La història del Principat d'Arbézie comença el 1862, quan França i Suïssa decideixen acabar amb els litigis fronterers i modificar la frontera comuna amb el Traité des Dappes, signat el 8 de desembre.
Com la nova frontera creuava un camp que pertanyia a Mr. Ponthus, i aquest sabia que el tractat establia que cap edifici construït abans de la ratificació podria ser enderrocat, va construir ràpidament una casa exactament a la línia de fontera, abans que el tractat fos ratificat per Suïssa el 20 de febrer de 1863. Entre un munt d'anècdotes, on és difícil de destacar la més surrealista, Maryse Obez-Arbez ens explica al seu llibre l'Arbézie (1997) que Mr. Ponthus va obrir una bodega a la banda francesa i uns ultramarins a la banda Suïssa. Aprofitant la diferència de taxes a una o altra banda d'una frontera plagada de contrabandistes, la penya feia els seus business, venent després al poble el que havia comprat a la botiga. Anys més tard, les relacions infectes entre els dos germans que van heretar el negoci van fer que Mr. Arbez fes una proposició de compra als hereus i l'edifici passés el 1921 a la seva família, que el va convertir en l'Hotel Franco-Suisse.
Durant la II Guerra Mundial, l'hotel va ser utilitzat per la resistència francesa, donat que les tropes alemanyes només podien accedir a la zona francesa a una part del bar i una altra del menjador: la resta éssent zona suïssa. Aquesta situació de caràcter surrealista es complementava amb l'activitat de Max i Angèle Arbez, membres de la resistència, que van ajudar a travessar la frontera i, d'aquest fet, salvar la vida a centenars de resistents i de jueus. En reconeixement a aquest fet, Max Arbez va ser reconegut Just entre les Nacions a títol pòstum pel Institut Yad Vashem.
Antic membre de la resistència i diputat radical, Edgar Faure va proclamar el reconeixement "oficial" del Principat d'Arbézie va i designa el propietari de l'hotel: Max Arbez com "Príncep Max 1er, sobirà de Arbezie". El primer ciutadà d'honor de la d'aquella nació de conya va ser el general Charles de Gaulle. I entre els ciutadans d'honor del principat destaquen el famós explorador polar francès Paul-Emile Victor i l'escriptor Bernard Clavel.
«Endormez-vous en France et réveillez-vous en Suisse !» va ser durant molt de temps el slogan utilitzat pels propietaris. Jo no he anat encara. Però aquells que ho han fet parlen d'un ambient simpàtic i familiar presidit per una copia modificada de "Les joueurs de Cartes", de Paul Cézanne.
Però el més divertit segueix sent que, en algunes habitacions, la frontera passa pel mig del llit, que al menjador hi ha una taula on els comensals estan a un o altre país segons com seguin. I que el mateix val per la barra del bar.
Però el més divertit segueix sent que, en algunes habitacions, la frontera passa pel mig del llit, que al menjador hi ha una taula on els comensals estan a un o altre país segons com seguin. I que el mateix val per la barra del bar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada