Quan van realitzar que no era raonable esperar que'ls invités a res més (jo guanyava una misèria!), van demanar i, va ser llavors que en Xavi C. va presentar-me en Xavi S. Me va prevenir que era manresà i, quan va realitzar que no li tindria en compte, va explicar-me amb tot luxe de detalls en què estaven treballant.
Una estratègia com una altra pour me tirer les vers du nez i interrogar-me amb curiositat (mirant de reüll la meva companyia), què era el que jo estava fent per aquelles muntanyes. Si els deia la veritat, ho acabaria pagant car el dia de demà. No recordo què vaig respondre (una astracanada, segur!), però si recordo que es van partir la caixa de riure i vam acabar l'estona d'una manera força décontractée, i que ens vam acomiadar pagant patriòticament a la catalana.
En aquella època, en Xavi S. treballava com a parella lingüística amb en Xavi C.: també eren coneguts en alguns cercles d'iniciats com Los Chavis. Eren els temps dels primers Cursos d'Estiu d'Estudis Pirinencs a La Seu d'Urgell (amb workshops nocturns a la disco del Hotel Andria), de les troncals a Lavansa (Kamaku!), de Escola Capacitació Agrària del Pirineu a Bellestar (no afegiré res més sinó és en presència del meu advocat!). I també els temps de l'inoblidable programa MAB-6.
En Xavi S. va poder sobreviure a totes aquelles dures proves d'endurance. I, en redoutable guerrier, es va llençar a l'asalt d'una de les places més cotitzades de l'administració catalana. Mireu però de no tenir-lo per responsable de tot allò que figura estar sota la seva responsabilitat, no abans de llegir la simpàtica i improvisada entrevista que fa ja uns anys li van fer a Regio7.
Xavi, si ens llegeixes (i segur que ho acabaràs fent) i vols deixar un mot, ja saps on som. Una abraçadota, home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada