 |
 |  |
Dimarts passat, abans de participar a una apassionant reunió de veïns vam fer un tomb amb l'Enric (us l'he de presentar un dia, és un tio collonut!) i vam acabar al Sibaris. El mític meeting-point on es trobàvem els matins abans d'anar a la Uni.
El patró del bar, en José Mari, ha anat millorant durant tots aquests anys l'oferta en tapes i en els menús del migdia, i la veritat és que paga la pena deixar-se caure. El bar fa part de la ruta vermella de tapes per Noubarris. Tots els dijous, de 19h00 a 22h00 pots prendre una tapa per 1,95 euros ... i les tapes que té ... Mmmmm. En fi, que si mai us passeu pel barri i seguiu la ruta, feu-me 5 cts aviam que us ha semblat, ok?
El patró del bar, en José Mari, ha anat millorant durant tots aquests anys l'oferta en tapes i en els menús del migdia, i la veritat és que paga la pena deixar-se caure. El bar fa part de la ruta vermella de tapes per Noubarris. Tots els dijous, de 19h00 a 22h00 pots prendre una tapa per 1,95 euros ... i les tapes que té ... Mmmmm. En fi, que si mai us passeu pel barri i seguiu la ruta, feu-me 5 cts aviam que us ha semblat, ok?
Més informació a la web del districte
6 comentaris:
Collons el Sibaris!!!,si no arribes a posar la foto amb el nom no m´ho semblava gens...clar que des de llavors ja ha plogut.
Em pregunto com seria hores d´ara la Bodega Elvira si hagués sobreviscut als anys.
Doncs jo crec que també haurien inclòs el Bar de l'Elvira a la ruta i que destacarien com especialitat aquella bota de vermut que, a l'imatge del vi a les bodes de Canà, sempre estava plena, malgrat que des que el seu marit va morir, ningú la va tornar a omplir ... coses de la fermentació, imagino.
Sobre el Sibaris ... en José Mari sols se'n recorda de tu ... Ves a saber perquè!
Hi hauré d'anar, a mi no m'hi vau portar mai... De part de qui dic?
Vaja,celebro que en José Mari encara em recordi... sigui pel que sigui.
I,en un altre ordre de coses,Joan Manuel jo crec que està ben clar :has de dir que vas de part d´un tal Edu Bou.
No és que no et portéssim, Doc. Es que era el meeting point on ens trobàvem els matins amb en Long John, la Castanyera ide vegades en Pallarès o en Bou,per agafar l'espantomòbil i anar a la Uni ... quan encara es podia aparcar.
D'altra banda, encara que en José Mari hagués fet les millors tapes del planeta (que llavors no era el cas) estàvem pelats com les rates i no ens podíem permetre altra cosa que un tallat.
Publica un comentari a l'entrada