Un cop més, el caràcter selectiu de la solidaritat progre s'ha posat de manifest amb el silenci còmplice que hom pot constatar al voltant de la salvatgeria que està patint (altre cop!) el poble kurd. Sobte però constatar que participin en aquesta indiferència aquells pobles que haurien de ser en principi els seus aliats naturals.
Clar que, els kurds no disposen de capitals per invertir ni a El Prat ni al Barça i, electoralment, no tenen el més mínim interès ni per Angel Colom ni pels progres d'ICV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada