Corria l'any 1984, en Doc encara era jove, en Hands ja era punk, en Long John tocava el piano en antros de mala mort i en Sinfu ... bé, era jove i necessitava pasta, no burxarem en la ferida.
Va ser també l'any de l'emissió Database, de Thames TV, que va interviuar un jove Antoni F., darrera del qual somreia una investigadora que ens ha demanat no revelar la seva identitat. L'emissió pretenia ser una presentació senzilla, destinada a fomentar la utilització del correu electrònic entre el personal científic d'una de les més prestigioses universitats del Vallès.
Si malgrat la difusió de les adreces ILGEn@uab.es, la utilització del correu electrònic entre el personal investigador va prendre anys, el tallat de cabell de la presentadora de l'emissió de Thames TV va causar furor entre el personal docent i l'alumnat d'aquella època. I cal dir que les fotografies d'aquells temps es negocien a preus increïbles entre els alumnes de la facultat.
4 comentaris:
L'ordinador també era robat? La Sor Citroën és la que estava al costat del Toloriu? Qui pagava la factura telefònica? I sobretot, per què no dius que tu eres el que filmava l'entrevista, eh?
Jo,el que més vaig torbar a faltar en aquell cony de depoartament,va ser la figura d´un visionari que hagués pogut entreveure que apareixerien eines com google earth o google maps,entre d´altres.Més que res per què ens haguessim estalviat una bona pila d´hores intentant reproduïr el mapa d´Africa a base de números i altres signes del teclat.I això sense comptar els dies d´espera i els viatges fins al centre de càlcul per a obtenir el resultat de tan laboriosa tasca.
Apa que no m'hauria estalviat un munt de diners en Letraset...
Just per situar les coses en el seu context. En Hands parlava del Synergraphic Mapping System (SYMAP), que va ser creat a mitjans dels 1960s per un senyor anomenat Howard Fisher. I també del Map Analysis Package (MAP) i la seva Map Agebra, creat durant els 1980s per un doctorant anomenat Dana Tomlin. Sobre el Letraset és veritat que va ser una inversió. Menys però que la de seguir utilitzant les plantilles rotring i les plomes aquelles que s'obturaven: especialment les de 0.3 mm, que eren els que més m'agradaven. O les inversions en Gillettes: i això que en aquella època tampoc m'afaitava!
Sobre el tema del vídeo, és veritat que tenia una càmera Ricoh super 8mm amb la que no veies el resultat del que havies filmat fins que el film no passava pel revelat: i en aquells temps, el revelat me representava una pasta! Després, tenia una xisma pels muntatges que'm permetia tallar i enganxar amb una mena de vernís transparent per ungles que donava un resultat més o menys acceptable. Ara, que si volies veure el resultat, havies de passejar-te amb el projector amunt i avall. Jo tenia un Canon força apanyat que vaig comprar a la Barceloneta. Però era un trasto que gairebé mai no vaig atrevir-me a traure de casa.
Eren altres temps!
Publica un comentari a l'entrada