarien cap visat per entrar gràcies al fet que jo coneixia personalment al governador. Es va entusiasmar tant que en Sinfu li va passar la Visa Gold d'en Toloriu. afegint que la podia utilitzar per comprar-se un bitllet en Business Class aquell mateix vespre.
Res més, sinó afegir que escric aquesta crònica sota els cocoters d'aquesta meravellosa illa del Carib on ens trobem, gràcies a una pasta que'ns va passar en Paquitu Marhuenda. La cosa va de que, quan a La Razón es van assabentar del vídeo que havia fet en Sinfu amb el mòbil, van contactar-nos per adquirir-lo. D'en Sinfu i dels seus principis morals s'han dit moltes coses (i gairebé totes son veritat!), però va ser ell qui va citar Marhuenda a un bar que està a la cruïlla dels carrers Casp i Lepant de BCN, li va fer pagar la seva consumició i la de la resta de clients i, a canvi d'una maleta que contenia l'equivalent del que li paguen per publicar el que publica, i opinar el que opina, va rebre en un llapis USB ... el vídeo de la versió en català de Zulu Dawn que'n Long John s'havia baixat feia poc per festejar el seu aniversari de noces.
Just per acabar amb aquesta historia, segons les darreres informacions que ens ha passat en Doc, l'ex-parlamentari i en Toloriu segueixen a l'illa de Jan Mayen. I pel que fa a en Romeva, mentre espera a que el rebi el governador de l'Arxipèlag Svalbard, es guanya la vida cantant cançons russes a un karaoké de Longyearbyen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada