dilluns, 7 d’octubre del 2013

Passats Tèrbols: João Nunes

recordant el temps en que
passava microfilms de
contraban cap Andorra
Pocs saben que'n João Nunes, antic missioner, va ser enviat per la intel·ligència portuguesa a BCN per infiltrar els centres neuràlgics del país. Va començar fent Químiques, però va decidir canviar de estratègia, i de nom!. I va inscriure's al departament de geografia d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. 

Qui recorda com es va convertir en un dels primers becaris vitalicis del departament? Com va sorprendre propis i estranys treballant amb Paul Happy Xmas, i dressed amb un look insòlit en aquell reducte de professors comunistes i d'alumnes heavies i punks, però també kumbas i pijos: eren els anys 80's, què voleu?. 

El look d'en João es caracteritzava per una americana al damunt de la qual portava un abric que li arribava als genolls: fet pel qual va ser batejat carinyosament com a John Lennon con abrigo de vampiro. I, per extensió, el seu Lancia, com l'espantomòbil. La indumentària, el maletí que portava, el fet que donés classes de coses amb noms bàrbars com VAX-VMS, SPSSx, ... el van aïllar poc a poc del món de les monografies sobre la industrialització de Gironella o de l'aplicació de la teoria de la Renda de la Terra de Karl Marx a la estructura de la propietat del Bages, temes que apassionaven per igual la majoria dels professors i estudiants d'aquella època.

En aquell context, la traducció des del Fortran al Turbo Pascal del Map Analysis Package, no va comptar amb l'entusiasme departamental que ell esperava. Així que va decidir microfilmar tots els exemplars de la revista del departament: Documents d'Anàlisi Geogràfica. Però, quan va fer arribar els microfilms als analistes de la intel·ligència portuguesa, es van produir dos fets que van canviar la seva vida: els analistes, per raons mai explicades, es van suïcidar i, després d'una investigació interna sobre les causes, el ministeri de l'interior va acomiadar en João acusant-lo de treballar pels comunistes.

Lliure dels seus compromisos, en João va començar una carrera acadèmica meteòrica, treballant al costat dels elements més brillants del departament i publicant treballs que van marcar la Metodologia científica i la terminologia d'una disciplina apassionant. Però va ser arran que va contractar en Hands per fer uns mapes que havia de lliurar a un client, que va comprendre la importància de la cartografia automàtica, i es va llençar a treballar amb una decisió i una motivació sense parell en aquest domini. Gràcies a la porta que'n Hands li va obrir, avui podem veure en João feliç i segur de si mateix, avançant consells que han permès guanyar milions a Google. Un tio realitzat que, a més de haver reeixit a deixar de fumar, llegeix el GS durant les reunions de departament.

Una super abraçadota, Joan. Seguim en contacte!

2 comentaris:

Israel Hands ha dit...

Doncs be sempre li agrairé que,encara que de forma un tant indirecta,em facilités la meva primera feina (i molt em temo que la única) com a geògraf.
Oh,oh...això m´ha fet recordar que potser encara està buscant aquells mapes...

Roy Batty ha dit...

No fotis que encara corren per casa teva!